Ageratum corymbosum és una planta de la família de les asteràcees, nativa d'Amèrica del Nort.

Ageratum corymbosum

Descripció

És una herba perenne sufrutescente de fins a 2 m d'alt, en brots empinats simples o ramificats. Les fulles peciolades són opostes, en ocasions alternes cap a la part superior, molt variables en la seua forma i tamany (angostamente llanceolades a amplament ovades), en la vora subentero, crenado o dentat i l'àpiç agut. El fes és puberulento o escabroso, mentres que el envés és pubescent i en abundants glòbuls resinosos.

l'inflorescència és un corimbe molt dens de numeroses cabezuelas d'involucre campanulado o hemisfèric, en bràctees agudes piloses, verdes o rojoses, lineares o linear-lanceoladas, en glòbuls resinosos. Les flors són numeroses i piloses, de coroles blaves, blanques o sirimomos. el fruit és una cipsela d'1 a 3 mm de llarc en 5 costelles i un vilano coroniforme o format de escates setíferas unides en la base.[1] Pot trobar-se en flor tot l'any, sobretot en la segona mitat de l'any.

Distribució i hàbitat

L'espècie és nativa de Norteamérica (Suroest d'Estats Units a Nicaragua).[2] Es troba preferentment en herbars, xares i boscs templats.[1][3]

Taxonomia

Ageratum corymbosum va ser descrita en 1806 per Attilio Zuccagni en Centuria I. Observationum Botanicarum: 40.[2] És freqüent trobar-la també en la cita de l'autor "Zuccagni ex Pers.", publicada en 1807 per Christiaan Hendrik Persoon en Synopsis Plantarum II: 402.[4]

Etimologia

Ageratum: nom genèric del grec αγήρατος (ageratos) que significa "que no envellix", en alusió a que les flors mantenen el seu color per llarc temps.[5][6]

corymbosum: epítet llatí que significa "corimboso", en alusió a la disposició de les inflorescència.[7]

Sinonímia

  • Ageratum coelestinum Sims
  • Ageratum corymbosum f. albiflorum B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum f. album B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum f. euryphyllum (B.L.Rob.) M.F.Johnson
  • Ageratum corymbosum var. euryphyllum B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum var. humboldtii Voss
  • Ageratum corymbosum var. jaliscense B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum f. lactiflorum B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum f. lactiflorum (B.L.Rob.) M.F.Johnson
  • Ageratum corymbosum var. lactiflorum B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum var. longipetiolatum B.L.Rob.
  • Ageratum corymbosum var. regelii Voss
  • Ageratum corymbosum f. salicifolium (Hemsl.) M.F.Johnson
  • Ageratum corymbosum var. subsetiferum B.L.Rob.
  • Ageratum lucidum B.L.Rob.
  • Ageratum salicifolium Hemsl.
  • Ageratum salicifolium subsp. annectens S.F.Blake
  • Ageratum strictum Hemsl.
  • Caelestina ageratoides Kunth
  • Caelestina ageratoides var. latifolia DC.
  • Caelestina azurea Libassi
  • Caelestina caerulea Cass.
  • Caelestina corymbosa DC.
  • Caelestina lessingiana Klotzsch ex Walp.
  • Caelestina micrantha Spreng.
  • Caelestina sclerophylla Wooton & Standl.
  • Carelia corymbosa Kuntze
  • Carelia salicifolia Kuntze
  • Carelia stricta Kuntze
  • Eupatorium coeruleum Sessé & Moc.
  • Eupatorium micranthum Lag.
  • Phalacraea wendlandii Sch.Bip. ex Klatt
  • Sparganophorus ageratoides Lag.[2]

Usos

L'espècie s'ampra en medicina tradicional i naturista. En Guatemala, s'usa com antiespasmòdic.[8] En Mèxic, el cocimiento de les raïls s'usa contra afeccions renals i biliars.[9]

Es cultiva també com ornamental.[10]

Noms comuns

Cielitos (Mèxic),[11] mejorana (Guatemala).[3]

Galeria

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). Flora fanerogámica de la Vall de Mèxic, Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 781. ISBN 978-607-7607-36-6. Consultat el 31 d'agost de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Real Jardí Botànic de Kew. «Ageratum corymbosum Zuccagni» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 1 de setembre de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 MacVean, A. L. de.. «Ageratum corymbosum». Arboretum - Universitat Francisco Marroquín. Consultat el 1 de setembre de 2021.
  4. ↑ Jardí botànic de Misuri. «Ageratum corymbosum Zuccagni» (en anglés). Tropicos.org. Consultat el 1 de setembre de 2021.
  5. ↑ Charters, Michael L.. «AB-AM» (en anglés). Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations. A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology. Consultat el 1 de setembre de 2021.
  6. ↑ Muñoz-Schick, Mélica, et al.(2012).«Orige del nom dels gèneros de plantes vasculars natives de Chile i la seua representativitat en Chile i el món».Gayana Botànica.69(2): 309-359.doi:10.4067/S0717-66432012000200011.Consultat el 1 de setembre de 2021.
  7. ↑ Griffith, Chuck (30 de decembre de 2005). «coracinus - cous» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 31 d'agost de 2021.
  8. ↑ Berganza B., Claudette A., i Amarilis Saravia«Evaluació de l'activitat antiespasmódica in vitro de Buddleja americana (sàlvia santa), Origanum vulgare (orégano) i Ageratum corymbosum (mejorana), distribuïdes per centres naturistes de la Ciutat de Guatemala».Revista Científica de la Facultat de Ciències Químiques i Farmàcia.Universitat de Sant Carlos de Guatemala.7(1): 16-22.Consultat el 1 de setembre de 2021.
  9. ↑ Bell-González, Miguel Ángel, et al.(2015).«Plantes útils de la comunitat indígena de Sant Joan Parangaricutiro, Michoacán, Mèxic».Polibotánica.Institut Politècnic Nacional.(39): 175-215.ISSN 1405-2768.Consultat el 1 de setembre de 2021.
  10. ↑ (2017) Hurrell, Juliol A., et al. (ed.). Plantes cultivades de l'Argentina. Asteráceas (=Compostes), Buenos Aires: Hemisferi Sur, pp. 248. ISBN 978-950-504-634-8.
  11. ↑ «Ageratum corymbosum Zuccagni». Ret de Herbaris del Noroest de Mèxic. Consultat el 1 de setembre de 2021.

Enllaços externs