Diferència entre les revisions de "Polinyà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Escudo de Polinyà de Xúquer.svg|thumb|250px|Escut de Polinyà]]
+
[[File:Polinyà de Xúquer (País Valencià), detall.jpg|thumb|250px|Polinyà]]
  
−
'''Polinyà''', també conegut com a Polinyà de Xuquer, és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Baixa]].
+
'''Polinyà''' (en [[castellà]] ''Poliñá de Júcar''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Baixa]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 +
[[File:Escudo de Polinyà de Xúquer.svg|thumb|200px|Escut de Polinyà]]
 +
 
Situat en la planura aluvial formada pel [[riu Xúquer]], el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.
 
Situat en la planura aluvial formada pel [[riu Xúquer]], el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.
  
Llínea 9: Llínea 11:
  
 
==Història==
 
==Història==
−
En el terme municipal de [[Benicull]] (Antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (''Sima de la Pedrera''), época romana (''Altet de Cocasanta'' i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el [[23 de setembre]] de l'any [[1836]], moment en que escomença l'història de Polinyà com municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, du data del [[7 d'abril]] de l'any [[1254]]: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la [[catedral de Valéncia]], a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.
+
En el terme municipal de [[Benicull]] (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (''Sima de la Pedrera''), época romana (''Altet de Cocasanta'' i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el [[23 de setembre]] de l'any [[1836]], moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent.
 +
 
 +
El document més antic conegut, fins ara, du data del [[7 d'abril]] de l'any [[1254]]: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la [[catedral de Valéncia]], a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Luís Escrivá Ventura
 +
  | Partit_1 = [PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = José Luís Escrivá Ventura
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = José Luís Escrivá Ventura
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Vicente Navarro Torres
 +
  | Partit_4 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicente Navarro Torres
 +
  | Partit_5 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_6 = José Daniel Martí Artal
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = José Daniel Martí Artal
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Vicente Navarro Torres
 +
  | Partit_8 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_9 = Óscar Navarro Torres
 +
  | Partit_9 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_10 = Óscar Navarro Torres
 +
  | Partit_10 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_11 = Óscar Navarro Torres
 +
  | Partit_11 = [[EUPV]]
 +
  | Alcalde_12 = Óscar Navarro Torres
 +
  | Partit_12 = [[EUPV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Polinyà conta en una població de 2.495 habitants, segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].
+
Polinyà conta en una població de 2.493 habitants, segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
  
 
La segregació de la localitat de [[Benicull]] en l'any [[2003]] ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.
 
La segregació de la localitat de [[Benicull]] en l'any [[2003]] ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
−
 
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2018]] !! [[2022]]
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2018]]
 
 
|-
 
|-
−
| align=center| 3.104 || align=center| 3.089 || align=center| 3.127 || align=center| 3.048 || align=center| 3.031 || align=center| 3.031 || align=center| 3.016 || align=center| 2.231 || align=center| 2.244 || align=center| 2.479 || align=center| 2.504 || align=center| 2.459
+
| align=center| 3.104 || align=center| 3.089 || align=center| 3.127 || align=center| 3.048 || align=center| 3.031 || align=center| 3.031 || align=center| 3.016 || align=center| 2.231 || align=center| 2.244 || align=center| 2.479 || align=center| 2.504 || align=center| 2.459 || align=center| 2.493
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
L'economia de la localitat està centrada en la [[taronja]] i un chicotet sector de la [[fusta]]. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis. Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.
+
L'economia de la localitat està centrada en la [[taronja]] i un chicotet sector de la [[fusta]]. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis.  
  
−
==Administració==
+
Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.
−
{{Alcaldes_Espanya
 
−
| alcalde_1 =
 
−
| partit_1 =
 
−
| alcalde_2 = Jose Luis Escriva
 
−
| partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
−
| alcalde_3 = Jose Luis Escriva
 
−
| partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
−
| alcalde_4 = Vicente Navarro Torres
 
−
| partit_4 = [[EUPV]]-[[Esquerra Unida|EU]]
 
−
| alcalde_5 = Carmen Llombart
 
−
| partit_5 = [[EUPV]]-[[Esquerra Unida|EU]]
 
−
| alcalde_6 = Daniel Martí
 
−
| partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
−
| alcalde_7 = Daniel Martí
 
−
| partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
−
| alcalde_8 = Vicente Navarro Torres
 
−
| partit_8 = [[EUPV]]-[[Esquerra Unida|EU]]
 
−
| alcalde_9 = Oscar Navarro Torres
 
−
| partit_9 = [[EUPV]]-[[Esquerra Unida|EU]]
 
−
}}
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 65: Llínea 78:
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
 
Té l'[[arròs]] com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'[[arròs al forn]] o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La [[paella]], en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": [[ou]], [[bacallar]] i fenoll, [[bleda|bledes]] o [[espinac|espinacs]]; se solia menjar en [[Semana Santa]].
 
Té l'[[arròs]] com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'[[arròs al forn]] o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La [[paella]], en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": [[ou]], [[bacallar]] i fenoll, [[bleda|bledes]] o [[espinac|espinacs]]; se solia menjar en [[Semana Santa]].
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 +
* [https://www.polinyadexuquer.es Ajuntament de Polinyà]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Polinyà INE. Població de Polinyà]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Polinyà de Xúquer}}
 
{{commonscat|Polinyà de Xúquer}}
−
*[https://www.polinyadexuquer.es Ajuntament de Polinyà]
 
−
* [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
 
  
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 22:09 12 nov 2024

Polinyà

Polinyà (en castellà Poliñá de Júcar), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[editar | editar còdic]

Escut de Polinyà

Situat en la planura aluvial formada pel riu Xúquer, el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-505.

Història[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Benicull (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (Sima de la Pedrera), época romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el 23 de setembre de l'any 1836, moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent.

El document més antic conegut, fins ara, du data del 7 d'abril de l'any 1254: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valéncia, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Luís Escrivá Ventura [PSPV-PSOE]]
1983 - 1987 José Luís Escrivá Ventura PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Luís Escrivá Ventura PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Navarro Torres EUPV
1995 - 1999 Vicente Navarro Torres EUPV
1999 - 2003 José Daniel Martí Artal PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Daniel Martí Artal PSPV-PSOE
2007 - 2011 Vicente Navarro Torres EUPV
2011 - 2015 Óscar Navarro Torres EUPV
2015 - 2019 Óscar Navarro Torres EUPV
2019 - 2023 Óscar Navarro Torres EUPV
2023 Óscar Navarro Torres EUPV

Demografia[editar | editar còdic]

Polinyà conta en una població de 2.493 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.

La segregació de la localitat de Benicull en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2008 2011 2018 2022
3.104 3.089 3.127 3.048 3.031 3.031 3.016 2.231 2.244 2.479 2.504 2.459 2.493

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un chicotet sector de la fusta. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis.

Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.

Monuments[editar | editar còdic]

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor
  • Ermita de San Sebastià. Del sigle XV. Reconstruïda fa poc.
  • La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
  • Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del sigle passat.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallar i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Semana Santa.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera  •  Almussafes  •  Benicull  •  Corbera  •  Cullera  •  Favara  •  Fortaleny  •  Llaurí  •  Polinyà  •  Riola  •  Sollana  •  Sueca


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Polinyà&oldid=364840»