Taxodium mucronatum

Taxodium mucronatum (Taxodium mucronatum)

Taxodium mucronatum (Tingues., 1853), també coneguda com Taxodium huegelii (C. Lawson, 1851) és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les cupresáceas, coneguda popularment, entre atres denominacions, com ahuehuete. És nativa de Mèxic, encara que també es troba en zones molt localisades del sur de Texas i noroest de Guatemala. En 1921, per a celebrar el centenari de la independència mexicana, es va seleccionar com a arbre nacional pel seu esplendor, bellea, longevitat, dimensions colossals i tradició. Des de temps prehispánicos a este arbre se li han atribuït qualitats sagrades, i ha segut part de llegendes i de l'història de distints llocs de llengua hahuehuetl.

Noms comuns i topònims

Entre els noms comuns de Taxodium huegelii es troben:

• ahuehuete
• sabino
• ciprer mexicà
• ciprer de Moctezuma
• ahuehué
• ciprer calp de Moctezuma

En llengua náhuatl significa ‘arbre vell d'aigua’ puix creix a on hi ha molta aigua. Encara que, en náhuatl, tōllin (‘tule’) designa més be a distintes espècies herbàcees aquàtiques de les famílies Cyperaceae, Typhaceae, Juncaceae o Poaeae, en espanyol s'usa erròneament per a T. huegelii per antonomàsia del famós Arbre del Tule (vejau més avall). Se li crida Arbre del Tule perque creix en la comunitat de Santa María del Tule.

El nom nahua ha servit de base per a alguns topònims, com Ahuehuepan (‘en el riu dels ahuehuetes’) o Ahuehuetla (‘lloc de ahuehuetes’). El nom tarasco per a l'arbre, penhamu, també s'ha reflectit en els noms de Pénjamo (Guanajuato) i Penjamillo (Michoacán).

Descripció i hàbitat

Són arbres longeus, que alcancen els mils d'anys d'antiguetat. El seu orige es remonta a la Era Mesozoica, entre 100 a 200 millons d'anys, quan les coníferas dominaven el paisage i formaven impressionants boscs primitius.

Taxodium huegelii és un arbre frondós, en troncs de diàmetros considerables entre 2 i 14 metros i altures de fins a de 40 metros. Les fulls estan ordenades en espiral i yacer en dos files horisontals superpostes i són d'1-2 cm de llarc i d'1-2 mm d'ample. Les pinyes són ovalades, pràcticament esfèriques, d'1,5 a 2,5 cm de llarc i d'1 a 2 cm d'ample, en escamas poligonales piramidals. Produïx llavors tot l'any, sobretot entre agost i novembre.

A diferència d'atres ciprers que habiten zones pantanosas, els ahuehuetes sempre habiten les vores dels rius, rieres i rieres permanents, a on la base dels arbres es troba sumergida la major part de l'any. Normalment s'acumulen formant galeries d'arbres. Viuen principalment a altituts entre 300 i 2500 metros, encara que a altituts majors és menys abundant.

Ahuehuetes famosos en Mèxic

Molts d'estos arbres estan protegits com a monuments:

• El Arbre del Tule, ubicat en Santa María de Tule, Oaxaca, que té el récort mundial com l'arbre en el tronc de diàmetro més ample del món.
• L'arbre de la Nit Trista, del que es conta que al seu covil va plorar Hernán Cortés la pèrdua de casi la mitat del seu eixèrcit durant l'escape a Tacuba. Encara pot observar-se este eixemplar en la Calçada Mèxic-Tacuba, en la Ciutat de Mèxic.
• L'Arbre Sagrat en Ocuilán d'Arteaga, Estat de Mèxic, que rep als peregrins que apleguen al santuari de Chalma.
• Els bosquecillos de ahuehuetes supostament plantats per Nezahualcóyotl en les afores de Tetzcuco, entre ells l'ara Parc Els Ahuehuetes o parc nacional El Contador, al suroest de Sant Salvador Atenco (19°32′48.22″ N, 98°55′27.8″ O).
• El Sabino de Sant Joan, ubicat en Xochimilco, Ciutat de Mèxic.
• Els ahuehuetes sagrats del bosc de Chapultepec, Ciutat de Mèxic.
• El fill de l'arbre de la nit trista, es troba front al lloc a on Miguel Hidalgo va donar el crit de l'independència, en Dolores Hidalgo, Guanajuato. S'empina en el jardí principal, junt al monument i cenotafio al Pare de la Pàtria. Este eixemplar es troba en un excelent estat i mostra com va deure ser en algun moment l'arbre de la nit trista que es troba en la capital del país.
• Els ahuehuetes de Coyoacán:
  • En el parc Els Vivers.
  • En el Jardí Hidalgo; es tracta de refillols de l'Arbre del Tule.
  • En el jardí de Frida Kahlo, prop de «La Conchita».
• El cridat «El Pi» en Valle de Bravo.
• Els ahuehuetes de «Casa de Camp» en Xalapa, Vore.
• El ahuehuete localisat en Yaonáhuac, Pue.
• El ahuehuete ubicat en Teoloyucan; creix en una altura i circumferència major als de la zona i en el seu tronc té un altar.
• El ahuehuete ubicat en la Missió de Concá, en Querétaro.

• El Sabino Gros, ubicat en la ciutat de Múzquiz, Coahuila, en mig d'un carrer, lo que ho ha fet molt popular en eixa ciutat del nort de Mèxic; un hotel du el seu nom, aixina com varis establiments comercials, etc.
• El Sabino Gros, que es localisa en la facenda Esperit Sant, en General Terán, Nou #León. Té un diàmetro de 5.3 metros i una altura de 18 metros. La seua edat es calcula en mil anys.
• El sabino ubicat en la ciutat de Zimapán, Hidalgo, que es diu és el segon més gran d'Amèrica.
• El ahuehuete conegut com «El Sabino» ubicat en Tepetitlán, Estat d'Hidalgo.
• El ahuehuete que es localisa en la comunitat de Ahuacatitlán, municipi de Almoloya de Alquisiras, Estat de Mèxic. Tradicional en la celebració del 25 de juliol dia del Sr. Santiago Apòstol.
• El ahuehuete dels Peroles, en la comunitat de Sant Francisco, Rioverde, S.L.P.
• «El Sabinal» en la comunitat del Bot dels Salat, Aguascalientes.
• La duodècima generació de l'arbre de la Nit Trista, ubicat en el Parc Ecològic en Tepic, Nayarit.
• El ahuehuete jagant de la Cañada, una de les cinc estàncies de la facenda El Cedre en Ixtlahuacán dels Codonyers, Jalisco, a on va dormir el cura Hidalgo en decembre de 1810. S'estima la seua edat en 700 anys.
• Els sabinos del riu que creua el poblat de Alaquines en la Zona Mija de l'Estat de Sant Luis Potosí. Lloc a on naixquera el general Esteban Moctezuma Torreblanca (1779-1837) descendent de Moctezuma Xocoyotzin.

Ahuehuetes del Riu Blanco

• A lo llarc del Riu Blanco en la Vall de Orizaba, Veracruz, hi ha al voltant d'uns 660 arbres. Estos arbres formen un bosc de galeria, el qual és únic en la regió i també representa l'únic bosc de galeria dominat per ahuehuetes en l'estat de Veracruz. S'han fet investigacions, colectas i llibres al respecte. Des de 2012 es porta a terme un Festival del Ahuehuete en Ciutat Mendoza. Actualment es porta a terme un proyecte de rescat i conservació del bosc de ahuehuetes (2015).
• Recentment, en 2012, es va publicar un llibre sobre l'importància del ahuehuete en esta zona.

Ahuehuetes en Espanya

Encara que els millors eixemplars de ahuehuete es troben en Mèxic, en Espanya també hi ha ahuehuetes notables tant per la seua bellea com pel seu tamany.

• En els Jardins del Retir, en Madrit, es pot destacar un eixemplar en un diàmetro de 2 m i 30 m d'alt. Encara que la creència generalisada és que va ser plantat en el XVII, estudis recents situen la seua edat en els 200 anys.

• En el jardí del Príncip d'Aranjuez, Madrit, hi ha alguns eixemplars importants; un d'ells sobrepassa els 40 m d'altura.

Arbre del Tule

Artícul principal → Arbre del Tule.

El ciprer mexicà cridat «Arbre del Tule» està en l'atri de l'iglésia de Santa María del Tule, Oaxaca. Té el récort mundial de ser l'arbre més gros del planeta. Segons senyes de la Secretaria de Desenroll Urbà i Ecologia (SEDUE) té un diàmetro de 14.05 metros, una altura de 41.85 metros i un pes de 636 tonellades. El seu perímetro alcança els 46 m.

Usos

Ademés del seu us ornamental, té vàries ocupacions religioses, ya siga en ritos tradicionals mexicans o en processons i en altars catòlics.

En la medicina alternativa mexicana s'usa la seua corfa, resina i fulls per a tractar vàries malalties, principalment, la corfa cremada, com astringente i cicatrizante, encara per a sanar cremades i úlceres.

La seua fusta és suau i dèbil, aixina que el seu us en construcció és llimitat.

Taxonomia

Taxodium huegelii va ser descrita en 1851 per Charles Lawson en Abietineae- List Pl. Fir Tribe 10: 66.

Etimologia

Taxodium: nom genèric latino, corrupció de taxoideum, ‘tejoide’ o ‘similar al teixixc’

huegelii: epítet donat en honor al militar, diplomàtic, botànic i explorador austríac Carl Alexander Anselm von Hügel (1795-1870)

Sinònims

• Taxodium mucronatum Tingues.
• Taxodium distichum var. mexicanum (Carrière) Gordon
• Taxodium distichum var. mucronatum (Tingues.) Henry
• Taxodium mexicanum Carrière
• Taxodium montezumae Decne.
• Taxodium pinnatum Carrière
• Taxodium virens Beissn.
• Taxodiomeria peizhongii Z.J.Ye et al.
• Cuprespinnata mexicana J.Nelson
• Cupressepinnata mexicana (Carrière) J. Nelson

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taxodium mucronatum.
• «Taxodium mucronatum Tingues.». CONAFOR. Consultat el 24 de març de 2017.
• «Ahuehuete, Ciprer mexicà, Ciprer calp semipersistente». InfoJardín. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2007. Consultat el 24 de març de 2017.
• «Superárboles: Ahuehuete (Taxodium mucronatum)». Terra. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2013. Consultat el 24 de març de 2017.
• «Ahuehuetes, els vells de l'aigua». Mèxic Desconegut. Consultat el 24 de març de 2017.