Leptophis mexicanus
La culebra perico mexicana (Leptophis mexicanus), és una espècie de culebra que pertany a la família Colubridae.[1] La seua àrea de distribució inclou Mèxic, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, i Costa Rica.[2]
El gènero Leptophis conté als colubridos coneguts com raneras. Esta culebra perico mexicana també és coneguda com ranera mexicana. Els mascles d'estes mijanes i primes serps alcancen una llongitut morro-cloaca de prop de 880 mm, i la llarga coa d'aproximadament 500 mm. Esta culebra té cap moderadament allargat, ulls grans i pupiles redones. Presenta 15 files de escamas dorsals a mitat del cos. Les escamas mig dorsals són quilladas o planes, especialment les de la primera fila de escamas. El cap i la nuca són d'un vert azuloso dorsalmente. Una llínea negra s'estén del rostrum a través de l'ull i posteriorment sobre les escamas laterals, les quals són d'un vert lluent vorejat en negre. Esta culebra es distribuïx des de Tamaulipas, per l'alvertent de l'Atlàntic, i des de Nayarit, per l'alvertent del pacífic cap al sur juntant-se abdós en l'Istme de Tehuantepec i continuant-se cap a tota la Península de Yucatán fins a Sudamérica (Duellman, 1965; Smith i Smith, 1976; Flores i Gerez, 1994; Lee, 1996, Campbell, 1998). S'ha reportat per a vàries localitats dels estats de Campeche, Nayarit, Sant Luis Potosí, Jalisco, Tamaulipas, Pobla, Guerrero, Veracruz, Oaxaca, Tabasco, Chiapas, Yucatán i Quintana Rosegue.
L'hàbitat d'esta espècie es troba principalment en llocs de vegetació densa, acostuma refugiar-se en la base dona els fulls de les palmes, en enramadas i en freqüència en bromelias. Les condicions de l'hàbitat varien molt, se'ls pot trobar en selves altes, mijanes i baixes, o en bosc espinós o palmares. El clima dominant a lo llarc de la distribució de l'espècie comprén varis tipos d'orde tropical. La NOM-059-SEMARNAT-2010 la té considerada en les seues llestes com Amenaçada. IUCN 2019-1 la considera com de Preocupació menor. Un dels principals factors de risc, de la mateixa manera que en la majoria de les espècies, és la pèrdua de l'hàbitat natural per canvis en l'us del sol. El color tan cridaner d'esta espècie provoca cert temor o fascinació per lo que en moltes comunitats se'ls extermina o captura en la finalitat de comerciar en esta; no es coneix a detall com és la magnitut d'estes activitats pero s'estima que els seus efectes poden ser llamentables en cas de no controlar-se.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Es distinguixen les següents subespecies:[2]
- Leptophis mexicanus hoeversi Henderson, 1976
- Leptophis mexicanus mexicanus Duméril, Bibron & Duméril, 1854
- Leptophis mexicanus septentrionalis Mertens, 1972
- Leptophis mexicanus yucatanensis Oliver, 1942
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leptophis mexicanus en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 «Leptophis mexicanus Duméril, Bibron & Duméril, 1854». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ «Enciclovida (consultat el 9 de decembre de 2019).».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Leptophis mexicanus].
- Leptophis mexicanus.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leptophis mexicanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.