Lliga Santa (1571)
 |
Est artícul o secció sobre estil y referències necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per estil. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per estil. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
La Lliga Santa o Santa Lliga (1571 - 1573) va ser una coalició militar integrada per la Monarquia Hispànica, els Estats Pontificis, la República de Venècia, l'Orde de Malta, la República de Gènova, i el Ducado de Saboya per a lluitar contra l'Imperi Otomà en l'any 1571 durant la Quarta Guerra Turc-Veneciano (també coneguda com la Guerra de Chipre). La batalla més important de la Lliga Santa va ser la batalla de Lepanto, en la qual va derrotar als turcs.
Context històric
[editar | editar còdic]l'Imperi otomà va alcançar el seu auge en el sigle XVI. Els seus territoris comprenien l'actual Turquia, Oriente Pròxim, Aràbia, gran part del nort d'Àfrica i els Balcans. Ademés la seua expansió per Europa només es va detindre a les portes de Viena, en ser derrotats per Fernando I de Habsburgo.
El seu poder també s'estenia pel Mediterràneu. Els barcos turcs i els pirates berberiscos atacaven als barcos dels països cristians i saquejaven les costes.
Els enfrontaments entre abdós flotes no semblaven servir per a molt des de mediats de sigle: despuix d'una victòria turca, com el desastre de Yerba (1560), venia una victòria cristiana, com en 1565, en la derrota de l'esquadra del sultà Solimán I el Magnífic en Malta.
Pero en 1570 dos fets clau provocarien una gran aliança contra els turcs: en giner, el virrey d'Alger va destronar a l'emir de Tunis, aliat d'Espanya; en març, el sultà Selim II va dirigir un ultimàtum a la república de Venècia i va desembarcar en Chipre (llavors una possessió veneciano).
Antecedents
[editar | editar còdic]Venècia demana ajuda a les potències cristianes, pero solament el Papa Pío V els respon. El Papa conseguix convéncer al rei d'Espanya per a que també ajude, i es forma una armada per a enfrontar-se als turcs. Esta armada es reunix en el port de Sua, en l'illa de Candia (Creta).
- Per part de Venècia hi ha 136 galeras, 11 galeazas i 14 naus, al mando de Jerónimo Zanne, Antonio de Canale i Jacobo Celso.
- Les forces pontifícies són 12 galeras al mando de Marco Antonio Colonna.
- Felipe II aporta 50 galeras manades per Juan Andrea Doria, que devia posar-se a les órdens de Colonna.
En total sumen 198 galeras, 11 galeazas i 14 naus, en un total de 1300 canons i 48.000 hòmens, dels que solament 16.000 són gent de guerra.
Mentres els generals cristians discutixen la forma de fer front a la situació, el 9 de setembre els turcs prenen Nicòsia. Juan Andrea Doria, al vore que no hi ha acort possible entre les forces cristianes, decidix tornar-se a Sicília el 5 d'octubre. En la seua tornada a les seues bases, les forces veneciano i pontifícies sofrixen un temporal en el que es perden 14 de les galeras veneciano.
El Papa i Venècia culpen a l'almirant espanyol del fracàs de l'operació. Els motius de Juan Andrea Doria para no mamprendre un atac contra forces turques superiors es basaven en el mal estat de les dotacions i de l'armament de les galeras de Venècia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga Santa (1571)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.