Anar al contingut

Gran China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran China
Per a atres usos d'este terme vore China (desambiguaació).
L'imperi de la dinastia Qing en 1820, màxima extensió territorial que ha tingut China en la seua història.
Canvis territorials en China a través de la seua història.

Gran China, región de Gran China o, simplement, China,[1][2][3] és una regió cultural que s'estén per gran part d'Àsia Oriental, a on es troba una de les civilisacions més antigues i en major població del món, organisada en una série d'entitats polítiques que tenen continuïtat des de el VI.[4][5][6] L'alcanç pot variar sobre les regions geogràfiques a les que engloba.

En térmens generals, actualment comprén la China continental, les regions administratives especials d'Hong Kong i Macau, i una série d'illes entre les que es destaca Taiwan.[7] Llimita en atres àrees culturals asiàtiques com l'Índia, el Surest Asiàtic, Mongòlia, Rússia, Coreja i Japó, aixina com en les cultures instalades en Oceania.

La presència humana en la regió es remonta a entre 300 000 i 550 000 anys arrere, referenciada en un dels primers espècimen del homo erectus, conegut com l'home de Pequín. Posseïx el sistema d'escritura d'us continu més antic[6] i és lloc de numerosos invents i desenrolls tecnològic-culturals de gran impacte en la cultura humana moderna, com el paper, l'universitat, les enciclopèdies, l'hidrologia, la brúixola, la pólvora, la filosofia, tècniques militars, el paper moneda, la tinta chinenca, la navegació oceànica i l'imprenta. Històricament, l'esfera cultural i comercial de China s'ha estés a través d'Àsia, fins a alcançar Àfrica i Europa, destacant-se el sistema de comunicacions conegut com la Ruta de la Seda. Les seues creències, costums i sistemes d'escritura varen ser adoptats en diversos graus pels seus veïns tals com Japó, Coreja i Vietnam.


L'última guerra civil (finalisada en 1949) va conduir a l'aparició de dos entitats polítiques que utilisen el nom "China": La República Popular China, en uns 1400 millons de habitants i sobirania efectiva en la casi totalitat de la regió, i la denominada República de China, en uns 23 millons de habitants i control efectiu de les illes de Taiwan, Peixcadors, Kinmen i Matsu. Des de 1971 les Nacions Unides reconeixen exclusivament a la República Popular China, que reclama el territori controlat per Taiwan com a propi.

Etimologia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Noms de China.


Caràcters simplificat i tradicional de la paraula "China" en idioma chinenc. El primer caràcter es referix a "central" i el segon a "nació".

Noms occidentals

[editar | editar còdic]

La paraula "China" (i similars), usada per molts idiomes d'Europa es deriva de Cin, un nom persa de China popularisat per Marque Pol.[8][9] En l'antiguetat, el terme "chinenca" es referia a la porcelana i tenia una pronunciació diferent al nom del país, i abdós térmens es varen derivar de paraules diferents del persa.[8] Abdós paraules es deriven del terme sánscrito per a China, Cīnā (चीन). Esta paraula va tindre el seu primer registre en el Mahābhārata (IV) i va poder haver-se referit originalment al estat de Qin (秦) (778 a. C. - 207 a. C.), el més occidental dels regnes chinencs en eixa época, o possiblement a través d'una tribu desconeguda que va habitar en el Tibet. Durant l'imperi romà, en llatí se li cridava Sina, i també se li ha cridat Sinae, Catay o Sers.

Noms chinencs

[editar | editar còdic]

El nom oficial de China canviava a través de les dinasties. El més comú era Zhōngguó (中國 en chinenc tradicional o 中国 en chinenc simplificat). Es traduïx com "nació central" o (tradicionalment) com "regne del mig".

El nom Zhōngguó va aparéixer per primera volta en el Shujing (VI) i va ser usat per a referir-se a la Dinastia Zhou tardana, ya que es creïa que ells eren el "centre de la civilisació",[10] mentres que les persones que habitaven en els quatre punts cardinals eren cridats Yi de l'Est, Man del Sur, Rong de l'Oest i Vaig donar del Nort respectivament. Alguns texts impliquen que Zhōngguó originalment pot referir-se a la capital del sobirà, diferenciada de la capital dels seus vassalls.[11] L'us del terme Zhōngguó va implicar un reclam de llegitimitat política, i Zhōngguó va ser usat a voltes per estats que es veen com l'únic successor llegítim de les dinasties chinenques anteriors; per eixemple, en l'era de la Dinastia Song del Sur, tant la Dinastia Jin com l'estat de Song del Sur reclamaven ser Zhōngguó.


Zhōngguó va començar a tindre un us oficial com a abreujament de la República de China (Zhonghua Minguo) després de l'establiment del govern en 1912. En el sorgiment de la República Popular de China, establida en 1949, esta ara controla gran part de l'àrea compresa dins del concepte tradicional de "China". La República Popular és, en l'actualitat, l'unitat política més identificada comunament en el nom abreviat Zhōngguó.[12]

L'expressió «Gran China» carix d'un alcanç precís. Sol ser utilisada per a referir-se a llaços comercials, accions culturals, o inclús com a eufemisme per a les Dos Chinenques (la República Popular de China i la República de China). També és utilisat per a descriure els llaços comuns entre les regions geogràfiques, com per eixemple en el cas de la televisió en llengua chinenca, películes i entreteniment musicals els quals descriuen comunament un aspecte cultural de la Gran China.[13][14] Aixina mateix, el terme és utilisat en referència al desenroll econòmic-empresarial, com informa Focus Taiwan de la «integració econòmica en la regió de la Gran China».[15]

Història

[editar | editar còdic]
El mapa de "China" en la propaganda nortamericana de la película La batalla de China, distinguint de 1944 la "pròpia China" de Manchuria, "Mongòlia" (ací la Gran Mongòlia que inclou tant el país present, la província chinenca i el Tuvá chinenc), Sinkiang (modern Xinjiang), i Tibet.


El terme va ser utilisat en la década de 1930 per George Cressey per a referir-se a tot l'Imperi chinenc, en lloc de la pròpia China.[16] Va ser usat pel govern dels Estats Units en els mapes de la década de 1940 com un terme polític, inclosos els territoris reclamats per la República de China que eren part de l'imperi anterior, o com un terme geogràfic per a referir-se a les característiques topogràfiques associades en China que poden o no poden haver permaneixcut totalment dins de les fronteres polítiques chinenques.[16] El concepte va començar a aparéixer de nou en les fonts de l'idioma chinenc a finals de 1970 referint-se als llaços comercials creixents entre la part continental i Hong Kong en la possibilitat d'ampliar estos a Taiwan, en a on potser l'us de tal referència es pot vore per primera volta en la revista taiwanesa Changqiao en 1979.[16] El terme va resorgir posteriorment en la década de 1980 per a referir-se als creixents llaços econòmics entre eixes mateixes regions, aixina com la possibilitat de l'unificació política.[16] La Gran China no és una entitat institucionalisada com l'UE o ASEAN. El concepte és una generalisació per a agrupar varis mercats estretament enllaçats econòmicament i no implica sobirania.[17]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2011) Breu història de la Chinenca milenària, Edicions Nowtilus.
  2. ↑ (2008) «Chinenca», Re-Orientar. L'economia global en l'era del predomini asiàtic, PUV, pp. 139-149. ISBN 978-84-370-7151-0.
  3. ↑ (2008) China: la seua història i cultura fins a 1800, El Colege de Mèxic. ISBN 968-12-0971-0.
  4. ↑ «The formation and development of the Chinese nation with multi-ethnic groups».International Journal of Anthropology and Ethnology volume.1doi:10.1186/s41257-017-0001-z.Consultat el 11 d'abril de 2020.
  5. ↑ Nancy Jervis. «What Is a Culture?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 8 de febrer de 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 Haggett, Peter (2002). Encyclopedia of World Geography, Cavendish Square, p. 37. ISBN 978-0-7614-7289-6.
  7. ↑ «Apple overtakes Lenovo in China sales». Financial Claves. Consultat el 19 de novembre de 2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 The American Heritage Dictionary of the English Language, Boston and New York, Houghton-Mifflin, 2000, entries "chinenca", "Qin", "Sino-".
  9. ↑ Wood, Francis, Did Marque Pol go to China (1995), p. 61.
  10. ↑ 《尚書•梓材》:「皇天既付中國民越厥疆土于先王」 traduït com "El Cel premia a les terres i habitants de Zhōngguó als nostres ancestros".
  11. ↑ 《毛亨·傳》：「中國，京師也」 Traduït com "Zhōngguó", la capital."
  12. ↑ El nom oficial de la República de China en chinenc tradicional és "中華民國" i en chinenc simplificat, "中华民国". El nom oficial de la República Popular de China en chinenc simplificat és "中华人民共和国" i en chinenc tradicional, "中華人民共和國". Zhōngguó són el primer i últim caràcter d'abdós noms oficials. Encara que en abdós contexts, el nom no conté el terme exacte de "Zhōngguó", és expressat en el terme homònim "Zhonghua", mentres que l'abreujament oficial de la República Popular de China és "中国."
  13. ↑ MTV Channels In Southeast Àsia and Greater China To Exclusively Air The Youth Inaugural Ball - MTV Àsia
  14. ↑ Juny 1, 2008, [enllaç trencat], Television Àsia (Article archive at Newser)
  15. ↑ http://focustaiwan.tw/news/aeco/201404020006.aspx
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «The Concept of 'Greater China': Themes, Variations and Reservations».The China Quarterly.(136, Special Issue: Greater Chinenca)
    660.
  17. ↑ Aretz, Tilman (2007). The greater China factbook, Taipei: Taiwan Elite Press. OCLC 264977502. ISBN 978-986-7762-97-9.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_China&oldid=1384089»