Diferència entre les revisions de "Albal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 54 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
−
|image_país = [[Image: Localisació_d'Albal_respecte_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  
+
|image_país = [[File:Localització d'Albal respecte del País Valencià.png|115px]]  
−
|image_província = [[Image: Localisació_d'Albal_respecte_de_l'Horta_Sur.png‎|160px]]  
+
|image_província = [[File:Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud.png|160px]]  
 
|nom = Albal  
 
|nom = Albal  
−
|image_escut = [[Image: Escut_d'Albal.png‎|90px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Albal.svg|90px]]  
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 7,4 km²
 
|superfície = 7,4 km²
 
|altitut = 15 msnm
 
|altitut = 15 msnm
−
|població = 14.840 hab.
+
|població = 16.845 hab. (2022)
−
|densitat = 2005,41 hab./km²
+
|densitat = 2195,14 hab./km²
 
|gentilici = Albalenc/a
 
|gentilici = Albalenc/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 4670
 
|còdic_postal = 4670
 
|festes = 3 de febrer i 26 de juliol
 
|festes = 3 de febrer i 26 de juliol
−
|alcalde = Ramon Marí Vila ([[PSPV-PSOE]])
+
|alcalde = José Miguel Ferris Estrems ([[PP]])
−
|uep = [http://www.albal-ayto.com Web Oficial d'Albal]
+
|web = [https://www.albal.es Web oficial d'Albal]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
 
+
[[Archiu:Torre árabe de Albal 2.jpg|240px|miniaturadeimagen|Torre àrap d'Albal]]
−
'''Albal''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].  
+
'''Albal''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  
 
Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  
  
−
El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]
+
El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]
  
 
El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
 
El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
Llínea 38: Llínea 38:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.
+
L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en l'any [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
 
   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila
 
   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila
−
   | Partit_1 = [[Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal|AIUPA]]
+
   | Partit_1 = [[Agrupació Independent per a l'Unió i el Progrés d'Albal|AIUPA]]
 
   | Alcalde_2 = n/d
 
   | Alcalde_2 = n/d
 
   | Partit_2 = n/d
 
   | Partit_2 = n/d
Llínea 51: Llínea 51:
 
   | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
 
   | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
 
   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila
 
   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila
−
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]] - Independents - Contristes
+
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]] - Independents - Centristes
 
   | Alcalde_6 = Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila
 
   | Alcalde_6 = Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila
 
   | Partit_6 = Alternativa Comunitat Valenciana - [[PPCV]]
 
   | Partit_6 = Alternativa Comunitat Valenciana - [[PPCV]]
Llínea 58: Llínea 58:
 
   | Alcalde_8 = Ramón Marí Vila
 
   | Alcalde_8 = Ramón Marí Vila
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Ramón Marí Vila
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Ramón Marí Vila
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Ramón Marí Vila
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Jose Miguel Ferris Estrems
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
La seua població és de 14.804 habitants en [[2007]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.
+
La seua població era de 16.845 habitants en l'any [[2022]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !!  [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 2.293 || align=center| 2.373 || align=center| 2.673 || align=center| 3.100 || align=center| 3.547 || align=center| 4.069 || align=center| 4.784 || align=center| 7.203 || align=center| 8.101 || align=center| 9.109 || align=center| 11.973 || align=center| 14.061 || align=center| 14.840
+
| align=center| 2.293 || align=center| 2.373 || align=center| 2.673 || align=center| 3.100 || align=center| 3.547 || align=center| 4.069 || align=center| 4.784 || align=center| 7.203 || align=center| 8.101 || align=center| 9.109 || align=center| 11.973 || align=center| 14.061 || align=center| 14.840 || align=center| 16.204 || align=center| 16.845
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
+
La seua economia se basa principalment en l'agricultura ([[arròs]], [[taronja|taronges]], [[Mandarina|mandarines]], [[hortaliça|hortalices]]), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
 +
 
 +
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.
 +
 
 +
A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.
 +
 
 +
El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.
  
−
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció.
+
En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.
−
A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.
 
−
El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc.
 
−
En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".
+
[[File:Albal 15.JPG|thumb|250px|Ermita de Santa Ana]]
 +
*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, a on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".
 
*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].
 
*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].
 
*'''Torre àrap'''.
 
*'''Torre àrap'''.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
−
Les principals festes son:
+
Les principals festes són:
−
*'''[[Sant Blai]]'''. Se celebra el 3 de febrer.
+
*'''[[Sant Blai]] '''. Se celebra el 3 de febrer.
−
*'''Les [[Falles]]'''. En març.
+
*'''Les [[Falles]] '''. En març.
 
*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.  
 
*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.  
  
−
Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.
+
Són típics en festes els [[fòcs artificials]], les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
   
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.albal.es Ajuntament d'Albal]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Albal INE. Població d'Albal]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=27 Noticies, events i actes d'Albal en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]
+
{{commonscat|Albal}}
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços d'Albal]
 
−
*[http://usuarios.lycos.es/vicolm/hsud4.htm Torre Àrap d'Albal]
 
  
−
== Referències ==
 
−
{{Traduït de|es|Albal}}
 
 
{{Municipis de L'Horta Sur}}
 
{{Municipis de L'Horta Sur}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 22:05 12 nov 2024

Albal
Localització d'Albal respecte del País Valencià.png Escut d'Albal.svg
Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: L'Horta Sur
• Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°23′53″N 0°24′50″O
• Altitut: 15 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 16.845 hab. (2022)
• Densitat: 2195,14 hab./km²
Gentilici: Albalenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 4670
Festes majors: 3 de febrer i 26 de juliol
Alcalde: José Miguel Ferris Estrems (PP)
Pàgina web: Web oficial d'Albal


Torre àrap d'Albal

Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera

El clima mediterràneu en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Albal llimita en les següents localitats: Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de l'época, que rebé el nom de Alboayal i que, en l'any 1238, el rei Jaume I d'Aragó dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 Agustín Zacarés Vila UV
1991 - 1995 Agustín Zacarés Vila UV
1995 - 1999 Agustín Zacarés Vila UV - Independents - Centristes
1999 - 2003 Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila Alternativa Comunitat Valenciana - PPCV
2003 - 2007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2011 - 2015 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2015 - 2019 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2023 Jose Miguel Ferris Estrems PP

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població era de 16.845 habitants en l'any 2022, encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental i d'Europa de l'est.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017 2022
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840 16.204 16.845

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant en els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.

Monuments[editar | editar còdic]

Ermita de Santa Ana
  • Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, a on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
  • Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Torre àrap.

Festes[editar | editar còdic]

Les principals festes són:

  • Sant Blai . Se celebra el 3 de febrer.
  • Les Falles . En març.
  • Santa Ana. Té lloc el 26 de juliol.

Són típics en festes els fòcs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs  •  Albal  •  Alcàsser  •  Aldaya  •  Alfafar  •  Benetússer  •  Beniparrell  •  Catarroja  •  Chirivella  •  Lloc Nou de la Corona  •  Manises  •  Massanassa  •  Mislata  •  Paiporta  •  Picanya  •  Picassent  •  Quart de Poblet  •  Sedaví  •  Silla  •  Torrent


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albal&oldid=364823»