Ascalapha odorata
La palometa de la mort, palometa negra, muertera, rata vella o ura (Ascalapha odorata) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Erebidae.
Descripció
[editar | editar còdic]Les femelles poden superar els 19 cm de llarc. La part superior de les seues ales és café en chicotets rastres de morat i rosat. Els mascles són més chicotets i obscurs. Abdós duen marques en les ales en forma de 9 o de menge, i s'alimenta principalment en zones tropicals de bananes i mezquite. Pel seu aspecte lúgubre, esta espècie es caracterisa per inspirar cert temor i por, els quals es presten a les #superstició, a pesar de ser completament inofensiva.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie de palometa nocturna nativa d'Amèrica, viu des dels Estats Units (especialment en el sur del país) fins a Argentina, i aparentment ha segut introduïda en Hawái. Esta espècie també és migratòria ya que pot vore's ocasionalment en Canadà, la majoria dels estats dels Estats Units, i inclús en Chile.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ascalapha odorata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema naturæ de 1758.
El seu nom científic, Ascalapha odorata, prové del dimoni Ascálafo, el horticultor d'Hades, el rei del inframundo en la mitologia grega.
#Superstició
[editar | editar còdic]En el folclore de molts llocs i cultures d'Amèrica, s'associa en la mort, la desgràcia, el mal agüero o la tragèdia.
Ha segut cridada en noms relatius a la mort des de temps prehispánicos. En les creències mesoamericanas, se li associava en la mort i el mal agüero. En náhuatl els seus noms eren mictlanpapalotl (palometa del país dels morts), micpapalotl (palometa de la mort), miquipapalotl (palometa de mala sort) o tetzahupapalotl (palometa de l'espante). En maya els seus noms eren mahaná, x'mahana o x'mahan hah (morador de casa aliena o inquilí).[1] En anglés la criden black witch (bruixa negra).
En Hawái representa als difunts que retornen a despedir-se. En les Bahames es coneixen com "arnes de diners", ya que existix l'idea de que si es posen sobre el teu cos, et duran diners. En Texas, si es posa sobre el llindar d'una casa, la superstició dicta que l'amo de la mateixa guanyarà en breu la loteria. En Veneçola se'ls coneixen simplement com a tares, tares bruixa o tares maraqueras i en Colòmbia se'ls crida bruixes, ya que es considerava que eren les ànimes encarnades de hechiceras a els qui se'ls havia prohibit entrar al paraís.
En Equador (especialment, en la serranía equatoriana) li les crida tandacuchi o masho i en Perú, taparacuy o taparaco; estos països compartixen la creència de que si esta palometa, #mensager de la mort, apareix en una casa, algú morirà molt pronte.[2]
En Paraguay, este insecte és majorment conegut com ura,[3] i existix la creència popular de que esta palometa orina i deixa cucs en la pell de les persones i animals.[4] Açò és fals, esta palometa resulta ser completament inofensiva per al ser humà. L'insecte que deposita ous en la pell i que les seues larves s'incrusten en la carn és el colmoyote o tornell (Dermatobia hominis) En Argentina a esta mosca li la crida correctament ura, potser d'ahí la confusió.[5]
En Chile se li crida arna de la mort i es considera un visitant ocasional en el país, en #recolecció en la Zona Nort.[6]
En Cuba se li coneix en la veu taína tatagua, o palometa bruixa, i la llegenda conta que són portadores d'advertència per a les mares que descuiden als seus fills, puix la primera tatagua va ser una dòna taína que va ser castigada a tindre eixa forma per un geni del mal per deixar #solo als seus fills per a anar a ballar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Novetats Yucatán. «Yucatán: X'mahana, la palometa que segons antigues creències, era de mal auguri» (en és). sipse.com. Consultat el 2022-10-18.
- ↑ Annales de la Société Entomologique de France.Taylor & Francis Group.45(4)
- 410-423.ISSN 2168-6351.doi:10.1080/00379271.2009.10697626.
- ↑ «ura | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-07-27.
- ↑ ABC Revista. «Més paraguayana que la ura» (en és). ABC Color. Consultat el 2022-07-27.
- ↑ Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria de Formosa.Consultat el 27-7-2022.
- ↑ Revista Chilena d'Entomologia.46(1)
- 93-95.ISSN 0718-8994.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- The Black Witch Moth: Its Natural & Cultural History
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ascalapha odorata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.