Diferència entre les revisions de "Cullera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Cullera vista àeria.jpg|thumb|Vista de Cullera]]
 
[[File:Cullera vista àeria.jpg|thumb|Vista de Cullera]]
  
−
'''Cullera''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de [[La Ribera Baixa]].
+
'''Cullera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de [[La Ribera Baixa]]. Conta en una població de 22.937 habitants segons el [[INE]] de l'any [[2022]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
L'extensa planiça que conforma el terme, de 53,4 km<sup>2</sup>, està regada pel [[Xúquer]], que desemboca i que juntament en la montanya, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de plages, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de [[l'Albufera]] --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semi-pantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquea paisagística de Cullera, que podem conéixer utilisant les diferents rutes que s'han establit a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. En les seues costes n'hi ha un illot conegut com Escull del Moro.
 
L'extensa planiça que conforma el terme, de 53,4 km<sup>2</sup>, està regada pel [[Xúquer]], que desemboca i que juntament en la montanya, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de plages, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de [[l'Albufera]] --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semi-pantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquea paisagística de Cullera, que podem conéixer utilisant les diferents rutes que s'han establit a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. En les seues costes n'hi ha un illot conegut com Escull del Moro.
−
 
  
 
===Barris i pedanies===
 
===Barris i pedanies===
Llínea 24: Llínea 23:
  
 
===Plages===
 
===Plages===
 +
[[File:Cullera Turist District.jpg|thumb|Plages de Cullera]]
 +
Cullera conta en les següents plages: Plaja del Dosser, plaja del Far, plaja de les Oliveres, plaja de Cap Blanc, plaja del Racó, plaja de Sant Antoni, plaja de l'Escullera, plaja del Mareny de Sant Llorenç  (naturista autorisada), plaja del Marenyet, plaja de l'Estany i plaja del Brosquil.
 +
 +
==== Localitats llimítrofes ====
 +
Cullera fita en les següents localitats: [[Fortaleny]], [[Sueca]], [[Corbera]], [[Llaurí]], [[Favara]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Polinyà]].
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Enrique Chulio Piris
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Enrique Chulio Piris
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Alfredo Martínez Naya
 +
  | Partit_3 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_4 = José Vicente Alandete Català
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Carlos Moreno García
 +
  | Partit_5 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Ernesto Sanjuán Martínez (1999-2001) Moción de Censura
 +
Joan Grau Grau (2001-2003)
 +
  | Partit_6 = [[PP]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Ernesto Sanjuán Martínez
 +
  | Partit_7 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_8 = Ernesto Sanjuán Martínez
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Ernesto Sanjuán Martínez
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Jordi Mayor Vallet
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Jordi Mayor Vallet
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Jordi Mayor Vallet
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
−
[[File:Cullera Turist District.jpg|thumb|Plages de Cullera]]
+
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 22.937 habitants.
  
−
*Plaja del Dosser
+
<center>
−
*Plaja del Far
+
{| align="center" {{tablabonita}}
−
*Plaja de les Oliveres
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
−
*Plaja de Cap Blanc
+
|-
−
*Plaja del Racó
+
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
−
*Plaja de Sant Antoni
+
|-
−
*Plaja de l'Escullera'''
+
| align=center| 20927|| align=center| 20336||align=center| 20663|| align=center| 20595|| align=center| 20397||align=center| 20663||align=center| 20622||align=center| 22544|| align=center| 23261|| align=center| 23406||align=center| 24821||align=center| 25000||align=center| 22937
−
*Plaja del Mareny de Sant Llorenç (naturista autorisada)
+
|}
−
*Plaja del Marenyet
+
</center>
−
*Plaja de l'Estany
 
−
*Plaja del Brosquil
 
  
−
===Localitats llimítrofes===
+
== Economia ==
−
* [[Fortaleny]]
+
La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'[[arròs]] i [[tarongers]]) i en la peixca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenroll turístic tant a nivell nacional com a internacional.
−
* [[Sueca]]
 
−
* [[Corbera]]
 
−
* [[Llaurí]]
 
−
* [[Favara]]
 
−
* [[Tavernes de Valldigna]]
 
−
* [[Polinyà]]
 
  
 +
En els [[anys 1960]] en el boom turístic, dut de la mà de l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es varen dedicar al sector de la construcció (obrers de vila, ebanisteria, fontaneria, etc.). Una volta es va haver terminat este auge, la ciutat va entrar en un periodo de decadència, en el qual es varen sumar varis factors: la falta de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantara per atres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta, va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalisat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar a tota la població. Gràcies al turisme esta ciutat es manté pero durant l'época d'[[hivern]] es pot vore una gran disminució en la població i en l'economia, que va millorant de nou quan escomença a aplegar l'[[estiu]].
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
 
Com a poble tributari de l'[[Albufera]] que és, la seua gastronomia presenta els guisats en [[anguila]], [[All i pebre|allipebre]], [[Espardenya de mar|espardenya]], etc. [[Arròs|Arrossos]], [[Fideuà|fideua]], [[Suquet de peix|suc de peix]] i [[Sarsuela de peix|sarsuela de peix]] entre atres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterràneu.
 
Com a poble tributari de l'[[Albufera]] que és, la seua gastronomia presenta els guisats en [[anguila]], [[All i pebre|allipebre]], [[Espardenya de mar|espardenya]], etc. [[Arròs|Arrossos]], [[Fideuà|fideua]], [[Suquet de peix|suc de peix]] i [[Sarsuela de peix|sarsuela de peix]] entre atres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterràneu.
  
−
== Política ==
+
== Lloc d'interés ==
−
L'alcalde resultant de les votacions del [[2003]] és del [[PPCV]], gràcies als seus 10 regidors; el [[PSPV-PSOE]]-AP-EN en té 8; el [[Bloc Nacionalista Valencià|BNV]] 2 i [[Unió Valenciana|UV]] 1.
+
 
 +
* [[Castell de Cullera]]
 +
 
 +
== Personages ilustres ==
 +
 
 +
* [[Josep Alemany i Bolufer]], filòlec, catedràtic i professor.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [https://www.cullera.es/ Ajuntament de Cullera]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cullera INE. Població de Cullera]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Cullera}}
  
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
Llínea 59: Llínea 114:
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 10:04 4 nov 2024

Vista de Cullera

Cullera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de La Ribera Baixa. Conta en una població de 22.937 habitants segons el INE de l'any 2022.

Geografia[editar | editar còdic]

L'extensa planiça que conforma el terme, de 53,4 km2, està regada pel Xúquer, que desemboca i que juntament en la montanya, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de plages, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semi-pantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquea paisagística de Cullera, que podem conéixer utilisant les diferents rutes que s'han establit a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. En les seues costes n'hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents núcleus de població:

  • Sant Antoni de la Mar
  • El Far
  • El Dosser
  • El Brosquil
  • El Mareny de Sant Llorenç
  • El Marenyet
  • L'Estany
  • El Racó
  • La Bega
  • El Port
  • El Raval de Sant Agustí
  • La Vila

Plages[editar | editar còdic]

Plages de Cullera

Cullera conta en les següents plages: Plaja del Dosser, plaja del Far, plaja de les Oliveres, plaja de Cap Blanc, plaja del Racó, plaja de Sant Antoni, plaja de l'Escullera, plaja del Mareny de Sant Llorenç (naturista autorisada), plaja del Marenyet, plaja de l'Estany i plaja del Brosquil.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Cullera fita en les següents localitats: Fortaleny, Sueca, Corbera, Llaurí, Favara, Tavernes de Valldigna i Polinyà.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Chulio Piris PSPV-PSOE
1983 - 1987 Enrique Chulio Piris PSPV-PSOE
1987 - 1991 Alfredo Martínez Naya UV
1991 - 1995 José Vicente Alandete Català PSPV-PSOE
1995 - 1999 Carlos Moreno García UV
1999 - 2003 Ernesto Sanjuán Martínez (1999-2001) Moción de Censura

Joan Grau Grau (2001-2003)

PP

PSPV-PSOE

2003 - 2007 Ernesto Sanjuán Martínez PP
2007 - 2011 Ernesto Sanjuán Martínez PP
2011 - 2015 Ernesto Sanjuán Martínez PP
2015 - 2019 Jordi Mayor Vallet PSPV-PSOE
2019 - 2023 Jordi Mayor Vallet PSPV-PSOE
2023 Jordi Mayor Vallet PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 22.937 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2017 2022
20927 20336 20663 20595 20397 20663 20622 22544 23261 23406 24821 25000 22937

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la peixca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenroll turístic tant a nivell nacional com a internacional.

En els anys 1960 en el boom turístic, dut de la mà de l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es varen dedicar al sector de la construcció (obrers de vila, ebanisteria, fontaneria, etc.). Una volta es va haver terminat este auge, la ciutat va entrar en un periodo de decadència, en el qual es varen sumar varis factors: la falta de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantara per atres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta, va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalisat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar a tota la població. Gràcies al turisme esta ciutat es manté pero durant l'época d'hivern es pot vore una gran disminució en la població i en l'economia, que va millorant de nou quan escomença a aplegar l'estiu.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats en anguila, allipebre, espardenya, etc. Arrossos, fideua, suc de peix i sarsuela de peix entre atres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterràneu.

Lloc d'interés[editar | editar còdic]

Personages ilustres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera  •  Almussafes  •  Benicull  •  Corbera  •  Cullera  •  Favara  •  Fortaleny  •  Llaurí  •  Polinyà  •  Riola  •  Sollana  •  Sueca
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cullera&oldid=362480»