Anar al contingut

Els Colomos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els Colomos
Sendera Interpretativa d'Educació Ambiental
Quiosc en Els Colomos
Jardí Japonés

El Bosc Els Colomos és un bosc urbà al noroest de la ciutat de Guadalajara, capital de l'estat mexicà de Jalisco. El bosc es troba en els llímits de Guadalajara i Zapopan, formant un dels pulmons de la Zona Metropolitana de Guadalajara. En este parc hi ha vàries atraccions des de llac en ànets, un jardí japonés, recorreguts, pistes de córrer, zona de pícnic i un centre cultural. Forma part de l'Agència Metropolitana de Boscs Urbans del AMG.

El Bosc Els Colomos és un bosc urbà resultat de la transformació i explotació del bosc autòcton original la fusta del qual es va utilisar per a la construcció de la ciutat. A finals del sigle XIX, els recursos acuífero varen escomençar a ser insuficients per a la Ciutat de Guadalajara, que en l'época es captaven dels manantiales dels Colli. Davant esta situació, a finals del sigle XIX, el govern va buscar alternatives per a cobrir la creixent demanda hidràulica de la ciutat. En 1893 es va iniciar el proyecte de construcció de les instalacions per a distribució d'aigua potable per a la ciutat de Guadalajara. Es tractava de captar diferents recursos acuífero per a distribuir aigua potable a la ciutat.

El Bosc dels Colomos es troba ubicat en el municipi de Guadalajara i representa una chicoteta porció de naturalea enclavada en una gran zona urbana. La Casa, coneguda com El Castell, es troba dins del parc. El Castell i les instalacions de servici d'aigua potable són obra del Ing. Agustín V. Pascal, començades en 1898 i inaugurades en 1902. Estes instalacions d'aigua potable varen captar tant aigua de les manantiales dels Colli com dels Colomos. El Castell fungió com a centre d'administració de l'aigua. Estes instalacions varen suministrar aigua potable a la Ciutat de Guadalajara fins a mediats de la década de 1960. Actualment Els Colomos seguixen sortint aigua potable a colónies veïnes al parc.[1]

El Castell, que va ser sèu de l'administració de les aigües i obres hidràuliques dels Colomos, actualment funciona com a Casa de la Cultura, en a on s'impartixen classes de dibuix, pintura, escultura, ball folklórico per a chiquets i adults, conferències, proyeccions cinematogràfiques, obres de teatre, concerts i exposicions diverses. Des de 2007, el Bosc Els Colomos és una zona hidrològica protegida. Conta en activitats per a concientizar al públic sobre l'importància que té la conservació del Parc. El Parc rep també grups escolars per a efectuar recorreguts guiats, interpretatius, i fer campaments educatius que es porten a terme en l'àrea del CECA (Centre d'Educació i Cultura Ambiental) i que tenen per finalitat donar a conéixer l'Història del Bosc Els Colomos i concientizar als ciutadans que els servicis naturals dels Colomos són indispensables per a la Zona Metropolitana de Guadalajara.

El 17 de març de 2018, Bosc els Colomos va rebre la seua primer certificació a nivell nacional com "Centre d'Educació i Cultura Ambiental Compromés en l'Ambient" per part de la SEMARNAT (Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals). Actualment el Centre de Educacion i Cultura Ambiental és de caràcter Metropolità (CECAM), per lo que el ranc de les seues activitats s'àmplia als 13 espais que l'Agència administra en els 9 municipis conurbados. Vore Publicació

Història

Erro al crear miniatura:
Agustín V. Pascal circa 1915.

En 1893, sent Governador de l'Estat el General Luis del Carmen Curiel, es va presentar un proyecte pel Ing. Gabriel Castanys per a abastir a Guadalajara dels manantiales dels Colli. No obstant, a pesar de que el Ing. Castanyers va escomençar les obres, va resultar que el seu proyecte no podria proporcionar la cantitat d'aigua que havia promés i va tindre que renunciar, sent remplazado pel Ing. Ambrosió Ulloa en 1897.

Es va consultar al Ing. Agustín V. Pascal en 1898, quí va recomanar que les obres de Colli s'estengueren fins a la zona hidrològica coneguda com Els Colomos, integrada per varis manantiales, quí va aplicar al proyecte la corrent urbanística i arquitectònica de la recent Exposició Mundial Colombina de Chicago de 1893. El Ing. Agustín V. Pascal va explicar que per a poder aprofitar els manantiales dels Colomos era necessari utilisar bombes per a elevar-los uns 400 metros i que aixina pogueren juntar-se en els del Colli. Per a este fi va investigar quins serien les bombes més adequades prenent en consideració lo següent:

1. Que el rendiment mecànic siga bo en la pràctica
2. Que la màquina siga molt sòlida i difícil de deteriorar-se
3. Que la construcció siga senzilla de manera que els desperfectes que hi haguera es noten des de despuix i siguen fàcils de reparar en elements locals
4. Que no necessite cap atenció per part de la persona que les manege ni coneiximents especials, guiant-se solament per un curt número de regles pràctiques
5. Que l'instalació siga econòmica

Va estudiar la maquinària que s'havia utilisat en atres llocs de la República Mexicana en propòsits similars en Mèxic, Pachuca i Real del Mont. Va concloure que la bomba que s'usava en la mina de Sant Rafael en Pachuca funcionava molt ben i era de vàlvules grans. També va demanar l'opinió d'atres ingeniers com a Carlos F. Landero, Raúl Prieto i Roberto Muñoz els qui ya havien realisat estudis sobre el desaiguador de les mines de Pachuca i Real del Mont. El Ing. Pascal va decidir que els motors elèctrics més apropiats deurien ser els de la fàbrica Allgemeine Elektricitäts-Gesellschaft (AEG) d'Alemània:

Les bombes tenen una capacitat de 80 litros per segon requerint motors d'uns 77 cavalls efectius cada u, aportant una potència teòrica de 450 cavalls per a elevar 250 litros per segon i de 720 per a elevar els 400 que són susceptibles de donar els manantiales.

L'energia provenia d'una planta hidroelèctrica ubicada en la zona coneguda com Les Juntes, que aprofitava la potència del riu Santiago per a producció d'electricitat, propietat del Sr. Schöndube. En 1902 la Companyia Industrial de Guadalajara va adquirir l'empresa del Sr. Schöndube en totes les seues obligacions.

Gràcies a l'electricitat, l'aigua dels Colomos s'elevaria 14 hores per dia, pero també es va instalar un motor a vapor, en cas de falla de l'electricitat, que poguera moure a lo manco una de les bombes. Una volta elevada l'aigua, esta seria transportada per un aqüeducte que es va tindre que construir també.

Es varen utilisar vies de ferrocarril Decauville Ainé, francés, que eren vies angostes construïdes totalment de ferro, incloent els durmientes, lo que les feya desplazables . En este ferrocarril es va construir el pont aqüeducte, en el qual el transport de la pedra, el carbó, la llenya i els treballadors va ser més fàcil. Un atre alvanç tecnològic del proyecte va ser el ciment que es va utilisar en el recobriment dels canals per a evitar el seu desgast i també dels tancs, impedint que l'aigua i la calç es mesclaren per a evitar que l'aigua perguera les seues propietats.

En concloure els treballs d'abastiment en 1902, la ciutat hauria dispost de 46’200,000 litros d'aigua per dia. D'este total, 43’200,000 serien proporcionats pels Colomos i solament 3’000,000 pels manantiales d'orient. Quan en 1898 va ser nomenat com comissionat d'introducció de l'aigua el Ing. Agustín V. Pascal va proporcionar informació sobre els requisits que devia complir tota obra d'abastiment:

1. Calitat de l'aigua
2. Que siga captada en els manantiales mateixos i que es conduïxca a cobert per a impedir que continga impurees, per eixemple les que puga arrastrar el vent
3. Que tinga aire en solució

El primer requisit va ser estudiat pel Professor Lázaro Pérez, quí va manifestar per escrit:

…que dites aigües reunixen condicions immillorables per a la salubritat. Per la meua part, els anàlisis hidrométricos que vaig fer em varen acusar sempre d'1 ½ a 2º, és dir purea d'aigua de pluja.


El Ing. Pascal no va pensar que fora necessari aplicar algun tipo de tractament per a potabilizar l'aigua, com agregar-li clor. Solament bastava en la neteja dels tancs d'almagasenament, per això tant en els Colomos com en Sant Andrés es varen construir dos tancs areneros, l'objectiu dels quals era d'assentar qualsevol substància sòlida en el fondo del tanc. Açò ho explica el Ing. Pascal en un informe que ell va rendir:

L'aigua que penetra en els tancs és molt pura i el sistema seguit per a captar-l'els assegura perfecta neteja, podent garantisar que durà en suspensió cossos estranys, com a arena o piedrecillas si és en casos excepcionals. Suponent que alguna volta caigueren arenes o terra en els tancs esta s'assentaria posant-se en contacte immediat en el fondo.

El segon requisit es va garantisar pres l'aigua directament de la font natural a la canonada, i d'esta a les cases dels habitants. Es varen utilisar tubos de ferro coberts de barniz impermeable per a evitar l'oxidació de la canonada. Ademés, els manantiales dels Colomos presentaven capes de jal i tepetate, capes filtrantes que es trobaven a una distància convenient per a evitar risc de tota impurea ans que aplegara fins als depòsits.

Sobre el tercer requisit, no va ser sino fins a 1908 en que es va portar a terme un anàlisis químic de l'aigua pel Sr. José Donaciano Morales: “Químic, Catedràtic de Farmàcia en l'Escola Nacional de Medicina, Membre del Consell Superior de Salubritat i Delegat de Mèxic en els Congressos Internacionals de Química, Higiene i Hidrologia de 1889 en París i de Farmàcia en Brusseles en 1897”. L'anàlisis del Sr. Morales diu:


Flora i Fauna

El bosc Colomos conta en 178 espècies de fauna. 6 amfibis, 15 reptils, 141 aus i 16 mamífers, mentres que el seu tipo de vegetació és bosc de pi i encino, bosc tropical caducifolio, bosc espinós, bosc de galeria, talar, vegetació flotant i vegetació sumergida. Les espècies de flora i fauna es mostra en les següents taules.

Flora
Nom Nom científic
Cedres blancs Chamaecyparis thyoides
Cedres Cedrela odorata
Falagueres Poly podiophyta
Ocotes blancs Pinus montezamae
Ocote colorat Pinus patula
Colorat Schinopsis balansae
Pi blanc Pinus strobus
Pi blau Pinus maximartinezzii
Pi Ayacahuite Pinus ayacahuite
Pi Ocote Pinus oocarpa
Pi Escobetón Pinus devoniana
Araucarias Araucarias araucana
Algarrobo Vachellia pennatula
Mezquite blanc Prosopis laevigata
Colorín Erythrina coralloides
Llorers Laurus nobilis
Durazno Prunus persica
Nyispro chinenc Eriobotrya japonica
Capulín Prunus salicifolia
Arbre del paraís Melia azedarach
Fresnos Fraxinus uhdei
Eucalipto Eucalyptus
Eucalipto robust Eucalyptus robusta
Eucalipto blau australià Eucalyptus globulus
Eucalipto australià roig Eucalyptus camaldulensis
Arrayán Psidium sartorianum
Guayabita del Perú Psidium cattleyanum
Encino nano Quercus jonesii
Casuarina Causarina cunninghamiana
Causarina australiana Causarina equisetifolia
Llorer de l'índia Ficus rebuig
Guanacaste Enterolobium Cyclocarpum
Huizache Vachellia farnesiana
Ahuehuetes Taxodium mucronatum
Tepehuaje Lysiloma acapulcense
Amatillo Ficus pertusa
Yucateco Ficus microcarpa
Púlida Drymaria villosa
Maravella Mirabilis jalapa
Epazote Dysphania ambrosioides
Ploma Iresine diffusa
Pelusa Iresine calea
Tianguis Iresine interrupta
Cielitos Ageratum corymbosum
Tabaquillo Critonia quadrangularis
Azumiate Baccharis salicifolia
Árnica Heterotheca inuloides
Camamirla cimarrona Aphanostephus ramoisissimus
Herba carnicera Erigeron bonariensis
Herba carnicera Erigeon canadensis
Rastrojera Laennecia sophiifolia
Estrellita Galinsoga parviflora
Granereta Milleria quinqueflora
Zapote blanc Casimiroa edulis
Llima Àcida citrus aurantiifolia
Taronger citris aurantium
Lomonero citrus limon
Taronger nano japonés Citrus japónica
Herba de Tepozán Buddleja sessiflora
Primavera Roseodendron donnell-smithii
Verbena del litorial Verbena litoralis
Alfombrilla de camp Glandularia bipinnatifida
Herba dolça Lippia umbellata
Full de Sanc Hypoestes phyllostachya
Cordeoncillo Elytraria Imbricata
Cancerina Plantago major
Chicalote d'Arbre Bocconia arborea
Tinto Cestrum tomentosum
Dana de nit Cestrum nocturnum
Tabaquillo suramericà Nicotiana glauca
Toloache Datura stramonium
Barba de chivo Solanum umbellatum
Orella de rata Dichondra sericea
Pochote Ceiba aesculifolia
Pastura pangola Digitaria ciliaris
Zacate Africà buffel Cenchrus ciliaris
Zacate blau Poa annua
Bromo de Califòrnia Bromus carinatus
Carrizo asiàtic jagant Arundo donax
Coa de rata Sporabolus
Zacate d'aigua Eragrostis mexicana
Gramas i navajitas Gènero bouteloua
Pata de gall Chloris radiata
pata de gall mexicà Chloris submutica
Barbes d'Indi Chloris vírgata
Zacate de rodas Choloris gayana
Full elegant Xanthosoma robustum
Palma blanca washingtonia robusta
Palma canària Phoenix canariensis
Flor pata de gall Tínantia erecta
Fauna
Nomene Nom científic
Amfibis
Sapo Jagant Rhinella marina
Granota bou Lithobates catesbeianus
Granota Lleopart del noreste Lithobates magnaocularis
Granota Lleopart Neovolcánica Lithobates neovolcanicus
Granota fisgona enlluernant Eleutherodactylus nitidus
Granota ladradora costeña Craugastor occidentalis
Reptils
Abaniquillo mocador del pacífic anolis nebulosus
Fardacho Escorpión d'Arizona Elgaria kingii
Iguana mexicana de coa espinosa Ctenosaura pectinata
Iguana verda Iguana Iguana
Lagartija espinosa pancha blanca Sceloporus albiventris
Huico pinte del noreste Aspidoscelis gularis
Culebra chirriadora neotropical Masticophis mentovarius
Culebrita cap negre de bocourt Tantilla bocourti
Alacant Pituophis deppei sspdeppei
Culebra bejuquilla mexicana Oxybelis aeneus
Serp cega afroasiática Indotyphlops braminus
Tortuga pit quebrat mexicana Kinosternon integrum
Tortuga pit quebrat de l'altiplà mexicà Kinosternon hirtipes ssp. murrayi
Tortuga pinta Trachemys scripta ssp. elegans
Mamífers
Tlacuache Norteño Didelphis virginiana
Conill serrà Sylvilagus floridanus
Farda pancha roja Sciurus aureogaster
Ardillón de roques Otospermophilus variegatus
Rata negra Rattus rattus
Rata casera eurasiático Mus musculus
Rata cosechero leonado Reithdontomys fulvescens
rat penat fruter Artibeus jamaicensis
Rat penat frugívoro jagant Artibeus lituratus
Rat penat de charreteras Sturnira ludovici
Rat penat lengüetón Glossophaga soricina
Rat penat orejón mexicà Macrotus waterhousii
Insectes
Palometa malaquita Siproeta stelenes
Palometa malaquita Siproeta ssp. biplagiata
Palometa pasionaria Dione moneta
Palometa monarca Danaus plexippus
Palometa dormilona taronja Abaeis nicippe
Arna bruixa Ascalapha odorata
Rayadora vigilant marró Dythemis sterilis
Peixos en aletes radiadas
Carpa chinenca Cyprinus rubrofuscus
Carpa comuna europea Cyprinus carpio
Aràcnits
Arrapa de jardí bandeada Argiope trifasciata
Aus
Garrapatero pijuy Crotophaga sulcirostris
Carpintero del desert Melanerpes uropygialis
Carpintero cheje Melanerpes aurifrons
Carpintero motejat Sphyrapicus varius
Carpintero mexicà Dryobates scalaris
Loro corona lila Amazona finschi
perico front taronja Eupsittula canicularis
Lechuza de campanar Tyto alba
Momoto corona canella Momotus mexicanus
Blauet norteny Megaceryle acyon
Blauet vert Chloroceryle americà
Coloma domèstica Columba livia
Huilota comuna Zenaida macroura
Tortolita coa llarga Columbina inca
Zopilote oreig Cathartes oreig
Zopilote comú Coragyps atratus
Zambullidor menor Tachybaptus dominicus
Garza dits dorats Egretta thula
Garza blanca Ardea alba
Garza nocturna corona negra Nycticorax nycticorax
Garza ganadera Bubulcus ibis
Garcita verda Butorides virescens
Cernícalo americana Falco sparverius
Chotacabras zumbón Chordeiles minor
Chotacabras menor Chordeiles acutipennis
Colibrí corona violeta Amazilia violiceps
Colibrí berilo Amazillia beryllina
Safir orelles blanques Hylocharis leucotis
Colibrí pique ample Cynanthus latirostris
Ànet real Cairina moschata
Ànet real domèstic Cairina moschata var. domestica
Gavilà pit canella Accipiter striatus
Aguililla pit roig Buteo lineatus
Aguililla coa roja Buteo jamaicensis
Oroneta tijereta Hirundo rustica
Oroneta ales serrades Stelgidopteryx serripennis
Tordo ulls rojos Molothrus aeneus
Tordo cap café Molothrus ater
Calandria de Wagler Icterus wagleri
Calandria esquena negra menor Icterus cacullatus
Calandria esquena rayado Icterus pustulatus
Calandria celles taronges Icterus bullockii
Zanate Major Quiscalus mexicanus
Verduc Americà Lanius ludovicianus
Cheu Domèstic Passer domesticus
Saltapared barranqueño Catherpes mexicanus
Saltapared comú Troglodytes aedon
Saltapared coa llarga Thryomanes bewickii
Merla esquena canella Turdus rufopalliatus
Merla primavera Turdus migratorius
Zorzal coa canella Catharus guttatus
Clarín jilguero Mydastes occidentalis
Vireo plomizo Vireo plumbeus
Reyezuelo matraquita Regulus calendula
Capulinero grisa Ptiliogonys cinereus
Cheu arlequín Chondestes grammacus
Cheu de Lincoln Melospiza lincolnii
Cheu celles blanques Spizella passerina
Rascador viejita Melozone fusca
Rascador nuca canella Melozone kieneri
Chipe gran Icteria virens
Centzontle norteny Mimus polyglottos
Cuicacoche pic curve Toxostoma curvirostre
Mulato blau Melanotis caerulescens
Picogordo blau Passerina caerulea
Picogordo tigrillo Pheucticus melanocephalus
Piranga roja Piranga rubra
Piranga capucha roja Piranga ludoviciana
Piranga encinera Piranga flava
Chipe corona negra Cardellina pusilla
Pavito migratori Setophaga ruticilla
Chipe groc Setophaga petechia
Chipe rabadilla groga Setophaga coronata
Chipe negrogris Setophaga nigrescens
Chipe de townsend Setophaga townsendi
Chipe cap groc Setophaga occidentalis
Chipe trepador Mniotilta vària
Pavito ales blanques Myioborus pictus
Chipe lores negres Geothlypis tolmiei
Chipe cap gris Leiohlypis ruficapilla
Chipe oliváceo Leiothlypis celata
Perlita azulgrís Polioptila caerulea
Chinito Bombycilla cedrorum
Chara de sant blas Cyanocorax sanblasianus
Jilguerito dominico Spinus psaltria
pinzón mexicà Haemorhous mexicanus
Papamoscas José María Contopus pertinax
Papamoscas copetón Mitrephanes phaeocercus
Papamoscas cardenalito Pyrocephahus rubinus
Papamoscas chic Empidonax minimus
Papamoscas de hammond Empidomax hammondii
Tirà chibiú Tyrannus vociferans
Tirà pique gros Tyrannus crassirostris
Tirà pirirí Tyrannus melancholicus
Tirà pàlit Tyrannus verticalis
Luisito comú Myiozetetes similis
Luis bienteveo Pitangus sulphuratus
Mosquerito chillón Camptostoma imberbe
Papamoscas fibí Sayornis phoebe
Papamoscas llanero Sayornis saya

[2][3]

Referències i bibliografia

  • González García, Ana Rosa. Història Sociocultural de l'Aigua en Guadalajara Durant el Porfiriato,Tesis per a obtindre el grau de Doctor en Ciències Socials, Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social, Unitat Occident, Guadalajara, Jalisco, abril 2011..
  • MacGregor-Fors, Ian (2010). Guia d'aus del Bosc Els Colomos, CONABIO. ISBN 978-607-7607-23-6.

Referències

  1. ↑ https://bosquecolomos.org/
  2. ↑ «Llista d'espècies del Bosc Colomos» (en es-mx). Naturaliste. Consultat el 2021-11-11.
  3. ↑ «14 Bosc els Colomos | Secretaria de Mig ambient i Desenroll Territorial». semadet.jalisco.gob.mx. Consultat el 2021-11-11.

Vore també


Referències