Esperit Sant en el cristianisme
.jpg){kind=link}
Este artícul tracta sobre la tercera persona de la Trinitat en el cristianisme trinitario.
Per a la majoria de les confessions cristianes, el Espíritu Santo es considera la tercera persona de la Santíssima Trinitat,[1] un Deu Trinat manifestat com Deu Pare, Deu Fill i Dios Espíritu Santo, sent cada entitat en sí mateixa Deu.[2][3][4]
Els cristians no trinitarios, que rebugen la doctrina de la Trinitat, diferixen significativament de la corrent principal del cristianisme en les seues creències sobre l'Esperit Sant. En la teologia cristiana, la pneumatologia és l'estudi del Esperit Sant. Per la relació històrica del cristianisme en el judaisme, els teòlecs a sovint identifiquen a l'Esperit Sant en el concepte del Ruach Hakodesh en les escritures judeues, en la teoria de que Jesús (que era judeu) estava ampliant estos conceptes judeus. Noms similars, i idees, inclouen el Ruach Elohim (Esperit de Deu), Ruach YHWH (Esperit de Yahvé), i el Ruach Hakodesh (Esperit Sant).[5][6] En el Nou Testament s'identifica en l'Esperit de Crist, l'Esperit de la Veritat, el Paráclito i l'Esperit Sant.[7][8]
El Nou Testament detalla una estreta relació entre l'Esperit Sant i Jesús durant el seu vida terrenal i ministeri. Els Evangelios de Mateo i Lucas i el Credo Niceno afirmen que Jesús va ser "concebut per l'Esperit Sant, naixcut de la Verge María". L'Esperit Sant va descendir sobre Jesús com una coloma durant la seua batisme, i en el seu Discurs de Despedida despuix de l'últim sopar Jesús va prometre enviar l'Esperit Sant als seus discípuls despuix de la seua partida.
L'Esperit Sant es denomina "el Senyor, el Dador de Vida" en el Credo de Nicea, que resumix vàries creències clau mantingudes per moltes confessions cristianes. La participació de l'Esperit Sant en la naturalea tripartita/tripartida de la conversió és evident en l'instrucció final de Jesús posterior a la resurrecció als seus discípuls en la final del Evangelio de Mateo,[9] "Feu discípuls de totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. "[10] Des del sigle I, els cristians també invoquen a Deu en la fòrmula trinitaria. "Pare, Fill i Esperit Sant" en l'oració, l'absolució i la bendició.[11][12] En el llibre dels Fets dels Apòstols l'arribada de l'Esperit Sant ocorre cinquanta dies despuix de la resurrecció de Crist, i se celebra en la cristiantat en la festa de Pentecostés.[13]
Etimologia i us
[editar | editar còdic]La paraula grega Koiné pneûma (Plantilla:Linktext, pneuma) es troba al voltant de 385 voltes en el Nou Testament, i alguns estudiosos diferixen entre tres i nou ocurrències.[14] Pneuma apareix 105 voltes en els quatre evangelios canònics, 69 voltes en els Fets dels Apòstols, 161 voltes en les epístoles paulinas, i 50 voltes en atres llocs.[14] Estos usos varien: en 133 casos es referix a "esperit" i en 153 casos a "espiritual". Al voltant de 93 voltes, la referència és a l'Esperit Sant,[14] a voltes baix el nom de pneuma i a voltes explícitament com el pneûma tò Hagion (Plantilla:Linktext Plantilla:Linktext Plantilla:Linktext). (En uns pocs casos també s'utilisa simplement de forma genèrica per a significar vent o vida.[14]) Es va traduir generalment en la Vulgata com Spiritus i Plantilla:Linktext.
Els térmens anglesos Holy Ghost i Holy Spirit són sinònims complets: un deriva del idioma anglosaxó gast i l'atre del préstam llingüístic del llatí Plantilla:Linktext. De la mateixa manera que pneuma, abdós es referixen al alé, al seu poder d'animació, i al ànima. El terme anglés antic és compartit per totes les demés llengües germàniques (compare's, per eixemple, l'alemà Geist) i és més antic; la Bíblia del Rei Jacobo sol utilisar "Esperit Sant". A partir del sigle XX, les traduccions preferixen abrumadorament "Esperit Sant", en part perque el terme anglés general ghost ha aplegat a referir-se cada volta més solament a l'esperit d'una persona morta.[15][16][17]
Nomenes
[editar | editar còdic]Bíblia hebrea
[editar | editar còdic]Fonts:[5]
- וְר֣וּחַ קָדְשׁ֑וֹ (Ruah qadesow) – El seu Esperit Sant (Isaías 63:10)[18]
- וְר֣וּחַ קָ֝דְשְׁךָ֗ (Ruah qadseḵa) – el teu Esperit Sant (Salms 51:11)[19]
- וְר֣וּחַ אֱלֹהִ֔ים (Ruah Elohim) – Esperit de Deu (Génesis 1:2)[20]
- נִשְׁמַת־ר֨וּחַ חַיִּ֜ים (Nismat Ruah hayyim) – L'Alé de l'Esperit de Vida (Génesis 7:22)[21]
- ר֣וּחַ יְהוָ֑ה (Ruah YHWH) – Esperit de YHWH (Isaías 11:2)[22]
- ר֧וּחַ חָכְמָ֣ה וּבִינָ֗ה (Ruach hakmah ubinah) – Esperit de Saber i Enteniment (Isaías 11:2)[22]
- ר֤וּחַ עֵצָה֙ וּגְבוּרָ֔ה (Ruah esah ugeburah) – Esperit de consell i poder (Isaías 11:2)[22]
- ר֥וּחַ דַּ֖עַת וְיִרְאַ֥ת יְהוָֽה (Ruah daat weyirat YHWH) – Esperit de coneiximent[23] i temor de YHWH (Isaías 11:2)[22]
Nou Testament
[editar | editar còdic]- πνεύματος ἁγίου (Pneumatos Hagiou) – Esperit Sant (Mateo 1:18)[24]
- πνεύματι θεοῦ (Pneumati Theou) – Esperit de Deu (Mateo 12:28)[25]
- ὁ παράκλητος (Ho Paraclētós) – El Consolador, cf. Paráclito Juan 14:26 (Juan 16:7)[26]
- πνεῦμα τῆς ἀληθείας (Pneuma tēs A elētheias) – Esperit de veres (Juan 16:13)[27]
- Πνεῦμα Χριστοῦ (Pneuma Christou) – Esperit de Crist (1 Pedro 1:11)[28]
Depenent del context:
- πνεῦμα (Pneuma) – Esperit (Juan 3:8)[29]
- Πνεύματος (Pneumatos) – Esperit (Juan 3:8)
Vore també
[editar | editar còdic]- Milacre
- Esperit Sant
- Pentecostés
- Ser espiritual
- Veni Creator
- Dons de l'Esperit Sant
- Om
- Bráhman
- Fruts de l'Esperit Sant
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gilles Emery (2011). La Trinitat: An Introduction to Catholic Doctrine on the Triune God, Catholic University of America Press. ISBN 978-0-8132-1864-9.
- ↑ Millard J. Erickson (1992). Introducció a la doctrina cristiana, Baker Book House, p. 103.
- ↑ T C Hammond, Revised and edited by David F Wright (1968). En Understanding be Men: A Handbook of Christian Doctrine, Sexta edició, Inter-Varsity Press, pp. 54-56 i 128-131.
- ↑ Grudem, Wayne A. 1994. Teología Sistemática: Una introducción a la doctrina bíblica. Leicester, Anglaterra: Inter-Varsity Press; Grand Rapids, MI: Zondervan pàgina 226.
- ↑ 5,0 5,1 Catecisme de l'Iglésia catòlica: Expectativa del Mesías i del seu Esperit (núms. 711-712).
- ↑ «Noms en hebreu de Deu». «L'Esperit Sant com es revela en el Brit Chadashah»
- ↑ Grave, Petrus J. El poder de Deu en les cartes de Pablo 2008 ISBN 978-3-16-149719-3, pp. 248-249
- ↑ Esperit de la Veritat: Els orígens de la pneumatología juanina per John Breck 1990 ISBN 0-88141-081-0, pàgines 1-5
- ↑ Matthew 28:19
- ↑ Senyor, dador de vida (Lona) per Jane Barter Moulaison 2006 ISBN 0-88920-501-9 pàgina 5
- ↑ Vickers, Jason E. Invocation and Assent: The Making and the Remaking of Trinitarian Theology. Wm. B. Eerdmans Publishing, 2008. ISBN 0-8028-6269-1, pàgines 2-5
- ↑ The Cambridge Companion to the Trinity per Peter C. Phan 2011 ISBN 0-521-70113-9, pàgines 3-4
- ↑ Pentecostés. «"Pentecostés... festa major en l'iglésia cristiana, celebrada el dumenge que cau en el 50º dia despuix de la Pasqua."»
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Companion Bible-KJV-Large Print per E. W. Bullinger, Kregel Publications, 1999. ISBN 0-8254-2099-7. Pàgina 146.
- ↑ Robin W. Lovin, Pròlec a la traducció anglesa de Karl Barth The Holy Spirit and the Christian Life (1993 ISBN 0-664-25325-3), pàgina xvii
- ↑ Millard J. Erickson, L. Arnold Hustad, Introducing Christian Doctrine (Baker Academic 2001 ISBN 978-0-8010-2250-0), pág. 271
- ↑ guardian.co.uk/faithschools/story/0,13882,1457028,00.html Les escoles de Norfolk diuen que l'Esperit Sant és "massa espeluznante", The Guardian.
- ↑ Interlinear Bible on Bible Hub.
- ↑ Interlinear Bible on Bible Hub.
- ↑ Interlinear Bible on Bible Hub.
- ↑ Interlinear Bible on Bible Hub.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Interlinear Bible on Bible Hub.
- ↑ «Strong's Hebrew: 1847. דָּ֫עַת (daath) – knowledge».
- ↑ «Matthew 1:18 Greek Text Analysis».
- ↑ «Matthew 12:28 Greek Text Analysis».
- ↑ «John 16:7 Greek Text Analysis».
- ↑ «John 16:13 Greek Text Analysis».
- ↑ «1 Peter 1:11 Greek Text Analysis».
- ↑ «John 3:8 Interlinear: the Spirit where he willeth doth blow, and his voice thou dost hear, but thou hast not known whence he cometh, and whither he goeth; thus is every one who hath been born of the Spirit.'».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) Colecció canònica hispana (vol. 5), Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 9788400072629.
- Meyendorff, John (1989). Imperial unity and Christian divisions: The Church 450–680 A.D. (vol. 2), Crestwood, NY: St. Vladimir's Seminary Press. ISBN 9780881410563.
- Wilhite, David E. (2009). “The Baptists "And the Són": The Filioque Clause in Noncreedal Theology”. Journal of Ecumenical Studies 44 (2): 285–302.
- Phillips, Andrew (1995). Orthodox Christianity and the English Tradition, Frithgarth, UK: Anglo-Saxon Books. ISBN 9781898281009.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (2018) The Bible and Early Trinitarian Theology. ISBN 9780813229966.
- Burgess, Stanley M. (1989). The Holy Spirit: Eastern Christian Traditions, Peabody, Mass.: Hendrickson Publishers. ISBN 9780913573815.
- Kärkkäinen, Veli-Matti (2002). Pneumatology: The Holy Spirit in Ecumenical, International, and Contextual Perspective, Grand Rapids, MI: Baker Academic. ISBN 9780801024481.
- (2010) Holy Spirit and Salvation: The Sources of Christian Theology, Louisville, KY: Westminster John Knox Press. ISBN 9780664231361.
- Charles Williams, The descent of the Dove: a short history of the Holy Spirit in the church (1950) Faber, London
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espíritu Santo en el cristianismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.