Anar al contingut

CONABIO

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) és un orgue mexicà desconcentrado de la Mig ambient i Recursos Naturals, creada en la finalitat de difondre, promoure i recolzar activitats relacionades en la biodiversitat del país. És l'únic organisme en el país regit per una comissió intersecretarial, encapçalada pel president de la república i en el titular de Mig ambient i Recursos Naturals com a secretari tècnic, aixina com la participació de nou secretaries federals més. Va ser creada a partir d'un fideicomiso creat pel govern mexicà en 1992, tres mesos abans de la Cim de la Terra de Riu de Janeiro[1]

Història

Antecedents

Pàgina del Còdex Badiano descrivint les plantes nomenades tlahçolteoçacatl, tlayapaloni, axocotl i chicomacatl (1552).

Mèxic és un dels països megadiversos del planeta,[2] en tindre no només un número elevat d'espècies, sino també una considerable riquea endèmica. La relació establida entre els pobles mesoamericans en el seu entorn va tindre un desenroll ampli, per lo que a l'arribe dels espanyols dits pobles tenien un vast coneiximent entorn natural, encara que no es conten en documents previs a la conquista que aixina ho testimonien. Alguns documents que compendiaron la riquea natural de lo que hui és Mèxic varen ser el Còdex Badiano, el Còdex Florentino i les investigacions fetes per Francisco Hernández de Toledo,[1] qui de 1574 a 1577 va formar una considerable colecció de plantes seques o no, 38 volums de dibuixos i numeroses notes, tres de les quals estan escrites en náhuatl. Atres expedicions per a l'observació natural en la Nova Espanya varen ser les de Martín de Sesse i José Mariano Mociño. En 1788 es va establir la primera càtedra de botànica en la Real i Pontifícia Universitat de Mèxic, en lo que va iniciar la occidentalisació dels estudis biològics en la Nova Espanya i l'inici de l'us de la classificació establida per Linneo. Atres importants investigacions naturals varen ser les fetes per Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland, els qui varen viajar de 1789 a 1804 per territoris americans aportant un major coneiximent natural que varen ser publicats en l'obra ''Nova genera et species plantarum''.

En el XIX va destacar l'expedició feta pels naturalistes anglesosOsbert Salvin i Frederick DuCane Godman, els qui varen publicar les seues investigacions en l'obra ''Biologia Centrali Americana''. Va ser en la Societat Mexicana d'Història Natural en 1868 i la Comissió Científica Nacional, i la posterior Comissió Exploradora de la Flora i la Fauna Nacionals en 1907, que s'establix un estudi sistemàtic de la biodiversitat mexicana, i la consolidació en la recolecció i classificació d'espècimen nacionals. Entre 1929 i 1935 es funden el Herbario Nacional en l'Institut de Biologia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i creixen les coleccions del recent fundat Institut Politècnic Nacional.

A partir de la década dels xixanta, inicia el creiximent d'investigadors en diferents instituts i universitats del país,[1] sent en el 2000 160 les institucions que treballen temes relacionats en la biodiversitat. Donada la rellevància de Mèxic com a país biodiverso, a finals de 1991 una comissió va presentar allavors president Carlos Salines de Gortari l'idea de dur una iniciativa relacionada en la biodiversitat, el seu coneiximent, preservació i el seu us de forma sustentable. Una comissió internacional es va reunir el 13 i 14 de febrer de 1992 convocant a experts sobre el tema.[3] En la clausura de dit event, portat a terme en la zona arqueològica de Yaxchilán, Chiapas, el president va anunciar la creació de la CONABIO. Dit acte va ser ratificat en el Diari Oficial de la Federació el 16 de març de 1992.

Marc llegal

La CONABIO té la responsabilitat d'instrumentar i operar el denominat Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat,[4] a partir de la reforma de la fracció V de l'artícul 80 de la Llei General de l'Equilibri Ecològic i la Protecció a l'Ambient. Dit sistema funciona com a columna vertebral de la comissió.

Estructura

La comissió és l'única en Mèxic de tipo intersecretarial, encapçalada pel president de la república i en el titular de Mig ambient i Recursos Naturals com a secretari tècnic, aixina com la participació de nou secretaries:

Funcions

  • Compilar i generar informació sobre biodiversitat, principalment a través del Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat (SNIB).
  • Desenrollar capacitats humanes en l'àrea d'informàtica de la biodiversitat.
  • Ser font pública d'informació i coneiximent accessible per a tota la societat.
  • Crear inteligència sobre el capital natural i promoure que la conservació i el maneig de la biodiversitat es base en la millor informació científica disponible i en accions realisades per la població local.
  • Suministrar a les instàncies involucrades en la presa de decisions elements per a establir llineaments i polítiques públiques basades en informació sòlida, confiable i actual
  • Ser un pont entre el sector governamental i l'acadèmic en el sector ecològic, particularment entre aquells que produïxen informació útil per a aplicar-se.
  • Difondre entre la societat l'informació sobre biodiversitat per a fer-li copartícipe en la conservació del patrimoni natural.
  • Ser un laboratori en l'instrumentació de polítiques públiques transversal referent al mig ambient. Eixemples d'això són el Corredor Biològic Mesoamericà i el Programa de Recursos Biològics Colectius.[1]

Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat

La comissió fa pública la seua informació a través de les pàgines web:

Biodiversitat mexicana

Enciclovida

Mèxic, Paìs de les maravelles

[1]

[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2012) José Sarukhán Kermez i Rosa María Sec Mata (ed.). CONABIO. Dos décades d'història. 1992-2012 (PDFPDF), Primera edició (en espanyol), Mèxic. ISBN 978-607-7607-59-5.
  2. ↑ «¿Qué és un país megadiverso?» (en espanyol). Consultat el 4 de març de 2013. «Mèxic és considerat un país “megadiverso”, ya que forma part del selecte grup de nacions posseïdores de la major cantitat i diversitat d'animals i plantes, casi el 70% de la diversitat mundial d'espècies. Per a alguns autors el grup ho integren 12 països: Mèxic, Colòmbia, Equador, Perú, Brasil, Congo, Madagascar, China, Índia, Malàsia, Indonèsia i Austràlia. Uns atres, pugen la llista a més de 17, afegint a Papúa Nueva Guinea, Suràfrica, Estats Units, Filipines i Veneçuela.»
  3. ↑ Els assistents a dita reunió varen ser: Geoffrey S. Barnard, Francesco vaig donar Castri, Neil R. Chalmers, Rita R. Colwell, Rodolfo Dirzo, Anne H. Ehrlich, Terry L. Erwin, Kathryn Fuller, Rodrigo Gámez, Cristina Goettsch, Arturo Gómez Pompa, Gonzalo Halffter, Winfred Hallwachs, Martin W. Holdgate, Daniel H. Janzen, Víctor Lichtinger, Thomas I. Lovejoy, Donen M. Martin, Russell A. Mittermeier, Michael Monaghan, Rodolfo Ogarrio, John C. Ogden, David Packard, Guilherme M. de la Penha, Peter H. Raven, Walter V. Reid, Jerzy Rzedowski, Andrés M. Sada, José Sarukhán, Peter A. Seligmann, Otto T. Solbrig, Michael I. Soulé i Víctor L. Urquidi.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Secretaria del Mig ambient del Districte Federal. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 24 de febrer de 2013. «V.- L'establiment d'un sistema nacional d'informació sobre biodiversitat i de certificació de l'us sustentable dels seus components que desenrolle la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat, aixina com la regulació de la preservació i restauració de flora i fauna selvada;»

Enllaços externs