Pinus strobus
_-_Killarney,_Ontario_01.jpg){kind=link}
Pinus strobus, el pi canadenc, pi de Weymoutho pi blanc americà,[1]és una espècie arbòrea de la família de les pináceas, originària de l'est de Norteamérica. Es distribuïx des de l'illa de Terranova a l'oest a Minnesota i surest de Manitoba, i al sur a lo llarc dels Montes Apalaches fins al llímit nort de Geòrgia. En anglés se li crida White Pine, Northern White Pine, Soft Pine o Weymouth Pine, esta última més freqüent en el Regne Unit.[2] Ademés, este arbre és conegut pels Natius Americans Haudenosaunee com Tree of Great Peace (Arbre de la Gran Pau).
Descripció
[editar | editar còdic]Soporta be els hiverns frets i es desenrolla sobre sols humits ben drenados. Creix en boscs mixts, en espècies d'arbres frondosos i resinosos. Pot alcançar una altura de 40 metros i un diàmetro d'1,5 metros.
Creix ràpidament, alcançat el tamany de 10 metros en 20 anys. Les seues primeres pinyes apareixen cap als trenta anys. Els seus llavors maduren en setembre de l'any que seguix a la fecundació.
La corfa és plana, verda grisácea en els arbres jóvens, abans de broncearse i badar-se en l'edat. Els seus fulls són aciculares, són fines i suaus. Les acículas són llargues de 6 a 12 centímetros i estan agrupades de 5 per fascículo. El con madur medix de 7 a 15 centímetros. Les extremitats de les seues escamas queden clares con relación a el centre. Les llavors tenen una ala de 5 mm que ajuda a la seua dispersió.
L'arbre soporta prou mal la contaminació. Com tots els pins, és un pirófito, i els arbres madurs supervivents poden resembrar les àrees cremades. En taques pures d'arbres no presenten branques en la mitat inferior del tronc.
És sensible a Cronartium ribicola, la roya del grosellero, un fonc introduït que pot danyar o matar estos arbres.
Use
[editar | editar còdic]La fusta dels arbres adults és de calitat i s'utilisa per lo tant en fusteria com, per eixemple, per a la fabricació de portes o de marcs de finestres.
Les agulles dels "White Pine" contenen cinc voltes més cantitat de Vitamina C (per pes) que els llimes i proporcionen una excelent tisana. El cambium vascular és comestible. És també una font de resveratrol.[3] S'ha trobat que les orugas de Coloradia luski s'alimenten solament en els "Eastern White Pines".
El nom “Adirondack” és una paraula iroquesa que significa menjador d'arbres i referix als seus veïns (més comunament coneguts com Algonquinos) que arreplegaven la seua corfa interna durant les époques de hambruna en hivern.[4] La corfa interna, suau i blanca (capa de cámbium) se separava cuidadosadament de la corfa marró dura, obscura i seca. Una volta mòlt este producte es pot utilisar com a farina o agregar per a allargar atres productes amiláceos. Linnaeus va observar en 1700 que el ganado i els porcs alimentats en corfa de pi creixien be, encara que a ell personalment no li agradara el seu sabor. Els indis Ojibwe guisaven els cons masculins jóvens en carn, els quals tenien fama de ser dolces i res resinosos. Ademés, els piñones són dolços i nutritius encara que no tan saborosos com els de alguns pins occidentals (Fernald, 1943).
La resina del pi s'ha utilisat per a impermeabilizar cistelles, gavetes i embarcacions. La llacor es pot processar per a obtindre trementina, ademés de ser, segons pareix, un prou eficaç antimicrobiano en diferents casos. Els Chippewa inclús la varen utilisar en èxit per a tractar ferides gangrenosas. La polpa humida de la corfa interna s'aplicava generalment a les ferides o l'alquitrà o peix de pi mesclat en cera d'abelles o manteca s'usava com ungüent per a previndre infeccions. l'alquitrà de pi mesclada en cervesa es pot utilisar per a erradicar solitàrias (cucs plans) o nemátodos (cucs redons) i, per un atre costat, mesclada en sofre és útil per a tractar la caspa. L'alquitrà o peix es produïx cremant llentament raïls, branques o menuts troncs de pi en una combustió parcialment sofocada (Erichsen-Brown, 1979).
Simbolisme
[editar | editar còdic]El "Eastern White Pine" és l'arbre emblema Províncial d'Ontario, Canadà i l'arbre emblema dels estats de Maine i Míchigan, dels Estats Units i el seu "pine cone and tassel", és dir ramita de pi en pinya, com la "flor de l'estat" de Maine. Les ramitas de el "Eastern White Pine" varen ser usats com a emblema identitari de Vermont durant la república de Vermont i apareixen en una vidriera de la Vermont State House, en la bandera de Vermont i en l'insígnia naval de la "Commonwealth of Massachusetts".
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus strobus va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1001. 1753.[5]
- Sinonímia
- Leucopitys strobus (L.) Nieuwl.
- Pinus nivea Booth ex Carrière
- Pinus strobus f. prostrata Fernald & Weath.
- Pinus tenuifolia Salisb.
- Pinus umbraculifera K.Koch
- Strobus strobus (L.) Small
- Strobus weymouthiana Opiz[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- [pinus blanc] *
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pinus strobus». www.fs.fed.us. Consultat el 26 de març de 2019.
- ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). [1], New York: Sterling, p. 77. ISBN 1-4027-3875-7.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2018. Consultat el 9 de febrer de 2010.
- ↑ Luthringer, D.J. 2009. Big Trees of Cook Forest. Pennsylvania Forests 100(3):8-12.
- ↑ «Pinus strobus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de març de 2015.
- ↑ «Pinus strobus». The Plant List. Consultat el 26 de març de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erichsen-Brown, C. 1979. Medicinal and Other Uses of North American Plants. Dover Publications, NY.
- Fernald, M., A. Kinsey, and R. Rollins. 1943. Edible Wild Plants. Harper & Row, NY.
- Ling, H. 2003. The Eastern White Pine. Native Plant Society of NJ Newsletter Winter 2003 pp 2–3.
- Lombard K. and J. Bofinger. 1999. White Pine Blister Rust. NH Div. of Forests and Lands.
- Nizalowski, I. 1997. The mystery of the Pumpkin Pine. Newark Valley Historical Society, Newark, NY.
- Sloane, I. 1965. A Reverence for Wood. Balantine Books, NY.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Gymnosperm Database: Pinus strobus
- Arboretum de Villardebelle - cone photo
- [enllaç trencat]
- Flora of North America: Pinus strobus
- Flora of N.Amer-RangeMap: Pinus strobus
- The Monday Garden: The Eastern White Pine
- Pinus strobus images at bioimages.vanderbilt.edu
- Netstate.com Maine State Flower
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus strobus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.