Ctenosaura quinquecarinata
El garrobo nano de coa de garrot (Ctenosaura quinquecarinata), també conegut com a coa chata,[1] garrobo nano o iguana de coa espinosa de cinc quillas i en Hondures ho criden Jamo, és una espècie de fardacho iguánido del gènero Ctenosaura, endèmic d'América Central.[2][3][4] Es desconeix el seu estat de conservació.[4][5]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Ctenosaura, deriva de les paraules gregues: ctenos (Κτενός), que significa "pentine" (açò en referència a les espines en forma de pentine que recorren l'esquena del fardacho), i saura (σαύρα), que significa "fardacho".[6] El epítet específic de C. quinquecarinata prové del llatí "quinque" (cinc) i "carinatus" (en quilla). El significat no està clar, de la mateixa manera que els significats de molts noms erigits per Gray.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El garrobo coa de garrot rep este nom degut a que la coa d'esta espècie està fortament blindada en cinc anells d'espines que formen plaques llongitudinals, formant una espècie de garrot. Conten en una cresta dorsal chicoteta que recorre la seua esquena i termina a l'inici de la seua coa.[1]
La coa d'este fardacho és esclafada i grossa al començ i despuix es forma com la coa d'atres iguanas, cilíndrica fins a terminar en punta. Per açò també se li coneix com a coa chata. Les púas formades per les plaques de la seua coa "garrot" li servixen com a método de defensa davant depredadors com rabosots, gavilans, el zanate nicaragüenc, diversos tipos de formigues i culebras i el garrobo negre.[1]
Com la majoria dels integrants del gènero Ctenosaura, les críes naixen en un color vert lluent, solament que este es desvanix des de l'esquena fins a la coa, no com en C. similis en on el color vert dels neonato és uniforme. En créixer, el color dels jovenils canvia a un color marró-gris pardusco uniforme en chicotetes i no tan notòries bandes o franges recorren el tronc i la coa de l'animal. Els eixemplars machos desenrollen un color azulado obscur-grisáceo en grans franges de color negre en el esquena en vàries taques blanques; el color de la coa és més clar en franges de color obscur; el color del cap és de color blau molt obscur-negre; desenrollen taques grogues en les parts inferiors de les pates.
Quan el garrobo nano està en procés de muda de pell, esta és de color negruzco i la pell nova és de color vert tendre.[1]
Alimentació
[editar | editar còdic]Este garrobo és omnívoro i se sap que consumixen fulls, fruts i florés de molts arbreés, inclosos el agati de l'Índia, el jobo i el azulillo, aixina com diversos insectes.[1] Esta espècie té una relació simbiòtica significativa en els arbustos en les famílies de plantes Fabaceae i Bignoniaceae. A voltes se sap que menja plantes de cultiu, com el frijol, el mànec, la taronja i la papaya.[1][7]
Reproducció
[editar | editar còdic]La madurea sexual del garrobo nano s'alcança als dos anys d'edat; els machos reproductius tenen un promig de 26 cm de llarc morro-cloaca (SVL), mentres que les femelles medixen 24 cm SVL. Els machos poden alcançar fins a 35 cm de llongitut SVL.[1][8] Es reproduïxen anualment, en cinc ous o menys; el periodo d'incubació és de 80 dies.[1][9] S'estima que la duració de la generació és de quatre anys, en base en un model similar va ser utilisat en C. oaxacana de Mèxic, que indica que el seu promig de vida és de sis anys.[4]
Hibridació
[editar | editar còdic]G. Burré en 2004 va reportar hibridació entre C. quinquecarinata i C. oaxacana.[10]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El garrobo nano de coa de garrot hábita principalment en boscs secs tropicals i subtropicales, tant en Costa Rica, Nicaragua, El Salvador, Guatemala i Hondures.[1][11]
En El Salvador habita en suroest del país. En Guatemala habita el surest del país. En Nicaragua es distribuïx en Rivas, Carazo, Granada, Managua, #León, Chinandega, Madriz, Estelí i la partix oest de Jinotega, Matagalpa i Boaco. En Costa Rica es distribuïx en el Parc Nacional Santa Rosa, a on existix una chicoteta població. En Hondures solament s'ha vist en el departament de Francisco Morazán en els municipis de Sabanagrande, Nova Armènia i Maraita.[1][12][13][14] També se li pot trobar en el departament de Choluteca.
Habiten en boscs sucesionales secundaris, herbars i en entorns transformats per humans, com a pobles menuts, cultius, plantacions d'arbres i pasturages per a ganado. Estes iguanas són semiarborícolas i en ser reptils ectotermios solen trobar-se prenent el sol en arbres, arbustos, arbres buits, montons de roques i postes de cerques.[1][8][4]
Les poblacions d'este garrobo estan reduïdes a menuts grups de 3 a 5 individus, cada grup molt distant d'un atre.[1]
No es distribuïx en Oaxaca en Mèxic.[4][2][15][16]
Estat de conservació i amenaces
[editar | editar còdic]Es desconeix el tamany total de la població, pero s'estima que pot haver menys de 2,500 individus madurs. Les amenaces del garrobo nano de coa de garrot estan millor documentades per a les subpoblaciones de Nicaragua que per a les subpoblaciones de Costa Rica.[4] En Hondures esta disminuint la seua població per la caça.
Amenaces per activitats humanes
[editar | editar còdic]Estos garrobos estan amenaçades per la fragmentació i destrucció de l'hàbitat causada per les activitats humanes, incloses la urbanisació, agricultura, deforestació i ganaderia. Les raons en específic són les següents:[1][4]
Els garrobos nanos es refugien en postes de cerques o arbres buits que estan amenaçades per ganaders i agricultors que intencionalmente provoquen incendis per a regenerar anualment els seus camps.
A voltes també són assessinats per accident, dins dels forats dels arbres que es recolecten per a llenya.
L'agricultura i ganaderia a gran escala desplaça als garrobos i fragmenta la població, açò pot reduir la seua variabilitat genètica fins a cert punt.
La tala de boscs, la crema incontrolada i extracció de fusta i la construcció de camins, proporciona un accés més fàcil a les dispersió de garrobos fòra del seu hàbitat per als caça.
En regions a on no es cacen com a aliment o per al comerç de mascotes, estes iguanas són temudes i assessinades intencionalmente en la creència de que són venenoses.
En molts casos, les iguanas moren degut a que bloquegen les entrades dels seus caus en arbres buits i postes de cerques.
Atres amenaces
[editar | editar còdic]Es desconeix l'efecte de la persecució intencional i els depredadors invasivos en la tendència general de la població; atres amenaces conegudes són:[4]
- Gossos i gats salvages que vaguen lliurement, sent provable que açò afecte la supervivència de les críes i els jovenils en particular; els gossos s'aprofiten d'eixemplars de totes les edats.
Comercialisació
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]El garrobo nano de coa de garrot es caça i comercialisa intensament per al consum humà localment. També es capturen en fins medicinals, ya que es creu que una sopa feta en estes iguanas pot curar malalties greus.[9] Els lugareño també han declarat que alimenten en garrobos nanos als seus gossos i porcs quan és possible.[1] Es preferixen les femelles embarassades, #lo que reduïx l'èxit reproductiu anual i el creiximent de la població.[4]
Com a mascota
[editar | editar còdic]Esta espècie es comercialisa àmpliament dins del comerç llegal i illegal de mascotes i es ven a nivell nacional i internacional. El garrobo nano de coa de garrot va ser la segona espècie del gènero Ctenosaura més importada als Estats Units en 2001-2008, en el 50 % dels espècimen importats registrats com d'orige selvat i 50 % com a criades en captiveri (3171 iguanas) de dos criaderos en Nicaragua. Una de les instalacions de criança va reportar una exportació total de més de 6000 jovenils criats en captiveri a Europa, Àsia i EUA en 2009.[9] Des de 2005, el número d'exportacions notificades a EUA ha disminuït; es desconeix el número d'exportacions a atres països. Entrevistes realisades en varis municipis varen reportar captures selvats destinades al mercat de mascotes.[4][1]
Recentment, totes les iguanas de coa espinosa varen ser aprovades per a la seua inclusió en l'Apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES), per a millorar la regulació del comerç internacional. Abans de la seua inclusió en CITES, esta espècie estava inclosa en una prohibició comercial parcial dins de l'Unió Europea des de 1996 (Reglament de la Comissió EC No 338/97; EUR-Lex).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Otero Ortuño, C.J. 2011. «El Coa Chata (Ctenosaura quinquecarinata)». Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, Managua, Nicaragua.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Consultat el 2022-01-22.
- ↑ Gray, J.I. 1842. Description of some new species of Reptils, chiefly from the British Museum collection. Zoological Miscellany 57-59. (Cyclura quinquecarinata, p. 59.)
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Reynoso, V.H., Ubeda, M., Vázquez-Cruz, M., Rivera-Riera, R.C., Malone, C.L. & Grant, T.D.. .
- ↑ . Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Malfatti, Mark (2007). "A look at the genus Ctenosaura: meet the world's fastest lizard and its kin". Reptils Magazine. 15 (11): 64–73.
- ↑ Otero Ortuño, C., Mendoza Galán, C. and Adolfo Ruiz, G. 2008. Evaluacion preliminar del status poblacional del Coa Chata (Ctenosaura quinquecarinata) en la zona tropical seca de Nicaragua — 2002–2006. Universitat i Ciència, Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua 3(4): 19–22.
- ↑ 8,0 8,1 Robleto, J. 2010. Estat Poblacional de Ctenosaura quinquecarinata en el Refugi de Vida Selvada Rio Escalante-Chacosente, en el 2008–2010. Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, Managua, Nicaragua.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Stephen, C., Pasachnik, S. A., Reuter, A., Mosig, P., Ruyle, L. and Fiztgerald, L. 2012. Evaluació de l'estat, comerç i explotació de les iguanas de Centre Amèrica. TRAFFIC, Iguana Specialist Group, Utah Valley University, O.S. Department of the Interior, O.S. Fish and WIldlife Service, Orem, Utah
- ↑ Burré, G. 2004. Bastardierung zwischen Ctenosaura quinquecarinata und C. oaxana. Iguana Rundschreiben 17 (1): 17-21
- ↑ Savage, J.M. 2002. The Amphibians and Reptils of Costa Rica: A Herpetofauna between two Continents, between two Sigues. University of Chicago Press, Chicago.
- ↑ . Consultat el 2023-07-22.
- ↑ . Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Journal of Herpetology.43(2)
- 192–204.ISSN 0022-1511.Consultat el 2023-07-22.
- ↑ Köhler, G. 2000. Reptilien und Amphibien Mittelamerikas, Bd 1: Krokodile, Schildkröten, Echsen. Herpeton Verlag, Offenbach, 158 pp.
- ↑ Huy, A. 2008. Erfahrungen und Nachzucht dones Fünfkiel-Schwarzleguans (Ctenosaura quinquecarinata). Iguana Rundschreiben 21 (2): 5-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ctenosaura quinquecarinata.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ctenosaura quinquecarinata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctenosaura quinquecarinata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.