Anar al contingut

Perspectives religioses sobre la masturbació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Entre les religions del món, les perspectives sobre la masturbació varien àmpliament. Mentres que algunes religions la veuen com una pràctica espiritualment nociva, no és aixina per a unes atres, i atres més assumixen una perspectiva situacional. Entre estes últimes religions, algunes consideren a la masturbació permissible en tant s'use com un mig per al autocontrol sexual o com a part d'una autoexploraació saludable, pero la rebugen si es fa pels motius equivocats o com una adicció.

Segons el teòlec Björn Krondorfer, de l'Universitat del Nort d'Arizona, «el sexe autoerótico va escomençar a ser concebible com una entitat distinta entre els pecats sexuals solament en l'aparició del yo autònom».[1] Cita a Laqueur, escrivint que:

«Solament despuix de la revolució freudiana ... va ocórrer un canvi cultural. La masturbació va ser a partir de llavors valorada com una activitat plaentera adulta i no patològica. A partir de la década de 1950, guanyant energia en el feminisme de la década de 1960 i principis de la de 1970, en les subsegüents guerres del sexe i en el moviment gai mundial de l'últim quarto de sigle, es convertiria en una arena de política sexual i per a l'art a lo llarc d'un ampli espectre de la societat. ... Per este canvi cultural a través de l'espectre, es varen fer possibles inclús reevaluacions teològiques sobre la masturbació com una pràctica sexual positiva, si be són, cal admetre-ho, rares».

Un artícul de 2016 publicat en la revista de divulgació Psychology Today va afirmar que quant més religioses són les persones, més provable és que restringixquen les seues fantasies sexuals, que tinguen menys parelles sexuals, que usen menys pornografia i que expressen una major desaprovació cap a l'us de joguets sexuals.[2]

Religions abrahàmiques

Estudis bíblics

El història bíblica d'Onán (Génesis 38) és vinculada tradicionalment com una referència a la masturbació (d'ahí el nom popular de «onanismo») i a la seua condena,[3] si ben l'acte sexual descrit en esta història és de fet el coitus interruptus i no la masturbació.[4][5][6][7][8] No hi ha cap afirmació explícita en la Bíblia sobre que la masturbació siga pecaminosa.[9][10]

No obstant es menciona a la fornicaació (tindre ajuntament o còpula carnal fora del matrimoni. Usat també com transitivo)com un pecat cap al seu propi cos. «Fugiu de la fornicación. Qualsevol atre pecat que el home cometa, està fòra del cos; mes el que fornica, contra el seu propi cos peca. ¿O ignoreu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant, el qual està en vosatres, el qual teniu de Deu, i que no sou vostres?» 1 Corintios 6:18-19 Cóm podem vore en este versícul es menciona al cos com el temple de l'Esperit Sant, per lo tant és un pecat fornicar contra el seu propi cos.

D'acort en James Nelson, hi ha tres aproximacions interpretatives sobre les raons per les que es condena l'acte de Onán: el història de Onán reflectix el ferm accent «procreador» de l'interpretació hebrea en relació en la sexualitat, una constant de la «ment precientífica» a considerar que els chiquets estan continguts dins de l'esperma de la mateixa manera que una planta està continguda en la seua llavor, i que en la tradició judeocristiana tant la masturbació com els actes homosexuals entre hòmens han segut condenats de manera més energica que quan estos mateixos actes són portats a terme per dònes.[11]


L'acadèmica judaica Ilona N. Rashkow afirma que: «és qüestionable el si la masturbació és considerada una categoria d'activitat sexual 'negativa' en la bíblia hebrea» i que el passage en Levítico 15:16 «es referix a l'eyaculació més que a les seues circumstàncies».[12] Els autors cristians Jones i Jones compartixen la perspectiva bíblica del també cristià James R. Johnson sobre la masturbació, segons la qual: «una experiència sexual solitària, siga un somi humit o masturbació, [és tractada] com un assunt purament ceremonial de neteja i no com un assunt moral».[13] Senyalen que: «Johnson sugerix que Levítico 15: 16-18 deuria establir les pautes sobre cóm s'aborda la masturbació. Els versículs 16 i 17 diuen que quan un home té una secreció de semen deu llavar-se i mantindre's ceremonialment impuro fins al vespre. El versícul 18 continua dient que les mateixes regles de neteja apliquen si un home i una dòna tenen relacions sexuals. En mencionar el coit per separat, este passage implica certament que l'emissió de semen mencionada en els versículs 16 i 17 va ocórrer individualment per a l'home. El passage pot referir-se a una emissió nocturna o somi humit, i no a la masturbació, pero no és específic. Johnson sugerix que este passage del Levítico és significatiu per tractar una experiència sexual solitària, siga somi humit o masturbació, com una qüestió purament de neteja ceremonial i no com un assunt

de moralitat. El passage tampoc sembla desaprovar més l'experiència solitària que el coit. En tant els cristians contemporàneus comunament consideren que la llei ceremonial de l'Antic Testament ya no és vàlida, este autor sugerix que la masturbació no és en sí mateixa una preocupació moral des d'una perspectiva bíblica, com tampoc és ya una preocupació ceremonial».

Respecte a l'assunt de lo que la bíblia diu o no realment, T. J. Wray argumenta que: «Tornant a la llista de tabús sexuals en el Levítico, curiosament absent en la llista està qualsevol menció a la masturbació». En la seua discussió de Génesis 38 i Levítico 15 conclou: «No obstant, res d'açò representa una condena clara a la masturbació».[14]

Aixina mateix, Carl L. Jech afirma que «la masturbació mai es menciona en la Bíblia»,[15] i M. K. Malan i Vern Bullough afirmen que «en ninguna parte de la Bíblia apareix una clara referència indiscutible a la masturbació» i que «la masturbació no es menciona ni en la Bíblia ni en el Llibre de Mormón».[16]


Segons The Oxford Handbook of Theology, Sexuality, and Gender, alguns acadèmics sugerixen que la paraula 'mane' en Mateo 5: 29-30, Marcos 9: 42-48 i Mateo 18: 6-9 podria implicar masturbació, com ocorre en la Mishná (m. Nid. 2.1 ).[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 204 Sobre tals passages bíblics, The Oxford Encyclopedia of the Bible and Gender Studies descriu la perspectiva de Will Deming: «Pecar en l'ull, la mà o el peu pot provindre d'una tradició d'advertències formulaicas en contra de llançar mirades lujuriosas (l'ull), la masturbació (la mà) i l'adulteri (en tant 'peu' seria un eufemisme hebreu per a referir-se als genitals)».[18] Deming sosté que, ademés de l'ull, «la mà juga també un paper important en la luxúria per mig de la masturbació».[19]

Cristianisme

Les iglésies cristianes tenen perspectives diferents respecte a la masturbació. En l'actualitat, els catòlics (incloent als catòlics orientals), ortodoxos i alguns protestants consideren que la masturbació és un pecat. En contrast, moltes iglésies protestants en el nort i occident d'Europa i algunes iglésies protestants en Amèrica del Nort, Austràlia i Nova Zelanda no veuen la masturbació com a tal.cita requerida

Iglésia primitiva

El pare de l'Iglésia grega egipcíaca Clemente d'Aleixandria (c. 150 - c. 215) escriu en el seu Paedagogus, o El pedagogo que:

En tant va ser instituïda per Deu per a la propagació del home, la sement no deu ser eyaculada en va, ni deu ser danyada o desperdiciada.

Acadèmics com Raj Bhala o Kathryn M. Kueny arguyen que la declaració de Clemente inclou tant al coitus interruptus com a la masturbació entre els actes que causen «dany a la naturalea».[20] Segons Kueny, açò inclou també «l'us de pocions espermicidas».[21] John G. Younger ha escrit que Clemente parla de la masturbació, aixina com de «dònes masculines i hòmens afeminats» en el seu Paedagogus, fent menció a que violar la naturalea significa «tindre sexe en qualsevol atre propòsit distint al de tindre fills».[22]


No obstant, el teòlec moral catòlic dissident Charles E. Curran va afirmar que «els pares de l'Iglésia es mantienten pràcticament en silenci respecte a la simple qüestió de la masturbació».[23] Autors com James A. Brundage (tal i com és descrit per Arthur J. Mielke) han senyalat que «els assunts de la masturbació i la fantasia sexual no varen ser importants per a autors pagans o cristians sino fins als sigles IV o V» (coincidint en el sorgiment del monasticisme).[24] No obstant, Brundage mateixa afirma en el seu llibre que aquells autors no li havien «prestat molta atenció a estos assunts»,[25] i «solament li varen prestar escassa atenció a la masturbació i les pràctiques homosexuals»,[26] sense afirmar que no hagen segut importants.

L'acadèmic catòlic Giovanni Cappelli, va fer un estudi sobre el problema de la masturbació durant el primer mileni. Entre les seues conclusions es trobenː (1) Que en ninguna parte del Antic o Nou Testament hi ha un tractament explícit sobre el tema de la masturbació. (2) Cappelli no troba en els escrits dels pares apostólicos menció alguna de la masturbació. (3) Les primeres referències explícits respecte a la masturbació es troben els «penitencials» anglosaxons i celtes de el VI, a on l'assunt és tractat en una forma pràctica i jurídica. (4) Que seria incorrecte interpretar el silenci dels Pares sobre la masturbació com una aprovació tácito d'ella, o com una virtual indiferència.[27] James A. Brundage té una perspectiva discrepante respecte al quart punt, considerant que ni els autors pagans ni els autors cristians primerencs li varen prestar molta atenció a estos assunts per «aparentment considerar-los trivials».[28]


Thomas Laqueur concorda, comentant que «Al món antic li preocupava poc l'assunt; era un lloc recóndito dins de les ensenyances judeues i cristianes sobre la sexualitat. De fet, el sexe en solitari com un problema moral sério pot datar-se en una precisió poc comuna en el història cultural: la publicació del tractat anònim Onania cap a 1722».[29] Per tant, per a Laqueur, és una creació de l'Ilustració, d'algunes de les seues figures més importants i dels canvis més profunts que va desnugar. D'acort en Laqueur, va anar inicialment una preocupació moderna, no dels conservadors, sino dels progressistes, i per tant va ser «la primera sexualitat verdaderament democràtica que podia ser d'interés ètic tant per a les dònes com per als hòmens, per als chiquets i chiquetes tant com para els seus majors».[29] Açò perque Laqueur afirma que la masturbació «solament pot cridar-se com tal quan el 'yo' va emergir com un ser autònom».[30]

Giovanni Cappelli, citat per James F. Keenan, sosté que a mida que es varen desenrollar les comunitats monásticas, la vida sexual dels monges es va convertir en objecte d'escrutini per part de dos teòlecs, Juan Casiano (365-433) i Cesáreo de Arlés (470-543), els qui varen comentar sobre els «vicis» de la vida 'solitària'. Cappelli afirma que «les seues preocupacions no eren respecte a l'acte de la masturbació, sino respecte als monges que feyen vots de castitat. Els vots dels monges convertien a la masturbació en un acte ilícit, mentres que l'acte en sí no era considerat pecaminoso». Keenan afig que: «De fet, com observen Cappelli, Louis Crompton i James Brundage, abans de Casiano la masturbació no era considerada una ofensa sexual per a ningú».[31]

Segons Brundage, per a Casiano «la masturbació i la polució nocturna [eren] temes centrals sobre la moral sexual i els va dedicar molta atenció a abdós temes». Casiano considera a la «polució nocturna» com un problema molt important, en tant és una indicació de «luxúria carnal» i considera que si un monge encara no el ha superat, «la seua vida religiosa i la seua salvació be poden estar en risc».[26] En les seues Colació, Casiano usa la paraula «impurea» (immunditia, com s'escriu en Colosenses 3:5) com un substitut igual tant per a la masturbació com les polució nocturnes, i òbviament considera a la masturbació una forma inacceptable de «descàrrega sexual».[32] En el De institutis coenobiorum, fa particular recalcament en «el pecat de la fornicación, que inclou a la masturbació i les fantasies sexuals».[33] Per a Brundage, Cesáreo de Arlés té una perspectiva similar a la de Casiano. En els seus Sermones, Cesáreo considera «qualsevol anhel sexual, per no parlar de l'autoestimulación delliberada, com un pecat sério i ho coloca al mateix nivell que l'adulteri o l'indulgència sexual excessiva entre persones casades».


Se sap que, abans de el VI, les ensenyances de l'Iglésia sobre la masturbació i moltes atres qüestions morals eren incoherents. Segons investigadors catòlics tals com Bernard Hoose o Mark Jordan afirmar que hi ha una ensenyança contínua de l'Iglésia sobre qüestions de sexualitat, vida i mort o crim i castic simplement no és cert. Segons estos autors, no solament hi havia «inconsistencia, contradicció i inclús incoherència» en les doctrines de l'Iglésia, sino que la tradició mateixa «no és la garantia de la veritat de cap ensenyança en particular».[31]

Iglésia ortodoxa

l'Iglésia ortodoxa interpreta a la sexualitat com un dò de Deu que troba la seua realisació en la relació conjugal, de manera que el mal us del dò de la sexualitat humana es considera pecaminoso. ya que l'acte de la masturbació és autodirigido i és per definició incapaç d'expressar amor o preocupació cap a una atra persona, se li veu com una distorsió de l'us del dò de la sexualitat. Açò és particularment evident en aquells casos en que la masturbació es convertix en una adicció. En el millor dels casos, es considera que la pràctica de l'auto-plaure no honra el propòsit del dò de la sexualitat donat per Deu.[34]

Els pecats sexuals de la fornicaació, l'adulteri i la masturbació, aixina com l'odi, les celosies, l'embriaguea i atres pecats similars, són considerats pecats del cor tant com a carnals. Es cre que alluntar-se del pecat sexual és alluntar-se de l'autocomplacencia pel propòsit de l'autogratificaació. En lloc d'enfocar-se en els desijos carnals, el cristià ortodox s'enfoca en l'Esperit Sant, els fruts del qual es creu que són l'amor, el goig, la pau, la paciència, l'amabilitat, la bondat, fidelitat, la mansedumbre i l'autocontrol.[35]

Comentant sobre els gnósticos egipcíacs en relació en l'experiència prèvia que va tindre en ells, Epifanio de Salamina (310/320 - 403), Pare de l'Iglésia Bizantina i Doctor de l'Iglésia, afirma en la seua Panarion (Botiquín):

Practiquen actes genitals, pero impedixen la concepció de fills. No per a produir descendència, sino per a satisfer la seua luxúria, estan ansiosos per la corrupció.[36]

John T. Noonan Jr. va afirmar que els gnósticos tal i com els va descriure Epifanio practicaven «actes sexuals no procreativos» com un aspecte central en els seus rituals religiosos. Epifanio crida a estes pràctiques, entre les que estaven el coitus interruptus, la masturbació i els actes homosexuals, «ritos i cerimònies del diable».[36]Shenute (348-466), un atre bizantino que és considerat sant en l'ortodòxia oriental, veu la masturbació com una «mala conducta» sexual[37] i com una «activitat sexual totalment ilícita».[38]

Ortodòxia oriental

l'Iglésia copta ortodox veu la masturbació com a pecat en tant se li considera com una «forma de plaure sexual fora del disseny de Deu».[39]

Catolicisme

En el Catecisme de l'Iglésia Catòlica, l'Iglésia Catòlica ensenya que:

Per masturbació s'ha d'entendre l'excitació voluntària dels òrguens genitals a fi d'obtindre un plaure venéreo. «Tant el Magisteri de l'Iglésia, d'acort en una tradició constant, com el sentit moral dels fidels, han afirmat sense cap dubte que la masturbació és un acte intrínseca i greument desordenat». «L'us delliberat de la facultat sexual anara de les relacions conjugals normals contradiu a la seua finalitat, siga com anara el motiu que ho determine». Aixina, el goge sexual és buscat ací al marge de «la relació sexual requerida per l'orde moral; aquella relació que realisa el sentit íntegre de la mútua entrega i de la procreació humana en el context d'un amor verdader». Per a emetre un juí just sobre la responsabilitat moral dels subjectes i per a orientar l'acció pastoral, ha de tindre's en conte l'inmadurez afectiva, la força dels hàbits contrets, l'estat d'oix o atres factors psíquics o socials que poden atenuar o  tal volta reduir al mínim la culpabilitat moral.[40]

Si be «es diu que la psicologia i la sociologia demostren que [la masturbació] es tracta d'un fenomen normal de l'evolució de la sexualitat, sobretot en els adolescents», açò no canvia el fet de que «és un acte intrínseca i greument desordenat» i que «l'us delliberat de la facultat sexual anara de les relacions conjugals normals s'opon essencialment a la seua finalitat, siga com anara el motiu que ho determine. Li falta, en efecte, la relació sexual requerida per l'orde moral; aquella relació que realisa el sentit íntegre de la mútua entrega i de la procreació humana en el context d'un amor verdader».[41]


Açò es deu a que l'us delliberat de la facultat sexual per fòra del matrimoni és, segons les ensenyances de l'Iglésia, contrari al seu propòsit principal, que és la procreació i l'unificació de marit i dòna dins del sacrament del matrimoni.[42] Ademés, l'Iglésia ensenya que totes les demés activitats sexuals, incloent la masturbació, els actes homosexuals, els actes de sodomía, tota relació sexual per fòra del matrimoni o abans del matrimoni (fornicaació) i l'us de qualsevol forma d'anticoncepció o control de la natalitat, són trastorns greus,[41] en tant frustren l'orde natural, el propòsit i els fins de la sexualitat.[43] A el hora de fer un juí equitatiu sobre la responsabilitat moral dels subjectes i per a orientar l'acció pastoral, és necessari tindre en conte l'inmadurez afectiva, la força del hàbit adquirit, les condicions d'ansietat o atres factors sicològics o socials que aminorar, si no és que reduïxen a un mínim, la culpabilitat moral.[40]

Atres documents que descriuen la condena oficial de l'Iglésia catòlica sobre la masturbació inclouen, entre uns atres: la carta Ad splendidum nitentis (1054) de León IX,[44] el decret del Sant Ofici de data 2 de març de 1679,[45] la Allocutio de Pío XII (8 d'octubre de 1953),[46] i la Acta Apostolicae Sedis 48, del 19 de maig de 1956.[47]


Acadèmics com Robert Baker o Simon Lienyueh Wei creuen que Agustín de Hipona (354–430) considerava la masturbació com un pecat.[48][49][50] Segons Merry E. Wiesner-Hanks i Carly Daniel-Hughes, Sant Agustín condenava totes les activitats sexuals contràries a la procreació, incloent els actes homosexuals i la masturbació, o «plaure solitari».[51][52] Carly afirma que Agustín també considerava la «masturbació mútua» com a «relacions sexuals antinaturals» en base en Romans 1.Isidoro de Sevilla, un atre pare de l'Iglésia llatina i doctor de l'Iglésia, considerava la masturbació com un hàbit «afeminat»,[53][54] encara que els escritors penitencials antics no semblen estar particularment d'acort en ell.[55] En els seus Etymologiae (c. 600-625), Isidoro afirma que en la masturbació un home deshonra «el vigor del seu sexe en el seu cos lánguido».

Per a Simon Lienyueh Wei, com ho citen alguns acadèmics, tant Juan Casiano com Agustín de Hipona sostenen que és pecat si l'eyaculació és el resultat de «una trobada lujurioso o un recort plaenter»; de lo contrari, és considerada com «una funció física».[49][50]

Segons Aurélie Godefroy la masturbació no sempre ha segut percebuda com un «pecat mortal» classificat com a desviació sexual.[56]


Mark W. Elliott afirma que el Papa Gregorio I (c. 540 - 604), comunament conegut com a Gregorio Magne, Pare i Doctor de l'Iglésia, va utilisar el Levítico 15, que parla de la profanació ritual, per a afirmar que «brinda regles per a tots en la comunitat de l'iglésia en referir-se a l'eyaculació com aquella que ocorre en les relacions sexuals en lloc de l'interpretació monástica prèvia de 'eyaculació nocturna'... No obstant, sí especifica que les eyaculacions nocturnes, sempre i quan siguen causades per superfluidad natural o per malaltia, no són problemàtiques per a la santitat, pero a on hi haja consentiment (és dir, en la masturbació) són problemàtiques».[57] Fent un paralel entre la menstruació femenina i «la pèrdua involuntària de semen», Gregorio declara que les «superfluidades naturals» no impedixen ni als llaics ni a l'el clero participar de l'Eucaristía.[58]

El cànon 8 del Sínodo de Victòria de el VI impon penitència per a «qui [tinga relacions] entre les cuixes, de [tres] anys. No obstant, si és per la pròpia mà o per la mà d'un atre, dos anys».[59] Aquells actes es referixen a la «masturbació mútua» i la «fornicación femoral».[60] Un atre conjunt primerenc de regles que també prescriu penitència per a la masturbació són els Extractes del Llibre de Sant David [61] i els Cànons de Juan el Ayunador.[62][63] Posteriorment, molts penitencials primerencs, com el Penitencial de Finnian, el Penitencial de Columbano, el Penitencial de Cummean, el Paenitentiale Theodori, el Paenitentiale Bedae, i els dos «sínodo de Sant Patricio», imponen penitència en diferents nivells de severitat per a la masturbació (solitària o en companyia) a monges i llaics.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 299 [49][64][65]


Entre els sigles VI i XI hi ha més referències a la masturbació en els penitencials, pero és considerada en molta major indulgència que els atres pecats carnals. En el penitencial escrit per l'arquebisbe Teodoro de Tarso (VII), per eixemple, «la penitència és de sèt dies per al clerc que derrame la seua sement sense tocar-se a sí mateixa, fins a cinquanta dies per al que voluntàriament es masturbe en una iglésia. Cinquanta dies pot semblar molt, pero és molt poc quan saps que, al mateix temps, un jove que toque a una dòna verge rep un any sancer».[56]

Despuix del final del primer mileni, més teòlecs varen escomençar a condenar la masturbació de manera cada volta més estrident. Pedro Damián, un doctor de l'Iglésia Catòlica, en la seua Lliure de Gomorra dirigit al Papa León IX, va escriure que la masturbació és el grau més baix de pecat homosexual. Si no es controla, pot «ascendir en graus» fins a «que dos hòmens s'acaricien mútuament les parts masculines» (masturbació mútua), lo que ho pot dur a un a «fornicar entre les cuixes» (coit femoral) «o inclús en l'atrasser» (coit anal).[66]Tomás d'Aquino, el popular doctor de l'Iglésia, escriu que la masturbació és un «vici contra la naturalea», que és una espècie de luxúria com la bestialitat, la sodomía i la pederàstia, i que «en procurar la polució [és dir, l'eyaculació fòra del coit] sense còpula, per pur plaure, ... constituïx el pecat d'impurea, al que sol cridar-se afeminamiento (en llatí, mollitiem, lit. suavitat, falta de virilitat).[67]


El Papa León IX personalment va condenar en major claritat la masturbació, i a partir d'eixe moment es va percebre tradicionalment com un pecat mortal, classificat com a desviació sexual. En tot, la tolerància va seguir sent abundant, com senyala el historiador François Lebrun: «És important notar que [la masturbació] ... és de tots els pecats contra la naturalea l'únic que no apareix mai en la llista de casos reservats, lo que vol dir, aquells l'absolució dels quals, en vista de la seua gravetat, està reservada al bisbe exclusivament. ¿No és prova el fet de que era massa comú el que tot sacerdot tinga la possibilitat d'absoldre-ho immediatament sense remetre's al seu superior?» [56]


En el periodo migeval tardà, Juan Gerson va escriure un manual de confessió anomenat Sobre la confessió de la masturbació.[68] Segons l'investigadora Chloe Taylor, este manual li indica als clercs que «insistixquen que els penitentes (varons) admeten el pecat de la masturbació, que ... es considerava ... [ya per a eixa época] un pecat encara més greu que el de violar a una monja, el incesto, o els de seqüestrar i violar a vérgens i esposes, per més comuna i, de fet, universal (entre els varons) que se suponguera que era el pecat, a jujar per l'incredulitat en que s'instruïa tractar a els qui negaven la masturbació...»[69]

Taylor continua senyalant que «els teòlecs migevals reconeixien que en indagar en ... detall sugestiu i en ... preguntes capciosas, corrien el risc d'ensenyar-los comportaments pecaminosos a penitentes que no eren prèviament conscients de la gama completa de possibilitats sexuals disponibles per a ells. Varen deduir, no obstant, que valia la pena ensenyar-li a uns pocs jóvens penitentes a masturbarse en tal de salvar al número més gran que ya s'estaven masturbando sense confessar-ho». Taylor comenta que, segons el llibre de Gerson, «Inclús una volta que el penitente ha admés el seu pecat, el sacerdot no deu sentir-se satisfet i deu demanar més detalls... Particularment notables són les instruccions de que el sacerdot fingixca un cert aire casual, i que es dirigixca al confesante en un afecte desarmante, cridant-ho «amic» i fingint que la masturbació no és ni pecaminosa ni vergonyosa per a que el penitente admeta fer-ho, insinuant que pot simpatizar en els actes del penitente—«Amic, vaja si ho cree»—solament per a després donar marcha arrere i condenar l'acte com pecaminoso i vergonyós despuix de tot».[69]

El laicado no es confessava regularment en eixa época, pero «per a aquells tals com els ordenats i els escrupulosos que se sometien a freqüents i rigorosos exàmens confessionals, l'obligació de confessar en circumstàncies com les que descriu Gerson per a inclús els pecats més rutinaris i privats com la masturbació va aplegar a ser causa d'ansietat... La penitència migeval primerenca era sol per a pecats greus, pero ara inclús el més mundà dels pecats podia rebre una atenció insoportable».[69]

L'Iglésia Catòlica acusava als albigenses de masturbarse, com a part de la seua campanya propagandística contra ells.[70]

Brundage senyala que alguns «penitencials [migevals] ocasionalment mencionaven el autoerotismo femení i el lesbianisme. Tractaven a la masturbació femenina de la mateixa manera que l'acte masculí, si be censuraven més els jocs sexuals femenins que involucraren consoladores i atres ajudes mecàniques que lo que censuraven l'us masculí de dispositius mecànics en la masturbació».[71]


Pierre Humbert afirma que: «Durant l'Edat Mija, la masturbació,—l'anomenada «suavitat»—, era considerada un pecat antinatural, pero per a l'immensa majoria de teòlecs, sacerdots i confesores, l'ofensa era molt manco greu que la fornicaació, l'adulteri o la sodomía, i en general preferien no parlar massa d'ella per a no sugerir la seua existència a els qui no sabien d'ella».[72]

D'acort en Aurélie Godefroy, «De fet, fins al XVIII, la masturbació no va ocupar un lloc molt important en l'imaginació catòlica, a on la majoria de les voltes era cridada simplememente interruptus coitus», mentres que els protestants la tractaven de manera molt més séria, com una desviació major.[56]

Parlant sobre el teòlec catòlic dissident Charles Curran, James J. Walter i Timothy E. O'Connell varen afirmar que «ya en 1968, Curran va usar l'idea [de l'elecció fonamental] com una forma de donar sentit al fet de que la tradició catòlica haja sostingut durant tant temps el que la masturbació és un us indegut objectivament greu de la sexualitat humana, quan l'evidència estadística sugerix que la marejant majoria de les persones,—incloent moltes el comportament de les quals sugerix per lo demés una aproximació generosa i amorosa cap a la vida—, practiquen tal comportament. «¿Qué fem en esta paradoxa?...» Curran sugerix que, per vàries raons, l'afirmació de que la masturbació implica un «assunt objectivament greu» no és convincent. En tal sentit, el seu argument es referix al caràcter objectiu de l'acció i no a la naturalea de la persona moral.[73] Posteriorment, Curran va afirmar en les seues obres que: «En general, crec que la masturbació està mal, ya que no integra la sexualitat al servici de l'amor. La masturbació indica un fracàs en una integració total de la sexualitat en la persona. Esta equivocació no sempre és greu; de fet, la majoria de les voltes no ho és... Els educadors catòlics deurien ensenyar obertament que la masturbació no sempre és un assunt greu i les més de les voltes, especialment per als adolescents, no és tan important... En tot, el mestre no deuria deixar a l'adolescent en l'impressió de que no hi ha absolutament res de mal en la masturbació».[74][75] En 1986, el Prefecto de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Moradura Joseph Ratzinger (després, papa Benedicto XVI), li va prohibir a Curran ensenyar teologia catòlica, per les seues ensenyances sobre «anticoncepción, esterilisació, masturbació, divorç i homosexualitat».[76]


Un estudi[77] encarregat per la Societat Teològica Catòlica d'Amèrica (CTSA per les seues sigles en anglés) en 1972, pero no aprovat per la seua junta directiva al moment de la seua publicació en 1977, titulat Human Sexuality: New Directions in American Catholic Thought (Sexualitat humana: Noves direccions en el pensament catòlic nortamericà), va mostrar que varis teòlecs catòlics dissidents havien aplegat a sostindre que un acte de masturbació no deuria ser jujat com un mal moral objectiu, sino evaluat dins del context de vida de la persona involucrada. Els autors del llibre varen adoptar una perspectiva similar a la de Curran, sense aplegar a dir que la masturbació no fora un pecat, sino solament que «no tot acte de masturbació deliberadament voluntari constituïx necessàriament el greu assunt requerit per al pecat mortal».[27] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 3 La reacció a l'estudi de 1977 va mostrar que la dissidència no era unànim, lo que va provocar controvèrsia dins de la pròpia CTSA.[78][79] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 73 En 1979, la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe va publicar una advertència en la que deploraba les «conclusions errònees» del llibre, identificava «numeroses llectures errònees de les ensenyances del Concilie Vaticà II» en ell, i afirmava que el llibre disminuïa «la moralitat de l'amor sexual a una qüestió de 'sentiments, emocions [i] costums personals'».[79] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 74 [80]George Weigel reafirma que «estos errors teològics varen dur a llineaments pràctics que 'o es disocian de l'ensenyança catòlica, o la contradiuen directament,' segons lo ensenyat per la màxima autoritat del magisteri de l'Iglésia».[79] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 74 


Si ben Curran podria aplegar a afirmar que la masturbació podia ser moralment acceptable baix determinades condicions, per a Richard A. Spinello, el papa Juan Pablo II no afirma que la masturbació siga sempre immoral perque «l'acte físic en sí mateixa és incorrecte i desordenat». No examina l'acte físic com l'única base per a fer un juí moral. En Veritatis splendor, Juan Pablo II sosté que «la moralitat de l'acte humà» es juja considerant lo que un elegix racionalment per «la voluntat delliberada» i per «el fi pròxim». En el seu encíclica, escriu que: «Per a poder captar l'objecte d'un acte que especifica moralment tal acte, és necessari, per tant, situar-se en la perspectiva de l'actor».[81] La masturbació no sempre incorre en pecat greu o pecat mortal, pero no es pot dir que la masturbació no siga «greument equivocada» ni que constituïxca «assunt greu».[82] Joseph Farraher conclou que la masturbació incorre en pecat venial en cas que «l'acte es realise en solament una comprensió parcial o solament una elecció parcial de la voluntat», o, en paraules de Harvey, «no hi ha pecat greu ... mentres es carixca de consciència, com quan està mig despert, mig dormit, o quan una persona es deixa dur per una passió repentina i es descobrix cometent l'acte a pesar de la resistència de la voluntat».[83]

En el seu intent per explicar la Teologia del cos de Juan Pablo II, Anthony Percy escriu en el seu llibre que «la pornografia i la masturbació representen la destrucció del significat simbòlic i nupcial del cos humà... Deu dona energia eròtica a tots els hòmens i dònes. Ho cridem impuls sexual. Açò és bo i forma part de tal atracció entre hòmens i dònes, que en sí mateixa forma partix del sentit nupcial del cos. L'energia sexual, per lo tant, necessita trobar una eixida en l'amor, no en la luxúria... En la masturbació, eixa energia eròtica es concentra en un mateixa... La masturbació, per tant, és un símbol, no d'amor, sino de soletat».[84] Jeffrey Tranzillo afig, per a explicar: «Quan vullga que un home i una dòna ampren el cos per a simular amor o autenticitat per raons que en última instància siguen egoistes i, per lo tant, destructives per a sí mateixos i per als demés, falsifiquen el llenguage per al que va ser creat. Això és lo que subyacer al pecat de l'adulteri». Afirma que «tal mal us del cos subyacer aixina mateix a atres pecats sexuals tals com l'anticoncepción, la masturbació, la fornicación o els actes homosexuals».[85]

Protestantisme

Segons Brian F. Linnane, «fins al sigle XX, les normes morals efectives sobre el comportament sexual eren similars per a protestants i catòlics, si be les justificacions de tals normes podrien ... ser prou diferents... Per als dos grups, l'expressió sexual es llimitava al matrimoni heterosexual, monógamo i de per vida. El sexe prematrimonial, l'adulteri, les relacions homosexuals, la masturbació i l'us de métodos anticonceptius varen ser tots proscrits per les iglésies cristianes».[86] Rainer Brandes apunta que: «Durant un llarc temps la teologia protestant ha posat la sexualitat exclusivament al servici de la reproducció».[87][88] Adrian Thatcher afirma que els protestants històricament consideraven la masturbació com a pecat, si be «apelen directament a la Bíblia sempre que els siga possible».[89]

Reformadors protestants com Martín Lutero, fundador de les Iglésies luteranas, o Juan Calvino, fundador de les Iglésies reformades, varen condenar la masturbació en els seus escrits.[90] D'igual manera, un precursor dels reformadors, Girolamo Savonarola, creïa que la masturbació era pecat mortal.[91]

Luteranisme

Martín Lutero, el reformador protestant, considerava immoral a la masturbació. Va escriure que «sentia llàstima per eixes pobres chiques i varons que són atormentats en la carn per les nits».[92]

Lutero vea la masturbació com un pecat més terrible que la violació heterosexual, en tant tal violació es considerava «d'acort en la naturalea», mentres que la masturbació era en canvi «antinatural».[93] També vea la masturbació i el coitus interruptus com a actes iguals als de matar als chiquets ans que tinguen oportunitat de nàixer, i per tant, per a ell, la masturbació era bàsicament lo mateix que l'abort.[94]


Lutero argumentava que l'acte conjugal és una manera d'evitar el pecat de la masturbació: «La naturalea mai es rendix... tots som impulsats al pecat secret. Per a dir-ho de manera crua pero honesta, si no queda dins d'una dòna, queda en la teua camisa».[95]

Lutero, citant al apòstol Pablo, expon el seu cas:

«"Puix és millor casar-se que ardir de passió". No tinc cap dubte de que qualsevol que vullga viure castamente, encara que siga fadrí i sense gràcia especial alguna per a això, entendrà estes paraules i lo que transmeten. Perque Sant Pablo no parla d'assunts secrets, sino del sentiment comú i ben conegut de tots aquells que viuen castamente fora del matrimoni pero no tenen la gràcia de conseguir-ho. Puix ell atribuïx esta passió ardent a tots els que viuen castamente pero sense la necessària gràcia, i no prescriu una atra medicina que el matrimoni. Si no fora tan comú o si no hi haguera cap atre consell per brindar, no hauria recomanat el matrimoni. A açò se li coneix en alemà com "la malaltia secreta," pero esta expressió tampoc seria tan comuna si realment fora rara la dolència... Tampoc pot haver dubte de que aquells que tenen la gràcia de la castitat encara senten a voltes mals desijos i són tentats. Pero és transitori, i per tant, el seu problema no és esta ardor. En resum, "ardir de passió" és la calor de la carn, que brama sense cessar, i l'atracció diària cap a la dòna o el home; trobem açò a on no hi ha desig i amor per la castitat. Les persones sense esta ardor són tan poques i distants com aquelles que tenen la gràcia de Deu per a la castitat. Ara be, eixa ardor és més forta en uns i més dèbil en uns atres. Alguns entre ells sofrixen tant que es masturban. Tots estos deuen estar en la propietat de casats. . . Si fan les seues necessitats fòra del matrimoni, llavors els dolors de consciència pronte estaran allí, i est és el tormento més insoportable i el més miserable dels bens terrenals. Est és el resultat inevitable, que la majoria dels que viuen sense matrimoni i sense gràcia en el celibat es veuen obligats a pecar corporalmente en la falta de castitat, i els demés es veuen obligats la castitat exterior i la falta de castitat interior. Els primers deuen dur una vida condenable, els segons una vida impía i inútil. ¿I on estan els governants espirituals i seculars que consideren la difícil situació d'estes pobres ànimes? Tots els dies estan ajudant al diable a aumentar esta misèria en les seues pressions i compulsión».[96]

Reformat

Juan Calvino, el fundador de la tradició de la reforma (que inclou a les iglésies reformades continentals, presbiteriana, congregacional i moltes anglicanes), ensenyava que el passage de Onán condenava en realitat el coitus interruptus.[97] En el seu Comentaris sobre el Génesis (1554), Calvino afirma que «el derramamiento voluntari de semen fora del coit entre home i dòna és alguna cosa monstruoso. Separar-se deliberadament del coit per a que el semen caiga al sol és doblement monstruoso».[89][97] Calvino s'oponia enèrgicament a la masturbació.[98]

Per als cristians reformats, la masturbació va aplegar a ser considerada, a lo manco des de el XVII, una gran desviació, com s'evidencia en els escrits del calvinista Richard Capel: «La polució de sí mateixa és el pijor i més contaminant dels pecats d'impurea».[99] Els protestants en esta época consideraven la masturbació de manera molt més seria que els catòlics.[56]

D'acort en Humbert, «els protestants, al redescubrir la Bíblia, havien actualisat les nocions veterotestamentarias de la religió judeua, i entre elles el requisit de la purea... En l'exégesis calvinista de la Bíblia, els chiquets es veuen afectats pel pecat original des del moment mateix del seu naiximent, de manera que els pares devien escomençar enjorn a donar-los una educació estricta sobre la moral apropiada. En este context, açò explica l'insistència en erradicar la menor carícia observada, la menor debilitat, i des de la més tendra edat». Els calvinistas suïssos es trobaven en una frenètica missió de busca de la purea i consideraven que el plaer sexual gratuït era una abominació.[72]

Les idees de Calvino permearon Ginebra i varen tindre en influència sobre les opinions dels hugonotes respecte a la masturbació. Per eixemple, «Para Rousseau, el moraliste puritano i ciutadà de la república teocràtica fundada per Juan Calvino, la masturbació és exclusivament l'activitat d'una imaginació eròtica inflamada; no és una expressió llegítima o acceptable de la sexualitat, sino una autoindulgencia perverso i estèril que agota les energies pròpies i destruïx la salut física i mental».[100]


En els Estats Units, l'influència de Calvino i els puritanos en les actituts cap a la sexualitat femenina, incloent la masturbació, es va escomençar a erosionar gradualment a partir del final de el XVIII i començos de el XIX i en avant: «el moviment pel control de la natalitat, la campanya pel sufragi femení, el moviment pel amor lliure, i finalment la necessitat de mà d'obra femenina en les fàbriques va començar a contrarrestar l'influència de Juan Calvino, els Mathers [és dir, Richard, Increase i Cotton] i la "Sra. Grundy" [un nom figuratiu en l'idioma anglés per a referir-se a algú extremadament mojigato o remilgado, o massa temerós de lo que uns atres puguen pensar]».[101]

Els calvinistas són coneguts pel seu rigor moral i la seua estricta adherencia als estàndarts morals bíblics. En efecte, «iglésies molejades en la tradició calvinista han típicament establit estàndars de conducta extremadament alts».[102]

Els pastors calvinistas tradicionalistes de l'Iglésia protestant unida de França (EPUdf), creuen que la masturbació és pecat i afirmen que: «La masturbació... no és una de les prohibicions de Deu, per lo que no es pot afirmar que la Bíblia definixca clarament la masturbació com un pecat. No obstant, la Bíblia presenta de manera inqüestionable el lloc de la vida sexual en el context d'una parella compromesa i fidel (vore Mateo 19:12). I nos exhorta a que nostres accions i pensaments corresponguen a este ideal. La pràctica masturbatoria i els pensaments que poden acompanyar-la no corresponen òbviament a tal ideal, i són en este sentit pecat. Des de després, no sempre responem a la perfecció a la que Deu nos crida... pero buscar la perfecció és el cridat del cristià, per a donar glòria a Deu (1 Corintios 6:20) puix esta és la nostra vocació com a hòmens creats a image de Deu, i el camí de vida per a hui i en la perspectiva de l'eternitat. La masturbació no és l'acte d'un cristià consumat, cridat a viure la bendició del matrimoni i a dur a satisfer a la seua parella en este escenari (1 Corintios 7:5)».[103]

En contrast, una llínea més lliberal de pensament dins de la EPUdf és representada en L'Oratoire du Louvre en París. D'acort en el seu lloc web, esta parròquia creu que la masturbació no és pecaminosa, sempre i quan l'acte no es realise en un esperit de rebelió en contra de Deu i sempre que no es faça adictivo.[104]

En Suïssa, els teòlecs calvinistas lliberals Michel Cornuz, Carolina Costa i Jean-Charles Bichet han afirmeu que la masturbació no és un pecat, sempre i quan no implique l'us de pornografia.[105]


En un informe de 1991 sobre la sexualitat humana, l'Iglésia presbiteriana (EE. UU.) va declarar que «les iglésies tenen que repudiar actituts històricament amoladores cap a la masturbació i reemplaçar-les en afirmacions positives del rol de la masturbació en la sexualitat humana».[106]

La Dècima Iglésia Presbiteriana de Filadèlfia, afiliada a l'Iglésia Presbiteriana en Amèrica, més conservardora, argumenta, en contrast en l'Iglésia presbiteriana (EE. UU.), que la masturbació és pecat.[107]

El doctor G. A. van Ginkel, pertanyent a l'Iglésia protestant en els Països Baixos va declarar, en ser interrogat sobre si era pecaminoso masturbarse si un no estava casat i fantaseaba en una chica fadrina: «Lo que és fonamental és que veges el teu cos com si no fora teu. ¡La teua vida li pertany al Senyor! El teu cos és temple de l'Esperit Sant. Deu odia l'impurea. Pot ser que açò sone dur, pero la Paraula de Deu parla en claritat quan es tracta d'açò. ¡Seria millor si pogueres proyectar el teu desig en l'amor sincer i fidelitat a ella que Deu et dona! Pero hi ha un problema ahí. No la tens a ella. No estàs casat. ¡I tal volta no vullgues en absolut a una dòna de la mà de Deu!? Vols proyectar la teua fantasia sexual en una dòna fadrina. En la teua ment «fer-ho» en ella. Centrat en tu mateixa. En tot i ho entendible que açò siga, no és una bona solució... Busques llegitimitat bíblica i crees que esta radica en el fet de que la Bíblia no menciona l'autogratificaació. (El passage sobre el pecat de Onán no té res a vore en l'autogratificaació). No obstant, la Bíblia sí parla d'una vida santa i centrada en Deu. Pablo escriu a l'iglésia de Corinto: Tot lo que feu, feu-ho per a la glòria de Deu. Pensant solament en este versícul, no tens llegitimitat bíblica per a les teues proyeccions sexuals. Ora per a que Deu estiga del teu costat, en qui pugues viure la vida en honor del seu Nom. ¡Açò inclou la teua vida sexual! ¡Açò és desijable!».[108]

El lloc web calvinista conservador nortamericà, Reformed Answers (Respostes Reformades), argumenta que la masturbació solament és pecat quan implica fantasies lujuriosas cap a algú que no siga el cònjuge de la persona: «... si un acte de masturbació expressa el pecat de la luxúria, llavors tal acte de masturbació pot ser condenat com pecaminoso. En tot, este argument no pot condenar els actes de masturbació que no expressen el pecat de la luxúria». El lloc web senyala que només és possible opondre's a la masturbació per motius morals, no naturals: «Alguns arguyen que la masturbació està mal sobre la base de la naturalea. Açò és, d'una manera similar a l'argument basat en el pecat de Onán, afirmen que Deu no va dissenyar el cos humà i el sistema reproductiu per a funcionar d'esta manera, que la revelació general de Deu en la naturalea condena la pràctica. Est és un argument dèbil en el millor dels casos. De fet, hi ha alguna evidència de lo contrari. Per eixemple, molts sers humans deprenen a masturbarse sense que li el hagen ensenyat jamai o sense haver sentit parlar d'això. Semblaria ser el seu impuls «natural». Més encara, els sers humans estan naturalment equipats en les parts del cos necessàries per a conseguir la masturbació (a diferència de la majoria d'animals). Podria argumentar-se sobre estes bases que la masturbació és natural. Ademés, la majoria de protestants rebugen l'idea de que lo natural siga necessàriament bo, especialment a la llum de la nostra «naturalea pecaminosa». Est és simplement un fonament dèbil sobre el qual basar els arguments en contra de la masturbació».[109]


L'escritor reformat nortamericà Jay E. Adams afirma que «la masturbació és clarament equivocada en tant constituïx una perversió de l'acte sexual», citant 1 Corintios 7: 3-4 per a sustentar el seu argument.[110]

Un atre nortamericà, C. Matthew McMahon (de Puritan Publications), argumenta que: «...si qualsevol forma de pecat és producte de la luxúria, llavors és un acte malvat i perverso. Si un home es masturba mentres veu una película sensual, llavors ha pecat. Quan la masturbació sorgix d'un sentit d'esta necessitat de consol físic per pensaments impuros, és pecat. Açò és fàcil d'entendre i bíblicamente innegable... L'amor propi, convertit en luxúria, està en la raïl de la masturbació... En canvi, el home cristià deu posar en marcha una actitut de santitat i purea, en lloc d'una d'impurea i corrupció. Quan fa açò, llavors «practica lo que predica». Encara que diga que la santitat és correcta i bona, també té que viure d'eixa manera. Sorgix la pregunta, i té que ser resposta «¿Es condena la masturbació en sí mateixa?... ¿És, en sí mateixa, un pecat? Estic convençut bíblicamente de que la masturbació... només pot conseguir-se a través de la luxúria».[111]

McMahon afirma aixina mateix que: «La necessitat d'un tractament bíblic de la luxúria i la masturbació és necessària. Satanás ha disfrassat convenientment este tema "espantós" com alguna cosa que no deu mencionar-se i de lo que mai es deu predicar. La resposta de l'iglésia davant açò és un ensordecedor silenci... A voltes s'aludix al tema de la luxúria, pero mai és desenrollat en una «doctrina» precisa de l'ensenyança bíblica sobre la luxúria i la masturbació, que realment es desenrolla en un estudi sobre els fruts de l'Esperit (amar a Crist més que a sí mateixa, i autocontrol)... ya que tenim una desesperada necessitat d'ensenyances bíbliques sobre esta matèria, recorrem a l'iglésia per a que nos ensenye lo que significa ser pur sexualment. No obstant, els hòmens cristians que lluiten en este pecat reben escassa ajuda pràctica de part de la seua iglésia local».[111]

Lo que està clar és que els calvinistas s'oponen a les «tocada sexuals» (incloent la masturbació mútua) entre persones fadrines, inclús si estan compromeses una en l'atre, en tant es considera una forma de fornicaació.[112][113]

Anglicanisme

L'Iglésia d'Anglaterra no té una posició respecte a si la masturbació deu considerar-se un pecat o no.[114]


Històricament, en 1948, un escritor del periòdic anglicà anglés Church Claves escrivia que: «Tots els moralistes cristians condenen la masturbació en tant implica l'us solitari i essencialment individualiste d'activitats sexuals destinades a utilisar-se en associació. Desprecia la veritat de que en estes facultats Deu brinda mijos fisiològics per a eixercir-les en un acte conjunt i comú».[115]

En 1945, es va nomenar una Comissió Arzobispal per a estudiar l'assunt de l'inseminació artificial humana. L'informe resultant, publicat en 1948, «discutix la llegitimitat de la masturbació en este context, concloent que si be la masturbació danya l'unitat natural de l'acte sexual, el seu us com a últim recurs és justificable. "L'acte que produïx el decorregut seminal, sent en esta instància dirigit cap a la realisació (impossible sense ell) del fi procreador del matrimoni, pert el seu caràcter d'auto-abuse. Des d'esta perspectiva, no pot ser la voluntat de Deu el que un espós i una esposa permaneixquen sense fills simplement perque un acte d'este tipo és requerit per a promoure la concepció"».[115][116]

En una carta al Masson del 6 de març de 1956, l'escritor anglicà C. S. Lewis escriu que: «Per a mi, el verdader mal de la masturbació radicaria que requerix una gana que, en us llegal, du a l'individu fòra de sí mateixa per a completar (i corregir) la seua pròpia personalitat en l'aliena (i finalment en fills i fins a en nets) i la revertix; torna a l'home a la presó de sí mateixa, per a mantindre allí un harem d'imaginàries nóvies... La masturbació implica este abús de l'imaginació en assunts eròtics (lo que cree és en sí mateixa mal) i per lo tant encoraja un abús similar de la mateixa en totes les esferes. Despuix de tot, el treball casi principal de la vida és eixir de nosatres mateixos, de la prisioncita obscura en la que tots naixem. La masturbació deu evitrarse com deuen evitar-se totes les coses que retardan este procés. El perill és el d'aplegar a amar la presó».[117][118]

D'acort en un lloc web catòlic, molts llibres anglicans sobre sexe i matrimoni en l'actualitat advoquen per la masturbació.[119]

Restauracionismo

Testics de Jehová

Els Testics de Jehová ensenyen que la masturbació és un hàbit que constituïx una «forma d'impurea», que «fomenta actituts que poden corromper la ment».[120]

L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies

En moltes ocasions a lo llarc de més d'un sigle, líders de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (Iglésia SUD) han ensenyat que, com a part de l'obediència al còdic de conducta conegut com la llei de castitat, els seus fidels no deuen masturbarse.[121] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 80–127 [122][123] L'Iglésia SUD posa gran émfasis en la llei de castitat, i s'exigix un compromís de seguir tals estàndarts sexuals per a rebre el batisme,[124] i per a rebre o mantindre una recomanació per al temple.[125] Aixina mateix, és part dels pactes que devots juren complir en la cerimònia d'investidura.[126][127] Mentres s'eixercitava com a president de l'iglésia, Spencer W. Kimball va ensenyar que la llei de castitat incloïa «la masturbació... i tot pecat amagat i secret i tots els pensaments i pràctiques impíos i impuros».[128] Abans d'eixir de missió, s'exigix que els jóvens abandonen la pràctica, puix es creu que és una porta d'entrada al pecat que nuvola la sensibilitat a la guia del Esperit Sant.[129][130] La primera menció pública sobre la masturbació per part d'un líder general de l'iglésia a una àmplia audiència de la que queda registre va ser feta en 1952 per part de l'apòstol J. Reuben Clark,[131][132] i mencions recents notables inclouen algunes en 2013[133] i 2016.[134]


Si be la retòrica s'ha suavisat i s'ha fet menys directa, la majoria de les perspectives dels mormones no es corresponen en les dels principals líders de l'iglésia.[121] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 118 En tot, la prohibició de la masturbació seguix vigent, encara que qué tant s'emfatisa i les opinions dels líders locals varien.[121] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 118 Durant les cridades «entrevistes de dignitat» regulars, els fidels de l'iglésia SUD, incloent adolescents,[135] deuen confessar als líders de l'iglésia qualsevol pecat sexual (com la masturbació) per a ser considerats dignes de participar en el sacrament i els ritos del temple.[121] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 118 Ocasionalment, se'ls pregunta específicament sobre els seus hàbits de masturbació.[136][137][138]

Islam

En l'Islam, la masturbació (àrap استمناء, istimnā’) està prohibida, segons la majoria de les opinions dels erudits. Segons Hoseini, a lo llarc del Corán hi ha varis versículs sobre el matrimoni i qüestions sexuals rellevants que inclouen la masturbació. Hoseini cita el Corán (23: 5-7): «I que preserven la seua castitat, llevat en les seues esposes o en lo que posseïxen les seues mans dretes, per lo que no deuen ser reprochats; mes els qui busquen alguna cosa més allà, eixos són els transgresores»[29] L'última frase subralla que qualsevol gratificació sexual fora del marc mencionat en el versícul anterior es considera una transgressió de la llei de Deu.[139] L'iman Ya'far as-Sadiq, en preguntar-se-li una volta per la perspectiva del Corán sobre la masturbació, va recitar el versícul anterior i va mencionar la masturbació com un dels seus eixemples, i va calificar a la masturbació d'acte indecent.[29]


En tant la masturbació està prohibida en l'islam, existixen vàries recomanacions per a impedir-ho, que inclouen a casar-se, o dejunar, resar o atres pràctiques piadoses en el cas de les persones fadrines.[139][29]

No obstant, un punt de vista minoritari dins d'algunes de les escoles de pensament islàmiques permet la masturbació com a alternativa a la zina (fornicaació), o en els casos en que el matrimoni és impossible.[140][141] El bany (gusl) és obligatori despuix de qualsevol tipo de descàrrega seminal, com a resultat de relacions sexuals, de la masturbació o d'emissions nocturnes (somis humits).[142]

Judaisme

Artícul principal → Perspectives judeues sobre la masturbació.

Maimónides va escriure que el Tanaj no prohibia de manera explícita la masturbació.[143] Sobre l'assunt de la masturbació, els judeus interpreten tradicionalment que el història bíblica d'Onán versa sobre l'eyaculació per fòra de la vagina i la seua conseqüent condena,aplicant esta història a la masturbació,[144] si ben el Tanaj no declara explícitament que Onán s'estiguera masturbando.[144] En base en el cas de Onán, el judaisme tradicional condena la masturbació [masculina].[143]


Levítico 15:16-18 establix que qualsevol varó que emeta semen es considera ritualment impuro, siga que l'emissió s'haja produït per masturbació, per polució nocturna o per relacions sexuals entre parelles heterosexuals casades.[13][145] L'interpretació rabínica tradicional del Levítico 15 era que s'aplica a tots els fluix d'esperma, inclosos els fluix d'esperma deguts a la masturbació. Aparte d'esta impurea ritual, no s'especifiquen conseqüències ni castics.

Religions índies i iranias

Hinduismo

Segons el hinduisme, la busca del Kāma és un dels quatre objectius de la vida humana. Els texts hinduistes concedixen una gran importància a la purea sexual com a part d'una vida santa, pero no és clar a partir de tals texts si la masturbació constituïx una violació de la purea sexual.[29] En excepció de les persones que han fet vot de Brahmacharya, els hindús són lliures de tindre activitats sexuals (solament despuix del matrimoni).

La masturbació està puix prohibida solament per a aquells que han jurat observar una vida célibe i per a la primera etapa de la vida d'un home (brahmacharyam), des de l'infància fins a l'adolescència, quan s'espera que els chics es concentren en estudiar. Per al hinduisme, la vida comença en el Brahmacharya en el que se'ls motiva a que alvancen castament en les àrees educatives i espirituals per a preparar-se per a una vida que promoga la seua dharma i karma; només una volta que alcancen l'etapa de Grihastya o «cap de família», que comença en el matrimoni, poden buscar kama i artha a través de les seues vocacions. Tradicionalment, a qualsevol que es masturbara se li animava a mamprendre una llaugera penitència, com banyar-se, adorar al sol i oferir oracions.[29]

Si ben el hinduisme no és clar respecte a la masturbació, Ramanathan i cols. (2014) senyalen que existix un gran tabú i molts sentiments de culpa entre els jóvens hindús respecte a la masturbació. Estos autors sugerixen que tals reaccions no es deuen a la religió hinduista, sino a l'influència de la medicina ayurvédica, segons la qual el semen és el decorregut corporal més important del cos i perdre-ho reduiria la masculinitat, la força i la potència sexual, duent a problemes de salut físics i mentals.[29] Estos autors sugerixen que els tabús i prejuïns contra la masturbació poden també deure's a les influencies moralistes del govern britànic durant els tres sigles de dominació.

Budisme

La formulació més utilisada de l'ètica budista són els Cinc Preceptes. Estos preceptes assumixen la forma de compromisos personals voluntaris, no de manaments o instruccions divines. El tercer precepte és el de «abstindre's de cometre faltes sexuals».[146] No obstant, diferents escoles de budisme tenen diferents interpretacions de lo que constituïx conductes sexuals inapropiades.


El Buda Gautama va presentar al budisme com un método pel qual les persones podien posar fi al dukkha (sofriment) i escapar samsara (existència cíclica). Normalment açò implica la pràctica de la meditació i seguir les Quatre nobles veritats i el Noble camí óctuple com una manera de dominar les passions que, junt en els skandhas (o cinc agregats), són la causa del sofriment i el cicle de renaixences. La masturbació (en pali: sukkavissaṭṭhi) es considera, en conseqüència, problemàtica per a una persona que desija alcançar la lliberació. Segons una charrada del llepe Thubten Zopa Rinpoche, és important abstindre's de «les relacions sexuals, incloent la masturbació, qualsevol acció que produïxca un orgasme, etc., perque açò dona com resultat una reencarnació».[147] El llepe aclarix que: «Per lo general, l'acció que és lo opost al precepte du el resultat negatiu opost, nos allunta més de l'allumenament i nos manté més temps en el samsara».[147]

Shravasti Dhammika, un monge theravada, cita el Vinaya-pitaka en la seua «Guia del budisme de la A a la Z» en llínea, i afirma lo següent:

La masturbació (sukkavissaṭṭhi) és l'acte d'estimular els propis òrguens sexuals (sambādha) fins a l'orgasme (adhikavega). En el Kāma Sūtra la masturbació masculina es denomina «apoderar-se del lleó» (siṃhākāranta). Algunes persones de l'época de Buda creïen que la masturbació podia tindre un efecte terapèutic sobre la ment i el cos (Vin. III, 109), encara que Buda no estava d'acort en això. Segons el Vinaya, masturbarse és un delicte de certa gravetat per als monges o monges (Vin. III, 111), encara que Buda no va donar cap orientació al respecte als llaics. No obstant, el budisme podria estar d'acort en l'opinió mèdica contemporànea de que la masturbació és una expressió normal de l'impuls sexual i és física i psicològicament inofensiva, sempre i quan no es convertixca en una preocupació o un substitut de les relacions sexuals ordinàries. La culpa i el autodesprecio per masturbarse són sense dubte més perjudicials que la masturbació en sí.[148]

Independentment de les seues opinions sobre els no budistes, el Buda certament va animar als seus discípuls sérios a llimitar la seua conducta sexual o abraçar el celibat.[149] En efecte, l'émfasis en la castitat en el budisme és fort per a bhikkhus i bhikkhunis (monges i monges renunciantes), els qui fan vot de seguir les regles del Vinaya. No solament els monásticos practiquen el celibat, sino que també fan vots cada volta més estrictes per a conquistar els seus desijos. En la tradició theravada, també s'emfatisa que la masturbació és nociva per a upāsakas i upāsikās (és dir, llaics devots) que practiquen els Huit preceptes en els dies d'Uposatha, duent un estil de vida més ascético que no permet la masturbació. La masturbació és caracterisada explícitament com una mala conducta sexual en el Upāsakaśīla sūtra:

«Si el sexe es practica en moments inapropiats (moments no permesos pels preceptes), o [en] lloc[és] inapropiat[s] (llocs no permesos pels preceptes), o en no dòna[és], o en verge[és], o en una esposa casada, o si el sexe es relaciona en el propi cos, es coneix com a mala conducta sexual».[150]

En tot, alguns escritors contemporàneus sobre budisme sugerixen que la masturbació és essencialment inofensiva per a un llaic.[151][152]

Zoroastrismo

L'acte de la masturbació és cridat Shoeythra Gunaah, o Shoithra-gunah en el zoroastrisme, terme que també pot usar-se per a referir-se al onanisme.[153]

El Avesta, el llibre sagrat del zoroastrisme, en el seu émfasis en el higiene física, inclou a la masturbació voluntària entre els pecats imperdonables que es poden cometre.[154] Els Versos 26-28 de Fargard VIII, Secció V del Vendidad senyalen que:

L'erudit Sorabji Edalji Dubash també ha escrit:

Si un home recorre a la pràctica malvada de la masturbació per a véncer la seua passió, els seus teixits, tant musculars com a nerviosos, es relaixen en to. Per la pèrdua de teixit muscular, a penes si és capaç de soportar l'esforç requerit per a l'eixercite dels seus deures diaris. Pero és el teixit nerviós el que més sofrix, en tant la seua memòria falla, el seu intelecte es embota, es torna malhumorado i irritable, i evita l'agradable companyia dels seus amics i parents, i en conseqüència es torna subjecte a la melancolia. La seua ment s'agota pronte despuix d'una llaugera aplicació i es pert el seu poder de conservar impressions. Si es torna subjecte a la melancolia, a voltes intenta suïcidar-se. Quan considerem estos efectes perverso que són resultat de la masturbació, no hi ha necessitat de preguntar-se per qué se li considera un crim inexpiable.[155]

La masturbació també es considera un Drujih-I-Buji (lit., una desviació causada per decorreguts corporals) que és causat per la descàrrega menstrual d'una dòna si no es prenen les precaucions adequades. Aixina també enumerats en l'oració expiatòria de Dasturan Dastur Adarbad Mahrespand cauen baix Drujih-i-Buji. S'afirma que un coneiximent correcte del Drujih-I-Buji i els seus efectes nocius salva als jóvens en l'edat de la pubertat de les garres de la masturbació.[156]

En el història de Yamshid i Taxmoruw (Tahmuras) que es conserva en un rivayat en parsi, es descriu a Ahriman com un masturbador.[157]

També es diu que els pecadores en l'infern zoroastriano es veuen obligats a defecar i masturbarse contínuament.[158]

Bibliografia

  • Wile, Douglas. The Art of the Bedchamber: The Chinese Sexual Yoga Classics including Women's Solament Meditation Texts. Albany: State University of New York, 1992.
  • Numbers, Ronald L, «Sex, Science, and Salvation: The Sexual Advice of Ellen G. White and John Harvey Kellogg», in Right Living: An Anglo-American Tradition of Self-Help Medicine and Hygiene ed. Charles Rosenberg, 2003.

Vore també

Referències

  1. ↑ Krondorfer, Björn (2009). Men and Masculinities in Christianity and Judaism: A Critical Reader, Hymns Ancient and Modern Ltd. ISBN 9780334041917.
  2. ↑ «Porn vs. Religion».
  3. ↑ Vines, Matthew (2014). «4. The Real Sense of Sodom», God and the Gai Christian: The Biblical Case in Support of Same-Sex Relationships, New York, NY: Doubleday Religious Publishing Group, p. 72. OCLC 869801284. ISBN 9781601425171.
  4. ↑ Coogan, Michael (October 2010). God and Sex. What the Bible Really Says, 1st edició, New York, Boston: Twelve. Hachette Book Group, p. 110. OCLC 505927356. ISBN 978-0-446-54525-9. «Although Onan gives his name to "onanism," usually a synonym for masturbation, Onan was not masturbating but practicing coitus interruptus.»
  5. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2016-11-29. Consultat el 2015-01-06. (official Catholic tract declared free from error by a book censor and approved by a bishop.) Quote: «The Bible mentions at least one form of contraception specifically and condemns it. Coitus interruptus, was used by Onan to avoid fulfilling his duty according to the ancient Jewish law of fathering children for one's dead brother.»
  6. ↑ Ellens, J. Harold (2006). «6. Making Babies: Purposes of Sex», Sex in the Bible: a new consideration, Westport, Conn.: Praeger Publishers, p. 48. OCLC 65429579. ISBN 978-0-275-98767-1. «He practiced coitus interruptus whenever he made love to Tamar.»
  7. ↑ Confirmat per The Web Bible Encyclopedia en http://www.christiananswers.net/dictionary/onan.html cita: «Alguns han supost erròneament que el pecat d'Onán va ser la masturbació. No obstant, sembla clar que este no és el cas. Onán s'estava retirant prematurament del coit en la seua nova esposa, Tamar. Esta és una forma de control de la natalitat que encara es practica hui en dia (coitus interruptus)».
  8. ↑ El pare de l'iglésia Epifanio de Salamina concorda, segons Riddle, John M. (1992). «1. Population and Sex», Contraception and abortion from the ancient world to the Renaissance, Cambridge, Mass.: Harvard University Press, p. 4. OCLC 24428750. ISBN 978-0-674-16875-6. «Epiphanius (fourth century) construed the sense of Onan as coitus interruptus.14»
  9. ↑ «Masturbation from Judaism to Victorianism».Journal of Religion and Health.24(2)
    133–146.ISSN 0022-4197.doi:10.1007/BF01532257.
  10. ↑ (2008).«Theologically-Informed Education about Masturbation: A Male Sexual Health Perspective».Journal of Psychology and Theology.36(4)
    258–269.ISSN 0091-6471.doi:10.1177/009164710803600402.Consultat el 2011-11-12.
  11. ↑ Nelson (2003). «Homosexuality and the Church», Laderman (ed.). Religion and American Cultures: An Encyclopedia of Traditions, Diversity, and Popular Expressions, Santa Barbara, CA: ABC-Clio, p. 884. OCLC 773527161. ISBN 9781576072387.
  12. ↑ Nemesnyik Rashkow, Ilona (2000). «Sense and Sex, Sex and Sense: The Hebrew Bible and Human Sexuality», Taboo Or Not Taboo: Sexuality and Family in the Hebrew Bible, Minneapolis, MN: Fortress Press, p. 16. OCLC 42603147. ISBN 9781451409871. «Since it is questionable whether masturbation is considered a category of "negative" sexual activity in the Hebrew Bible, I shall not discuss masturbation. (The sense of Onan [Genesis 38] is not necessarily that of masturbation; otherwise, oblique references to seminal emissió, such as "a man, when an emissió of semen menges out of him" [Lev 15:16], refer to the emissió rather than its circumstances. Female masturbation is never mentioned in the Hebrew Bible.)»
  13. ↑ 13,0 13,1 Jones; Jones, {{{nom2}}} (2014). «CHAPTER 13: Developing Moral Discernment About Masturbation and Petting», How and When to Tell Your Kids About Sex: A Lifelong Approach to Shaping Your Child's Sexual Character, Colorat Springs, CO: NavPress, Tyndale House, p. 253. OCLC 104623265. ISBN 9781612912301. «1. We llaure aware of only one argument that attempts to draw directly from the Scripture to establish a basis for the acceptance of masturbation, found in J. Johnson, "Toward a Biblical Approach to Masturbation, Journal of Psychology and Theology 10 (1982): 137-146. Johnson suggest that Leviticus 15:16-18 should set the tone for our dealing with masturbation. Verses 16 and 17 say that a man who has an emissió of semen should wash and be ceremonially unclean until evening. Verse 18 goes on to say that if a man and woman have intercourse, the same cleanliness rules apply. By bringing up intercourse separately, the passage surely does imply that the emissió of semen in verses 16 and 17 occurred for the man individually. The passage may be referring to a nocturnal emissió, or wet dream, rather than masturbation, but the passage is not specific. Johnson suggests that this Leviticus passage is significant for treating a solitary sexual experience, whether wet dream or masturbation, as a purely ceremonial cleanliness issue and not as a matter of morality. The passage also puts no more disapproval on the solitary experience than it does on intercourse. Since Christians today commonly view the Old Testament ceremonial law as no longer valid, this author suggests that masturbation is not in itself a moral concern from a biblical perspective and is no longer a ceremonial concern either.»
  14. ↑ Wray (2011). «Chapter 7. Should We or Shouldn't We? A Brief Exploration of Sexuality and Gender», What the Bible Really Tells Us: The Essential Guide to Biblical Literacy, Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, pp. 142–143. OCLC 707329261. ISBN 9781442212930. «Returning to the Levitical list of sexual taboos, curiously missing from the list is any mention of masturbation. Many people assume that this, too, is forbidden, but the truth is, the word masturbation is never specifically mentioned in the Bible, though some argue that it is implied (and also condemned) in several plaus. The story cited most often is found in Genesis 38...For centuries this obscure passage has been used as an indictment against masturbation though it is not masturbation at all...But if Onan's story is not about masturbation, then where in the Bible is the practice forbidden? Some commentators conclude that the word porneia—a word already discussed in the first two assumptions—is a catchall term to include all forms of unchastity, including masturbation, but others vehemently disagree. In the book of Leviticus, there is explicit mention of purity regulations regarding semen that seem to emanate from either masturbation or possibly nocturnal emissió: [Bible quote Lev 15:16-17] None of this, however, represent a clear condemnation of masturbation.»
  15. ↑ Jech, Carl L. (2013). «CHAPTER 2. Beyond Heaven and Hell», Religion as Art Form: Reclaiming Spirituality Without Supernatural Beliefs, Eugene, OR: Resource Publications, Wipf and Estoc Publishers, p. 97. OCLC 853272981. ISBN 9781621896708.
  16. ↑ «Historical development of new masturbation attitudes in Mormon culture: secular conformity, counterrevolution, and emerging reform».Sexuality & Culture.9(4)
    80–127.ISSN 1095-5143.doi:10.1007/s12119-005-1003-z.Consultat el 2015-06-26.
  17. ↑ 17,0 17,1 (2014) Thatcher (ed.). The Oxford Handbook of Theology, Sexuality, and Gender, OUP Oxford. ISBN 978-0191641091.
  18. ↑ (2014) O'Brien (ed.). The Oxford Encyclopedia of the Bible and Gender Studies, Oxford University Press, p. 465. ISBN 978-0199836994.
  19. ↑ Osborne, Grant R. (2010). Arnold (ed.). Matthew: Exegetical Commentary on the New Testament, Zondervan, p. 196. ISBN 978-0310323709.
  20. ↑ Bhala, Raj (2011). Understanding Islamic Law, LexisNexis, pp. 1032–1033. ISBN 978-1579110420.
  21. ↑ Kueny, Kathryn M. (2013). Conceiving Identities, State University of New York Press, p. 251. ISBN 978-1438447858.
  22. ↑ Younger, John G. (2004). Sex in the Ancient World from A to Z, Routledge, p. 181. ISBN 978-1134547029.
  23. ↑ Mielke, Arthur J. (1995). «Chapter 4. Christian Perspectives on Sex and Pornography», Christians, Feminists, and the Culture of Pornography, Lanham, MD: University Press of America, p. 59. OCLC 878553779. ISBN 9780819197658.
  24. ↑ Mielke (1995: 60)
  25. ↑ Brundage (2009), p. 174.
  26. ↑ 26,0 26,1 Brundage, James A. (2009-02-15). Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe, University of Chicago Press, p. 109. ISBN 978-0-226-07789-5.
  27. ↑ 27,0 27,1 John F. Harvey, OSFS. «The Pastoral Problem of Masturbation». couragerc.org. Archivat des d'el original, el 2014-12-22.
  28. ↑ Brundage, James A.. Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe, University of Chicago Press, p. 109. ISBN 978-0-226-07789-5.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Laqueur, Thomas Walter (2003). Solitary Sex: A Cultural History of Masturbation, Zone Books. ISBN 9781890951337.
  30. ↑ Krondorfer, Björn. Men and Masculinities in Christianity and Judaism: A Critical Reader, Hymns Ancient and Modern Ltd. ISBN 9780334041917.
  31. ↑ 31,0 31,1 James F. Keenan (2010-01-17). A History of Catholic Moral Theology in the Twentieth Century: From Confessing Sins to Liberating Consciences, A&C Black, pp. 45–46. ISBN 978-0-8264-2929-2.
  32. ↑ Stewart (1998). Cassian the Monk, Oxford University Press, pp. 67,185. ISBN 978-0195354355.
  33. ↑ Berry, Christopher J. (1994). The Idea of Luxury: A Conceptual and Historical Investigation, Cambridge University Press, p. 97. ISBN 978-0521466912.
  34. ↑ John Matusiak. «Church's view of masturbation». Orthodox Church in America. Consultat el 2008-06-26.
  35. ↑ Archpriest Joseph F Purpura, Antiochian Orthodox Christian Archdiocese. «Pre-marital Sexual Relations». Moral and Ethical Issues: Confronting Orthodox Youth across North America. Author Books and Barnes & Noble. Consultat el 2008-06-26.
  36. ↑ 36,0 36,1 Noonan, Jr., John T. (2012). Contraception: A History of Its Treatment by the Catholic Theologians and Canonists, Enlarged edició, Harvard University Press, pp. 95–98. ISBN 978-0674070264.
  37. ↑ Schroeder, Caroline T. (2013). Monastic Bodies: Discipline and Salvation in Shenoute of Atripe, University of Pennsylvania Press, p. 36. ISBN 978-0812203387.
  38. ↑ Krawiec, Rebecca (2002). Shenoute and the Women of the White Monastery: Egyptian Monasticism in Clapix Antiquity, Oxford University Press, pp. 26,189. ISBN 978-0198029618.
  39. ↑ «A Christian Guide to Ontario's Health and Physical Education Curriculum». Coptic Orthodox Patriarchate, the Dioecese of Mississauga, Vancouver and Western Canada. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2017. Consultat el 24 de març de 2023.
  40. ↑ 40,0 40,1 «Artícul 6: El Sext Manament», Catechism of the Catholic Church, www.vatican.va, p. 2352.
  41. ↑ 41,0 41,1 «Declaració sobre certes qüestions d'ètica sexual, 29 decembre 1975». www.vatican.va. Consultat el 2023-01-22.
  42. ↑ «Casti Connubii (31 de decembre de 1930) | PIUS XI». www.vatican.va. Consultat el 2023-01-22.
  43. ↑ «vore/és/encyclicals/documents/hf_p-vaig vore_enc_25071968_humanae-vitae.html Humanae Vitae (25 de juliol de 1968) | Pablo VI». www.vatican.va. Consultat el 2023-01-22.
  44. ↑ «bxu». catho.org. Consultat el 29 May 2017.
  45. ↑ DS 2149 Traducció: 1124. "La voluptuositat [en llatí: Mollities, lit. 'blandura, falta de hombría', una atra paraula per a 'masturbació'], la sodomía i la zoofilia són pecats de la mateixa espècie final"
  46. ↑ AAS 45 (1953), pp. 677-678. "ce qu'unix n'est pas licite: "masturbatio directe procurata ut obtineatur sperma" ("açò no és lícit: 'masturbació directament procurada per a obtindre esperma'")"
  47. ↑ AAS 48 (1956), pp. 472-473
  48. ↑ Baker, Robert (2012). «The Clinician as Sexual Philosopher», Shelp (ed.). Sexuality and Medicine: Volume II: Ethical Viewpoints in Transition, Springer Science & Business Mija, p. 101. ISBN 978-9401539432.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Sauer, Michelle M. (2015). Gender in Medieval Culture, Bloomsbury Publishing, pp. 76–78. ISBN 978-1441121608.
  50. ↑ 50,0 50,1 Cain, Andrew (2016). The Greek Història Monachorum in Aegypto: Monastic Hagiography in the Clapix Fourth Century, Oxford University Press, p. 257. ISBN 978-0191075803.
  51. ↑ Wiesner-Hanks (2011). Gender in History: Global Perspectives, 2 edició, John Wiley & Sons, p. 123. ISBN 978-1444351729.
  52. ↑ Daniel-Hughes (2012). «Same-Sex Desire in Early Christianity», Boisvert (ed.). Queer Religion, Volume 1, ABC-CLIO, pp. 104, 111. ISBN 978-0313353581.
  53. ↑ Saint Isidore of Seville. Sharpe (ed.). Isidore of Seville: The Medical Writings, 1964 edició, American Philosophical Society, p. 33.
  54. ↑ Salisbury, Joyce E. (1992). Church Fathers, Independent Virgins, Vers, p. 22. ISBN 978-0860915966.
  55. ↑ Vern L. Bullough (1973). «Medieval Medical and Scientific Views of Women», Viator, Volume 4, University of Califòrnia Press, p. 496. ISBN 978-0520023925.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 «Lecture en janvier 2014 -2- AURELIE GODEFROY». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2018. Consultat el 24 de març de 2023.
  57. ↑ Elliott, Mark W. (2012). «Leviticus 15», Engaging Leviticus: Reading Leviticus Theologically with Its Past Interpreters, Eugene, OR: Cascade Books, Wipf and Estoc Publishers, p. 148. OCLC 773015476. ISBN 9781610974110.
  58. ↑ McCracken, Peggy (2003). The Curse of Eve, the Wound of the Hero: Blood, Gender, and Medieval Literature, University of Pennsylvania Press, p. 3. ISBN 978-0812237139.
  59. ↑ Crompton, Louis (2003). Homosexuality and Civilization, Harvard University Press, p. 155. ISBN 978-0674030060.
  60. ↑ Damián (2010). Lliure de Gomorra, Wilfrid Laurier University Press, p. 29. ISBN 978-1554586639.
  61. ↑ Denton, Chad (2014). The War on Sex: Western Repression from the Torah to Victoria, McFarland, pp. 97–99. ISBN 978-0786495047.
  62. ↑ (2009) Balmain (ed.). Something Wicked this Way Menges: Essays on Evil and Human Wickedness, Rodopi, pp. 155, 160. ISBN 978-9042025509.
  63. ↑ Morris, Stephen (2015). When Brothers Dwell in Unity: Byzantine Christianity and Homosexuality, McFarland, pp. 79–80, 93. ISBN 978-0786495177.
  64. ↑ Frantzen, Allen J. (2000). Before the Closet: Same-Sex Love from "Beowulf" to "Angels in America", University of Chicago Press, pp. 150, 157–158. ISBN 978-0226260921.
  65. ↑ «Sex, Sense, and Celibacy in Early Christian Ireland».Proceedings of the Harvard Celtic Colloquium.7
  66. ↑ Damian, St. Peter (October 2015). «II. On the Different Types of Sodomites», The Book of Gomorrah: St. Peter Damian's Struggle Against Ecclesiastical Corruption, Ite ad Thomam. ISBN 978-0-9967042-1-2. «translator's footnote (146): 'Damian makes use of this fourfold gradation of sexual perversió for most of the work, although he occasionally also addresses the sense of bestiality, which he regards as slightly less evil than anal sodomy (see chapter 7), as well as the sense of contraception, which he also sees as a form of sodomy (see chapter 4).'»
  67. ↑ Summa Theologica IIª-IIae, q. 154 a. 11 co. (en Llatí)
  68. ↑ Brundage, James A. (2009-12-15). Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe, University of Chicago Press. ISBN 9780226077895.
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Chloe Taylor (26 May 2010). The Culture of Confession from Augustine to Foucault: A Genealogy of the 'Confessing Animal', Routledge. ISBN 978-1-135-89279-1.
  70. ↑ Fudge, Thomas A. (2013-05-30). The Trial of Jan Hus: Medieval Heresy and Criminal Procedure, OUP USA. ISBN 978-0199988082.
  71. ↑ Brundage, James A. (2009-02-15). Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe (en en), University of Chicago Press, p. 167. ISBN 978-0-226-07789-5.
  72. ↑ 72,0 72,1 Humbert, Pierre (2009). Petite histoire de la masturbation (en fr). ISBN 9782738121738.
  73. ↑ Walter; O'Connell, {{{nom2}}}; Shannon, Thomas A. (2002-10-17). A Call to Fidelity: On the Moral Theology of Charles E. Curran, Georgetown University Press. ISBN 978-1589012745.
  74. ↑ Curran, Charles E. (1977). Themes in Fonamental Moral Theology, University of Notre Dona'm Press, p. 181. ISBN 978-0268018337.
  75. ↑ Curran, Charles E. (1970). Contemporary Problems in Moral Theology, Fides Publishers, p. 176.
  76. ↑ Dorrien, Gary (2011). Social Ethics in the Making: Interpreting an American Tradition, John Wiley & Sons, p. 542. ISBN 978-1444393798.
  77. ↑ A. Kosnik and others, Human Sexuality. New Directions in American Catholic Thought, Search Press, London 1977, pp. 219-229.
  78. ↑ Charles E. Curran; Richard A. McCormick, {{{nom2}}} (1999). The Historical Development of Fonamental Moral Theology in the United States, Paulist Press, p. 26. ISBN 978-0-8091-3879-1.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 George Weigel (2007-10-15). Courage to Be Catholic: Crisis, Reform, and the Future of the Church, Basic Books. ISBN 978-0-465-00994-7.
  80. ↑ Sacred Congregation for the Doctrine of the Faith. «Observations about the book ""Human Sexuality". A study commissioned by the Catholic Theological Society of America, Rev. Anthony Kosnik editor"».
  81. ↑ Spinello, Richard A. (2006). The Genius of John Paul II: The Great Pope's Moral Wisdom, Sheed & Ward, pp. 194–195. ISBN 978-1461635406.
  82. ↑ Lawler, Ronald David; Boyle, {{{nom2}}}; May, {{{nom3}}} (1998). Catholic Sexual Ethics: A Summary, Explanation & Defense, Our Sunday Visitor Publishing, pp. 182–184. ISBN 978-0879739522.
  83. ↑ Genovesi, Vincent J. (1996). In Pursuit of Love: Catholic Morality and Human Sexuality, Liturgical Press, pp. 322–323. ISBN 978-0814655900.
  84. ↑ Percy, Anthony (2005). Theology of the Body Made Simple: An Introduction to John Paul II's 'Gospel of the Body', Gracewing Publishing, pp. 63–64. ISBN 978-0852446683.
  85. ↑ Tranzillo, Jeffrey (2013). John Paul II on the Vulnerable, The Catholic University of America Press, p. 169. ISBN 978-0813220116.
  86. ↑ Linnane, Brian F. (2007). «Sexual Ethics», Espin (ed.). An Introductory Dictionary of Theology and Religious Studies, Liturgical Press, p. 419. ISBN 978-0814658567.
  87. ↑ «Evangelische Sexualethik - Warum aus einer EKD-Denkschrift keine Denkschrift wurde».
  88. ↑ Sjoberg, Leif (April 2008). American Swedish '73. ISBN 9781422365465.
  89. ↑ 89,0 89,1 Thatcher, Adrian (2011). God, Sex, and Gender: An Introduction, John Wiley & Sons, pp. 184–185. ISBN 978-1405193696.
  90. ↑ (2001) Clement (ed.). Boyhood in America: A - K., Volume 1, ABC-CLIO, p. 431. ISBN 978-1576072158.
  91. ↑ Connell, William J. (2002). Society and Individual in Renaissance Florence, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0520928220.
  92. ↑ Reston, James (2015). Luther's Fortress: Martin Luther and His Reformation Under Siege, Hachette UK. ISBN 9780465057979.
  93. ↑ De la Torre (2007). A Lily Among the Thorns: Imagining a New Christian Sexuality, John Wiley & Sons, p. 119. ISBN 978-0787997977.
  94. ↑ Anderson; Vaught, {{{nom2}}} (2013). Shakespeare and Donne: Generic Hybrids and the Cultural Imaginary, Fordham University Press, p. 75. ISBN 978-0823251254.
  95. ↑ Seeman, Erik R. (1998). «Sarah Prentice and the Immortalists: Sexuality, Piety, and the Body in Eighteenth-Century New England», Smith (ed.). Sex and Sexuality in Early America, New York University Press, p. 124. ISBN 978-0814729366.
  96. ↑ Luther, Martin (1973). Commentaries on 1 Corinthians 7, 1 Corinthians 15, Lectures on 1 Timothy (Luther's Works, Vol. 28), pp. 25–31. ISBN 978-0-570-06428-2.
  97. ↑ 97,0 97,1 Reilly, Kevin (2014). «Masturbation», Laderman (ed.). Religion and American Cultures: Tradition, Diversity, and Popular Expression, Segona edició (en en), ABC-CLIO, p. 770. ISBN 978-1610691109.
  98. ↑ Langlois, Jim (2014). Living Pure in an Impure World: A Book for Men...and Women. ISBN 9780989651875.
  99. ↑ «Sexe : Senar, els religions n'ont pas toujours interdit la masturbation».
  100. ↑ Steltzig, Eugene L. (2000). The Romantic Subject in Autobiography: Rousseau and Goethe, University of Virginia Press. ISBN 9780813919751.
  101. ↑ Kirkpatrick, Martha (2012). Women's Sexual Development: Explorations of Inner Space. ISBN 9781468436563.
  102. ↑ «Disciplina nervus ecclesiae: The Calvinist Reform of Morals at Nimes».The Sixteenth Century Journal.18(1)
    89–116.doi:10.2307/2540632.
  103. ↑ Boucomont. «LA MASTURBATION EST-ELLE UN PÉCHÉ ?». 1001questions.fr. Consultat el 2018-02-13.
  104. ↑ Pernot. «La masturbation est-elle un péché ?». oratoiredulouvre.fr. Archivat des d'el original, el 2017-07-07. Consultat el 2017-05-29.
  105. ↑ «Questions La masturbation est-elle un péché? - questiondieu.com». questiondieu.com. Consultat el 29 May 2017.
  106. ↑ http://www.pcusa.org/get/resources/resource/12036/
  107. ↑ https://www.tenth.org/resource-library/articles/the-lust-of-the-eyes
  108. ↑ http://www.refoweb.nl/vragenrubriek/23197/masturberen-en-fantaseren/
  109. ↑ http://reformedanswers.org/answer.asp/file/40098
  110. ↑ Adams (1986). The Christian Counselor's Manual: The Practice of Nouthetic Counseling, Harper Collins, p. lxi. ISBN 978-0310511502.
  111. ↑ 111,0 111,1 McMahon, C. Matthew (2005). Overcoming Lust in a Sex-Crazed World, Puritan Publications. ISBN 9781937466077.
  112. ↑ John Witte; Robert M. Kingdon, {{{nom2}}} (2005-10-20). Sex, Marriage, and Family in John Calvin's Geneva: Courtship, Engagement, and Marriage (en en), Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 486. ISBN 978-0-8028-4803-1.
  113. ↑ John Witte (2012). From Sacrament to Contract: Marriage, Religion, and Law in the Western Tradition, Presbyterian Publishing Corp, p. 199. ISBN 978-0-664-23432-4.
  114. ↑ Meek. «Churches give sex education guidelines» (en en). Consultat el 2017-05-29.
  115. ↑ 115,0 115,1 St John-Stevas (1961). Life, Death and the Law: Law and Christian Morals in England and the United States, Beard Books. ISBN 9781587981135.
  116. ↑ Clarke, Steve (2016). The Ethics of Human Enhancement: Understanding the Debat, Oxfird University Press. ISBN 9780198754855.
  117. ↑ Dorsett, Lyle W. (2004). Seeking the Secret Plau: The Spiritual Formation of C. S. Lewis, Baker Publishing Group, p. 123. ISBN 978-1587431227.
  118. ↑ Payne, Leanne (1995). The Broken Image: Restoring Personal Wholeness Through Healing Prayer, Baker Books, pp. 81–82. ISBN 978-0801053344.
  119. ↑ «The Slippery Slope of Sexual Sense - Catholic Answers» (en en). www.catholic.com. Archivat des d'el original, el 2016-10-27. Consultat el 2017-05-29.
  120. ↑ «How Ca I Conquer This Habit?».Awake!.
    18–20.
  121. ↑ 121,0 121,1 121,2 121,3 «Historical development of new masturbation attitudes in Mormon culture: Silence, secular conformity, counterrevolution, and emerging reform».Sexuality and Culture.9(4)
    80–127.doi:10.1007/s12119-005-1003-z.
  122. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Reimpreso sense permís en qrd.org.
  123. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  124. ↑ "Chapter 12: How Do I Prepare People for Baptism and Confirmation?", Preach My Gospel: A Guide to Missionary Service (Salt Lake City, Utah: LDS Church, 2004) pp. 203–12.
  125. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  126. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  127. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  128. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  129. ↑ Riess, Jana; Bigelow, {{{nom2}}} (2005-02-25). Mormonism For Dummies, 1a. edició (en en), Wiley Publishing Inc., p. 273. ISBN 978-0764571954. «Pel que fa a la masturbació, els mormones la consideren una pràctica impura que malogra l'autodisciplina, embota l'espiritualitat i pot convertir-se en una porta d'entrada a atres pecats, com la pornografia i l'activitat homosexual... Els mormones diuen que requerix arrepenediment; de fet, no s'autorisa als jóvens a anar a missions fins que no estiguen lliures d'eixa pràctica.»
  130. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Reimpreso en permís en mentalhealthlibrary.info.
  131. ↑ «An Unmanly Vice: Self-Pollution, Anxiety, and the Body in the Eighteenth Century».Social History of Medicine.13(1)doi:10.1093/shm/13.1.1.
  132. ↑ «Home and the Building of Home Life».Relief Society Magazine.Consultat el 2016/11/03.
  133. ↑ Callister. «The Lord's Standard of Morality». byui.edu. BYU-Idaho.
  134. ↑ Búnquer. «Of Starfish and Destinies». speeches.byu.edu. BYU.
  135. ↑ «[1]», The Salt Lake Tribune. «La primera és quan el líder llaic mormón d'una congregació (normalment el bisbe i sempre un home) convoca als chics i chiques de la seua rabera a partir dels 12 anys per a una entrevista anual en la que els pregunta sobre la seua... adheriment a la llei de castitat. Alguns bisbes plantegen preguntes incisives sobre el higiene moral en estes conversacions, tal volta fent preguntes sobre la masturbació, carícies o fornicaació, mentres que uns atres mantenen les seues preguntes més generals. L'atre tipo d'entrevista és quan els fidels penitentes acodixen als seus bisbes per a confessar accions que l'Iglésia considera "pecats greus". Encara que el propi Manual de l'Iglésia, en el que es detallen les normes i pràctiques de l'institució per als líders locals, mai menciona la "masturbació", molts bisbes interpreten que la frase anterior significa precisament això.»
  136. ↑ «Historical development of new masturbation attitudes in Mormon culture: Silence, secular conformity, counterrevolution, and emerging reform».Sexuality and Culture.9(4)
    95,97,101,104,115–116,118.doi:10.1007/s12119-005-1003-z.
  137. ↑ Parker. «The Mormon Therapist: Neither a Sense nor a Transgression». sunstonemagazine.com. Sunstone Magazine. Consultat el 2017-07-06.
  138. ↑ Bridgstock, Robert (2014-01-01). The Youngest Bishop in England: Beneath the Surface of Mormonism, See Sharp Press, pp. 88–89. ISBN 978-1937276034.
  139. ↑ 139,0 139,1 Rizvi, Sayyid Muhammad (2001). Marriage & morals in Islam, 5th ed edició, Ansariyan Publications. OCLC 70630948. ISBN 964-438-084-3.
  140. ↑ The Lawful And The Prohibited In Islam, Yusuf Al-Qardawi - 1997
  141. ↑ The New Arab Man: Emergent Masculinities, Technologies, and Islam in the Middle East, p 168, Marcia C. Inhorn - 2012
  142. ↑ «Janabah - Oxford Islamic Studies Online» (en en). oxfordislamicstudies.com. Consultat el 2018-07-24.
  143. ↑ 143,0 143,1 Maimónides, Commentary to the Mishnah, Sanhedrin 7:4, apud Dorff, Elliot N. (2003). «Chapter Five. Preventing Pregnancy», Matters of life and death : a Jewish approach to modern medical ethics, 1a. edició (en en), Philadelphia, PA: Jewish Publication Society, p. 117. OCLC 80557192. ISBN 978-0827607682. «Els judeus històricament compartien el aborrecimiento de la masturbació masculina que caracterisava a atres societats.2 Curiosament, encara que la prohibició no va ser objecte de debat, els juristes varen tindre dificultats per a trobar un fonament bíblic per a ella, i res menys que una autoritat com Maimónides va afirmar que no podia ser castigada pel tribunal perque no existia un manament negatiu explícit que la prohibira..3»
  144. ↑ 144,0 144,1 Judaism 101: Kosher Sex La llei judeua prohibix clarament la masturbació masculina. Esta llei es deriva de l'història d'Onán (Gn. 38:8-10), que va practicar el coitus interruptus com a mig de control de la natalitat per a evitar engendrar un fill en tongada del seu germà fallit. Deu va matar a Onán per este pecat. Si ben l'acte de Onán no era realment masturbació, la llei judeua té una visió molt àmplia dels actes prohibits per este passage, i prohibix qualsevol acte de ha-sh'cha'tat zerah (destrucció de la sement), és dir, l'eyaculació fòra de la vagina. De fet, la prohibició és tan estricta que un passage del Talmud afirma: "en el cas d'un home, la mà que aplega per baix del melic deu ser tallada". (Niddah 13a). La qüestió és alguna cosa menys clara per a les dònes. Òbviament, no es derramarà la sement en la masturbació femenina, i no hi ha cap prohibició explícita de la Torá contra la masturbació femenina. En tot, el judaisme generalment desaprova la masturbació femenina com "pensaments impuros".
  145. ↑ Jacob Milgrom, Leviticus 17-22, pp. 1567-1568, apud |Robert A. J. Gagnon, "A critique of Jacob Milgrom's views on Leviticus 18:22 and 20:13". Text: " the ejaculation of semen results in only a one-day impurity that requires laundering and ablutions (15:16-18), regardless of whether the act takes plau during (legitimate) intercourse or by the self, deliberately (masturbation) or accidentally (nocturnal emissió)."
  146. ↑ Higgins. «Buddhist Sexual Ethics». BuddhaNet Magazine. Consultat el 2007-01-15.
  147. ↑ 147,0 147,1 Lama Thubten Zopa Rinpoche. «Kopan Course No. 03 & No. 04 (1972-73): Appendix One: The Eight Mahayana Precepts». Consultat el 2017-01-09.
  148. ↑ «Masturbation». Bhante Dhammika.
  149. ↑ M. O' C Walsh. «Buddhism and Sex». Guide to Buddhism A-Z. Bhante Dhammika. Consultat el 2017-01-09.
  150. ↑ Sūtra dels Preceptes Upāsaka , fasc. 6, Cap. 24a
  151. ↑ Brian Schell. «A Sensitive Topic». Daily Buddhism. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2017. Consultat el 2017-01-09.
  152. ↑ «Masturbation: Does Your Religion Give It a Thumbs Up or Thumbs Down?». Beliefnet.com. Consultat el 2017-1-09.
  153. ↑ «The rationale of Patet».
  154. ↑ James R. Russell (1987). Zoroastrianism in Armènia, Harvard University, Department of Near Eastern Languages and Civilizations. ISBN 978-0-674-96850-9.
  155. ↑ Dubash, Sorabji Edalji (1906). The Zoroastrian Sanitary Code, with Critical and Explanatory Notes, Sanj Vartaman Printing Press. ISBN 978-1-371-07827-0.
  156. ↑ Masani, Phiroze Shapurji (1917). Zoroastrianism Ancient and Modern: Comprising a Review of Dr. Dhalla's Book of Zoroastrian Theology, Masani.
  157. ↑ Els types du premier homme et du premier roi dans el histoire légendaire dones Iraniens Part I (1917) by Christensen,Arthur pps. 184-189.
  158. ↑ Rosemary Guiley (2009). The Encyclopedia of Demons and Demonology, Infobase Publishing, pp. 112–. ISBN 978-1-4381-3191-7.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perspectives_religioses_sobre_la_masturbació&oldid=1493435»