Sigle d'Or valencià
El Sigle d'Or valencià o Sigle d'Or de les lletres valencianes, se correspon en un periodo històric que comprén part del sigle XIV i casi tot el sigle XV.
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en llengua valenciana escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc despuix en el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó junt en la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Un atre important factor serà l'inquisició, que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants i orfebres.
Situació sociopolítica
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, l'àrap. Com la Taifa de Balànsiya, va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de Xàtiva, aixina com multitut de ciències.
També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua àrap, com dels idiomes romanços, i de l'idioma hebreu.
Despuix de la mort de Martí l'Humà i l'absència d'un successor directe, seguixen uns anys d'inestabilitat. Valéncia, fins al moment, havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret dels senyors i nobles.
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de Jaume I. En el Compromís de Casp (1412), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor Ferrando I d'Aragó, de la casa de Trastamara. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de Alfons el Magnànim (1416-1458), la Corona d'Aragó, i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la Mediterrànea.
En esta expansió el Regne de Valéncia va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com a prova d'això tenim la relíquia del Sant Càliç que fon entregada com a contraprestació per estes aportacions a l'Ajuntament de Valéncia i deixada en custòdia en la Catedral, segons el documents.
Els conflictes en Catalunya fan que la burguesia fuigga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen estos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i, al contrari, la ciutat de Valéncia va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mitan sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la Granada àrap.
La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del Túria puix no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen contribuir al seu desenroll provenien de diversos llocs com Gandia, Villena, ...
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants. Moltes de les idees humanistes se varen estendre per Itàlia i Europa, igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.
El punt àlgit el trobem en l'época dels Borja, que varen introduir el Renaiximent en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humanista de la reina Na Germana de Foix (segona dòna de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calàbria, que varen conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de l'intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins al sigle XVII en la pèrdua dels furs y drets valencians.
Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes
El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com a sobirà de la Corona d'Aragó (1412), i el final de la guerra de les Germanies (1521), se coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes".
La llengua valenciana és, puix, la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llatí, que té Sigle d'Or lliterari, molt abans que el restant de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment [1].
El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les bases per al floriment cultural i lliterari.
La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del sigle XV va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com a màxims exponents a Jordi Sant Jordi (cortesà), Ausiàs March (feudal), Joanot Martorell (cavalleresca), Roig de Corella i sor Isabel de Villena (urbana i clerical),...
Poesia
El sigle XV marcà la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dòna. Les obres no s'escriuen ya en l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort d'Alfonso V el Magnànim, se va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
L'influència es va notar en els escrits de Jordi Sant Jordi, pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausiàs March, qui trencà en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart usada per ells (provençal lliterari) i ya usà en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria Tirant lo Blanch, escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és Roiç de Corella, també natural de Gandia, com March, ompli tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents de la nomenada "valenciana prosa".
Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a Francesc Ferrer i Lluís de Vilarasa que varen seguir l'escola d'Ausiàs o Dionís Guiot que s'ajustava més a l'estil d'Andreu Febrer.
Els certamens
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "certamens" la fòrmula per a donar a conéixer les seues obres.
Entre tots els certamens organisats, el més nomenat fon el de l'any 1474 dedicat a la Verge Maria, i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon Bernat de Fenollar.
Les poesies d'este certamen varen ser editades en el nom de Obres e trobes en lahors de la Verge Maria o simplement Les Trobes en lahors de la Verge Maria, que fon el primer llibre imprés en Espanya, editat el 25 de març de l'any 1474, en la ciutat de Valéncia.
Poetes
La poesia és segurament el gènero que va otorgar a la llengua valenciana la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcis Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poesia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March.
Influències
Com a reflex de la societat valenciana del sigle XV, la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana.
Prosa Narrativa
El potent desenroll soci-econòmic i cultural del Regne de Valéncia en el sigle XV creà el caldo de cultiu per a que, com va succeir en la poesia, la llengua valenciana contà en alguna de les més importants obres escrites en l'Europa del moment.
El Tirant lo Blanch de Joanot Martorell fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del sigle XIII .
Martorell va nàixer a Gandia i fon cunyat d'Ausiàs March, pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en Jurat de Valéncia en 1412. En el canvi de dinastia, les coses varen escomençar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme paregut al del propi personage de la seua obra cim, "Tirant lo Blanch", editada en 1490 i, que fon qualificada per Cervantes en boca de En Quixot, com el "millor llibre de cavalleries del món", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'Inquisició.
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota Europa i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant.
Ademés del Tirant, Martorell nos va deixar un relat inconclús titulat "Guillem de Varoych", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim, editada per Joan Galba en l'any 1490, diu:
Lliteratura religiosa i didàctica
Els màxims representants de la lliteratura religiosa valenciana els trobem en el trànsit entre el sigle XIV i el XV (Vicent Ferrer, Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables.
En l'enet religiós i en el Regne de Valéncia en ebullició les traduccions del llatí a la llengua valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poesia i la narrativa.
Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren acontenyiments socials a on participaven poetes de distints llocs d'Espanya i Europa, com Castella, Mallorca, Catalunya o Itàlia.
Obres
Entre tot destaquen obres colectives com El passi en cobles (Fenollar, Escrivá, Pere Martinez i Roig de Corella) i La vida de santa Magdalena Cobles (Gasull i Corella)
A nivell popular arrelen profundament "els gojos" a sants i advocacions.
El Vita Christi és l'obra més important i extensa d'Isabel de Villena. Escrita en "romanç perque els simples i ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort de nostre Redentor e Senyor Jesus". Esta obra destaca per la seua naturalitat, llenguage familiar i pròxim.
Autors
La figura més representativa és sense dubte Sor Isabel de Villena, filla illegítima del marqués de Villena, i educada en la cort de Maria de Castella. Als 15 anys va ingressar en el Real Monasteri de la Santíssima Trinitat a on va arribar a ser l'abadesa.
Fenollar, Escrivà, Roïç de Corella, Gasull, entre atres, tenen espai en este apartat per les seues aportacions.
Lliteratura Satírica
La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana donà un gir i s'orientà més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.
Usa noves rimes destacant "la codolada" que consistix en un redolí en un vers llarc i un atre curt.
Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques.
Autors i obres
Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià Jaume Roig.
- Bernat de Fenollar. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on se tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al sigle XVI, gojant de gran acceptació.
- Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades.
Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en Paris i Lleida. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"Hospital dels Inocents" fundat pel Pare Jofre i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
En l'any 1460 es va retirar a Callosa d'En Sarrià durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dònes", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristiana-musulmana. En l'Espill a soles dos dònes se salven de la condena general, la seua dòna Isabel Pellicer i la Mare de Deu. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del sigle XV. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
Teatre
El teatre valencià del Sigle d'Or seguix en la llínea de tota Europa i es desenrolla en l'àmbit religiós principalment.
La catedral de Valéncia fon u dels principals centre dramàtics i ha conservat moltes peces teatrals que mostren l'evolució des de les simples cerimònies populars i folclòriques fins als misteris d'escenografia molt elaborada.
Les representacions que es realisaven durant l'any eren innumerables i tradicionals, i les trobem a lo llarc de tota la geografia valenciana.
En el nort de Castelló destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'Àngel Custodi.
Entre totes les representacions pronte varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV...
El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del sigle XIV, especialment en commemoracions en honor dels reis.
Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals.
L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana perviuria fins a les Germanies, des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià.
Fets rellevants
- El primer llibre imprés en valencià en Espanya es va realisar en Valéncia, açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula Obres e trobes en lahors de la Verge Maria imprés en l'any 1474.
- Els àngels músics de la Catedral de Santa Maria de Valéncia, coneguda com La Sèu.
Personages ilustres
Escritors
- Jordi de Sant Jordi (13??. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc.
- Ausiàs March (1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiva de l'home renaixentiste.
- Joanot Martorell, alba, en el seu Tirant lo Blanch , de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar [...]".
- Joan Roís de Corella (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
- Jaume Roig (ca. 1400-1478), autor de l'Espill o Llibre de les dònes, i l'escola satírica valenciana.
- Sor Isabel de Villena (1430-1490), ploma intimista i tendra.
- Sant Vicent Ferrer Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del Compromís de Casp.
- Bonifaci Ferrer. Autor d'una traducció de la Bíblia a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp.
- Jaume Gaçull Autor entre atres de Lo Somni de Joan Joan
Pintura i escultura
En pintura i escultura es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com:
Este sigle, entre Edat Mija i Renaiximent, és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en Nàpols a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en 1458. Son fill Ferrando II li succeïx a Nàpols en la mateixa brillantor.
Finances
Cites
- "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-Ramon Llull (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-
- "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .Fra Antoni de Canals (1352-1419), dominic com San Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim"
- "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta d'una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sant Vicent Ferrer del orde de pricadors...". Bonifaci Ferrer (1478)
- "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". Lluís de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"
- "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de l'imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...". "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada.. Miquel Péreç (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"
- "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". Joan Esteve (1488) en la seua obra Liber Elegantiarum, diccionari Llatí-Valencià
- "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". Joanot Martorell (1490) en la seua obra Tirant lo Blanch
Vore també
Referències
- ↑ "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" (Diputació de Valéncia. 2007), Joan Ignaci Culla Hernández i Mª Teresa Puerto Ferré. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia
- Cavero Hernández, María Pilar. «Bibliografía de la historia de la imprenta valenciana» Universidad Politécnica de Valencia (2013)
- Gómez Bayarri, José Vicente. «El esplendor de la Valencia del siglo xv» Instituto Luis Vives de Valencia (2001)
- de los Reyes Gómez, Fermín. «La imprenta incunable, el nuevo arte maravilloso de escribir» Centro Superior de Investigaciones Científicas (2015)
Bibliografia
- Puerto Ferre, Teresa. El siglo de Oro de la Lengua Valenciana. Conferencia impartida en l'Universitat de Munich en 2009
- Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, Tirante el Blanco, traducción castellana de 1511, Barcelona, Planeta
- Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, traducción española, prólogo de Mario Vargas Llosa, Madrid, Alianza.
Enllaços externs
| |||||||||||||||||||||||||||||||