Gregorio IX
Gregorio IX (Anagni, ca. 1170[1]-Roma, 22 d'agost de 1241) va ser el papa 178.º de l'Iglésia catòlica de 1227 a 1241.
Biografia
[editar | editar còdic]De nom Ugolino de Segni,[2] era nebot del papa Inocencio III qui li va ser nomenant successivament, capellà papal, arcipreste de Sant Pedro, moradura diácono de Sant Eustaquio en 1198[3] i moradura bisbe d'Ostia i Velletri en 1206. En 1207, Inocencio III ho va enviar com a llegat papal al Sacre Imperi Romà Germànic en la missió de mediar en la disputa successòria que va sorgir a raïl de la mort d'Enrique VI. En 1217, baix el pontificat d'Honorio III, eixercix com a delegat plenipotenciario per a Lombardía i Toscana a on va predicar la Sexta Creuada. Elegit papa el 19 de març de 1227,[4] despuix de renunciar a la tiara la moradura Conrado d'Urach que havia segut elegit com a primera opció, va adoptar el nom de Gregorio IX. Contava en eixe moment cincuenta y siete anys i el seu pontificat es va estendre durant catorze anys, fins a la seua mort als setenta y uno anys d'edat.
Enfrontament en el Sacre Imperi Romà Germànic
[editar | editar còdic]La seua primera mida com a pontífex va ser l'excomunió de l'emperador Federico II[5] per les contínues demores en la seua participació en la Sexta Creuada. Este excomunió va fer que els partidaris de l'emperador s'alçaren contra Gregorio IX, obligant-ho a abandonar Roma per a refugiar-se en Viterbo i posteriorment en Perugia. Federico II decidix llavors, per a provar l'injustícia del seu excomunió, dirigir-se a Terra Santa, cap a on partix sense la bendició papal, en 1228, al front d'un reduït eixèrcit que, no obstant, va conseguir conquistar l'illa de Chipre i fer-se, en 1229 per mig d'un acort diplomàtic, en Jerusalem, Belén i Nazaret. Gregorio IX no respon en l'absolució de Federico, sino que declara que les accions de l'emperador en Terra Santa no poden calificar-se com guerra santa en continuar excomulgado, i procedix a lliberar als creuats del vot d'obediència a l'emperador, qui es va vore obligat a retornar en conéixer que el papa, junt a la Lliga Lombarda, estava invadint la seua regne de Sicília. Despuix de desembarcar en Brindisi, Federico II conseguix derrotar a les forces pontifícies i lombardas, expulsant-les dels territoris imperials i firmant, en 1230, la Pau de Sant Germà per la que, a canvi de que el papa, revocara el seu excomunió, l'emperador assegurava a l'Iglésia les seues possessions territorials. La Pau de Sant Germà no va durar molt, ya que en les distintes formes de concebre el papat que tenien Gregorio IX i Federico II, un nou enfrontament era ineludible. El moment va aplegar en 1237, quan les tropes imperials varen derrotar a la lliga lombarda en la Batalla de Cortenueva i el papa va trobar l'excusa apropiada per a tornar a excomulgar a Federico II en 1239. Immediatament, va ordenar una creuada contra l'emperador, va intentar infructuosament que els príncips alemans elegiren un nou rei i va convocar un concilie en Roma per a celebrar-ho en 1241. Federico II va anunciar per la seua banda la seua oposició total a la celebració d'un concilie que, convocat pel papa, no tenia una atra motivació que la de la seua deposición i substitució, per lo que va ordenar a les seues tropes que capturaren a tots els que viajaren a Roma en l'intenció de participar en el mateix. La detenció i encarcerament de més de cent clercs va impedir la celebració del concilie i, poc despuix, el 22 d'agost de 1241, fallia Gregorio IX a la d'edat de setenta y uno anys.
Atres realisacions
[editar | editar còdic]
Gregorio IX, per mig de la publicació en 1231 de la bula papal Excommunicamus, va establir formalment el procés d'investigació i castic que es faria dels herejes, procés cridat de l'Inquisició, fent-la dependre directament del pontífex, nomenant als dominicos com inquisidores i establint que els herejes anaren entregats al braç secular per al seu castic. Prèviament, havia negociat una solució per a la folga estudiantil que va tindre lloc en 1229 en l'Universitat de París. Va ser un dels millors amics de sant Francisco d'Assís. Tant, que va ser nomenat com el primer protector de l'Orde Franciscana. Tots els flares recorrien a ell davant qualsevol necessitat o problema. Sant Francisco li profetizó que seria papa, aun cuando este era moradura i bisbe d'Ostia.
- Canonizó a sant Francisco d'Assís el 16 de juliol de 1228, a sant Antonio de Pàdua en maig de 1232, i a sant Dumenge el 8 de juliol de 1234. En 1235, per mig de la bula Devotionis vestrae va confirmar pontificalmente a l'Orde de La nostra Senyora de la Mercé, otorgant-els la regla de Sant Agustín
Va otorgar a l'expedició de conquista d'Eivissa i Formentera empresa de Guillem de Montgrí i Bernat de Santa Eugenia de Berga el títul de creuada en una bula del 24 d'abril de 1235.[6] I va promulgar una atra bula en febrer de 1237, a on otorgava a la campanya contra el Valéncia també caràcter de creuada.[7]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]Les profecies de sant Malaquías es referixen a este papa com Avis ostiensis (L'au d'Ostia), cita que fa referència al fet de que va ser moradura d'Ostia abans de la seua elecció com a pontífex i a que en el seu escut d'armes apareix un au.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cf. Ovidio Capitani, veu: «treccani. it/enciclopedia/gregorio-ix_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/ Gregorio IX», en la Enciclopèdia dei Papi.
- ↑ Conegut també com Ugolino dei Conti vaig donar Segni, sempre segons la biografia present en la Enciclopèdia dei papi.
- ↑ Werner Maleczek, Papst und Kardinalskolleg von 1191 bis 1216, (Vienna: Verlag der Oesterreichischen Akademie der Wissenschaften, 1984), 126–133.
- ↑ http://cardinals. fiu. edu/bios1198. htm#Segni
- ↑ persee. fr/web/revues/home/prescript/artícul/mefr_1123-9883_1997_num_109_2_3580 Entre gloire curiale et vie commune: li chapitre cathédral d'Anagni au XIIIe siècle, Pascal Montaubin, Mélanges de l'École française de Rome, numéro109-2, 1997, pp.303-442.
- ↑ O'Callaghan, Joseph F. (2004). Reconquest And Crusade In Medieval Spain (en anglés), University of Pennsylvania Press, p. p.92. ISBN 0812218892.
- ↑ Coscollá, Vicente. La València musulmana (en espanyol), Carena Editors, p. p.53. ISBN 8487398758.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gregorio IX.- vatican. va/content/gregorius-ix/es. html Gregorio IX en elloc oficial del Vaticà.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gregorio IX» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.