Anar al contingut

Eucalyptus camaldulensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:700 yr red river gum.jpg
eucalipto roig (Eucalyptus camaldulensis)

El eucalipto roig (Eucalyptus camaldulensis) és un arbre del gènero Eucalyptus. És una espècie plantada en moltes parts del món. És nativa d'Austràlia a on està àmpliament expandida, en especial prop de cursos d'aigua.

És un arbre familiar i icon d'Austràlia. Produïx bona ombra per a les extremes temperatures en Austràlia central, i estabilisa bancs de riu, retenint el sol.

Descripció

[editar | editar còdic]

Creix fins a 20 m, aplega a voltes a 60 m d'altura; el seu ritidoma (corfa) grossa (3 cm) esponjosa, mesclant els rojosos, grisos, verdosos i blancuzcos.

El eucalipto roig té el ominoso nom de "Hacedor de viudes", per la seua capacitat de desrame sense previ avís, desprenent-se per ej. d'immenses branques en un instant (freqüentment de la mitat de diàmetro del tronc). Este desrame ajuda a aforrar aigua i/o és el resultat de la seua fusta trencadiça.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les "jangadas" formades quan el eucalipto roig cau a rius com el Murray, és una important part de l'ecosistema fluvial, i hàbitat vital i lloc de criança dels peixos natius com Maccullochella peelii peelii. Desafortunadament moltes jangadas es remouen dels rius pel entorpecimiento de la via fluvial.



I. camaldulensis germina ràpidament tant de llavors fresques com d'almagasenades en condicions de fredor seca. I també pronte adquirix resistència a la sequia. És un excelent bonsái, i rebrota be de la base i de l'àpiç epicórmico.

Eucalipto roig en Espanya

[editar | editar còdic]

Eucalyptus camaldulensis és la segona espècie de eucalipto més abundant en Espanya (solament superat pel Eucalipto blanc). Actualment existixen 175.000 hectàrees de plantacions d'esta espècie repartides pel país.

Varen ser introduïts en Espanya en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

pero no es va estendre el seu cultiu massiu fins a mediats de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

per a favorir l'indústria de les zones rurals de l'interior. A diferència del eucalipto blanc, que va ser plantat en regions del nort a on predomina el clima oceànic, el eucalipto roig es va distribuir per regions més àrides en un clima mediterràneu.

Les províncies per les que es distribuïx principalment esta espècie són: Càceres, Badajoz, Huelva i Sevilla, també existixen arboretos importants en Toledo, Ciutat Real, Còrdova, Càdis i Màlaga.[1]

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

El eucalipto pot ser considerat com l'espècie d'arbre més controvertida d'Espanya, els partidaris del qual i detractors no sempre tenen en conte les senyes científiques. S'ha dit que els efectes negatius varen ser més una conseqüència de les plantacions massives que es varen fer des de l'últim terç de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, com en qualsevol monocultivo pero agravats en este cas per les característiques peculiars d'esta espècie.

L'introducció massiva d'esta espècie (i hui en dia hi ha una pràctica unanimitat al respecte) va ser una de les iniciatives forestals més llamentables de la nostra història.

Entre els aspectes positius, cal destacar l'industrialisació i la reforestació del mig rural. Propietaris, rematantes, maderistas i fàbriques de pasta i paper d'Andalusia, Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi, aixina com en Portugal, són claus en el teixit industrial i també en la dinamisació del mig rural i el sector forestal.

Entre els factors negatius estan principalment les conseqüències ecològiques. Les plantacions seguixen sent un problema per a la conservació de la fauna i la flora, per a la conservació del recurs solc, per a la gestió dels recursos hídrics, per als espais protegits i per a la correcta ordenació del territori.[2]

També se li atribuïx la capacitat de reduir la biodiversitat associada al sotobosque, i facilita la propagació d'incendis forestals en ser una espècie pirófita, que no solament no mor en el fòc, sino que aprofita els incendis per a la colonisació de l'espai.


Un bosc de eucaliptos pot crear problemes d'incendis incontrolables per la gran altura que alcancen estos arbres en un curt periodo de temps i la fàcil combustió de la seua fusta.

Este eucalipto roig és renombrado per la seua lluenta fusta rojosa, oscilant entre rosa suau a roig negruzco, depenent de l'edat. És molt trencadiç i generalment de gra creuat, fent el treball manual difícil. Tradicionalment es va usar per a aplicacions de resistència com a voltons, postes. Més recentment per a mueblería fina pel seu espectacular color rojós profunt i típiques figures en la albura. Necessita cuidadosa selecció per a fer-la més forta als canvis d'humitat. És densa (900 kg/m³), molt dura, admet bona lluentor. Per supost que tot millora encara en fusta estacionada i d'edat.

Popular llenya. La fusta produïx excelent carbó i és exitosamente usada en Brasil per a la siderúrgia de ferro i d'acer.

Ademés, l'arbre s'usa para polinisació en abelles en Brasil i en Argentina.

És un dels eucaliptos més plantats mundialment (ca. 5.000 km² plantats) (NAS, 1980a: Argentina, EE. UU., Brasil, Egipte, Kènia, Marroc, Nigèria, Pakistan, Senegal, Sierra Leona, Espanya, Paraguay, Perú, Sri Lanka, Sudan, Tanzània, Alt Volta, Uruguay, Zimbabue.

En Serradilla (Càceres) a on abunden estos eixemplars, (en el Jardí i passejada del Cementeri) des de fa 80 anys, s'usaven els fulls, per a curar catarros.cita requerida

Tinto (1979), “Utilisació dels Recursos Forestals Argentins” es detallen els usos a que pot destinar-se la fusta de Eucaliptus camaldulensis. Entre els més destacats es menciona pastes celulósicas, taulers de fibra, panels aglomerados, postes impregnats, parts d'equips i màquines, escales fixes en interiors, fusteria rural, construccions rurals, marcs per a obertures, marcs per a portes exteriors i finestres, parquet, pisos, chapes, esquelets de sostres, pisos al ras, llenya i carbó de calitat per la seua alta calor específica.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Eucalyptus camaldulensis va ser descrita per Frederick Dehnhardt i publicat en Catalogus Plantarum Horti Camalduensis (ed. 2) 20, en 1832.[3]

Etimologia

Eucalyptus: nom genèric que prové del grec antic: = "be, justament" i kalyptós = "cobert, que recobrix". En Eucalyptus L'Hér., els pétals, soldats entre sí i a voltes també en els sépals, formen part de l'opèrcul, perfectament ajustat al hipanto, que es desprén a l'hora de la floració.[4]

camaldulensis: epítet geogràfic que va ser nomenat aixina pel monasteri Camaldoli prop de Nàpols, d'a on era el primer espècimen descrit.

Varietats i sinonímia

subsp. camaldulensis.

  • Eucalyptus rostrata Schltdl., Linnaea 20: 655 (1847), nom. illeg.
  • Eucalyptus acuminata Hook. in T.L.Mitch., J. Exped. Trop. Austràlia: 390 (1848)
  • Eucalyptus longirostris F.Muell. ex Miq., Ned. Kruidk. Arch. 4: 125 (1856)
  • Eucalyptus longirostris f. brevirostris F.Muell. ex Miq., Ned. Kruidk. Arch. 4: 125 (1856)
  • Eucalyptus rostrata var. borealis R.T.Baker & H.G.Sm., Res. Eucalypts: 75 (1902)
  • Eucalyptus rostrata var. brevirostris (F.Muell. ex Miq.) Maiden, Bull. Herb. Boissier, II, 2: 581 (1902)
  • Eucalyptus rostrata var. acuminata (Hook.) Maiden, Crit. Revis. Eucalyptus 4(33): 67 (1917)
  • Eucalyptus mcintyrensis Maiden, Crit. Revis. Eucalyptus 6: 166 (1922)
  • Eucalyptus tereticornis var. rostrata Ewart, Handb. Forest Trees Victorian: 301 (1925)


subsp. simulata Brooker & Kleinig, Field Guide Eucalypts 3: 371 (1994).[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • CSIRO, 2004. Eucalyptus camaldulensis Dehnh. Eucalipto roig. [2]
  • Mackay, Norman and David Eastburn (eds) 1990. The Murray. Murray-Darling Basin Commission, Canberra. ISBN 1-875209-05-0.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons