Anar al contingut

Casuarina equisetifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Casuarina equesitifolia tree.jpg
Casuarina equisetifolia

Casuarina equisetifolia (nom comú: casuarina,[1] agoho de Filipines,[2] pi australià, pi de París, arbre de la tristor, casuarina coa de cavall, pi marítim[3]) és una espècie d'arbreés semiperennes, de costes tropicals, molt útil com a cortina forestal rompeviento. És natiu d'Austràlia, Malàsia, Polinèsia.

Archiu:Casuarina equisetifolia - Darwin NT.jpg
Vista de l'arbre
Archiu:Casuarina equisetifolia leaves.jpg
Fulls
Archiu:Casuarina equisetifolia - Cabanas de Tavira Portugal 02.JPG
Flors femenines i fruts.
Archiu:Casuarina equisetifolia MHNT.BOT.2016.24.39.jpg
Fulls, fruts i llavors de Casuarina equisetifolia (MHNT)

Descripció

[editar | editar còdic]

La seua fuste alcança 25-30 m, té una corfa que es dividix en bandes llongitudinals i té molt tanino, d'ahí la seua utilitat per a tractar les diarreas. Sembla una conífera pel fullage, pero no ho és. Els seus fulls són fines, similars a les acículas dels pins pero es diferencien d'estos en estar tabicadas en septos. Els seus talles adaptats, de color vert, són equisetiformes, ya que anatómicamente són iguals als de Equisetum, i medixen entre 10 a 20 cm de llongitut i 1 mm de diàmetro.[3]

Les florés són unisexuales, poc vistoses i de reduït tamany. L'espècie és diclono monoica (duen flors masculines i femenines). Té fruts en els eixos i les escamas de les inflorescència femenines es lignifican i formen unes falses pinyes globosas que contenen els fruts, chicotetes sàmares de 5-8 mm de diàmetro.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En les illes hawaiiannas a on va ser una espècie introduïda, creix tant en costes arenenques xéricas, salitrosas, calcáreas, com en les montanyes sobre àrees de pesada pluviosidad de sols volcànics. Les plantes es fixen molt ben al sol, i tenen propietats alelopáticas, evidenciada per l'absència propenca a la copa de vegetals, i una coberta de les seues detritus.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «[1]». Consultat el 2025-10-06.