Diferència entre les revisions de "Camporrobles"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | |||
El municipi està situat en l'extrem noroest de l'altiplà d'Utiel, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, en el llímit en la [[província de Conca]], a 103 quilómetros de la capital valenciana. | El municipi està situat en l'extrem noroest de l'altiplà d'Utiel, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, en el llímit en la [[província de Conca]], a 103 quilómetros de la capital valenciana. | ||
| Llínea 102: | Llínea 101: | ||
{{Municipis de La Plana d'Utiel}} | {{Municipis de La Plana d'Utiel}} | ||
| + | {{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 22:15 12 nov 2024
Camporrobles és un municipi de la Comunitat Valenciana.[1] Pertany a la província de Valéncia i està situat en la comarca de la La Plana d'Utiel-Requena.
Geografia[editar | editar còdic]
El municipi està situat en l'extrem noroest de l'altiplà d'Utiel, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, en el llímit en la província de Conca, a 103 quilómetros de la capital valenciana.
El terme municipal està travessat per les carreteres N-330 en el pK 206, en el trayecte entre Sinarcas i Utiel, per la CV-474 , que es dirigix a Villargordo del Cabriel, per la CV-470 , que permet la comunicació en Mira i Utiel, i per la CV-475 , que conecta en Fuenterrobles.
El relleu del terme municipal és predominantment pla, pero conta en alguns accidents montanyosos destacables.
Clima[editar | editar còdic]
El clima és continental. Els vents dominants són el llevant i el ponent; les pluges es produïxen a l'autumne i primavera; neva en giner i febrer.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
| Nort: Mira (Conca), Aliaguilla, i Sinarques | ||
| Oest: Mira (Conca). | 
|
Est: Utiel, Fuenterrobles |
| Sur: Fuenterrobles, Villargordo del Cabriel |
Demografia[editar | editar còdic]
Contava en una població censada de 1.196 habitants en l'any 2022 (INE).[2]
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 1.552 | 1.458 | 1.471 | 1.398 | 1.379 | 1.362 | 1.378 | 1.372 | 1.373 | 1.405 | 1.195 | 1.196 | ||||||||
Política[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Heliodoro Atienza Vigo | PCE |
| 1983 - 1987 | Heliodoro Atienza Vigo | PCE |
| 1987 - 1991 | Heliodoro Atienza Vigo | EUPV |
| 1991 - 1995 | Miguel Ángel Lorente Berlanga | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Miguel Ángel Lorente Berlanga | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Miguel Ángel Lorente Berlanga | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Miguel Ángel Lorente Berlanga | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Gerardo Gómez Ruiz | PP |
| 2011 - 2015 | Gerardo Gómez Ruiz | PP |
| 2015 - 2019 | Gabriel Mata Gonzále | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | María Inmaculada Alemany Latorre | ENPOSITIVO |
| 2023 | Faustino Pozuelo Ferriz | PP |
Economia[editar | editar còdic]
L'agricultura fins al sigle XIX va estar basada en el cultiu de blat, encara que per estes dates es va estenent el cultiu del safrà i les creïlles. La vinya cobria en l'any 1840 una superfície de solament 40 hectàrees i la producció de vi a penes donava per al consum local. En 1862, segons el llibre de contribució rústica i urbana, la vinya ocupava ya 283 ha i el seu cultiu ho practicaven per lo manco 369 dels 450 llauros del terme, encara que només una dotzena contava en lagars propis per a la vinificació, ubicats en la seua major part en el carrer de Valéncia. Al cultiu del safrà se li dedicaven atres 200 ha, pero la major part de la terra seguia sent de sembradura, en 5079 ha de blat i ordi. L'economia seguix sent bàsicament agrària, en 2500 ha de vinyes, 1100 de cereals i 950 d'armelers en els solans de les serres en l'any 2001. També és molt important la ganaderia, en vàries granges de porcins i numeroses raberes d'ovelles que alternen la vida en l'estable en les pastures a l'aire lliure.
En l'arribada del ferrocarril en la década de 1940 varen sorgir algunes indústries i cellers entre dita década i la de 1950, quedant en l'actualitat tres d'estes últimes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Camporrobles
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Camporrobles
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Camporrobles.
| Municipis de La Plana d'Utiel-Requena | |
|---|---|
| Camporrobles • Capdet de les Fonts • Chera • Fuenterrobles • Requena • Sinarques • Utiel • Venta del Moro • Villargordo del Cabriel | |