Lluís de Fenollet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
LLUISFENOLLET.jpg

Lluís de Fenollet (Xàtiva, sigle XV - † 1505). Cavaller, humaniste i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Fon fill primogenit del senyor d'Annahuir, de qui heretà el senyoriu ademés de la granja dels Aladides comprant el lloc de Guadasséquies en l'any 1486.

Lluís de Fenollet fon un noble cavaller de la població valenciana de Xàtiva, conforme ho afirma D. Nicolau Antonio, en la seua obra Bibliotheca Hispana Vetus. Destacà pel seu valor en la guerra en terres catalanes, prestà diners al rei Joan II per a organisar les seues tropes i incrementà el seu patrimoni familiar conseguint carniceries i molins en la baronia de Canals.

Les senyes que ha deixat Martí de Viciana, en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad de Valencia, poden oferir notes biogràfiques sobre la figura de Lluís de Fenollet. Quan s'ocupa del llinage dels Fenollet, Martí de Viciana dona una llista de nobles d'este ilustre llinage de la Reconquista.

A la casa Fenollet, establida en Xàtiva, li correspongueren els senyorius de Genovés, de Lloc Nou de Torrent i de Lloc Nou de Fenollet.

Als senyors de Fenollet, pels mèrits prestats a la Corona, s'els concedí a perpetuïtat, per privilegi real, la balia de Xàtiva, dit privilegi el tenien concedit des de l'any 1488.

El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'Oriola de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.

Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de Bernat de Centelles, Comte d'Oliva. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei Ferrando el Catòlic, i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any 1512.

Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en Lluís de Santàngel, escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de Saragossa i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'Alacant, del qual fon abadesa també.

Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'Història d'Aleixandre el Gran.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

En l'obra Hystoria de Alexandre (Historia Alexandri Magni), edició de Barcelona de l'any 1481, traduïda del llatí de Quintus Curcius Rufus per Lluís de Fenollet, en el seu colofó se pot llegir:

…en la present lengua valenciana transferida…

L'original està conservat en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]