Anar al contingut

Diversitat sexual en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversitat sexual en Espanya


En Espanya la diversitat sexual és àmpliament acceptada i respectada en l'actualitat, sent un dels països del món en major respal social i reconeiximent llegal de drets a les persones homosexuals, bisexuals, transgénero i intersexuals.[1][2][3]

Existixen manifestacions culturals de persones LGBTQIA+ en Espanya a lo manco des de principis del XX, pero és en les últimes décades del XX i inicis del XXI quan esta alcança una major proyecció dins i fòra del país. A nivell internacional ha destacat l'obra i figura de Federico García Lorca,[4] les películes de directors com Pedro Almodóvar,[5][6]i celebracions internacionals del Orgull.[7][8]

La visibilitat del colectiu LGBTQIA+, i en particular de les persones homosexuals i en menor mida transgénero, ha aplegat fins a parts de la societat que anteriorment es trobaven vedades, com la política institucional, la judicatura, la docència o les forces de seguritat de l'Estat, entre atres sectors.[9]

Les idees sobre la diversitat sexual en el territori que hui es coneix com Espanya han sofrit numeroses variacions a lo llarc dels sigles, des de les concepcions romanes, en les que tenia més importància l'acte sexual i les relacions de poder, fins a la concepció moderna de l'homosexualitat o bisexualitat com a traços d'una identitat social o política.

Per lo extens del seu impacte, destaca la concepció cristiana que, a lo llarc de l'Edat Mija cristiana i la major part de l'Edat Moderna, va considerar els actes sexuals no orientats a la procreació com pecat, i va castigar durament les relacions entre persones del mateix gènero.

El punt d'inflexió d'esta tendència ho representa l'Ilustració, en la que les llibertats individuals comencen a cobrar importància, i en 1822 es va eliminar la sodomía del Còdic Penal.

Els progressius alvanços en l'acceptació de la diversitat sexual es varen vore interromputs per la guerra civil espanyola i la dictadura franquista, que va introduir una feroç repressió contra la diversitat sexual. En els anys finals de la dictadura es varen crear els primers moviments organisats de lliberació homosexual, que varen conseguir l'abolició de lleis repressives a lo llarc de la Transició i una major acceptació de la diversitat sexual.[10]

En les primeres décades del XXI, Espanya es va convertir en el tercer país del món en aprovar el matrimoni i l'adopció entre persones del mateix gènero,[11][12][13][14]va aprovar lleis de reconeiximent i despatologisació de les persones transgénero,[15]va prohibir les teràpies de conversió i les mutilacions de persones intersexuals i va reconéixer llegalment els drets reproductius de les parelles de dònes i atres persones en capacitat de gestar.[1]En paralel, va continuar registrant diferents agressions LGTBIfóbicas, inclosos homicidis, aixina com movilisacions de la societat civil i els moviments organisats en defensa dels drets de les persones LGTB.

Els romans

Bust de marbre d'Adriano, del II, qui va tindre com a amant a Antínoo. Palazzo dei Conservatori (Museus Capitolinos, Roma).
Artícul principal → Homosexualitat en l'antiga Roma.

Els romans varen dur, junt als demés elements de la seua cultura, la seua moralitat sexual.[16] En la sexualitat romana era més important l'estatus que la persona. Aixina, els hòmens podien penetrar a esclaus, eunucs, prostitutos de la mateixa forma que a esclaves, concubinas o prostitutes. En canvi, cap ciutadà de reputació deixaria que un atre home ho penetrara, independentment de l'edat o l'estatus.[17] La distinció era estricta entre l'homosexual actiu (que a voltes es gitava en dònes i a voltes en hòmens) i el passiu, que era vist com servil i afeminat. Esta moralitat va ser usada per eixemple contra César, que els seus suposts escarceos en el rei de Bitinia estaven en boca de tota Roma.[18] En general, en Roma dominava una forma d'homosexualitat molt similar a la practicada pels grecs.

El lesbianisme també era conegut,[16] tant entre dònes femenines que compartien el sexe en atres dònes sense més, com el tribadisme, en el que dònes d'aspecte varonil eixercitaven activitats masculines, incloent la lluita, la caça i la relació en dònes.

Marque Valerio Marcial,[18] un poeta i lletrat hispanorromano, va créixer i es va educar en Bílbilis (pròxima a Calatayut), pero va passar gran part de la seua vida en Roma. Allí va caracterisar la vida romana en epigrama i poemes. En una primera persona fictícia parla de les costums sexuals i de rebre felaciones tant d'hòmens com de dònes.

Un atre eixemple és Adriano,[19] un dels emperadors romans naixcuts en Hispania, concretament en Itálica (actual Santiponce). Va ser emperador del 117 al 138. Va tindre a un famós amant, Antínoo o Antonius, al que deificó i en l'honor del qual, despuix de la seua mort accidental en el Nilo, va construir la ciutat d'Antinópolis o Antínoe en Egipte.[19]

L'arribada del cristianisme

La moralitat romana ya havia canviat cap al IV, en el que Amiano Marcelino critica amargament les costums sexuals dels taifalos, una tribu situada entre els Cárpatos i el Mar Negra, que practicava l'homosexualitat com els grecs.[20] En 342 els emperadors Constantino i Constancio varen introduir una llei per a castigar l'homosexualitat passiva, possiblement en la castració, llei que va ser ampliada en el 390 per Teodosio, que deixa cremar en la foguera a tots els homosexuals passius que treballaven en bordells. En 438 la llei va ser ampliada a tots els homosexuals passius i en el 533 Justiniano castigava qualsevol acte homosexual en la castració i la foguera, llei que es va fer més estricta en el 559.[21]

S'han donat tres raons per a este canvi d'actitut. Procopio de Cesarea, historiador de la cort de Justiniano, va considerar que despuix de les lleis hi havia motius polítics, ya que varen permetre a Justiniano eliminar a enemics polítics, quedar-se en les seues propietats i no varen tindre molta eficàcia eliminant l'homosexualitat entre la gent corrent.[20] La segona raó i potser la de més pes, seria l'extensió del cristianisme dins de la societat romana, que va ser assumint el paradigma cristià de que el sexe deu servir exclusivament per a la reproducció.[21] Colin Spencer, en el seu llibre Homosexuality. A history, senyala una atra possible raó: l'intent d'aumentar la pressió reproductiva sobre els individus. Este fenomen estaria combinat en l'extensió del estoïcisme en l'Imperi.[20]

Fins a l'any 313 no va haver una doctrina comuna en el cristianisme sobre l'homosexualitat,[20] pero anteriorment Sant Pablo ya havia criticat l'homosexualitat com contra natura:

I de la mateixa manera també els hòmens, deixant l'us natural de les dònes, es varen encendre en les seues concupiscencias els uns en els atres, cometent coses nefandas hòmens en hòmens, i rebent en sí mateixos la recompensa que va convindre al seu extraviament.

Poc a poc els clercs varen ser creant una série de texts en els que es condenava l'homosexualitat i el sexe en general en els térmens més enèrgics, lluitant contra lo que fins a eixe moment no s'havia considerat un problema. En algunes ocasions s'han vist pràctiques homosexuals dins de l'iglésia a pesar de que la doctrina cristiana està en contra d'esta sexualitat. Estes relacions també varen afectar a prominents membres de l'iglésia primitiva. [22] Per una atra part es va identificar a l'homosexualitat en la herejía des de molt pronte, no només a causa de motius polítics, sino també pels rituals d'algunes sectes gnósticas o del maniqueísmo, que, segons sant Agustín, practicaven ritos homosexuals.[20]

Els visigodos

Bateig de Clodoveo I.

Els pobles germànics denigraban l'homosexualitat passiva i les dònes, que es trobaven en el mateix nivell que els «imbècils» i els esclaus, i glorificaban la camaraderia guerrera entre hòmens. No obstant, en els països escandinaus hi ha notícies de sacerdots travestir i afeminats i els deus nòrdics, els Æsir, incloent a Thor i Odín, que conseguien coneiximents arcanos bevent semen.[20]

Durant l'Alta Edat Mija, les actituts front a l'homosexualitat que havien existit en l'Imperi romà bàsicament es varen mantindre. Es coneixen casos clars d'homosexualitat, que si ben no era acceptada, tampoc sofria conseqüències. És el cas del rei dels francs salios, Clodoveo I, que en el VI, el dia del seu bateig, va confessar relacions en hòmens o Alcuino de York, el poeta anglosaxó del IX els versos de la qual i cartes destilen homoerotisme. Pero poc a poc la moralitat cristiana, molt lligada a la sexualitat i basada en l'idea judeua de que el sexe era exclusivament per a la reproducció,¿Quí ho va dir? es va ser convertint en un complex entramat de disposicions canòniques que va influir fortament en la llegalitat vigent.[20]

Un dels primers cossos llegals que considerava un crim l'homosexualitat masculina en Europa va ser el Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum), que es va promulgar en el VII.[23] La llei visigoda continguda en dit còdic (L. 3,5,6) castigava la cridada sodomía en el desterro i la castració. Dins de la sodomía s'incloïen tots els crims sexuals considerats no naturals, entre els que es contaven l'homosexualitat masculina, el sexe anal (heterosexual i homosexual) i la zoofilia. El lesbianisme només era considerat sodomía si incloïa instruments fàlics.[23]

Va ser el rei Chindasvinto (642-653) el que va impondre per a l'homosexualitat la pena de castració. Esta pena era desconeguda en les lleis visigodas, llevat per a els judeus que practicaven la circumcisió. Ademés de sofrir la castració, el reu era entregat al bisbe local per a que ho desterrara. Si era casat, el matrimoni quedava anulat, la dote era tornada a la dòna i els bens repartits entre els hereus.[24]

En 693 Égica va ordenar als bisbes reconsiderar la qüestió de l'homosexualitat. Reunit el XVI Concili de Toledo eixe mateix any, els prelats ardint en la celosia del Senyor varen afirmar que és ben conegut que molts hòmens estan infectats pel mal de la sodomía.

[...] Perque esta funesta pràctica i el vici del pecat sodomítico sembla haver inficionado a molts, nosatres, per a extirpar la costum d'esta pràctica vergonyosa [...], tots de comú acort, sancionem que tots els que aparegueren ejecutores d'una acció tan criminal, i tots els que es trobaren mesclats en estos torpors i, obrant contra naturalea, hòmens en hòmens cometeren este torpor, si algun fora bisbe, presbítero o diácono, serà condenat a desterro perpetu; per si a atres persones de qualsevol orde o grau li les trobara complicades en crims tan afrentosos, sofriran [...], corregits en cent assots i vergonzosamente rasurados, el desterro perpetu [...][25]

L'insistència de l'Iglésia visigoda en tractar del tema i el fet d'abordar-ho, en severes penes, en el màxim fòrum llegislatiu de llavors, el Concili, denoten que la pràctica carnal entre individus del mateix sexe era molt comú. En vista de l'extensió de les pràctiques homoeróticas, els bisbes varen acordar confirmar el sever castic ordenat per Chindasvinto, afegint cent cinglada i la decalvación. Ademés el desterro devia ser a perpetuidad. El concili va reconéixer que l'homosexualitat també es donava entre els bisbes, sacerdots i diáconos, pero va decretar penes molt més suaus per a estos casos: els culpables devien ser simplement secularizados i desterrats. Posteriorment Égica va estendre als clercs la pena de castració i les demés impostes pel concili als llaics, no obstant, en un periodo ya decadent i de debilitat de les autoritats, la llei no solia complir-se.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «La llei trans eleva a Espanya al quart lloc del rànquing de països en més drets LGTBI» (en és). elDiario. és. Consultat el 2023-10-15.
  2. ↑ «Spain's general election could put the anti-LGBTQ+ far-right in power» (en en-us). PinkNews. Consultat el 2023-10-15.
  3. ↑ El Confidencial. «Espanya, el país més gai-friendly». elconfidencial. com. Consultat el 12 de novembre de 2015.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 2023-10-15 (en en-GB).
  5. ↑ Jumana Farouky. «Acceptance — one reel at a clave» (en anglés). Clave. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2011. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  6. ↑ «Pedro Almodovar» (en anglés). Yahoo! movies. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2007. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  7. ↑ [enllaç trencat]
  8. ↑ «Més d'un milló de persones convertixen a Madrit en capital mundial de l'Orgull Gai» (en és). Heralt d'Aragó. Consultat el 2023-10-15.
  9. ↑ Joan M. Miró. «Sobre l'homofòbia en el deport». gayBarcelona. net. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  10. ↑ Martínez (2017). Lo nostre sí que és mundial. Una introducció a l'història del moviment LGTB en Espanya, Egals.
  11. ↑ https://www.rtve.es/noticias/20200628/matrimonio-igualitario-15-anos-conquista-social-se-recuerda-orgullo/2023400.shtml
  12. ↑ https://cadenaser.com/ser/2020/06/30/sociedad/1593492558_382017.html
  13. ↑ https://www.diariodesevilla.es/sociedad/15-anos-matrimonio-gay-Espana_0_1478552464.html
  14. ↑ «Spain legalises gai marriage» (en anglés). The Guardian. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  15. ↑ «Entra en vigor la Llei d'Identitat de Gènero en Espanya». 20minuts. és. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  16. ↑ 16,0 16,1 Eugene Rulle. «Rome: Ancient» (en anglés). glbtq. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  17. ↑ Anònim. «Priapeos romans. Antologia bilingüe llatí-castellà». Identitats. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2010. Consultat el 27 de maig de 2007.
  18. ↑ 18,0 18,1 Louis Crompton. «Roman literature» (en anglés). glbtq. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2007. Consultat el 18 d'abril de 2007.
  19. ↑ 19,0 19,1 Eugene Rulle. «Hadrian (76-138)» (en anglés). glbtq. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Spencer, Colin (1996). Homosexuality. A history, Londres: Fourth Estigues.
  21. ↑ 21,0 21,1 Aldrich, Robert (Ed.) (2007). Gleich und anders, Hamburc: Murmann.
  22. ↑ El poeta Ausonio (310-395) va tindre una apassionada relació en Sant Paulino, bisbe de Nola. No se sap si eixe amor va aplegar a vore's fet realitat, pero la passió ha quedat plasmada en les cartes que s'escrivien. Les cartes d'Ausonio, 43 anys a Paulino, també senyalen la seua tristor per l'alluntament d'este quan intensifica la seua vida cristiana. Inclús Sant Agustín va confessar amors homosexuals en la seua joventut, encara que més vesprada rebujaria esta sexualitat calificant-la com pecaminosa (Homosexuality. A history de Colin Spencer ISBN 1-85702-447-8).
  23. ↑ 23,0 23,1 Cristian Berco. «Spain» (en anglés). glbtq. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007.
  24. ↑ Thompson (2007). Aliança Editorial (ed.). Els Godos en Espanya, Madrit, p. 307. ISBN ISBN 978-84-206-6169-8.
  25. ↑ Ignacio Olagüe. «L'evolució de les idees en la península ibèrica: el cristianisme trinitario». L'evolució islàmica en occident. Consultat el 28 de juliol de 2007.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Espanya&oldid=1574910»