Sers

Els sers varen ser un poble antic del Àsia Central i de China occidental, famós en el món clàssic per ser l'orige de la seda.
L'expedició d'Annio Plocamo
[editar | editar còdic]Plinio el Vell conta l'expedició d'Annio Plocamo a Taprobane (potser Ceilan, Indonèsia o inclús Tacloban en Filipines). Conta que el pare d'un tal Raquias, un embaixador de Taprobane, havia visitat el país dels sers:
Els sers de Plinio
[editar | editar còdic]Sembla clar per la descripció que Plinio nos ha deixat que els sers no poden ser els chinencs, encara que en freqüència se'ls identifica erròneament en ells. Els estudiosos clàssics han considerat este passage absurt, pero en realitat no es pot oblidar que més allà dels monts Emodios (és dir del Himalaya), en la regió de China occidental que es coneixia com uigur, s'ubicaven dos pobles indoeuropeos, els tocarios i els indo-iranios sakas i sogdianos.
L'identificació dels sers en un poble indoeuropeo i no en els chinencs han, sembla necessària considerant el fet de que en Uigur s'han trobat molts cossos momificados en característiques noreuropeas (mòmies de Tarim). En el restant de la regió, segons les cròniques chinenques, vivien pobles com els wusun, la descripció dels quals coincidix en la de Plinio.
Sembla puix clar que en l'Imperi romà, en el nom de sers no es va conéixer als chinencs pròpiament dits, sino a indoeuropeos que encara sobrevivien en les ciutats-estat que eren pas de les caravanes dels oasis del desert de Taklamakán en la Ruta de la Seda.
¿Tocaris o iranios?
[editar | editar còdic]Pot resultar útil recordar que els tocarios es definien com Arses, i inclús hui en China hi ha un poble iranio cridat sarikoli, dels que sers podria ser la contracció.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.