Agkistrodon bilineatus
El cantil o escurçó de terra mexicana (Agkistrodon bilineatus) és una espècie de serp venenosa que pertany a la subfamília de les escurçons de foseta. La seua àrea de distribució inclou Mèxic i América Central, a on habita bosc sec, bosc tropical caducifolio, bosc espinós, i sabana. També viu en vegetació ribereña i en terres cultivades i pasturages.[1] S'alimenta d'una àmplia gama de menuts vertebrats. Es distinguixen tres subespecies que habiten les zones costeres de Mèxic i América Central.[2][3] El cantil és temut per la seua agressivitat i la toxicitat del seu verí. En l'actualitat és considerat una de les espècies de serps més amenaçades en Amèrica, per la progressiva destrucció de la seua hàbitat. Esta com a subjecta a protecció especial (Pr) per la NOM-059-SEMARNAT-2010 en Mèxic[4] i com casi amenaçada (NT) per la llesta roja de la IUCN.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]El cantil és una serp de tamany mig-llarc en una coa relativament llarga. El tamany total dels adults, és per lo general major a 80 cm (típicament 80-120 cm), i l'eixemplar més llarc va aplegar a tindre 138 cm.
El cap és relativament ampla, de forma triangular, en ulls menuts que tenen pupiles verticals. Posseïx un orifici (foseta loreal) a cada costat del cap, entre l'ull i l'orifici nassal. Es tracta d'un orgue termoreceptor molt sensible a les variacions de temperatura que servix per a detectar els assuts de sanc calenta.
El colorit pot variar, pero la majoria té un color marró o negre, en bandes de color marró obscur o negre, a voltes en accents de color blanc o crema. La subespecie A. b. taylori es caracterisa per tindre un dibuix més elaborat, a sovint en bandes de colors distints, a voltes en accents de color taronger o groc, casi dorat. Els eixemplars jovenils tenen generalment un color més clar en les bandes, i tenen una punta de coa de color vert o groc que utilisen per a atraure assuts. En envellir, el patró de coloració es desvanix i s'enfosquix.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Cantil,[3] cantil enjaquimado.[6] El nom comú, cantil, ve de la paraula tzeltal kantiil, que significa "llavis grocs".[3] Atres noms locals inclouen k'an tu, q'an tu, cantil d'aigua, quatre nassos, escurçó castellà, caçadora, cumcoatl, gammarrilla, huolpoch en llengua maya , bil palka. En algunes regions de l'estat de Nayarit (Mèxic), és coneguda com 'pilcuate' aixina també és coneguda en alguns llocs de oaxaca com a coa os, també és coneguda com 'jicamilla' en alguns llocs de l'Estat de Guerrero i 'huolpoch' en Yucatán.[7]en El Salvador conegut popularment com Tamagás.
En la zona serrana de Badiraguato també es coneix com; burila[8]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Mèxic i América Central. Pel costat de l'Atlàntic es troba en Tamaulipas, Nou #León, possiblement el nort de Veracruz i Chiapas en el vall de Grijalva). En la península de Yucatán ocorre en Campeche, Yucatán, Quintana Rosegue i el nort de Belize. Pel costat del Pacífic es troba en el sur de Sonora (Mèxic), Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua fins al noroest de Costa Rica.[1] En l'alvertent del Pacífic la distribució és casi contínua, mentres que en l'alvertent de l'Atlàntic és disyunta. La localitat tipo donada és "la costa del Pacífic de Guatemala."[9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie està classificada com casi amenaçada (NT) en la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN (v3.1, 2001).[1] Una espècie està inclosa com tal quan ha segut evaluada segons els criteris, pero no califica para en perill crític", en perill o vulnerable en este moment, encara que queda provable que es califique aixina en un futur pròxim. La tendència poblacional actual és en descens. Any de l'evaluació: 2007.[1]
La principal preocupació ecològica és la pèrdua d'hàbitat.[1]
Comportament
[editar | editar còdic]Té la reputació de tindre un caràcter agressiu i de ser molt perillós, una reputació provablement no ben mereixcuda. El cantil és tímit per naturalea, i si se sent amenaçat el seu primer instint és per lo general de fugir. Si no pot fugir adopta un actitut amenaçant, elevant el cap i, a voltes, obrint la boca. Per lo general solament ataca si no li queda una atra opció.
S'alimenta de menuts mamífers, fardachos, aus, i amfibis. Els jovenils solen menjar invertebrats també.
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció té lloc en la primavera, i de la mateixa manera que la majoria de les demés espècies d'escurçons de foseta els cantiles són ovovivípars. Una ventrada té entre 5 i 20 crío.
Verí
[editar | editar còdic]Els verins d'escurçons formen part d'una classe de toxines naturals molt complexes que contenen una mescla d'enzimes, polipèptits, ionés metàlics i atres components les funcions dels quals són fins ara poc coneguts. Els efectes d'estos verins són diversos.
El verí del cantil conté hemotoxina i produïx la degradació de proteïnes (proteólisis) i la destrucció de teixit. Pot causar un dolor intens, enrojecimiento, inflamació i necrosis en l'àrea de la mordedura. El verí també afecta els hemolíticos i els anticoagulants, per #lo que els pacients seguixen sagnant per la ferida de la mordedura. El verí també conté l'enzima fosfolipasa A2, que té un efecte tòxic sobre les fibres musculars. La destrucció dels teixits pot resultar en la pèrdua irreversible i permanent de la funció de les extremitats afectades.
L'espècie és temuda en la seua àrea de distribució per la seua agressivitat. Els seus mordeduras varen causar un número de morts, que en alguns casos varen ocórrer a poques hores despuix de la trobada. Encara que fins al present no existixen estudis amplis relatiu al significat epidemiológico de les mordeduras del cantil, això sembla ser baix en comparació a les d'escurçons Bothrops i serps de cascabel, espècies que compartixen la mateixa distribució geogràfica.[10]
Per a tractar les mordeduras d'esta espècie, existix un antídot polivalent produït pel Institut Clodomiro Picat de Costa Rica.[11]
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies[2] | Autor de Tàxon[2] | Nom comú[3] | Distribució[3] |
|---|---|---|---|
| A. b. bilineatus | Günther, 1863 | Cantil | Planicie costera del Pacífic des del sur de Sonora - Chiapas en Mèxic, surest de Guatemala i El Salvador. També ocorre en l'estat Mexicà de Morelos. |
| A. b. howardgloydi | Conant, 1984 | Castellana | Planicie costera del Pacífic en Hondures, Nicaragua i Costa Rica. |
| A. b. russeolus | Gloyd, 1972 | Cantil Yucateco | La Península de Yucatán en Mèxic en els estats de Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán, aixina com en el nort de Belize. |
| A. b. taylori | Burger & Robertson, 1951 | Cantil de Taylor | Noreste de Mèxic, en els estats Nou #León, Sant Luis Potosí i Tamaulipas. |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lee, J. & Hammerson, G.A. 2007. Agkistrodon bilineatus. In: IUCN 2010. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2010.2. Consultat el 19 de juliol de 2010
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Agkistrodon bilineatus en l'ITIS.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gloyd HK, Conant R. 1990. Snakes of the Agkistrodon Complex: A Monographic Review. Society for the Study of Amphibians and Reptils. 614 pp. 52 plates. LCCN 89-50342. ISBN 0-916984-20-6.
- ↑ . Consultat el dimecres 11 de març de 2020.
- ↑ Lee, J. & Hammerson, G.A. 2007. Agkistrodon bilineatus . The IUCN Ret List of Threatened Species 2007: i.T64296A12755881. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2007.RLTS.T64296A12755881.en. Downloaded on 11 March 2020.
- ↑ WWF. Espècies Subjectes a Protecció Especial segons la Norma Oficial Mexicana NOM-059-ECOL-2001.
- ↑ AFBMP. . AFBMP Living Hazards Database. AFBMP. Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ . Consultat el 2025-07-11.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMcD99 - ↑ David A. Warrell: Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In: Jonathan A. Campbell, William W. Lamar: The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock; Ithaca, London. 2004. ISBN 0-8014-4141-2: S. 709-761.
- ↑ Agkistrodon bilineatus en Munich AntiVenom INdex (MAVIN).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agkistrodon bilineatus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agkistrodon bilineatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.