L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Moluscs en la cultura

Els moluscs en la cultura eixerciten diversos papers, inclosos l'art i la lliteratura, en interaccions pràctiques (tant útils com a nocives) i usos simbòlics.

Mònstruo marí molusc, obra d'Alphonse de Neuville per a ilustrar Vint mil llegües de viage submarí de Juliol Verne, 1871.

Les interaccions pràctiques en moluscs van des del seu us com a aliment, a on espècies tan diverses com els caragols i els calamars es consumixen en molts països, fins a l'ocupació de moluscs com "diners de closca" (shell money) i per a fabricar tenyides i instruments musicals, per a l'adorn personal en closques marines, perles o nacre, com objectes per a coleccionar, com mònstruos marins ficticis i com a matèria primera per a artículs d'artesania com els "Sailor's Valentines". Alguns bivalvats són utilisats com bioindicadores per a supervisar l'integritat d'entorns marins i d'aigua dolça.

Les interaccions nocives en els moluscs inclouen les picadures dels caragols con i les mordeduras venenoses de certs polps; els polps d'anells blaus només piquen quan se'ls provoca, pero el seu verí mata a una quarta part de les persones mossegades. Alguns caragols són vectores de malalties com l'esquistosomiasis, una de les principals malaltia tropicals que infecta a uns 200 millons de persones; uns atres són greus plagues per als cultius, i espècies com el caragol jagant d'Àfrica oriental (Lissachatina fulica) han danyat els ecosistemes de les zones a on s'han introduït.

Les closques de moluscs s'han utilisat àmpliament en l'art, ya siga tallades directament, a voltes com camafeos, o representades en pintures. En la cultura popular, el caragol és conegut per la seua estereotipada llentitut, mentres que el polp i el calamar jagant apareixen en la lliteratura des de l'época clàssica com a mònstruos de les profunditats. Els mònstruos multicéfalos i en tentàculs figuren com la Gorgona i la Medusa de la mitologia grega, i el kraken de les llegendes nòrdiques. El taxónomo Carl Linnaeus va batejar la closca de Venus com Venus dione, per la deesa de l'amor i la seua mare, i va donar nom a les seues parts en descriptores obertament sexuals.

Context

La cultura consistix en el comportament social i les normes que es troben en les societats humanes i es transmeten a través de l'aprenentage social. La cultura universal de totes les societats humanes inclou formes expressives com l'art, la música, la dansa, els rituals, la religió i tecnologies com l'use de ferramentes, la cuina, la vivenda i el vestit. El concepte de cultura material comprén expressions físiques com la tecnologia, l'arquitectura i l'art, mentres que la cultura immaterial inclou principis d'organisació social, mitologia, filosofia, lliteratura i ciència.[1] Este artícul descriu el paper que eixerciten els moluscs en la cultura humana, aixina definida.

Interaccions pràctiques

Adorn

Artícul principal → Concha.
 
Closques de gasteròpodes, cauri, en el trage tradicional dels kikuyu de Kènia

Les closques marines són admirades i coleccionades per conquiliólogos i atres persones en fins científics i per les seues qualitats decoratives.[2]

Les closques marines han segut utilisades com a adorn personal, tal com les cordoneres de cauri en la vestimenta tradicional dels kikuyu de Kènia,[3] i la vestimenta formal dels Reis i Reines Nacarados (perlies) de Londres.[4]

La majoria dels moluscs en closca poden produir perles, pero només les dels bivalvats i alguns gasteròpodes, les closques dels quals estan recobertes de nacre, són valioses.[5][6] Les millors perles naturals les produïxen les ostres marines, Pinctada margaritifera i Pinctada mertensi, que viuen en les aigües tropicals i subtropicals del oceà Pacífic. Les perles naturals es formen quan un chicotet objecte estrany queda atrapat entre el mant i la closca.

Les perles per a joyeria es cultiven insertant "llavors" o contes en les ostres. El método de les "llavors" utilisa grans de closca mòlta de clòchines d'aigua dolça, i la sobreexplotació per a este fi ha posat en perill vàries espècies de clòchines d'aigua dolça en el surest d'Estats Units.[6] L'indústria de la perla és tan important en algunes zones, que es gasten importants sumes de diners en vigilar la salut dels moluscs cultivats.[7]

Instruments musicals

Artícul principal → Caracola.
 
Sacerdot hindú tocant una trompeta ritual fabricada en la chank sagrada Turbinella pyrum

Les closques marines, entre elles la sagrada chank o shankha (Turbinella pyrum), la "trompeta de Salamandra" (Charonia tritonis) i la closca regna (Aliger gigues) s'han utilisat com a instruments musicals al voltant del món.[8][9][10]

Artesania

En el XIX, les closques es varen convertir en objectes d'artesania, com els Sailor's Valentines. Les dònes aborigen de La Perouse, en Sídney, confeccionen objectes de recort que ara es consideren obres d'art.[11]

Aliment

 
Ostricultura en Bretanya

Moltes espècies de moluscs es recolecten o cacen per a servir d'aliment. Entre ells s'inclouen gasteròpodes com el buccino, bivalvats com vieiras, berberechos, clòchines i pechines, i cefalòpodes com polps i calamars.[12][13]

 
Varis tipos de buccinos a la venda en Japó

El cultiu d'ostres,[14] abalones[15][16] i vàries espècies de clòchines està molt estés; l'ostricultura es remonta a l'época romana.[17][18][19][20]


Moltes receptes de tot lo món es basen en moluscs dels tres órdens principals.[21][22][23] Entre els cefalòpodes, tant el polp com el calamar s'utilisen en plats com els populars calamars fregits,[24] el sushi i el sashimi.[25] Entre els bivalvats, les pechines s'utilisen per a sopes espesadas (chowders)[26] o com a salsa per a la pasta, com els spaghetti alle vongole,[27] mentres que les clòchines es consumixen com moules marinieres, hui en dia acompanyats de creïlles fregides.[28] Entre les receptes en gasteròpodes figuren els escargots i caragols terrestres en la cuina francesa,[29] i els buccinos en cuines de tot lo món.[30]

Púrpura imperial

Artícul principal → Púrpura de Tir.
 
L'emperador bizantino Justiniano I vestit de púrpura de Tir i lluint numeroses perles

La púrpura de Tir o imperial, elaborada a partir de les glándulas tintóreas de les closques de murex, "... valia el seu pes en argent" en el IV, segons Teopompo.[31] El descobriment de grans cantitats de closques de murex en Creta sugerix que els minoicos podrien haver segut pioners en l'extracció de la "púrpura imperial" durant el periodo minoico mig, en els sigles XX-XVIII, sigles abans que els tirios.[32][33]

Seda de mar

Artícul principal → Seda de mar.

La seda de mar és un teixit fi, rar i valiós produït a partir dels llarcs fils sedosos (byssus) que segreguen varis moluscs bivalvats, en particular Pinna nobilis, per a adherir-se al fondo marí.[34] Procopio, escrivint sobre les guerres perses cap a l'any 550 de nostra era, afirmava que "els cinc sátrapa hereditaris (governadors) d'Armènia que rebien les seues insígnies de l'emperador romà rebien clámides (o mants) fets de llana pinna". Segons pareix, només les classes dirigents podien dur estes clámides".[35]

Diners de closca

 
Diners de closca en us en un gravat de 1845

Els pobles de l'Oceà Índic, l'Oceà Pacífic, Amèrica del Nort, Àfrica i el Carib han utilisat closques com a moneda, inclós el cauri o Monetària moneta[36] en les societats preindustriales. No obstant, no s'utilisaven necessàriament per a transaccions comercials, sino principalment com a mostra d'estatus social en ocasions importants, com les bodes.[37] Quan s'utilisaven per a transaccions comercials, funcionaven com a diners per a productes bàsics, com un ben comerciable el valor del qual diferia d'un lloc a un atre, a sovint com a conseqüència de les dificultats de transport, i que era vulnerable a una inflació incurable si apareixien mijos de transport més eficients o comportaments de "febra de l'or".[38] Entre les tribus dels boscs orientals de Norteamérica, els contes de closca conegudes com wampum es penjaven de cordes i s'utilisaven com a diners.[39][40][41]

Bioindicadores

Els moluscs bivalvats s'utilisen com bioindicadores per a vigilar la calitat del mig aquàtic, tant en aigua dolça com en el mig marí. L'estat i l'estructura de les seues poblacions, la seua fisiologia, el seu comportament i els seus nivells de contaminació en substàncies químiques proporcionen una indicació detallada de l'estat de l'ecosistema. Com són sésiles, servixen com a representants del seu entorn fàcilment controlables.[42]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2011) Sociology, Pearson Prentice Hall, p. 53. OCLC 652430995. ISBN 978-0137001613.
  2. ↑ «Home page». The Conchological Society of Great Britain and Ireland. Consultat el 2 Jul 2016.
  3. ↑ White, Stewart Edward (2015). African Camp Fires, Read Books, p. 66. ISBN 978-1-4733-7064-7.
  4. ↑ Swinnerton, Jo (2004). The London Companion, Robson, p. 18. ISBN 978-1-861-05799-0.
  5. ↑ Ruppert, Fox & Barnes 2004, pàg. 300–343
  6. ↑ 6,0 6,1 Ruppert, Fox & Barnes 2004, pàg. 367–403
  7. ↑ Jones, J. B.. “Diseases of Pearl Oysters and Other Molluscs: a Western Australian Perspective”. Journal of Shellfish Research 25 (1): 233–238. doi:10.2983/0730-8000(2006)25[233:DOPOAO]2.0.CO;2.
  8. ↑ “Shell Trumpets from Western Mexico” (1991). Papers from the Institute of Archaeology 2: 42–51. Institute of Archaeology, University College London. doi:10.5334/pia.16.
  9. ↑ «Conch Shell Trumpet (Davui)». Metropolitan Museum of Art. Consultat el 2 Jul 2016.
  10. ↑ Montagu, Jeremy (2007). Origins and Development of Musical Instruments, Scarecrow Press, p. 103. ISBN 978-0-8108-7770-2.
  11. ↑ «Shellwork Sydney Harbour Bridge». National Museum of Austràlia Collections. Consultat el 2 Jul 2016.
  12. ↑ Garrow, J.S. (2000). Human Nutrition and Dietetics, Elsevier Health Sciences, p. 370. ISBN 978-0-443-05627-7.
  13. ↑ «China catches almost 11m tonnes of molluscs in 2005». FAO. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2016. Consultat el 2 Jul 2016.
  14. ↑ Higginbotham, James Arnold (1997). Piscinae: Artificial Fishponds in Roman Italy (en en), UNC Press Books. ISBN 978-0-8078-2329-3.
  15. ↑ «Abalone Farming on a Boat».Consultat el 16 Ago 2014.
  16. ↑ “Abalone Aquaculture in Western Austràlia” (1 de octubre 1997). Fisheries Management Paper 109. Fisheries Western Austràlia. ISSN 0819-4327.
  17. ↑ «Mussel Culture in British Columbia». BC Shellfish Growers Association.
  18. ↑ Calta, Marialisa. Mussels on Prince Edward Island, The New York Claves. Recuperate le 3 de juliol 2016.
  19. ↑ Northern Economics. «The Economic Impact of Shellfish Aquaculture in Washington, Oregon and Califòrnia». Pacific Shellfish Institute. Consultat el 2 Jul 2016.
  20. ↑ Kurlansky, Mark (2006). The Big Oyster: History on the Half Shell, Ballantine Books, p. 49. ISBN 978-0-345-47638-8.
  21. ↑ «Mollusk recipes (2,903 recipes)». Cookpad. Consultat el 20 ene 2018.
  22. ↑ «Mollusks» (en en). Food & Wine. Consultat el 20 ene 2018. «Estes sorprenents receptes inclouen pechines al vapor en foie gras i cavatelli en clòchines, lillet i eneldo.»
  23. ↑ «Shellfish recipes». BBC. Consultat el 2018-01-20.
  24. ↑ «The origin of an appetizer: A look at the creation of calamari». Consultat el 1 Sep 2014.
  25. ↑ (2008) The Complete Idiot's Guide to Sushi and Sashimi, DK Publishing, p. 10. ISBN 978-1-4406-3657-8.
  26. ↑ «History of Chowder, History of Clam Chowder, History of Fish Chowder». Whatscookingamerica.net. Consultat el 2007-12-01.
  27. ↑ «Spaghetti alle Vongole (Spaghetti with Clams)». Italian Tourism. Consultat el 20 ene 2018.
  28. ↑ Spoiden, Stéphane. «The Betrayal of Moules-frites», French Food: On the Table, On the Page, and in French Culture, Routledge, p. 162 and throughout. ISBN 978-0415936286.
  29. ↑ «Snails as Food». Snail World. Consultat el 2 Jul 2016.
  30. ↑ Whelks llaure healthy, versatile and sustainable - baix why did we stop eating them in the UK?, The Independent. Recuperate le 20 ene 2018.
  31. ↑ El historiador del sigle IV a.C. Teopompo, citat per Ateneu (12:526) cap a l'any 200 a. C., segons Gulick, C.B. (1941). Athenaeus, The Deipnosophists, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-99380-8.
  32. ↑ Reese, D.S. (1987). “Palaikastro Shells and Bronze Age Purple-Dye Production in the Mediterranean Basin”. Annual of the British School of Archaeology at Athens 82: 201–6. doi:10.1017/s0068245400020438.
  33. ↑ Stieglitz, R.R. (1994). “The Minoan Origin of Tyrian Purple”. Biblical Archaeologist 57 (1): 46–54. doi:10.2307/3210395.
  34. ↑ Webster's Third New International Dictionary (Unabridged) 1976. G. & C. Merriam Co., p. 307.
  35. ↑ Turner, R.D.. “The Family Pinnidae in the Western Atlantic”. Johnsonia 3 (38).
  36. ↑ «Cowry Shells, a trade currency». Museum of the National Bank of Belgium. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2017. Consultat el 2 Jul 2016.
  37. ↑ Maurer, B.. “The Anthropology of Money”. Annual Review of Anthropology 35: 15–36. doi:10.1146/annurev.anthro.35.081705.123127.
  38. ↑ (2003) The Shell Money of the Slave Trade, Cambridge University Press. ISBN 978-0521541107. En particular, els capítuls "Boom and slump for the cowrie trade" (pàgines 64-79) i "The cowrie as money: transport costs, values and inflation" (pàgines 125-147).
  39. ↑ Dubin, Lois Sherr. North American Indian Jewelry and Adornment: From Prehistory to the Present. New York: Harry N. Abrams, 1999: 170–171. ISBN 0-8109-3689-5.
  40. ↑ Jacobs, Jaap. The Colony of New Netherland: A Dutch Settlement in Seventeenth-century America. Cornell University Press, 2009. pg. 14
  41. ↑ Geary, Theresa Flores (2008). The Illustrated Bead Bible: Terms, Tips & Techniques (en en), Sterling Publishing Company, Inc.. ISBN 978-1-4027-2353-7.
  42. ↑ Université Bordeaux. «MolluSCAN eye project». Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2016. Consultat el 28 ene 2017.

Bibliografia

(2004) Invertebrate Zoology, 7º edició, Brooks/Cole. ISBN 978-0-03-025982-1.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moluscs_en_la_cultura&oldid=1262782»