Diferència entre les revisions de "Alcàsser"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 85 edicions intermiges d'18 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Infobox_pobles |
| − | + | |image_país = [[File:Localització d'Alcàsser respecte del País Valencià.png|120px]] | |
| − | + | |image_província = [[File:Localització d'Alcàsser respecte de l'Horta Sud.png|135px]] | |
| − | + | |nom = Alcàsser | |
| − | + | |image_escut = [[File:Escudo de Alcàsser.png|95px]] | |
| − | | | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
| − | | | + | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] |
| − | | | + | |província = [[Província de Valéncia]] |
| − | | | + | |comarca = [[L'Horta Sur]] |
| − | | | + | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]] |
| − | | | + | |coor = 39°22′28′′N 0°26′34′′O |
| − | | | + | |superfície = 9,01 km² |
| − | | | + | |altitut = 15 msnm |
| − | + | |població = 10.396 hab. (2022) | |
| − | | superfície = 9 | + | |densitat = 1.089,12 hab./km² |
| − | | població = | + | |gentilici = Alcasser/a |
| − | | | + | |llengua = [[Valencià]] |
| − | | gentilici = Alcasser/a | + | |còdic_postal = 46290 |
| − | | | + | |festes = A partir del 15 d'Agost |
| − | | | + | |alcalde = Alberto Primo Llácer ([[PPCV]]) |
| − | | alcalde = [[ | + | |web = [https://alcasser.es Web oficial d'Alcàsser] |
| − | | | + | |notes = |
| − | |||
}} | }} | ||
| + | '''Alcàsser''' (en [[castellà]] ''Alcácer''), és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]], [[Espanya]] que pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. | ||
| − | + | El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple). | |
| − | |||
| − | El topònim ve del vocable àrap al-qasr, | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Situat al sur de la ciutat de | + | Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous. |
| − | S'accedix ad esta localitat | + | S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]]. |
| − | === Localitats | + | === Localitats llimítrofs === |
| − | Alcàsser llimita en les localitats | + | Alcàsser llimita en les següents localitats: [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Habitada per musulmans i mossàraps, | + | Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]]. |
== Administració == | == Administració == | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Alcalde_1 = Vicente Hernández Martínez | | Alcalde_1 = Vicente Hernández Martínez | ||
| − | | Partit_1 = AEI | + | | Partit_1 = [[AEI]] |
| Alcalde_2 = Ricard Gil i Fabra | | Alcalde_2 = Ricard Gil i Fabra | ||
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Llínea 53: | Llínea 51: | ||
| Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera | | Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera | ||
| Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]] | | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]] | ||
| − | | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera - MªRemedios Avia Ferrer | + | | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer |
| − | | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]- [[PPCV]] | + | | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]-[[PPCV]] |
| Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer | | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Mª Remedios Avia Ferrer | ||
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Eva Zamora Chanzá | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Eva Zamora Chanzá | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Alberto Primo Llácer | ||
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| + | Conta en una població de 10.396 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | ||
| − | + | <center> | |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| − | |||
| − | |||
| − | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || | + | | align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || align=center| 8.716 || align=center| 9.813 || align=center| 10.396 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Coleges i Instituts == | == Coleges i Instituts == | ||
| − | Alcàsser, conta en | + | Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults. |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Destaquen els dolços: | + | Destaquen els dolços: ''plat de glòria'', ''coca de carabassa'', ''coca d'arrop'', ''coca fina'', ''coca borracha'' i ''pilotes dolces''. |
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La primera mitat del | + | La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital. |
| − | Actualment | + | Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial. |
| − | Alcàsser | + | Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | * | + | * Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora. |
| − | Ademés | + | [[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]] |
| + | Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat. | ||
| − | *Palau de la Baronia. | + | * Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | En | + | En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | * [[Himne d'Alcàsser]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.alcasser.es/ Ajuntament d'Alcàsser] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alcàsser INE. Població d'Alcàsser] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Alcàsser}} | |
| − | + | ||
| − | + | {{Municipis de L'Horta Sur}} | |
| − | + | {{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | |
| + | |||
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]] | ||
Última revisió del 22:07 12 nov 2024
| Alcàsser | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Picassent | |||
| Ubicació: | 39°22′28′′N 0°26′34′′O | |||
| • Altitut: | 15 msnm | |||
| Superfície: | 9,01 km² | |||
| Població: | 10.396 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 1.089,12 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcasser/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46290 | |||
| Festes majors: | A partir del 15 d'Agost | |||
| Alcalde: | Alberto Primo Llácer (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Alcàsser | |||
Alcàsser (en castellà Alcácer), és un municipi de valencià, Espanya que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, la fortalea, seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula alcàzar (Alcazar de San Juan, per eixemple).
Geografia[editar | editar còdic]
Situat al sur de la ciutat de Valéncia, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.
S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la V-31.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Alcàsser llimita en les següents localitats: Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En l'any 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any 1400 se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any 1443 és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any 1805.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Hernández Martínez | AEI |
| 1983 - 1987 | Ricard Gil i Fabra | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Cristóbal.M. LLorens Alemany | UV |
| 1991 - 1995 | Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Julio Chanzá Romaguera | UV |
| 1999 - 2003 | Julio Chanzá Romaguera | UV |
| 2003 - 2007 | Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer | UV-PPCV |
| 2007 - 2011 | Mª Remedios Avia Ferrer | PPCV |
| 2011 - 2015 | Mª Remedios Avia Ferrer | PPCV |
| 2015 - 2019 | Eva Zamora Chanzá | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Eva Zamora Chanzá | PSPV-PSOE |
| 2023 | Alberto Primo Llácer | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 10.396 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||
| 3.200 | 3.411 | 3.530 | 4.055 | 4.368 | 4.473 | 4.679 | 5.449 | 6.555 | 7.191 | 7.229 | 8.351 | 8.505 | 8.716 | 9.813 | 10.396 | ||||
Coleges i Instituts[editar | editar còdic]
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, 9 d'octubre, Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Destaquen els dolços: plat de glòria, coca de carabassa, coca d'arrop, coca fina, coca borracha i pilotes dolces.
Economia[editar | editar còdic]
La primera mitat del sigle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.
Actualment se cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
Alcàsser té dos polígons industrials, el de El Plà i el de L'Alter, diversos bancs i botigues.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del sigle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.
- Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
Festes[editar | editar còdic]
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en novembre) Del quinze al dèneu de març se celebren les falles, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'octubre es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia 5 de giner els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Alcàsser
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alcàsser
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcàsser.
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |