Anar al contingut

Anex:Profecia dels Papes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

A continuació es llisten els lemes de la profecia dels papes, la seua traducció lliteral a l'espanyol, i el pontífex al que se li assigna cada lema.

Llistat

La llista és la següent:[1]

Entre 1143 i 1590

Lemes corresponents als anys abans a la primera publicació de la profecia. Els crítics han argumentat que estos lemes són més exactes i directes a l'hora de descriure als respectius papes o antipapas, ademés d'amprar jocs de paraules en italià de manera repetida, cosa que es torna rara en els lemes posteriors a 1590.

Lemes de Papes de 1143 a 1590
Frase Traducció Correspondència Retrat Interpretació
Ex castre Tiberis Del castell del Tíber Celestino II
(1143-1144)
Va nàixer en el municipi de Città vaig donar Castello, a la vora del riu Tíber.
Inimicus expulsus Enemic expulsat Lucio II
(1144-1145)
De nom secular Gerardo Caccianemici, el seu llinage significa caçador d'enemics o expulsador d'enemics. També va lluitar contra enemics de Roma, intentant la seua expulsió de la ciutat.
Ex magnitudine montis De la grandea del mont Eugenio III
(1145-1153)
El seu nom secular era Bernardo Paganelli Montemagno, i va nàixer en el castell de Grammonte, en Chafa. En llatí Grammonte es traduïx mont gran o mont grandiós, i el seu segon llinage també traduïx lo mateix.
Abbas suburranus Abad de Suburra Anastasio IV
(1153-1154)
El seu nom secular era Conrado della Suburra, i va ser abat de Saint-Ruf en Aviñón, abans de ser elegit papa.
De rure albo Del camp blanc Adriano IV
(1154-1159)
Va nàixer en l'humil regió llauradora de St. Albans, en el comtat Hertfordshire, prop de Londres. Albans ve del llatí Albus, que significa blanc.

També va ser emissari del papa Eugenio III davant els bàrbars escandinaus, entenent-se que va estar en terres blanques o regions nevades.

Ex tetro carcere De tétrica presó Víctor IV
(1159-1164)
Naixcut com Ottaviano Crescenzi vaig donar Monticelli, va ser moradura de Sant Nicolás in Carcere («en presó»), i ha segut històricament considerat com antipapa.
De Via Transtiberina Del camí Transtiberino Pascual III
(1164-1168)
Antipapa naixcut en Lombardía com Guido de Crema, va ser moradura de Santa María del Trastévere. Tant Lombardía com Trastévere pertanyen a la regió banyada pel Riu Tiber.
De Pannonia Tusciæ De Panonia a Toscana Calixto III
(1168-1178)
Antipapa naixcut com John de Struma, d'orige en l'actual Hongria, regió històricament anomenada pels romans com Panonia, va ser moradura-bisbe de Tusculum, hui cridada Toscana.
De Ansere custode Custodie de l'oca Alejandro III
(1159-1181)
Cridat posteriorment Orlando Paparoni, el seu llinage significa segons pareix ànet o oca. L'escut d'armes de la seua família tenia una oca.

Va ser custodie de l'Iglésia front als tres antipapas anteriors. Una llegenda diu que una bandada d'oques graznó en Roma, avisant l'arribada dels enemics de la ciutat.

Lux in ostio Llum en la porta Lucio III
(1181-1185)
Va elegir el nom papal Lucio, que en llatí significa llum. Naixcut com Ubaldo Allucinoli, va ser moradura d'Ostia, que en llatí significa porta.

Ademés se li atribuïx haver intentat crear un tribunal inquisitorio per a perseguir el maniqueísmo, religió persa, per lo que és vist com una llum per a la fe catòlica.

Els seus in erege El porc pel garbell Urbà III
(1185-1187)
El seu nom real era Uberto Crivelli, i el seu llinage traduïx de l'italià garbell (o colador de metal per a grans); en el seu escut familiar tenia dos porcs.
Ensis Laurentii Espasa de Lorenzo Gregorio VIII
(1187)
Naixcut com Alberto vaig donar Morra, va ser moradura en San Lorenzo de Lucina. En el seu escut d'armes apareixen dos espases.
De schola exiet L'eixida de l'escola Clemente III
(1187-1191)
El seu nom real era Paolo Scholari, i el seu llinage traduïx de l'italià escolar.
De rure bovensi Del camp de bous Celestino III
(1191-1198)
Naixcut en la noblea italiana com Giacinto Orsini, la seua branca familiar era la dels Bobone-Orsini; bobone significa vacú, i s'associa en els bous.
Menges signatus Comte signado Inocencio III
(1198-1216)
El seu verdader nom era Giovanni Lotario dei Conti vaig donar Segni. El seu llinage lliteralment traduïx Del comte del signe, o comte signado (signado o marcat per un dibuix o signe).
Canonicus és latere Canonge de Letrán Honorio III
(1216-1227)
Cencio Savelli va ser moradura participant del Concilie de Letrán, ademés d'ocupar el càrrec de canonge en Santa María la Major en Roma, (a on va ser enterrat sigles despuix el papa Francisco).
Avis ostiensis L'au de Ostia Gregorio IX
(1227-1241)
Com Ugolino de Segni, va ser bisbe de la ciutat de Ostia, i en el seu escut papal apareix un àguila, una espècie de les aus.
Leo sabinus León sabino Celestino IV
(1241)
Moradura naixcuda com Godfredo Castiglioni, va rebre el títul de Santa Sabina i en el seu escut d'armes papal tenia un lleó.
Menges laurentius Comte de Lorenzo Inocencio IV
(1243-1254)
Noble cridat Sinibaldo dei Fieschi, va ser moradura de Sant Lorenzo en Lucina, i el seu pare va heretar el títul de comte de Lavagna, en Gènova.
Signum ostiense El signe de Ostia Alejandro IV
(1254-1261)
Naixcut com Rinaldo Segni, pertanyia a la família noble dels comtes de Segni, que traduïx en espanyol signe o senya.

Va ser moradura de la ciutat de Ostia.

Jerusalem campaniæ Jerusalem en campanya Urbà IV
(1261-1264)
Va nàixer com Jacques Pantaleón de Court-Palais en Troyes, en la regió de Champagna, que traduïx en espanyol campanya. Va ser també Patriarca llatí de Jersualén de 1243 a 1255.
Draco depresus Dragó vençut Clemente IV
(1265-1268)
En el seu escut d'armes papal hi ha un àguila de gules empietando un dragó de sinople (àguila roja aprisionando en les seues garres a un dragó vert).
Anguineus vir El home de la serp Gregorio X
(1271-1276)
Naixcut com Teobaldo Visconti, en el seu escut d'armes familiar apareix una serp devorant a un ser humà.

Era cruel i astut, i presuntament li malnomenaven Ex castro Tiberis.[2]

Conciunator gallus Predicador gal Inocencio V
(1276)
Naixcut com Pierre de Tarentaise en la regió francesa de Champagny. Els romans cridaven a l'actual França com Galia.

Va renunciar a la seua fortuna per a ingressar a l'orde dels predicadores.[3] Va ser un destacat dominico i un acadèmic lluent, lo que va valdre el nom de Doctor famosissimus.[4]

Bonus menges Bon comte Adriano V
(1276)
El seu nom real era Ottobono Fieschi i era comte de Lavagna com a parent del papa Alejandro IV.

La segona part del seu nom traduïx en espanyol bo o bondadoso.[5][6]

Piscator tuscus Peixcador toscano Juan XXI
(1276-1277)
El seu verdader nom era Pedro Julião Rebolo. El seu nom prové de l'apòstol Pedro (primer papa de la tradició catòlica), qui era peixcador abans de ser cridat per Jesús a la missió.

Va ser moradura de Tusculum, hui Toscana.[7]

Rosa composita La rosa composta Nicolás III
(1277-1280)
En el seu escut papal tenia una rosa roja.

Va ser malnomenat El compost («El componendas»).

Ex telonio liliacei Martini Del recaptador de Martín de lis Martín IV
(1281-1285)
Simón de Brion era tesorer de l'iglésia de Sant Martín de Tours, i Canceller del rei Luis IX de França (sant de l'Iglésia Catòlica). Els reis francesos usaven la flor de lis en els seus escuts.
Ex rosa leonina De la rosa del lleó Honorio IV
(1285-1287)
De la família Savelli, l'escut de la qual d'arma consta d'una rosa duta per dos lleons, símbol que també va utilisar durant el seu pontificat.
Picus inter escas Pardal carpintero en l'aliment Nicolás IV
(1288-1292)
Naixcut en la regió de Piceno, que significa "pardal carpintero". El seu nom durant la seua pertinença a l'orde franciscana era Jerónimo d'Ascoli (esca significa «aliment»).
Ex eremo celsus Elevat de l'ermita Celestino V
(1294)
Abans de ser elegit, va ser ermitaño del monasteri de Pouilles.
Ex undarum benedictione De la bendició de les ones Bonifacio VIII
(1294-1303)
Cridat Benedicto Gaëtan. El seu escut d'armes té una ona.
Concionator patareus Predicador de Patara Benedicto XI
(1303-1304)
Es dia Nicolás, mateix nom que el bisbe Nicolás de Bari, naixcut en Patara. Benedicto XI pertanyia a l'Orde de Predicadores.
De fasciis Aquitanicis Dels llaços d'Aquitània Clemente V
(1305-1314)
Va ser arquebisbe de Bordeus, en Aquitània, i el seu escut d'armes presentava tres fasces de gules.
De surore osseo Del sabater de Ossa[nota 1] Juan XXII
(1316-1334)
El teòlec Panvinio ―autor de biografies papals― li va atribuir erròneament haver segut fill de sabater i pertànyer a la família Ossa, quan en realitat pertanyia a la família Duèze i mai va tindre relació alguna en els sabaters. No obstant, este error de Panvinio també sembla «passar» a la profecia.

Defensors de la profecia han argumentat que tant el llinage Ossa com Duèze signifiquen os, per lo que no s'estaria referint al seu llinage, sino al seu significat.[8]

Corvus schismaticus Cuervo cismático Nicolás V
(1328-1330)
Antipapa cismático. Va nàixer en Corvara ("Cuervo").
Abbas frigidus L'abad fret Benedicto XII
(1334-1342)
Antic sacerdot del Monasteri de Fontfroide ("Font freda").
Ex rosa Attrebatensi De la rosa d'Arràs Clemente VI
(1342-1352)
Exobispo d'Arràs, en França, en unes roses en el seu escut d'armes.
De montibus Pammachii Del mont Pammacos Inocencio VI
(1352-1362)
Va nàixer en el mont Limousin. En les seues armes, sis montanyes.
Gallus vicecomes Vescomte gal Urbà V
(1362-1370)
Era vescomte i francés.
Novus de virgine forti El nou de verge forta Gregorio XI
(1370-1378)
Comte de Beaufort i moradura de Ste. Marie la Neuve.
De creuament apostolica De la creu apostólica Clemente VII
(1378-1394)
Antipapa cismático, el seu escut d'armes contenia quadros blaus que formaven una creu i va ser moradura en la Basílica dels Sants Apòstols. En ser un antipapa, el seu nom va ser ignorat i reutilisat en 1523.
Lluna cosmedina Lluna de Constanza Benedicto XIII
(1394-1424)
El seu nom era Pedro de Lluna. Va concórrer al Concilie de Constanza. Excomulgado i considerat antipapa, per lo que el seu nom va ser ignorat i reutilisat en 1724.
Schisma Barcinonum El cisma de Barcelona Clemente VIII
(1424-1429)
Antipapa en sèu en Peñíscola.
De inferno prægnante Prenyat de l'infern Urbà VI
(1378-1389)
El seu llinage era Pregnagni ("prenyat"), i va nàixer en un barri de Nàpols cridat Inferno.
Cubus de mixtione Gaveta de mescla Bonifacio IX
(1388-1404)
L'escut d'armes de la seua família representava unes gavetes entrellaçades.
De meliore sidere De la millor estrela Inocencio VII
(1404-1406)
El seu nom era Cosimo de Migliorati o Cosmato de Meliorato (en abdós casos el llinage familiar significa «millorat»). En el seu escut d'armes, una estrela fugaç.
Nauta de ponto nigro Marí de la Mar Negra Gregorio XII
(1406-1415)
Naixcut en Venècia, ciutat dels navegants. Va ser sacerdot de l'iglésia de Negroponte ("pont negre").
Flagellum solis L'assot del sol Alejandro V
(1409-1410)
El seu escut d'armes presenta un sol en rajos ondulats, que es poden interpretar com a tralles.
Cervus sirenæ Cérvol de la sirena Juan XXIII
(1410-1415)
Antipapa. Baltasar Cossa va ser moradura-diácono de Sant Eustaquio, i representat en un cérvol en el seu escut. Era napolitano d'orige; un topònim clàssic de Nàpols és jadis Parthenope, pel nom d'una sirena. Mentres que antipapa, el seu nom va ser ignorat i reutilisat en 1958.
Corona veli aurei La corona del vel d'or Martín V
(1417-1431)
Un Colonna, les armes de la seua família inclouen una corona. Va ser moradura diácono de Sant Jorge del Vel d'Or. Va posar fi al gran Cisma d'Occident.
Lupa Cælestina Lloba celestina Eugenio IV
(1431-1447)
Un atre error de Panvinio. Va escriure que pertanyia a l'Orde Celestina, quan en realitat era agustiniano. Este error també «passa» a la profecia. Va ser bisbe de Siena, les armes del qual representen una lloba.
Amator crucis Amant de la creu Félix V
(1439-1449)
Antipapa. Era el duc Amadeo VIII de Savoya (Amadeo = Ama a Deu). En el seu escut d'armes, una creu.
De modicitate lunæ De la modèstia de la lluna Nicolás V
(1447-1455)
D'orígens modests. Naixcut en Lunigiana (Luni es traduïx com "lluna"). Si ben va ser un papa enormement ilustrat, creador de numerosos monuments i de la Biblioteca Vaticana, el seu papat va quedar marcat per l'amenaça turca a Europa (baix la bandera de la mija lluna) i la mediocre resposta dels senyors cristians a la seua crida a la Creuada contra la mateixa. Va morir de nit.
Bos pascens El bou que pastura Calixto III
(1455-1458)
De la família de Borja (Borgia). En el seu escut d'armes hi havia un bou dorat pasturant.
De capra et albergue De la cabra i de l'alberc Pío II
(1458-1464)
Abans de ser papa, Enea Silvio Piccolomini va ser secretari dels cardinals Capranica i Albergati.
De cervo et leone Del cérvol i el lleó Pablo II
(1464-1471)
Pietro Barp va ser bisbe de Cervie ("cérvol") i moradura de Sant Marcos, que té per símbol un lleó. Apareixia també un lleó en el seu escut d'armes.
Piscator minorita Peixcador menor Sixto IV
(1471-1484)
Fill de peixcador, va ser educat pels flares minoritas.
Præcursor Siciliæ Precursor de Sicília Inocencio VIII
(1481-1492)
Es dia Juan Bautista (nom del precursor de Crist) i estava vinculat a la Cort d'Alfonso, rei de Sicília.
Bos albanus in portu El bou albano en el port Alejandro VI
(1492-1503)
Va ser bisbe-moradura de Albano i Porte ("port"). Membre de la família de Borja (Borgia), les seues armes representen un bou.
De parvo homine Del home chicotet Pío III
(1503)
Prematurament envellit, no va soportar les cerimònies de nomenament i va morir escassament dèu dies despuix de ser coronat papa. El seu llinage era Piccolomini (piccolo significa «menut», i uomini significa «hòmens»).
Fructus Jovis juvabit El frut de Júpiter agradarà Juliol II
(1503-1513)
El seu escut d'armes conté un roure, l'arbre de Júpiter.
De craticula Politiana De la barbacoa de Politiano León X
(1513-1521)
Era fill de Lorenzo de Médicis, qui compartix nom en Sant Lorenzo, el símbol del qual és una barbacoa. També va ser bisbe de Politiano.
Leo Florentius León de Florencia Adriano VI
(1522-1523)
Pertanyia a la família Florenz o Florent (en abdós casos es traduïx com "flors"), l'escut del qual d'armes conté un lleó.
Flos pilæ ægræ[nota 2] La flor de les esferes malaltes Clemente VII
(1523-1534)
El seu escut d'armes incloïa esferes medicinals i tres flors de lis. Pertanyent a la família Médici ("mèdic").
Hyacinthus medicorum Jacinto dels meges Pablo III
(1534-1549)
Va ser el papa del Concilie de Trento, que per als catòlics «va sanar» a l'Iglésia. En el seu escut d'armes, dos flors de lis blaves (també cridades jacints) i va ser moradura de sant Cosme i sant Damián, dos mèdics màrtirs.
De corona montana De la corona del mont Juliol III
(1550- 1555)
El seu nom real era Juan María del Mont, i tenia dos corones de llorer en el seu escut.
Frumentum floccidum Blat marchito Marcelo II
(1555)
Va desenrollar una gran llabor abans de ser papa, pero estava acabat físicament i solament va viure vintidós dies en la cadira de Pedro. El seu escut d'armes conté mechons de blat.
De fide Petri De la fe de Pedro Pablo IV
(1555-1559)
Es dia Pedro Carafa (Carafa es traduïx com "fe").
Æsculapii farmacum El fàrmac de Esculapio Pío IV
(1559-1565)
Pertanyia a la família Médicis («mege») i era mèdic de professió (el deu clàssic de la medicina és Esculapio).
Angelus nemorosus L'àngel dels boscs Pío V
(1566-1572)
Miguel Ghisleri (Miguel és el nom de l'àngel principal del catolicisme), va nàixer en Bosco («bosc») en Lombardía.
Medium corpus pilarum[nota 2] Cos en mig de les esferes Gregorio XIII
(1572-1585)
En el seu escut d'armes hi havia mig cos de dragó. Va ser nomenat moradura per Pío IV, l'escut de la qual contenia esferes medicinals.
Axis in medietate signi Astral en mig del signe Sixto V
(1585-1590)
El seu escut d'armes contenia un astral creuada en un lleó. El lleó és un signe del Zodiaco (Leo).
De rore coeli Del rocío del cel Urbà VII
(1590)
Arquebisbe de Rossano (Ros significa «rocío»). Solament va viure dotze dies en la cadira de Pedro, tan breu com el rocío del cel.

De 1590 a l'actualitat

Lemes corresponents als anys següents a la primera publicació de la profecia. Els crítics han argumentat que estos lemes són més ambigus i resalten aspectes generals que qualsevol podria complir. A pesar d'açò, els defensors de la profecia han sugerit distintes interpretacions, algunes més acceptades que unes atres.

Lemes corresponents a papes posteriors a 1590
Frase Traducció Correspondència Retrat Interpretació
Ex antiquitate urbis De l'antiguetat de la ciutat/De l'antiga ciutat[nota 3] Gregorio XIV
(1590-1591)
Niccoló Sfondrati va nàixer en la ciutat de Cremona, que va ser una de les primeres colónies llatines de la vall del Po, en el III a.c.
Pia civitas in bell La vila piadosa en guerra Inocencio IX
(1591)
Va estar fortament relacionat en la guerra. Va nàixer en Bolonya, durant les batalles pel control dels Estats Pontificis. Abans de ser papa va ajudar a la formació de la Lliga Santa, una aliança de les potències marítimes espanyoles i italianes que varen eixir victorioses de la batalla de Lepanto.
Crux romulea La creu romana Clemente VIII
(1592-1605)
El seu escut d'armes contenia la triple creu papal en disposició oblicua.
Undosus vir Home agitat per les ones León XI
(1605)
El seu papat va ser breu, d'a penes 26 dies, per lo que se li associa en una ona, per la seua brevetat.

Atres fonts indiquen que la seua mort es va donar perque estava agitat per la malaltia que patia. Per lo tant seria un home agitat.[9]

Gens perverso Gent perverso Pablo V
(1605-1621)
L'escut d'armes de la seua família, els Borghese, tenia un àguila i un dragó, animals representatius de la perversidad.[10]
In tribulatione pacis En la tribulaació de la pau Gregorio XV
(1621-1623)
Va reconciliar al Duc de Savoya en el Rei d'Espanya, Felipe IV, lo que va valdre enemistats en atres forces.

Va voler enllaçar als països protestants en els catòlics, per mig de la companyia Propaganda Fide, pero va anar en va.


Es varen falcar monedes en el seu rostre, en l'inscripció en llatí "Amor de la Pau i la Religió".[10]

Lilium et rosa El lliri i la rosa Urbà VIII
(1623-1644)
Va nàixer en Florencia, l'emblema de la qual era la flor de lis. Com a papa la seua sèu va ser en Roma, l'emblema de la qual és una rosa. D'acort en esta teoria, en engalanar al Vaticà, va mesclar la noblea (lliri o liz), en la bellea (rosa).[10]

També s'associa la rosa en el conflicte que va tindre en el Regne d'Anglaterra (rosa) i perque canonizó a vàries dònes representades en roses (Rita de Casia, Magdalena de Pazzi).

Jucunditas crucis L'exaltació de la creu Inocencio X
(1644-1655)
Va ser consagrat com a Papa el 15 de setembre de 1644, és dir, un dia despuix de l'Exaltació de la Creu.[11]
Montium custos Guardià dels tossals Alejandro VII
(1655-1667)
El seu escut d'armes contenia una estrela de sis puntes sobre varis monts o tossals escalonats.[12][13] També s'associa en la vigilància que tenia sobre França i la moradura Mazarino (la nació trasalpina).[10]
Sidus olorum L'estrela dels cisnes Clemente IX
(1667-1669)
El seu verdader nom era Juliol Rospigliosi i va nàixer prop del riu Stellata. Stella significa estrela.

Durant el cónclau de 1667 va ocupar la Cambra dels Cisnes del Vaticà, i va eixir d'ella sent un "astre lluent".[14][15]


Eixe saló devia el seu nom a que tenia un quadro de cisnes en la paret.[16]

De flumine magne Del gran riu Clemente X
(1670-1676)
Va nàixer en Roma, a la vora del Riu Tíber, el qual estava creixcut eixe dia.

Segons pareix el seu nodriça ho va salvar de morir ofegat per la riuada del riu que va invadir la seua casa.[17][18][19]

Bellua insatiabilis La béstia insaciable Inocencio XI
(1676-1689)
Era amic personal de la moradura Cybo, paraula provieniente del llatí cibus, que significa, tant en italià com en llatí, menjar.[20][21] El seu escut d'armes contenia un lleó i un àguila, abdós animals feroços. Va tindre enfrontaments en el "insaciable" Rei Sol, ya que Luis XIV era famós pels seus excessos.[22]
Pœnitentia gloriosa Penitència gloriosa Alejandro VIII
(1689-1691)
Va ser capaç de sometre als bisbes galicanos, és dir, que estos es varen arrepenedir.[23]
Rastrum in porta La despalladora en la porta Inocencio XII
(1691-1700)
Provenia de la família dels Pignatelli del Rastello. "Rastrello" significa despalladora.

Era natal de Nàpols, i presuntament va nàixer a les portes de la ciutat, a on estava ubicada la casa dels seus pares.[24][25]

Flores circumdati Flores rodejades Clemente XI
(1700-1721)
Durant el seu pontificat l'eixèrcit austríac va rodejar i va sitiar Roma.[26]Per este fet se li va associar en el lema de manera oficial i es varen falcar monedes a on estava l'inscripció.[8]
De bona religione De la bona religió Inocencio XIII
(1721-1724)
Era membre dels Conti, família romana que li va donar a l'Iglésia de quatre a setze papes. Ejː Inocecio III (Lothario dei Conti), Alejandro IV (Rinaldo Conti).
Mills in bell Soldat en la guerra Benedicto XIII
(1724-1730)
Pertanyia a la família Orsini, de llarga tradició militar.[27]
Columna excelsa Columna excelsa Clemente XII
(1730-1740)
Va ser un reconegut constructor i escultor. Entre les seues obres més famoses es troba el dotar a la Catedral de Sant Joan de Letrán de la seua frontera,[28]restaurar l'Arc de Constantino i construir el Palazzo della Consulta. També va ajudar a construir una capella utilisant dos columnes del Panteó de Agripa.[8]
Animal rurale Animal rural Benedicto XIV
(1740-1758)
Era d'orígens rurals i humils aixina com de modals rústics, a pesar de que era un home extremadament cult.

Va tindre que bregar en els Ilustrats i la teoria del naturalisme.[28]

Rosa Umbriæ Rosa de Umbría Clemente XIII
(1758-1769)
Va ser governador de Rieti, en eixe llavors partix d'Umbría.[29]
Ursus velox[nota 4] Orso veloç Clemente XIV
(1769-1774)
Defensors de la profecia han admés que no hi ha una interpretació satisfactòria del seu lema. Sobre l'orso, alguns asseguren que la seua família tenia en la seua heràldica a un orso corrent, pero no hi ha proves d'açò.[30]
Peregrinus apostolicus Pelegrí apostólico Pio VI
(1775-1799)
Es creu que estava consentix de la profecia i va tractar de complir-la. Va viajar a Àustria per a advocar per la pau en França i va falcar la frase en el seu viage.[31] Va ser fet presoner pels revolucionaris els qui ho varen obligar a exiliar-se a Valence, a on va morir.

Es va associar en el lema de manera oficial, i es varen falcar monedes a on estava l'inscripció.[32][33]

Aquila rapax Àguila rapaz Pío VII
(1800-1823)
Va ser Papa durant l'ascens de Napoléon Bonaparte, qui tenia a un àguila com a emblema. Napoléon és calificat com a àguila rapaz per haver seqüestrat al Papa i per voler usar com a plataforma expansionista al papat.[34][35]
Canis et coluber El gos i la serp León XII
(1823-1829)
Per la seua lluita incansable contra els enemics de l'Iglésia es diu que va ser un gos en guerra en la serp de l'error que varen produir els francmaçons, i atres moviments lliberals llaics, la doctrina dels quals considerava com a verí.[36]
Vir religiosus Varó religiós Pío VIII
(1829-1830)
A pesar de ser una cita molt ambigua, va anar un home piadós i autor d'una famosa encíclica Traditi humilitati nostrae. Pertanyia a la famiilia dels Castignoli, de la que també va ser membre Goffredo Castignoli, el Papa Celestino IV.[36]
De balnes Etruriæ Dels banys de Etruria Gregorio XVI
(1831-1846)
Va ser carmelita de l'Orde de la Camáldula, que va ser fundada en Bagno (bany) en Etruria. En el seu escut d'armes va conservar l'emblema dels camaldulenses.[8][36]
Crux de Creuament Cruz de les creus Pío IX
(1846-1878)
Va ser el pontífex en major temps en el tro de Sant Pedro, per lo que se li considera especial entre els demés pontífexos.[37] Va estar enemistado en la casa de Savoya, que té com a emblema una creu.[38][39]
Lumen in cælo Llum en els cels León XIII
(1878-1903)
Tenia en el seu escut un cometa solcant el cel.[40]Va aplegar a usar el lema de forma oficial durant el seu pontificat.[41]
Ignis Ardens Fòc ardent Pío X
(1903-1914)
Va nàixer el 4 d'agost, dia en que es commemora a Sant Dumenge de Guzmán, fundador dels dominicos, el símbol de la qual és l'antorcha.[42]

Va morir un més despuix de l'inici de l'I Guerra Mundial, el 20 d'agost de 1914.

Religio Depopulata Religió devastada Benedicto XV
(1914-1922)
Durant el seu pontificat va esclatar l'I Guerra Mundial (1914-1918) que, unida a la Grip espanyola (1918-1920), va arrasar Europa i va causar la mort de millons de fidels catòlics. També durant el seu pontificat va ocórrer la Revolució Russa, de la qual va emergir el primer estat ateu de l'història i que va perseguir al cristianisme.
Fides Intrepida Fe intrèpida Pío XI
(1922-1939)
Va ocupar el càrrec en casi tot el periodo entreguerres. Va criticar de forma valenta al fascisme i al comunisme en els seus encícliques Mit brennender Sorge i Divini Redemptoris.
Pastor Angelicus Pastor angélico Pío XII
(1939-1958)
El seu llinage era Pacelli ("Pastor"). Reconegut com un gran intelectual i defensor de la pau davant l'II Guerra Mundial (1939-1945).

Va aplegar a usar el lema de manera oficial durant el seu pontificat.

Pastor et nauta Pastor i navegant Juan XXIII
(1958-1963)
Abans de ser Papa va ser patriarca de Venècia, la ciutat dels navegants.

És reconegut per haver segut el papa que va convocar el Concilie Vaticà II, el qual va anar un concilie de tipo pastoral.

Flos florum Flor de les flors Pablo VI
(1963-1978)
El seu escut conté tres flors de lis (la flor de les flors).
De Medietate Lunæ De la medialuna Juan Pablo I
(1978)
El seu verdader nom era Ex castro Tiberis en espanyol Inimicus expulsus, una forma de cridar a la llum llunar. Va ser bisbe de la diòcesis de Belluno, Itàlia. Belluno significa Gerardo Caccianemici.[43]

El 26 d'agost de 1978, quan va ser elegit papa, va ser nit de medialuna.[43][44]

De Labore Solis Del treball del sol/De l'eclipse del sol[nota 5] Juan Pablo II
(1978-2005)
Va treballar incansablement de "sol a sol" lloc a que va ser el papa que més va viajar al voltant del món.[45]

Va estar d'alguna manera relacionat en l'astre ya va haver eclipses solars quan va nàixer (18 de maig de 1920) i quan va ser velat (8 d'abril de 2005).[46]

De Gloria Olivæ De la glòria de l'olivera Benedicto XVI
(2005-2013)
Va nàixer i va ser batejat en un dissabte de Gloria.[47] Va elegir el seu nom papal en honor de Benito de Nursia, el símbol del qual era una branca d'olivera.[48]

Abans de l'elecció de Joseph Ratzinger, es creïa que el compliment de la profecia tenia que vore en els judeus.[49]

Últims lemes

Part final de les profecies en Lignum vitæ (1595), p. 311.

No hi ha consens sobre cóm es deu llegir l'última secció de la llista. Tradicionalment es llig com un sol lema, pero atres persones han sugerit que són dos lemes diferents.

L'última part com un sol lema

Durant sigles, la forma més comuna de llegir i traduir l'última part de la llista original és com un sol paràgraf,[8][50] quedant d'esta manera:

In persecutione. extrema S.R.E. sedebit. Petrus Romanus, qui pascet oves in multis tribulationibus: quibus transactis civitas septicollis diruetur, et Iudex tremendus iudicabit populum suum. Finis. En l'última persecució de la Santa Iglésia Romana, regnarà Pedro el Romà, qui pasturarà a la seua rabera entre moltes tribulacions, despuix de la qual cosa, la ciutat dels sèt tossals serà destruïda i el Juge Terrible jujarà al seu poble. Fi.

Baixe esta interpretació, l'últim papa de la profecia és el successor de Benedicto XVI, és dir, Francisco.

L'última part com dos lemes

Una interpretació alternativa sugerix que en realitat hi ha dos lemes en l'última secció de la profecia.[8][51][52][53][54]

Els defensors d'esta llectura argumenten que la frase "In persecutione. extrema S.R.E. sedebit." termina en un punt i aparte, mentres el lema "Petrus Romanus" inicia despuix d'una sagnia, donant a entendre que són dos paràgrafs diferents. Baixe esta interpretació, els lemes quedarien aixina:

In persecutione. extrema S.R.E. sedebit.

Petrus Romanus, qui pascet oves in multis tribulationibus: quibus transactis civitas septicollis diruetur, et Iudex tremendus iudicabit populum suum. Finis. 		En l'última persecució de la Santa Iglésia Romana, regnarà.

Pedro el Romà, qui pasturarà a la seua rabera entre moltes tribulacions, despuix de la qual cosa, la ciutat dels sèt tossals serà destruïda i el Juge Terrible jujarà al seu poble. Fi.

En este cas, l'últim papa de la profecia es tracta de León XIV.

Notes

  1. ↑ En algunes llestes el seu lema és traduït de forma lliteral com Del sabater huesudo
  2. ↑ 2,0 2,1 La paraula pilæ o pilarum usualment significa "pilar", per lo que algunes llistes ho traduïxen incorrectament d'eixe modo. No obstant, també pot significar "esferes", sent esta la traducció correcta, ya que en este context fa referència a l'escut dels Médici.
  3. ↑ Abdós traduccions poden ser correctes.
  4. ↑ Vàries fonts asseguren que el seu lema és Visus velox (visió veloç) o Cursus velox (curs veloç) pero açò no és cert. Es creu que el canvi es va fer per a intentar forçar-ho dins de la profecia.
  5. ↑ Abdós traduccions poden ser correctes. Labore ("treball" en llatí) també pot significar "eclipse" per la forma en la que es troba conjugada. La falta de context fa impossible saber com dels usos és el correcte.

Referències

  1. ↑ «MDZ-Reader | Band | Lignum vitae, ornamentum et decus ecclesiae / Wion, Arnold». reader.digitale-sammlungen.de. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  2. ↑ Allard, Vincent; Garnier, Éric (2012-10-01). Els misteris del cristianisme (en és), Parkstone International. ISBN 978-84-315-5405-7.
  3. ↑ «MALAQUIAS I PROFESIAS DE» (en és). yumpu.com. Consultat el 18 d'abril de 2020.
  4. ↑ «Papa Beato Inocencio V - Enciclopèdia Catòlica». ec.aciprensa.com. Consultat el 18 d'abril de 2020.
  5. ↑ «Cites en llatí de Malaquias». latin.dechile.net. Consultat el 18 d'abril de 2020.
  6. ↑ «Cites en llatí de Malaquias». latin.dechile.net. Consultat el 18 d'abril de 2020.
  7. ↑ Allard, Vincent; Garnier, Éric (1 d'octubre de 2012). Els misteris del cristianisme (en és), Parkstone International. ISBN 978-84-315-5405-7.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 O'Brien, M. J. (1880). An Historical and Critical Account of the Baix-called Prophecy of St. Malachy Regarding the Succession of Popes (en en), M.H. Gill and Són.
  9. ↑ Liébana, Jesús Prou (2 de decembre de 2013). Francisco, el nou Juan XXIII (en és), Desclée De Brouwer. ISBN 978-84-330-3649-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Apeles (1999). Històries dels Papes (en és), José-Apeles Santolaria de P.. ISBN 978-84-01-54049-3.
  11. ↑ GiuseppeCafiero; CAFIERO, M. MARIN RAMIREZ;GIUSEPPE (26 de setembre de 2019). DE AMBIGUITATE (en és), Bubok. ISBN 978-84-685-4109-9.
  12. ↑ «Basílica de Sant Pedro en el Vaticà» (en és). www.diegoverger.com. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  13. ↑ «Custos Montium. A Prophecy on the Election of Alexander VII in Jean Lepautre's Depiction of the Chapel of Notre Dona'm de la Paix in the Louvre».Zeitschrift für Kunstgeschichte.72(3)
    369–388.ISSN 0044-2992.Consultat el 16 d'abril de 2020.
  14. ↑ «Fallix el Papa Clemente IX.» (en és). PUZZLE DE LA HISTORIA. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  15. ↑ Szentivany (1689). Curiosora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. In tres parts divisa. Quarum primam continet: curioses dissertationes physico-mathematicas. Altera curioses ephemerides ac curioses rerum variarum observationes. Tertia. Diverses synopses chronologicas. Authore. P. Martino Szent-Jvany, Societatis Iesu sacerdot. Decas primera [-secundae] (en la), typis Academicis.
  16. ↑ «[IC™Hist. Oculta dos papes 280219165046]» (en pt-br). Passei Direto. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  17. ↑ «Profecia de Sant Malaquías de Armag sobre els papes» (en és-es). Pàgina web de Catòlics en la tradició. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  18. ↑ Malachias (Sanctus.) (1675). Profetia veridica (en en).
  19. ↑ (1721) Gespräche in dem Reiche derer Todten ... zwischen dem letztverstorbenen Römischen Pabst Clemente XI. und dem Welt-berühmten Pater Quesnel: worinnen nebst sehr remarquablen Disputen und Discoursen, eine umständliche Erzehlung der Constitutions-Affaire, welche bißhero baix viel Lerm und Unruhe in Franckreich gemachet ... enthalten. Gespräche In dem Reiche derer Todten, Vier und dreyßigste Entrevuë, ... Zwischen Dem letztverstorbenen Römischen Pabst, Clemente XI. und Dem Welt-berühmten Pater, Quesnel, ... (en de), Cörner.
  20. ↑ Noble, Eustache Li (1691). Els oeuvres (en fr).
  21. ↑ MONTENEGRO, Benito Gerónimo FEYJÓO Y. (1773). Cartes erudites, i curioses, en que ... es contínua el designi del Teatre Crític Universal, etc (en és).
  22. ↑ «Cóm va ser i a qué olorava el Palau de Versalles en l'época de Luis XIV» (en és). Genial — Inspiració. Creació. Admiració.. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  23. ↑ Bander, Peter (1993-07). The Prophecies of St. Malachy (en en), TAN Books. ISBN 978-1-5051-0832-3.
  24. ↑ (1700) Profezia veridica vaig donar tutti i Sommi Pontefici sino alla fine del mondo ... Seconda impressione. [Edited by Enrico Sonesio.] (en it), Leonardo Pittoni.
  25. ↑ «PONTIFICES». www.ranimirum.com. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  26. ↑ Apeles (1999). Històries dels Papes (en és), José-Apeles Santolaria de P.. ISBN 978-84-01-54049-3.
  27. ↑ Apeles (1999). Històries dels Papes (en és), José-Apeles Santolaria de P.. ISBN 978-84-01-54049-3.
  28. ↑ 28,0 28,1 Apeles (1999). Històries dels Papes (en és), José-Apeles Santolaria de P.. ISBN 978-84-01-54049-3.
  29. ↑ «La rosa de Umbría» (en és). agustinosrecoletos.org. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  30. ↑ (1833) Lokal- und Personal-Bestand der katholischen Kirche auf dem ganzen Erdkreise (en de), Etlinger.
  31. ↑ (1790) Coleccion de anecdotas, o siguen Traces caracteristicos de la vida i viages de Joseph II. emperador de Romans: Trets de les relacions mes veridicas, i de varis papers públics (en és), B. Cano.
  32. ↑ Venturi, Franc (14 de juliol de 2014). The End of the Old Regime in Europe, 1776-1789, Part II: Republican Patriotism and the Empires of the East (en en), Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-6191-0.
  33. ↑ Venturi, Franc (14 de juliol de 2014). The End of the Old Regime in Europe, 1776-1789, Part II: Republican Patriotism and the Empires of the East (en en), Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-6191-0.
  34. ↑ «Pío VII, un Papa dèbil, presoner de Napoleón Bonaparte (I)» (en és). InfoCatólica. Consultat el 18 d'abril de 2020.
  35. ↑ Lleal, Juan Jose Roses (30 de giner de 2002). Secrets revelats de Nostradamus, els (en és), Panorama Editorial. ISBN 978-968-6701-67-8.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 (2002) Profesía de Nostramus (en és), Cholsamaj Fundacion. ISBN 978-99922-56-59-6.
  37. ↑ «OTRO FIN DEL MUNDO – SAN MALAQUIAS». histonotas. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  38. ↑ «PONTIFICES». www.ranimirum.com. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  39. ↑ Darío, Rubén (11 de novembre de 2019). Tot al Vol (en és), Good Press.
  40. ↑ Liébana, Jesús Prou (2 de decembre de 2013). Francisco, el nou Juan XXIII (en és), Desclée De Brouwer. ISBN 978-84-330-3649-0.
  41. ↑ «The Catholic Telegraph 23 July 1903 — The Catholic News Archive». thecatholicnewsarchive.org. Consultat el 2024-08-31.
  42. ↑ Darío, Rubén (11 de novembre de 2019). Tot al Vol (en és), Good Press.
  43. ↑ 43,0 43,1 Jeffers, H. Paul (2010-02-01). Dark Mysteries of The Vatican (en en), Kensington Publishing Corp.. ISBN 978-0-8065-3376-6.
  44. ↑ Araujo, Jorge Roberto (18 de juny de 2013). El Romà Pedro Ii ¿L'Últim Papa? (en en), Palibrio. ISBN 978-1-4633-5889-1.
  45. ↑ «Malaquías, profecies.». www.corazones.org. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  46. ↑ «Les profecies del papa 112 i el fi dels temps» (en espanyol). Les profecies del papa 112 i el fi dels temps. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  47. ↑ «¿Serà Francisco l'últim Papa?» (en és). Nuevatribuna. Consultat el 2021-08-11.
  48. ↑ «Catolicos Alerta |Denúncia herejas de l'iglésia conciliar|Siti Catolico|la sèu esta vacant» (en sp). www.catolicosalerta.com.ar. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  49. ↑ «De glòria olivae» (en és-es). Revista Primera Llum. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  50. ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Prophecy». www.newadvent.org. Consultat el 2024-06-12.
  51. ↑ Veritas Et Vita. «¿Sant Malaquías parla d'un atre papa més? ¿o d'un menys?». Infovaticana.
  52. ↑ «Saint's Eerie 12th-Century Prophecy Says Next Pope Will Be The Last» (en en). HuffPost. Consultat el 2024-06-12.
  53. ↑ ««Per qué Francisco no és Pedro Romà», per Luis Eduardo López Padilla» (en és). Aparicions de Jesús i María. Consultat el 2024-08-13.
  54. ↑ «El fi del món, per Màrius Serra» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2025-05-19.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Profecia_dels_Papes&oldid=1515572»