Corteig
El corteig[1] és la selecció i atracció d'una persona a una atra en la finalitat d'establir una relació íntima, la qual sol implicar amor, sexe, compromís, cohabitació, matrimoni o reproducció.[2] El corteig sexual és portat a terme per moltes espècies animals, incloent al ser humà, i la seua durabilitat és molt variada entre les mateixes.
Tradicions relacionades en el corteig
Mentres que la cita sol ser alguna cosa netament ocasional en la majoria de les cultures occidentals, en moltes societats tradicionals, el corteig és una activitat estructurada en regles molt específiques i formals. En algunes societats, els pares o la comunitat elegixen potencials companyers per als seus fills o membres de dites comunitats respectivament. En Japó, existix un tipo de corteig cridat «ommiada» en eixes característiques, en el qual els pares paguen a un expert per a ajudar-los a elegir companyers potencials per als seus fills. Si la parella accepta, es realisa una trobada formal en el que l'expert i freqüentment els pares estan presents. Despuix d'unes poques trobades, la parella deu decidir si casar-se o no.
En algunes parts, els pares o la comunitat proponen a les possibles parelles i despuix permeten una cita llimitada per a determinar si les parts són adequades. En Japó, existix un tipo de corteig d'este tipo cridat Omiai, en pràctiques similars denominades "Xiangqin" (相親) en la Gran China.[3] Els pares contractaran a un casamentero per a que els proporcione fotos i currículums de possibles parelles, i si la parella està d'acort, hi haurà una reunió formal en el casamentero i a sovint els pares presents.[3] El casamentero y los padres suelen presionar a la pareja para que decida si quiere casarse o no después de unas cuantas citas.
El cortejo en Filipinas es una forma compleja de cortejo. A diferencia de lo que se ve habitualmente en otras sociedades, adopta un enfoque mucho más tenue e indirecto.[4] És complex, ya que implica etapes, i es considera normal q ue el corteig dure un any o més. És habitual vore un home presumir enviant cartes i poemes d'amor, cantant cançons romàntiques i comprant regals per a la dòna. Els pares també són considerats com a part de la pràctica del corteig, ya que la seua aprovació és comunament necessària ans que el corteig puga començar o ans que la dòna done a l'home una resposta als seus alvanços.[4]
En las sociedades más cerradas, el noviazgo se elimina prácticamente por completo mediante la práctica de los matrimonios concertados[3] en los que las parejas son elegidas para los jóvenes, normalmente por sus padres. Prohibir los noviazgos experimentales y en serie y sancionar sólo los matrimonios concertados es, en parte, una forma de proteger la castidad de los jóvenes y, en parte, una cuestión de promover los intereses familiares, que, en esas culturas, pueden considerarse más importantes que las preferencias románticas individuales.[5]
A lo llarc de l'història, el corteig ha inclós a sovint tradicions com l'intercanvi de targetes de Sant Valentí, la correspondència escrita (que es va vore facilitada per la creació del servici postal en el XIX) i atres cortejos similars basats en la comunicació.[6] En les últimes décades, no obstant, el concepte de matrimoni concertat ha canviat o simplement s'ha mesclat en atres formes de cites, incloent les orientals i índies; les potencials parelles tenen l'oportunitat de conéixer-se i eixir junts ans que un decidixca si continuar o no la relació.
En algunes cultures, el corteig és abolit per la pràctica del matrimoni arreglat, en el que els companyers per a les persones jóvens són elegits típicament pels seus pares.
Cites
En les societats occidentals, una cita és una ocasió en la que un socialisa en un potencial amant o cònjuge. També podria definir-se com una trobada programada entre dos persones en interés mutu, en el qual els dos individus es comuniquen i participen d'activitats socials fora de l'horari de les seues obligacions quotidianes, tals com l'escola o el treball. En este sentit, el propòsit d'una cita és conéixer-se i decidir si volen establir una relació de festeig.
Durant les cites, les persones exploren la personalitat de l'atre, per a descobrir si són compatibles i si podrien sostindre una relació. Freqüentment, si els individus descobrixen que la seua compatibilitat és pobra o baixa, la relació es termina. L'informació sobre l'atra persona que es busca més a sovint inclou actituts; caràcter i integritat; etapa de creiximent personal; expectatives; orígens familiars, culturals i socials; edat; hàbits; interessos; madurea; filosofia personal; preferències i prioritats; opinions polítiques i religioses; opinions sobre el sexe, el matrimoni i els fills; maneres de comunicar-se; i situació econòmica.
Per lo general, en una cita les persones tracten de mostrar les seues millors qualitats, tindre un bon comportament i fer qualsevol cosa que creen atractiva per a l'atre individu.
El corteig en la teoria social
El corteig és utilisat per varis teòrics per a explicar els processos de gènero i l'identitat sexual. L'investigació científica sobre el corteig va començar en la década de 1980, despuix de la qual cosa els investigadors acadèmics varen escomençar a generar teories sobre les pràctiques i normes modernes de les cites romàntiques. Els investigadors han descobert que, en contra de la creència popular, el corteig és normalment activat i controlat per les dònes, impulsat principalment pel comportament no verbal, al que els hòmens responen. Una de les funcions de l'amor romàntic és el corteig.[7][8][9][10][11][12]
En gener al, açò ho recolzen atres teòrics especialisats en l'estudi del llenguage corporal.[13] No obstant, hi ha estudioses feministes que consideren el festeig com un procés socialment construït (i dirigit pels hòmens) organisat per a subyugar a les dònes.[14][15] Warren Farrell va informar, per eixemple, que les revistes matrimonials i de ficció romàntica seguixen atraent un 98% de llectors femenins.[16] Les investigacions sistemàtiques sobre els processos de corteig en el lloc de treball i dos estudis d'una década de duració que examinen les normes en diferents contexts internacionals seguixen recolzant l'idea de que el corteig és un procés social que socialisa a abdós sexes per a que accepten formes de relació que maximizar les possibilitats de criar als fills en èxit.[17][18][19]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Thelmaw, Ritgerõ (September 2015). «Cortesía en Japón e Islandia». Archivat des de l'original, el 5 de junio de 2016. Consultat el 15 May 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «COURTSHIP IN PHILIPPINE CULTURE». www.phrasebase.com. Archivat des de l'original, el 19 de febrero de 2020. Consultat el 13 de mayo de 2016.
- ↑ «Lectura: Patrones de matrimonio y cortejo Sociología». Consultat el 28 de diciembre de 2021.
- ↑ Maurer, Elizabeth(2017).«The History of Romance».National Women's History Museum..
- ↑ Cohen, L. L.; Shotland, R. L.(1996).«Timing of first sexual intercourse in a relationship: Expectations, experiences, and perceptions of others».Journal of Sex Research.33(4)doi:10.1080/00224499609551846.
- ↑ Simpson, J. A.; Gangestad, S. W.(1992).«Sociosexuality and Romantic Partner Choice».Journal of Personality.60doi:10.1111/j.1467-6494.1992.tb00264.x.
- ↑ Perper, T. (1985) Sex Signals: The Biology Of Love, Philadelphia, ISI Press.
- ↑ Moore, N.(1985).«Nonverbal courtship patterns in women: contact and consequences».Ethology and Sociobiology.6(4)doi:10.1016/0162-3095(85)90016-0.
- ↑ Peplau, L. A.; Rubin, Z.; Hill, C. T.(1977).«Sexual Intimacy in Dating Relationships».Journal of Social Issues.33(2)doi:10.1111/j.1540-4560.1977.tb02007.x.
- ↑ Bode, Adam; Kushnick, Geoff(2021).«Proximate and Ultimate Perspectives on Romantic Love».Frontiers in Psychology.12ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2021.573123.(en en)
- ↑ Pease, A. and Pease, B. (2004) The Definitive Book Of Body Language, London: Orion Books.
- ↑ Hearn, J. & Parkin, W. (1987) Sex at work: The power and paradox of organisation sexuality, Brighton: Wheatsheaf.
- ↑ Connell, R. W. (1995) Gender and Power, Cambridge: Polity Press.
- ↑ Farrell, W. (2000) Women Can’t Hear What Men Don’t Say, New York: Tarcher/Putnam.
- ↑ Williams, C. L.; Guiffre, P. A.; Dellinger, K.(1999).«Sexuality in the Workplace: Organizational Control, Sexual Harassment and the Pursuit of Pleasure».Annual Review of Sociology.25doi:10.1146/annurev.soc.25.1.73.
- ↑ Molloy, J. (2003) Why Men Marry Some Women and Not Others, London: Element.
- ↑ Buss, D. M., Abbott, M., Angleitner, A., Biaggio, A., Blanco-Villasenor, A., BruchonSchweittzer, M. [& 45 additional authors] (1990). "International preferences in selecting mates: A study of 37 societies". Journal of Cross-Cultural Psychology, 21: 5–47.
