Castell de Cullera
El Castell de Cullera és un conjunt d'arquitectura militar musulmana del sigle X que es troba en una zona montanyosa de la localitat valenciana de Cullera. L'edificació es troba en la Montanya dels Rabosots o de les Raboses, controlant el llitoral de Cullera i la desembocadura del Xúquer.
El castell, junt en els restants de muralles i torrellons que l'envolten, formen un be d'interés cultural en número 46.21.105-015 i anotació ministerial R-I-51-0004867 de 27 d'abril de 1983.
Des de l'any 1997 alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.
Història[editar | editar còdic]
L'edifici es va alçar en el sigle X, en época califal. Al començament del sigle XI va passar a formar part de les defenses de la Taifa de Valéncia.
En el Cantar de mio Cid apareix esta localitat i el seu castell:
Segons el Cantar, Cullera fon saquejada pel Cid en la seua campanya de desgast per a debilitar Valéncia. Despuix de la batalla de Sagunt, el Cid es va dedicar a saquejar diversos punts de la taifa valenciana, en atacs ràpits que llançaven de nit, com Cullera, Xàtiva i Dénia. Despuix de conquistar Valéncia, el rei almorávit Yussuf va creuar l'Estret en 50.000 hòmens per a recuperar la ciutat, pero fon derrotat pel Cid en batalla campal i va acabar refugiant-se en Cullera per a salvar la vida.
En l'any 1239 va passar a mans cristianes, esta volta pel rei Jaume I. Durant la Guerra dels Dos Peres fon pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Serví de defensa contra els pirates barberescs durant el sigle XVI. En el sigle XIX va tornar a tindre importància militar durant la Guerra de l'Independència i les Guerres Carlistes. Durant estes últimes es va modificar la Torre Major, demolint la seua estància envoltada per a formar una plataforma per a fusilers.
Entre 1891 i 1897 es va construir el santuari de La nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte José María Belda. Esta edificació va supondre la supressió de l'albacara vella.
El castell ha segut restaurat recentment concloent en la musealisació de la Torre Major.
Descripció[editar | editar còdic]
En el moment del seu completament, cap al sigle XIV, constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanqueig i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.
Elements del castell[editar | editar còdic]
- Capella gòtica
- Pati dels aljups
- Sala d'armes
- Torre Blanca
- Bastió
- Torre Major
Muralles[editar | editar còdic]
En l'actualitat són pocs els remanents de les antigues muralles que rodejaven el castell de Cullera. Solament queden alguns vestigis dels murs i varis torrellons defensius que han segut restaurats.
El seu traçat primitiu discorria pels actuals carrers de Cervantes, Retir, Mur de les Ànimes, Plaça de la Verge, Doctor Alemany i Teatre. A excepció d'uns llenços en el carrer Mur de les Ànimae, varen ser derribades en la seua totalitat en el sigle XVIII davant el creiximent urbanístic.
El seu traçat vorejava el castell i part de l'antiga vila, en forma de pentàgon irregular. Contava en sèt torres artillades i tres portals: Porta del Riu, Porta de Valéncia i Porta de la Mar. Ademés, existia una quarta porta falsa (El Portell o La Portella) que recaïa a la montanya i al castell.
Les muralles varen ser construïdes entre 1553 i 1556 pels continus atacs dels pirates barberescs que, per eixes dates, assolaven les costes del Mediterràneu espanyol a les órdens del pirata otomà Dragut, qui va assolar i va saquejar la vila pocs anys abans, la qual cosa va motivar la seua construcció.
Els restants de les muralles i les seues torres defensives, pel seu valor històric, varen ser declarades Be d'Interés Cultural (BIC) com a conjunt unit al propi castell. Junt en les seues torres defensives, varen ser restaurades en l'any 2014.
Torres[editar | editar còdic]
Existixen cinc torres als peus del castell, en plena ala de la montanya. Estes torres estaven unides per les antigues muralles i servien de defensa directa de la ciutat. Una sendera recorre totes elles, les quals estan proveïdes de panels explicatius i una d'elles és visitable en l'interior.
- Torre de Santa Ana: És una de les més destacades puix va actuar com a porta d'ingrés al segon recint fortificat de l'Albacara. Va formar part de l'antiga porta de la vila a la pujada del castell, per lo que era un punt estratègic per a la defensa de la ciutat.
- Torre Miranda: De tamany un poc menor que la primera, se situa en la separació de la vila i la planura llitoral, fon construïda en el sigle XII.
- Torre del Racó de Sant Antoni: Construïda en el sigle XII.
- Torre Esmochada: Construïda en el sigle XI, és nomenada aixina per conservar-se només la base d'una torre de guaita.
- Torre Octogonal: Fon construïda en el sigle XII, conforma una de les torres més singulars del conjunt, per ser un dels pocs eixemples de torre de planta en octògon de la península ibèrica i és d'estil almohade. El seu estat de ruïna i el consegüent risc de solsida va comportar una important restauració en 2014, la qual va recuperar en certa mida la seua forma originària.