Rhinoclemmys pulcherrima
La tortuga dragó (Rhinoclemmys pulcherrima), també coneguda com a tortuga de bosc, tortuga de castilla[1], tortuga pintada de bosc, tortuga pintada de mont o jicotea pintada[2] és una espècie de tortuga de la família Geoemydidae autòctona d'América Central.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Han segut reportades quatre subespecies:[4][5]
- R. p. incisa (Bocourt, 1868) - Tortuga dragó chiapaneca; #Present en Oaxaca i Chiapas (Mèxic), Guatemala, El Salvador, Hondures i nort de Nicaragua.
- R. p. manni (Dunn,1930) - Tortuga dragó centroamericana; #Present del sur de Nicaragua i el nort de Costa Rica.
- R. p. pulcherrima (Gray, 1855) - Tortuga dragó meridional; #Present en els Estats de Michoacán, Oaxaca i Guerrero (Mèxic).
- R. p. rogerbarbouri (Ernst, 1978) - Tortuga dragó nortenya; #Present en els Estats de Sonora, Sinaloa i Jalisco (Mèxic).
Alimentació
[editar | editar còdic]Són animals omnívoros, és dir que s'alimenten de tota classe de vegetals en especial la lletuga verda, pero en molts casos es poden alimentar de concentrat per a tortuga ya que contenen nutrients necessaris per a variar en la seua dieta i gojar d'una alimentació sana. Este tipo d'aliments poden trobar-se en qualsevol tenda per a animals.
El seu aliment en la naturalea consistix en insectes menuts i cucs de terra junt en herbes comestibles i frutes entre les quals estan el Guineo, Mànec, Marañón i Papaya.
Tamany
[editar | editar còdic]El seu periodo d'anidación és entre maig i decembre.[6] En 1988 es va descriure dit procés[7] indicant que incloïa cinc passos bàsics.
1. La femella s'ancora al sol per les seues pates davanteres i excava en moviments alternats de les pates atrasseres. Les garres ajuden a fragmentar les gleves, la terra es llança cap a arrere. Pot detindre's per periodos curts, i despuix d'aproximadament una hora, el forat és d'al voltant de 10 cm de profunditat.
2. La coa es mou verticalment uns pocs minuts.
3. Una substància translúcida i grossa comença a caure des de la cloaca, i la posada d'ous comença. El cap es retrau tres voltes en la closca cada volta que es posa un ou (al voltant d'1-3 ous). L'interval entre la deposición de cada ou és de 2-3 minuts. Normalment els ous medixen uns 4,6 x 2,9 cm.[6]
4. Els ous s'apilen en la part inferior en les pates, i l'oscilació de la coa continua per al voltant de 10 minuts despuix de la oviposición.
5. Cobrix els ous en terra (menudes cantitats inicialment) que pren uns 25 minuts.
Infància
[editar | editar còdic]Despuix de nàixer la seua closca medix 4.2 cm d'ample per 4.5 cm de llarc, les seues pates completament esteses 2.0 cm de llarc, el seu coll estirat i el seu cap 1.5 cm de llarc i 1.0 cm d'ample. Passen amagades entre els fulls bona part del dia i solament ixen en busca d'aigua i menjar, encara que alguns són molt actius.
- Crío d'una Rhinoclemmys Pulcherrima originaria del Salvador.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 2022-05-06.
- ↑ . Consultat el 2022-05-06.
- ↑ C.H. Ernst, R.G.M. Altenburg & R.W. Barbour Rhinoclemmys pulcherrima [1] archivat en Wayback Machine.. Turtles of the world.
- ↑ Rhinoclemmys pulcherrima en l'ITIS.
- ↑ . Consultat el 2022-05-06.
- ↑ 6,0 6,1 Castell, V. (1986). Factors ecològics i de mercat de la reproducció de Rhinoclemmys pulcherrima i Kinosternon scorpioides (Testudines: Emydidae i Kinosternidae) en Costa Rica. Thesis, Universitat de Costa Rica. l60pp.
- ↑ (1988).Herpetological Journal.1
- 308.Consultat el 2 de març de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rhinoclemmys pulcherrima.
Wikispecies té un artícul sobre Rhinoclemmys pulcherrima.- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhinoclemmys pulcherrima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.