Anar al contingut

Mosaics de Delos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mosaics de Delos

Els mosaics de Delos són un significatiu conjunt de paviments, realisats en la tècnica del mosaic durant el periodo de l'Antiga Grècia i provinents de Delos, l'illa grega pertanyent a les Cíclades. La majoria dels mosaics conservats daten de l'última mitat de el II i principis de el I, durant el periodo helenístic i principis de la Grècia romana. Els mosaics helenístics varen deixar de produir-se aproximadament despuix de el 69 a. C., per les guerres mitridáticas lliurades contra el regne del Ponto. Com a conseqüència, l'illa va sofrir el descens repentí de la seua població, aixina com el decliu en la seua posició com a important núcleu comercial. Delos conserva una de les majors coleccions de restants de mosaics entre els llocs arqueològics de la Grècia helenística. De fet, aproximadament la mitat dels mosaics grecs teselados de l'época helenística provenen d'esta illa.

Els paviments de Delos comprenien des de simples vores rodades o sols de gravilla fins a atres mosaics més elaborats composts per teselas. La majoria dels motius estaven formats per patrons geomètrics simples, mentres que solament uns pocs ampraven les tècniques del opus tessellatum i opus vermiculatum per a crear escenes i figures concretes, naturalistes i de colors lluents. S'han trobat mosaics en llocs de cult, edificis públics i vivendes privades, estos últims per lo general formant part d'una planta irregular o d'un pati central en peristilo.

Encara que existixen alguns indicis d'influències púnico-fenicias i romà-italianes, els mosaics de Delos s'ajusten generalment a les principals característiques del art helenístic. Els mateixos mecenes adinerats que varen encarregar pintures i escultures en Delos podrien també haver contractat en l'estranger als artistes dissenyadors de mosaics. Les obres compartixen traces d'atres parts del món grec, com els mosaics macedonios de Pella. També incorporen algunes particularitats de la pintura grega tradicional i a sovint ampren una tècnica en un fondo negre similar a la ceràmica de figures roges del periodo clàssic. Alguns estils i métodos trobats en Delos apareixen en l'art romà i en els seus mosaics, encara que atres eixemples contemporàneus romans com els de Pompeya mostren diferències significatives entre el mediterràneu occidental i oriental pel que fa a la producció i el disseny.

Datació

Les excavacions arqueològiques de Delos per part de l'Escola Francesa d'Atenes varen començar en 1872,[1] en descripcions inicials dels mosaics publicades en un informe de l'arqueòlec francés Jacques Albert Lebègue en 1876.[2] S'han conservat fins a l'actualitat exactament 354 mosaics, els quals varen ser estudiats per l'arqueòlec francés Philippe Bruneau.[3][D. 1][J. 1] La majoria daten del periodo helenístic i del final de la República romana (és dir, la segona mitat del sigle II a. C. i principis del sigle I a. C.).[3][D. 1][4][T. 1][J. 2] Uns pocs d'ells varen ser datats en el periodo clàssic,[D. 1] i un mosaic es va atribuir a l'época del Imperi romà.[D. 1] Bruneau va estimar que les peces catalogades sense data, basant-se en el seu estil, estarien realisades en la mateixa época que la majoria dels atres eixemples, és dir, aproximadament entre 133 i 88 a. C.[D. 1] En 167 o 166 a. C., despuix de la victòria romana en la tercera guerra macedónica, Roma va cedir l'illa de Delos als atenienses, els qui varen expulsar a la majoria dels habitants natius.[T. 2]

La destrucció de Corinto per part de Roma en 146 a. C. va permetre que Delos assumira, a lo manco parcialment, l'antic paper de primer núcleu comercial de Grècia. La prosperitat econòmica de l'illa, la seua activitat constructiva i la seua població va disminuir considerablement despuix de l'assalt del lloc per part de les forces de Mitrídates VI de Ponto en 88 i 69 a. C., durant les guerres mitridáticas en Roma.[T. 3] A pesar de les invasions de Ponto, Delos solament va anar gradualment abandonada en acabant de que Roma s'assegurara un enllace comercial directe en Oriente, lo que va marginar a l'illa com un punt intermig en el seu ruta cap al Este.[J. 3]

Característiques

Composició

Els mosaics i paviments de Delos estaven composts per simples vores rodades, sols de gravilla realisats en marbre blanc, fragments de ceràmica i panels formats per teselas.[3][D. 1][T. 4] Estos últims podien ser de dos tipos: els més simples eren teselados de opus tessellatum que ampraven peces grans, d'uns huit per huit milímetros.[J. 4] Els més elaborats estaven realisats en la tècnica del opus vermiculatum, utilisant teselas de tamanys inferiors a quatre per quatre milímetros.[3][D. 1][T. 5] Molts mosaics de Delos estaven formats per una mescla d'estos materials, mentres que els més comuns eren els paviments de gravilla. Estos varen ser descoberts en 55 vivendes i generalment es disponien en la planta baixa.[T. 6] La majoria dels mosaics estaven constituïts per peces de marbre trencat incrustades en un sol de ciment. Atres bases de solado estaven compostes per tapial o lajas de gneis.[J. 5] Les cuines i latrinas es pavimentaban en ceràmica, rajola i fragments de rajoletes en l'objectiu d'impermeabilizar front a l'aigua.[J. 6] Generalment s'incloïen tires fines de plom per a realçar els contorns dels mosaics de patrons geomètrics, encara que estes no apareixien en atres mosaics més complexos i figuratius.[J. 7]

Disposició i localisació

Un paviment de mosaic en motius de gavetes en una casa de l'illa de Delos.

Encara que alguns dels mosaics es varen trobar en santuaris religiosos i edificis públics, la majoria d'ells es varen trobar en edificis residencials i vivendes privades.[D. 2] La majoria d'estes cases tenien una planta irregular, mentres que un segon gran grup de vivendes es va construir en un pati en peristilo central.[T. 7] Els mosaics senzills generalment estaven relegats a les zones de pas, mentres que les estàncies dedicades a la recepció d'invitats presentaven mosaics més ricament decorats.[D. 3][T. 8] No obstant, solament 25 vivendes en Delos mostren mosaics realisats en opus tessellatum i únicament huit cases posseïxen motius en l'estil del opus vermiculatum i escenes figuratives.[D. 1][T. 5] L'àmplia majoria de sols decorats exhibixen exclusivament senzills dissenys geomètrics.[D. 1] Aixina mateix, en les vivendes de l'antiga Delos és més comuna l'us de mosaics en les tècniques del opus vermiculatum i opus tessellatum en les plantes superiors que en les inferiors.[T. 9] Els patis en peristilo central mostren solament motius florals i geomètrics, a excepció de la Casa de Dioniso i la Casa dels Delfins.[T. 8]

Patrons i motius

Un mosaic de Delos que mostra una roseta com motiu central rodejada per un patró d'ones simples.[5]

Entre els diversos patrons i motius trobats en els mosaics de Delos destaca el diamant de tres colors, que crea una image tridimensional de gavetes en perspectiva.[D. 4][3] Este patró apareix en quinze llocs distints, sent un dels més comuns.[D. 4] Atres motius estan formats per onas i triànguls escalonats, mentres que els temes principals representen objectes i figures marítims, teatrals, naturals o mitològics.[T. 9] El patró de l'ona simple, un motiu comú en l'art helenístic, és el tipo de disseny de vora més comuna en els mosaics de Delos i pot trobar-se en atres llocs com Arsameia, encara que dibuixat en sentit contrari.[J. 4][J. 8] El motiu de la roseta, que s'ha trobat en mosaics de diversos llocs helenístics per tot el Mediterràneu, en Delos a sovint s'acompanya de franges perimetrals en ones simples.[5] El típic disseny de palmeta grega s'ampra ací per a reblir els quatre cantons al voltant de les quals apareix una roseta com a image central.[6] En les escenes figuratives, l'impressió d'un relleu tridimensional es conseguia generalment per mig de l'us de la policromía en tonalitats blanques, negres, grogues, roges, blaves i verdes.[J. 4]

Els orígens de la composició, tècnica, disposició i estil dels mosaics de Delos es troben en els mosaics de cudols del sigle V a. C. trobats en Olinto, en la regió Calcídica del nort de Grècia, formats per un mosaic central sobre un paviment de ciment i un patró en forma de guirnaldas, greques o ones al voltant del motiu central o escena figurativa.[J. 9] Este disseny és similar al dels mosaics de Pella en Macedònia del sigle IV a. C., encara que en este cas els mosaics de cudols ampren una major gama de colors per a crear un efecte de volum.[J. 10] La transició dels mosaics de cudols a uns atres més complexos teselados potser es va originar en la Sicília grega durant el sigle III a. C., desenrollats en llocs com Morgantina o Siracusa.[J. 10][D. 5] De la mateixa manera que en Olinto, els mosaics de Morgantina ampren patrons de guirnaldas, ones i grecas, encara que estes últimes es varen realisar en perspectiva.[J. 10]

Orígens culturals i ètnics

Vore també: Mosaic romà

Tots els motius dels paviments de Delos tenen un orige típicament helenístic, a excepció d'una image de la deesa púnico-fenicia Tanit, encara que els morters amprats en alguns paviments de teselas revelen una influencia italiana.[T. 1] Els tres principals grups ètnics de l'illa eren el poble grec (majoritàriament d'orige ateniense), els siris-fenicios i els italorromanos. No obstant, és molt provable que molts d'estos últims foren italiotas, és dir, grecoparlantes natius de la Magna Grècia, en l'actual sur d'Itàlia.[T. 10] Els habitants de Delos d'orige grec, italià i siri posseïen mosaics en les seues cases particulars, pero Vincent J. Bruno afirma que «els dissenys de les seues obres d'art estaven en deute en les tradicions artístiques gregues».[7]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Dunbabin, 1999, p. 30.
  2. ↑ Dunbabin, 1999, pp. 30-32.
  3. ↑ Dunbabin, 1999, pp. 30-32, 306.
  4. ↑ 4,0 4,1 Dunbabin, 1999, p. 32.
  5. ↑ Dunbabin, 1979, p. 265.
  1. ↑ Joyce, 1979, p. 253, nota a peu de pàgina #1.
  2. ↑ Joyce, 1979, p. 253, nota a peu de pàgina #2; 255.
  3. ↑ Joyce, 1979, p. 253, nota a peu de pàgina #2.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Joyce, 1979, p. 256.
  5. ↑ Joyce, 1979, p. 255.
  6. ↑ Joyce, 1979, pp. 255-256.
  7. ↑ Joyce, 1979, p. 258.
  8. ↑ Hachlili, 2009, p. 10.
  9. ↑ Joyce, 1979, pp. 259-260.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Joyce, 1979, p. 260.
  1. ↑ 1,0 1,1 Tang, 2005, p. 48.
  2. ↑ Tang, 2005, p. 14.
  3. ↑ Tang, 2005, pp. 14, 32.
  4. ↑ Tang, 2005, pp. 45, 47.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tang, 2005, p. 45.
  6. ↑ Tang, 2005, p. 47.
  7. ↑ Tang, 2005, p. 40.
  8. ↑ 8,0 8,1 Tang, 2005, pp. 46-47.
  9. ↑ 9,0 9,1 Tang, 2005, p. 46.
  10. ↑ Tang, 2005, pp. 14-15.
  1. ↑ (), p. .
  2. ↑ (), p. .
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Brecoulaki, 2016, p. 678.
  4. ↑ Chamoux, 2002, p. 375.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hachlili, 2009, pp. 9-10.
  6. ↑ Hachlili, 2009, p. 11.
  7. ↑ Bruno, 1985, pp. 13-14.

Bibliografia

  • Westgate, Ruth (Abril de 2000). Pavimenta atque emblemata vermiculata: Regional Styles in Hellenistic Mosaic and the First Mosaics at Pompeii (vol. 104), Archaeological Institute of America, pp. 255–275. doi:10.2307/507451. Plantilla:Subscription


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mosaics_de_Delos&oldid=1388907»