Llínea 523:
Llínea 523:
[[Archiu:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|210px|[[Torre de refrigeració|Torres de refrigeració]] de la [[central nuclear]] de [[Cofrents]] ([[Espanya]])]]
[[Archiu:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|210px|[[Torre de refrigeració|Torres de refrigeració]] de la [[central nuclear]] de [[Cofrents]] ([[Espanya]])]]
{{principal|Energia nuclear}}
{{principal|Energia nuclear}}
−
Una [[central nuclear]] és una instalació industrial amprada per la [[generació d'energia elèctrica]] a partir d'[[energia nuclear]], que es caracterisa per l'us de materials [[fissió nuclear|fissionables]] que per mig de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] proporcionen [[calor]]. Esta calor és amprada per un [[cicle termodinàmic]] convencional per moure un [[alternador]] i produir [[energia elèctrica]]. Les centrals nuclears consten d'un o diversos [[Reactor nuclear|reactors]].
+
Una [[central nuclear]] és una instalació industrial amprada per a la [[generació d'energia elèctrica]] a partir d'[[energia nuclear]], que es caracterisa per l'us de materials [[fissió nuclear|fissionables]] que per mig de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] proporcionen [[calor]]. Esta calor és amprada per un [[ciclo termodinàmic]] convencional per moure un [[alternador]] i produir [[energia elèctrica]]. Les centrals nuclears consten d'un o diversos [[Reactor nuclear|reactors]].
−
Se nomena '''energia nuclear''' la que s'obté en aprofitar les [[processos nuclears|reaccions nuclears]] espontànees o provocades per l'home. Estes reaccions es donen en alguns [[isòtop]]s de certs elements químics, sent el més conegut d'este tipo d'energia la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]] (<sup>235</sup>[[urani|U]]), en la que funcionen els [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. No obstant això, per produir este tipo d'energia aprofitant reaccions nuclears poden ser utilisats molts atres isòtops de diversos elements químics, com el [[tori]], el [[plutoni]], l'[[estronci]] o el [[poloni]]. Els dos sistemes en els que es pot obtindre energia nuclear de forma massiva són la [[fissió nuclear]] i la [[fusió nuclear]].
+
Se nomena '''energia nuclear''' a la que s'obté al aprofitar les [[processos nuclears|reaccions nuclears]] espontànees o provocades per l'home. Estes reaccions es donen en alguns [[isòtop]]s de certs elements químics, sent el més conegut d'este tipo d'energia la [[fissió nuclear]] de l'[[urani]] (<sup>235</sup>[[urani|U]]), en la que funcionen els [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. No obstant això, per a produir este tipo d'energia aprofitant reaccions nuclears poden ser utilisats molts atres isòtops de diversos elements químics, com el [[tori]], el [[plutoni]], l'[[estronci]] o el [[poloni]]. Els dos sistemes en els que es pot obtindre energia nuclear de forma massiva són la [[fissió nuclear]] i la [[fusió nuclear]].
−
El [[2 de decembre]] del [[1942]], com a part del [[proyecte Manhattan]] dirigit per [[J. Robert Oppenheimer]], es construí el [[Chicago Pile-1]] (CP-1), primer [[reactor nuclear]] fet per l'home (existí un reactor natural a [[Oklo]]). El [[Departament de Defensa dels Estats Units]] proponguí el disseny i construcció d'un reactor nuclear utilisable per la [[generació elèctrica]] i propulsió en els [[submarí nuclear|submarins]] a dos empreses diferents nort-americanes: [[General Electric]] i [[Westinghouse Electric]]. Estes empreses desenrollaren els reactors d'aigua llaugera tipo [[BWR]] i [[PWR]] respectivament. Els mateixos dissenys de reactors de fissió es traslladaren a dissenys comercials per la generació d'electricitat. Els únics canvis produïts en el disseny en el transcurs del temps foren un aument de les mesures de seguritat, una major eficiència termodinàmica, un aument de potència i l'us de les noves tecnologies que anaren apareixent.
+
El [[2 de decembre]] de l'any [[1942]], com a part del [[proyecte Manhattan]] dirigit per [[J. Robert Oppenheimer]], es construí el [[Chicago Pile-1]] (CP-1), primer [[reactor nuclear]] fet per l'home (existí un reactor natural en [[Oklo]]). El [[Departament de Defensa dels Estats Units]] propongué el disseny i construcció d'un reactor nuclear utilisable per la [[generació elèctrica]] i propulsió en els [[submarí nuclear|submarins]] a dos empreses diferents nort-americanes: [[General Electric]] i [[Westinghouse Electric]]. Estes empreses desenrollaren els reactors d'aigua llaugera tipo [[BWR]] i [[PWR]] respectivament. Els mateixos dissenys de reactors de fissió es traslladaren a dissenys comercials per la generació d'electricitat. Els únics canvis produïts en el disseny en el transcurs del temps foren un aument de les mesures de seguritat, una major eficiència termodinàmica, un aument de potència i l'us de les noves tecnologies que anaren apareixent.
−
El [[20 de decembre]] del [[1951]] fon el primer dia que se conseguí generar electricitat en un reactor nuclear (en el reactor americà [[EBR-I]], en una [[Potència física|potència]] d'uns 100 [[kW]]), pero no fon fins al [[1954]] quan es conectà a la xàrcia elèctrica una central nuclear (fon la central nuclear russa [[Obninsk]], generant 5 MW en només un 17% de [[rendiment tèrmic]]). La primera central nuclear en un rendiment comercial fon la britànica de [[Calder Hall]], a [[Sellafield]], oberta el [[1956]] en una capacitat de 50 MW (ampliada posteriorment a 200 MW).<ref name="bbc17oct">{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/17/newsid_3147000/3147145.stm |títol=On This Day: 17 October |consulta=09-11-2006 |editor=BBC News}}</ref> El desenroll de l'energia nuclear arreu del món experimentà a partir d'aquell moment un gran creiximent, de forma molt particular a [[França]] i [[Japó]], on la [[crisis del petròleu del 1973]] hi influí definitivament, car la seua dependència del petròleu per la generació elèctrica era molt marcada. El [[1986]] l'[[accident de Chernòbil]], en un reactor [[RBMK]] de disseny rus que no complia els requisits de seguritat que s'exigien a l'occident, posa fi radicalment a aquell creiximent. A partir de llavors, en la caiguda del bloc de l'est des del [[1989]], el [[moviment antinuclear]], que s'opon per un costat a l'[[arma nuclear]] i d'atra banda a la utilisació de l'energia nuclear, s'ha vist desplaçat de la vanguarda del [[moviment ecologista]] per atres qüestions, com el [[canvi climàtic]].
+
El [[20 de decembre]] de [[1951]] fon el primer dia que se conseguí generar electricitat en un reactor nuclear (en el reactor americà [[EBR-I]], en una [[Potència física|potència]] d'uns 100 [[kW]]), pero no fon fins a l'any [[1954]] quan es conectà a la xàrcia elèctrica una central nuclear (fon la central nuclear russa [[Obninsk]], generant 5 MW en només un 17% de [[rendiment tèrmic]]). La primera central nuclear en un rendiment comercial fon la britànica de [[Calder Hall]], a [[Sellafield]], oberta en [[1956]] en una capacitat de 50 MW (ampliada posteriorment a 200 MW).<ref name="bbc17oct">{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/17/newsid_3147000/3147145.stm |títol=On This Day: 17 October |consulta=09-11-2006 |editor=BBC News}}</ref> El desenroll de l'energia nuclear arreu del món experimentà a partir d'aquell moment un gran creiximent, de forma molt particular en [[França]] i [[Japó]], a on la [[crisis del petròleu de 1973]] hi influí definitivament, perque la seua dependència del petròleu per la generació elèctrica era molt marcada. En l'any [[1986]] l'[[accident de Chernòbil]], en un reactor [[RBMK]] de disseny rus que no complia els requisits de seguritat que s'exigien en l'occident, posa fi radicalment a aquell creiximent. A partir de llavors, en la caiguda del bloc de l'est des de [[1989]], el [[moviment antinuclear]], que s'opon per un costat a l'[[arma nuclear]] i d'atra banda a la utilisació de l'energia nuclear, s'ha vist desplaçat de la vanguarda del [[moviment ecologista]] per atres qüestions, com el [[canvi climàtic]].
−
A l'octubre del 2007 existien 439 [[central nuclear|centrals nuclears]] arreu del món que generaren 2,7 millons de [[MWh]] el [[2006]]. La potència instalada el [[2007]] era de 370.721 [[MW]]e. Tot i que només 30 països al món tenen centrals nuclears, aproximadament el 15% de l'energia elèctrica generada en el món es produïx a partir d'energia nuclear, tot i que el percentage està actualment en disminució.<ref>{{ref-llibre | autor = IAEA
+
En el més d'[[octubre]] de [[2007]] existien 439 [[central nuclear|centrals nuclears]] arreu del món que generaren 2,7 millons de [[MWh]] en [[2006]]. La potència instalada en [[2007]] era de 370.721 [[MW]]e. Encara que només 30 països en el món tenen centrals nuclears, aproximadament el 15% de l'energia elèctrica generada en el món es produïx a partir d'energia nuclear, encara que el percentage està actualment en disminució.<ref>{{ref-llibre | autor = IAEA
| títul = ENERGY, ELECTRICITY AND NUCLEAR POWER: DEVELOPMENTS AND PROJECTIONS — 25 YEARS PAST AND FUTURE
| títul = ENERGY, ELECTRICITY AND NUCLEAR POWER: DEVELOPMENTS AND PROJECTIONS — 25 YEARS PAST AND FUTURE
| any = 2007
| any = 2007