Kinosternon scorpioides

La tortuga estuche (Kinosternon scorpioides), també coneguda com casquito escorpión, morrocoy d'aigua, tapaculo i tortuga de pit quebrat, és una tortuga de la família kinosternidae, que viu en estanys i rius d'Amèrica tropical des de Mèxic fins al nort d'Argentina. No té presència en Uruguai com s'ha mencionat abans.
Descripció
La closca és de color marró i medix entre 15 i 18 cm de llongitut, sent major el dels machos. El cap, les pates i la coa són grises. En la punta de la coa presenta una ungla, per lo que internacionalment li la coneix com a tortuga escorpión.
El plastrón és groguenc, està dividit en tres seccions articulades, la central fixa i les atres dos mòvils, lo que li permet tancar-se en una caixa pròpia en una tapa anterior i una atra posterior, que protegixen el seu cos quan se sent en perill. Esta característica li dona el seu nom de estuche.
-
Imagenes descriptivas
Comportament
En l'estació seca s'enterra entre el fanc fins que l'aigua torna a omplir l'estany o el llit del riu a on es troba, de lo que ve la seua denominació com a tortuga del fanc. Li agrada descansar amagada entre les plantes i ix a buscar aliment en amanecer i en anochecer.Generalment en época de pluges quan està enterrada sol eixir en busca d'una font d'aigua com bassals, de no haver cap disponible es queda fòra passejant fins que s'acaba la pluja i torna a amagar-se.
Hàbitat
Esta espècie de tortuga s'ha adaptat a diversos ecosistemes aquàtics, permanents, semipermanentes o temporals, siguen aigües lóticas o lénticas; i se li troba en rieres, rius, pantans, llacs i estanys. Preferix aigües obscures i cossos d'aigua aïllats dels grans rius. És tolerant a ambients salobres, per lo que pot desplaçar-se a través d'estuaris en busca de cossos d'aigua dolça. En époques de sequia, poden presentar semi-dormancia i permanéixer enterrades en la terra humida i el fanc.
Reproducció
El corteig i l'emparellament ocorre generalment en l'aigua. La femella posa de 2 a 9 ous blancs elíptics, en la base de les plantes i freqüentment els enterra. La tortuga estuche conseguix la seua madurea sexual, a partir dels 5 anys d'edat, este es considera el moment oportú per a escomençar a procrear. La femella carrega els ous en el seu interior aproximadament 5 semanes. Per a després desovar en un lloc prop del lloc de permanència, per a despuix cobrir els ous en abundant pastura i fulls.
Alimentació
La seua dieta és omnívora s'alimenta de peixos, insectes, moluscs, granotes, taperots, grills, crustacis i anèlits.
Subespècies
- K.s. abaxillare - Chiapas (Mèxic) que recentment s'ha considerat una espècie diferent.[1]
- K.s. albogulare - d'Hondures a Panamà Alguns autors la classifiquen com a espècie independent, K. albogulare (Duméril & Bocourt, 1870).
- K.s. carajensis - sur de Pará (Brasil)
- K.s. pachyurum - Bolívia
- K.s. panamense - Panamà
- K.s. scorpioides - Panamà, Colòmbia, Equador, nort de Perú i algunes zones de Brasil i Bolívia.
- K.s. seriei - sur de Bolívia, este de Paraguay i nort d'Argentina.
- K.s. cruentatum - del surest de Mèxic a El Salvador. Closca en tons més clars i lluents. El cap posseïx taques taronges. Alguns autors la classifiquen com a espècie independent, K. cruentatum (Duméril, Bibron & Duméril, 1851).
Referències
- ↑ Fritz & Havaš. 2013. Order Testudines: 2013 update*. Zootaxa3703 (1): 012–014.
- Linnaeus, 1766 : Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio duodècima, reformata. Laurentii Salvii, Stockholm, Holmiae, p. 1-532.
- Turtles of the World, 2010 Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3), p. 97.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Kinosternon scorpioides.- Kinosternon scorpioides (Linnaeus, 1766) [1] archivat en Wayback Machine.
- Kinosternon scorpioides scorpioides
- Kinosternon scorpioides (tortuga estuche o pit quebrat)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kinosternon scorpioides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.