Anar al contingut

Murgantia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Murgantia

Murgantia, Morgantio o Morgantina, (grec antic Μοργάντιον, Μοργαντίνη) va ser una antiga ciutat de Sicília situada en l'interior de l'illa, al suroest de la planura de Catania i al nort de Camarina. Les seues ruïnes es troben prop d'Aidone i a 9 km al nordest de Piazza Armerina.

Història

[editar | editar còdic]

Era una ciutat dels sículos, pero segons Estrabón és verosímil que fora fundada pels morgetes, encara que l'autoria d'esta senya poguera correspondre a Éforo de Cime, autor en el que freqüentment es basava Estrabón.[1]

És mencionada per primera volta per Diodoro Sículo en 459 a. C. com una gran ciutat. En aquell temps, Ducetio, rei dels sículos, despuix de fundar la ciutat de Meneno, va conquistar Murgantia,[2] pero a la seua mort va caure en mans dels siracusanos.

Segons Tucídides, en virtut de la pau acordada per Hermócrates de Siracusa per a posar fi a les lluites civils entre les ciutats siciliotas, en 424 a. C., la ciutat va passar a Camarina, que va pagar un tribut per ella a Siracusa;[3] pero donada l'ubicació de Morgantina, a gran distància d'abdós ciutats, s'ha pensat que pot tractar-se d'un error del historiador ateniense.[4]

En 396 a. C., va recobrar l'independència, pero va ser conquistada per Dionisio I de Siracusa, junt en la ciutat d'Esmeneo.[5]

Agatocles es va refugiar allí quan va ser expulsat de Siracusa. En tropes mercenàries de Murgantia i d'atres ciutats de l'interior d'Itàlia, va poder establir el seu tirania en 317 a. C.[6]

Durant la segona guerra púnica va ser ocupada per una guarnició romana i es varen construir almagasens per al gra. Pero els habitants de la ciutat la varen entregar en l'any 214 a. C. al general cartaginés Himilcón.[7] Despuix va passar al siracusano Hipócrates. Finalment va tornar a ser somesa per Roma, pero es va revelar quan Marque Claudio Marcelo va partir de Sicília en 211 a. C. El pretor Marco Cornelio Cetego, la va recuperar i la ciutat i el seu territori varen ser entregats a un cos de mercenaris d'Hispania, dirigits per Mericus,[8] que havien desertat del eixèrcit cartaginés i s'havien passat al bando romà.

Baix domini romà la ciutat va tindre certa importància. Durant la segona guerra servil, en l'any 102 a. C., va ser sitiada pels líders rebels Trifón i Atenión, que finalment es varen vore obligats a alçar el lloc.[9][10]


Cicerón, a mitan de el I, menciona que el territori murgentino, de la mateixa manera que el d'atres ciutats sicilianes, havia segut molt fèrtil pero que despuix del govern de Verres es trobaven en estat d'abandó.[11] També menciona el maltracte al que es va sometre a un ciutadà de Murgantia per a conseguir el pagament del diezmo.[12] En temps de Estrabón (finals de el I) la ciutat havia segut abandonada,[13] fet que ha confirmat l'arqueologia. Va deure ser repoblada en algun moment de l'història, puix hi ha notícies de que en l'Edat Mija va entrar en decadència i es despobló de nou, encara que s'ignora la data.

Arqueologia

[editar | editar còdic]
La Deesa de Morgantina, que s'ha datat cap a 425-400 a. C.

L'opinió majoritària sobre l'ubicació de Murgantia és que esta s'identifica en uns restants que es troben en Serra Orlando, prop de l'actual població d'Aidone. L'identificació es va basar principalment en testimonis numismàtics, ya que en un principi es pensava que podrien correspondre a la ciutat d'Herbita. Allí s'han trobat restants de les époques arcaica, clàssica i helenística entre els que es troben l'àgora, un santuari de Deméter i Coré, un teatre helenístico, un mercat romà (Morgantina) i un barri residencial del periodo helenístico en decoració de mosaics.[14][15]

S'han trobat també numeroses peces de ceràmica i monedes. Atres troballes notables són l'estàtua de la Deesa de Morgantina, de el V i el cridat Tesor de Morgantina, una colecció de joyes de el III que, despuix de haver segut exportats illegalment, varen ser tornats a Itàlia. Estos i atres troballes del lloc arqueològic s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Aidone.[16][17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Estrabón, Geografia VI,2,4.
  2. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XI,78,4.
  3. ↑ Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso IV,65,1.
  4. ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso p.356, nota de Francisco Romero Cruz, Madrit : Càtedra (2005), ISBN 84-376-0768-X.
  5. ↑ Diodoro Sículo XIV,78.
  6. ↑ Justino, XXII,2,1.
  7. ↑ Tito Livio XXIV,36.
  8. ↑ Tito Livio XXVI,21.
  9. ↑ Diodoro Sículo XXXVI, excerpta Focio.
  10. ↑ Ricardo Martínez Lacy, Rebelions populars en la Grècia helenística p.127, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1995), ISBN 968-36-4525-9.
  11. ↑ Cicerón, Verrinas II,3,47.
  12. ↑ Cicerón, Verrinas II,3,56.
  13. ↑ Estrabón VI,2,4.
  14. ↑ Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Sicília», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 215-216. ISBN 0-19-814099-1.
  15. ↑ Il ritorno de la Dea: Lloc arqueològic de Morgantina (en italià)
  16. ↑ La deesa de Morgantina en el lloc de la regió siciliana (en italià)
  17. ↑ El tesor de Morgantina en el lloc de la regió siciliana (en italià)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Murgantia&oldid=905607»