Anar al contingut

Anex:Reptils del Salvador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els reptilés que habiten El Salvador inclouen serps, fardachos, cocodrils i tortugas. El Salvador té una herpetofauna que inclou 141 espècies de reptils,[1] que s'agrupen en 3 órdens i 26 famílies.

Contingut

Tortugues: Cheloniidae · Dermochelyidae · Emydidae · Geoemydidae · Kinosternidae · Staurotypidae

Crocodilos: Crocodylidae · Alligatoridae

Largartos: Anguidae · Corytophanidae · Dactyloidae · Gekkonidae · Iguanidae · Phrynosomatidae · Scincidae · Teiidae · Gymnophthalmidae · Xantusiidae

Serps: Leptotyphlopidae · Typhlopidae · Boidae · Loxocemidae · Colubridae · Dipsadidae · Natricidae · Elapidae · Viperidae

Notes       Referències

Tortugues (Testudines)

[editar | editar còdic]

Cheloniidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Green turtle swimming over coral reefs in Kona.jpg
Chelonia mydas

Orde: Testudines · Família: Cheloniidae

Les tortugues marines (Cheloniidae) són una família de grans tortugues que es troben en totes les mars tropicals i algunes mars subtropicales i templats. Les tortugues marines es varen desenrollar a partir de les tortugues de terra fa uns 120 millons d'anys i estan ben adaptades a la vida en el mar. S'alimenten principalment de meduses, crustacis i calamars. Hi ha 5 o 6 espècies en tot lo món, de les quals a lo manco 5 estan actualment en perill d'extinció.

Dermochelyidae

[editar | editar còdic]
Archiu:TortueLuth Leatherback.jpg
Dermochelys coriacea

Orde: Testudines · Família: Dermochelyidae


La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) és la major de totes les tortugues vivents, alcançant una llongitut de 2 metros i un pes de més de 600 kg. Es troba en totes les mars tropicalés o subtropicalés. A diferència de la majoria de les tortugues marines, les tortugues llaüt a sovint es troben en les aigües més fredes de les zones templades. És l'única espècie dins de la família Dermochelyidae i es troba en perill crític d'extinció. Totes les demés espècies només es coneixen com a fòssils.

Emydidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Rhinoclemmys areolata.JPG
Rhinoclemmys areolata

Orde: Testudines · Família: Emydidae

Els emídidos (Emydidae) són una família de tortugues aquàtiques i semiacuátiques carnívores. Viuen la major part del temps en estanys, embassaments i rius, anant a la terra quan tenen que trobar llocs adequats per a fer la posada. Esta família està conformada de 10 gèneros que contenen més de 50 espècies. quatre d'elles ocorren en El Salvador.

Geoemydidae

[editar | editar còdic]

Els geoemídidos (Geoemydidae) són una família de tortugues composta per 69 espècies distribuïdes per tot lo món. Una d'elles occure en El Salvador:

Kinosternidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Waldbachschildkroete-01.jpg
Kinosternon scorpioides

Orde: Testudines · Família: Kinosternidae

Els quinostérnidos (Kinosternidae), o tortugues de pantà, són una família de tortugues pròpies d'Amèrica. En la seua majoria són tortugues chicotetes que habiten els cos d'aigua en fondos blans i fangosos en una abundància de vegetació. Tots els membres de la família són carnívors i s'alimenten de crustacis, insectes aquàtics, moluscs, anèlits, amfibis, peixos menuts i, a voltes carronya. La família Kinosternidae té un total de 4 gèneros i 25 espècies. Tres espècies ocorren en El Salvador.

Staurotypidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Staurotypus salvinii.jpg
Staurotypus salvinii

Orde: Testudines · Família: Staurotypidae

Crocodilos (Crocodylia)

[editar | editar còdic]

Crocodylidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Crocodylus acutus mexico 02-edit1.jpg
Crocodylus acutus

Orde: Crocodylia · Família: Crocodylidae

Els crocodílidos (Crocodylidae) són una família de saurópsidos (reptils) arcosaurios comunament coneguts com a cocodrils. Inclou a 14 espècies de grans reptils semiacuáticos que habiten les zones tropicals del món. Els cocodrils tendixen a congregar en hàbitats d'aigua dolça, com a rius, llac, chapulls i a voltes en aigua salobre. Els cocodrils són caçadors d'emboscada, esperant que peixos o animals de terra s'acosten, per a llançar-se sobre l'assut. Com a depredadors de sanc freda, tenen un metabolisme molt llent i per lo tant poden sobreviure llarcs periodos sense aliments. S'alimenten principalment de vertebrats com a peixos, reptils i mamífers, i a voltes invertebrats com moluscs i crustacis, depenent de l'espècie. Pese a la seua apariència llenta, els cocodrils són molt ràpits en distàncies curtes, inclús fora de l'aigua.

Alligatoridae

[editar | editar còdic]
Archiu:Caiman crocodilus Nausicaa.jpg
Caiman crocodilus

Orde: Crocodylia · Família: Alligatoridae


Els aligatóridos (Alligatoridae) són una família de saurópsidos (reptils) crocodilianos propis d'Amèrica (en excepció d'una espècie), coneguts vulgarment com aligatores, caimans i yacarés. Inclou els gèneros existents Alligator, Caiman, Melanosuchus i Paleosuchus, aixina com numerosos gèneros extints. De les 7 espècies que habiten Amèrica, una ocorre en El Salvador.

Fardachos (Squamata - suborden Lacertilia)

[editar | editar còdic]

Anguidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Anguidae

Els ánguidos (Aguidae), coneguts popularment com a fardachos de cristal, són una família de reptils lacertilios caracterisats per atròfia de les pates, a pesar de que no estan directament emparentats en les serps; es tracta, puix, d'un notable cas de convergència evolutiva. La distribució de Anguidae comprén el vell i nou món. És absent solament en Austràlia. La majoria de les espècies són terrestres i viuen en la fulleram en pis de bosc. La família dels ánguidos es dividix en tres subfamílies, huit gèneros i conté 94 espècies, de les quals 5 ocorren en El Salvador.

Corytophanidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Brown-basilisk-detail.jpg
Basiliscus vittatus
Archiu:Corytophanes cristatus.jpg
Corytophanes cristatus

Orde: Squamata · Família: Corytophanidae

Els coritofánidos (Corytophanidae) són una família de reptils escamosos del suborden dels fardachos. Presenten típicament crestes davanteres en forma de caixco, les quals són caràcters sexualment dimórficos en les espècies del gènero Basiliscus, ya que només els mascles les desenrollen, mentres que en les espècies de Corytophanes i Laemanctus es troben presents tant en mascles com en femelles. La seua àrea de distribució inclou Mèxic, América Central i Sudamérica fins a Equador. Hi ha 9 espècies conegudes de coritofánidos, 3 d'elles ocorren en El Salvador.

Dactyloidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Norops crassulus.jpg
Anolis crassulus

Orde: Squamata · Família: Dactyloidae

Gekkonidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Gonatodes albogularis01a.jpeg
Gonatodes albogularis
Archiu:Common house gecko.jpg
Hemidactylus frenatus
Archiu:Sphaerodactylus glaucus.jpeg
Sphaerodactylus glaucus

Orde: Squamata · Família: Gekkonidae


Els gecónidos o gecos (Gekkonidae) són una família de saurópsidos (reptils) escamosos, que inclou espècies de tamany chicotet a mijà que es troben en climes templats i tropicals de tot lo món. Tenen vàries traces peculiars que els distinguixen clarament d'atres fardachos. Són únics per la seua vocalisació, ya que emeten sorolls chirriantes en les seues interaccions en atres gecos. Són de hàbits nocturns, en ulls grans i dotats de pupiles verticals lobuladas que permeten un extraordinari marge de variació en la seua obertura. Moltes espècies tenen almohadillas adhesives en les plantes dels peus i poden escalar superfícies planes verticals i inclús transitar pels sostres. Els gecónidos formen una gran família de fardachos en un total d'aproximadament 1500 espècies. En El Salvador ocorren 6 espècies.

Iguanidae

[editar | editar còdic]
Archiu:St Thomas Marriott Iguana 8.jpg
Iguana iguana
Archiu:CtenosauraSimilis.jpg
Ctenosaura similis

Orde: Squamata · Família: Iguanidae

Els iguánidos (Iguanidae) són una família de fardachos la distribució dels quals s'estén del sur d'Estats Units, América Central fins a Paraguay, i de les illes del Carib a les Illes Galápagos i Fiji. Els iguánidos poden alcançar llongituts que varien entre 14 cm i 200 cm. La coa és a sovint més llarga que el restant del cos. A sovint tenen una papada que ajuda a regular la temperatura corporal, i espines dorsals que són més pronunciades en els mascles que en les femelles. Algunes espècies són terrestres, uns atres preferixen viure en els arbres o les roques. Els mascles solen ser territorials i defenen el seu territori contra atres machos, pero toleren les femelles. Totes les iguanas són ovípares. Els nius solen ser prou grans, a sovint vàries femelles posen els seus ous en la proximitat d'atres nius per a facilitar el seu defensa. Els jovenils s'alimenten principalment d'insectes i atres invertebrats, mentres que els adults, especialment en les espècies més grans, canvien a una dieta principalment vegetal. En El Salvador ocorren quatre iguánidos.

Phrynosomatidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Phrynosomatidae

Els frinosomátidos (Phrynosomatidae) són una família de fardachos coneguts com lagartijas espinoses. Posseïxen un ull parietal. Viuen entre les roques, en el sol, en vegetació arbustiva, baix troncs o baix roques. La seua àrea de distribució inclou el sur de Canadà, Estats Units, Mèxic i América Central. Existixen 136 espècies reconegudes, 4 d'elles ocorren en El Salvador.

Scincidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Scincidae

Els escíncidos (Scincidae) són una família de saurópsidos (reptils) escamosos; és el grup més divers de fardachos. Comprén els escincos o eslizones. Pertany a la superfamilia o infraorden Scincomorpha, que inclou també als fardachos verdaders (Lacertidae). La família Scincidae conté unes 1200 espècies de fardachos que tenen una distribució global. En El Salvador ocorren 3 espècies.

Teiidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Ameiva festiva02.jpg
Holcosus festivus
Archiu:Rainbow Ameiva.jpg
Holcosus undulatus
Archiu:Cnemidophorus lemniscatus (02).JPG
Cnemidophorus lemniscatus

Orde: Squamata · Família: Teiidae

Els teíidos (Teiidae) són una família de fardachos en cossos allargats, membres ben desenrollats, proveïdes de escamas granulars dorsals, i les plaques ventrales grans, rectangulars; el cap té plaques grans. Tots els teíidos tenen una llengua bífida, semblada a la d'una serp. Són terrestres i diürns, i principalment insectívors, encara que algunes espècies inclouen una chicoteta cantitat de matèria vegetal en la seua dieta. Tots posen ous. Es distinguixen dèu gèneros en més de 230 espècies, de les quals 6 ocorren en El Salvador.

Gymnophthalmidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Gymnophthalmidae

Gymnophthalmidae és una família de fardachos, també coneguts com microteíidos. Tenen parpalles inferiors transparents, lo que permet vore en els ulls tancats. Són emparentats en els teíidos, pero en els seus escamas planes són més semblats a escíncidos. Per lo general són menuts fardachos, moltes espècies tenen les extremitats reduïdes. Viuen en una gran varietat d'hàbitats - des del desert a la montanya a la selva tropical - a lo llarc d'América Central i Amèrica del Sur. Per lo general habiten el sol del bosc o les zones humides associades als boscs tropicals. Són animals nocturns o són actius de forma intermitent durant el dia. S'alimenten principalment d'insectes i atres invertebrats. Totes les espècies són ovíparas. La família es compon de més de 220 espècies agrupades en 40 gèneros. En El Salvador ocorre una espècie.

Xantusiidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Xantusiidae

Serps (Squamata - suborden Serpentes)

[editar | editar còdic]

Leptotyphlopidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Leptotyphlops goudotii.jpg
Epictia goudotii

Orde: Squamata · Família: Leptotyphlopidae

Els leptotiflopidos (Leptotyphlopidae) són una família de serps natives d'Amèrica, Àfrica i Àsia. Són serps cavadoras, adaptades a viure en caus, que s'alimenten de formigues i termites. Són serps relativament chicotetes que rarament excedixen els 30 cm de llongitut. El cos és cilíndric, en escamas polides, un cap roma i una coa curta. S'alimenten principalment de termites o formigues, aixina com les seues larves i bues. Les feromonas que produïxen les protegixquen dels atacs de les termites. Existixen 2 gèneros que comprenen 87 espècies, dos d'elles ocorren en El Salvador.

Typhlopidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Typhlopidae


Els tiflopidos (Typhlopidae) són una família de serps cegues que habiten principalment les regions tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica, i Austràlia. Viuen en caus subterràneus, i com no tenen us per a la visió, els ulls són reduïts en vestigis, encara que poden detectar llum. Té dents en el maxilar superior. La coa termina en una escama en forma de banya. La majoria d'estes espècies és ovípara. Actualment es distinguixen 6 gèneros en 203 espècies. Una espècie ocorre en El Salvador.

Boidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Boa constrictor coiled cropped.jpg
Boa constrictor

Orde: Squamata · Família: Boidae

Els boidos o boes (Boidae) són una família de serps no venenoses, natives d'Amèrica, Àfrica, Europa, Àsia i algunes illes del Pacífic. Són serps constrictoras, és dir que maten als seus assuts per constricció, tancant-les en els seus anells i per mig de l'aplicació i el manteniment de suficient pressió per a inhibir l'inhalació; l'assut finalment sucumbix asfíxiadona. Es distinguixen 43 espècies, agrupades en dos subfamílies i huit gèneros. En El Salvador ocorre una espècie.

Loxocemidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Loxocemus bicolor.jpg
Loxocemus bicolor

Orde: Squamata · Família: Loxocemidae

Els loxocémidos (Loxocemidae) són una família de serps constrictoras. La família monotípica Loxocemidae té un sol gènero (Loxocemus) i una sola espècie Loxocemus bicolor. Pot alcançar una llongitut de 157 cm, pero per lo general medix de 77 a 100 cm. Té un cap triangular, un cos cilíndric prou robust, una miqueta esclafat dorsoventralment en la regió posterior; coa curta i cònica. Els ulls són menuts; les escamas són amples i planes, totes semblades en excepció d'un renc ventral llaugerament allargada. Tenen vestigis de cintura pèlvica i una estructura en forma de garra com en els bóidos. Són excavadores, pero no tan especialisades. Solament són trobades en zones molt particulars de les selves tropicals de Mèxic i Centroamérica.

Colubridae

[editar | editar còdic]
Archiu:Red milk snake.JPG
Lampropeltis triangulum
Archiu:Leptodeira annulata01.jpg
Leptodeira annulata
Archiu:Leptophis ahaetulla.jpg
Leptophis ahaetulla
Archiu:Oxybelis aeneus.jpg
Oxybelis aeneus
Archiu:Oxybelis fulgidus (Yasuni).jpg
Oxybelis fulgidus

Orde: Squamata · Família: Colubridae

Els colúbridos o culebras (Colubridæ) són una família de serps en una distribució mundial que inclou tots els continents, llevat Antàrtida. Es caracterisen per tindre el cap recobert de escamas grans de disposició típica. Les escamas dorsals i laterals del cos són de contorn aproximadament romboidal; en la part ventral presenten una sola fila de escamas eixamplades. Són generalment diürns, en ulls ben desenrollats i pupila principalment circular. La majoria són terrestres, pero hi ha també espècies excavadores, amfíbies, aquàtiques, arborícolas i inclús planeadoras. Encara que la majoria de colúbridos no és venenosa (o posseïx un verí que no afecta als sers humans), algunes espècies, com les del gènero Boiga, poden produir mordeduras en efectes mèdics significatius. Els colúbridos formen la més gran família de serps en un total de 1938 espècies, agrupades en 304 gèneros. En El Salvador ocorren 31 espècies de colúbridos.

Dipsadidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Clelia clelia.jpg
Clelia clelia
Archiu:Sibon nebulata.jpg
Sibon nebulatus
Archiu:Imantodes cenchoa (Yasuni).jpg
Imantodes cenchoa

Orde: Squamata · Família: Dipsadidae

Els dipsádidos (Dipsadidae) són una família de serps en una distribució global, que es compon de 95 gèneros i 738 espècies. Alguns autors la classifiquen en ranc de subfamília (Dipsadinae) en la família Colubridae. En El Salvador ocorren 32 espècies.

Natricidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Westliche-Strumpfbandnatter-3487.jpg
Thamnophis proximus

Orde: Squamata · Família: Natricidae

Els natricinos (Natricidae) són una família de serps en una distribució global, que es compon de 222 espècies. Alguns autors la classifiquen en ranc de subfamília (Natracinae) en la família Colubridae. En El Salvador ocorren 3 espècies.

Elapidae

[editar | editar còdic]

Orde: Squamata · Família: Elapidae

Archiu:Pelamis platura, Costa Rica.jpg
Hydrophis platurus
Archiu:Laticauda colubrina Lembeh2.jpg
Laticauda colubrina

Els elápidos (Elapidae) són una família de serps altament venenoses que habiten en les regions tropicals i subtropicales del món. Es caracterisen per posseir claus fixos buits pels que injecten el verí. El seu tamany és molt variable, entre 18 centímetros (Drysdalia) fins a més de 5 metros (Ophiophagus) de llongitut. Alguns dels seus membres més coneguts són les cobras, les serps de coral, les mambas i les serps marines. Exteriormente, els elápidos terrestres són similars als colúbridos; casi tots tenen cossos llarcs i fins, caps coberts de escamas grans i ulls en pupiles redones. Ademés, el seu comportament és, per lo general, prou actiu, i moltes espècies són ovípares. Les serps marines, que també són elápidos, s'han adaptat a la vida marina de diferents maneres i en varis graus. Les seues característiques poden incloure cossos esclafats lateralment, coes timó per a nadar, i el habilitat de excretar sal. En l'actualitat es distinguix un total de 61 gèneros que inclouen 325 espècies en tot lo món. En El Salvador ocorren tres espècies de Elapidae: una serp de coral i dos serps marines.

Viperidae

[editar | editar còdic]
Archiu:Agkistrodon bilineatus 2.jpg
Agkistrodon bilineatus
Archiu:Cascabelle.JPG
Crotalus durissus
Archiu:Porthidium ophryomegas.jpg
Porthidium ophryomegas

Orde: Squamata · Família: Viperidae

Els vipéridos (Viperidae) són una família de serps altament venenoses que comprén quatre subfamílies. La subfamília Crotalinae, comunament coneguda com "escurçons de foseta", són els únics vipéridos natius de les Américas. Posseïxen una foseta loreal, un orifici a cada costat del cap entre l'ull i l'orifici nassal; es tracta d'un orgue termoreceptor molt sensible a les variacions de temperatura que servix a detectar els assuts de sanc calenta. Es distinguixen aproximadament 224 espècies de vipéridos, agrupades en 32 gèneros. En El Salvador ocorren 5 gèneros i 7 espècies.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «El+Salvador». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 2 de juny de 2014.
  2. ↑ Actualment, la majoria de les autoritats taxonómiques consideren Chelonia agassizii com una subespecie de Chelonia mydas (Chelonia mydas agassizi) que habita el Pacífic. Vore: Anex:Reptils del Salvador en l'ITIS.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «El Salvador». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 2 de juny de 2014.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Reptils_del_Salvador&oldid=970298»