Pinctada

Pinctada

Pinctada és un gènero d'ostres d'aigua salada, moluscs bivalvats marins de la família Pteriidae, les ostres perleras. Estes ostres tenen una capa interior forta composta de nacre, també coneguda com «madreperla».

Les ostres perleras no estan estretament relacionades en les ostres comestibles de la família Ostreidae, ni en les clòchines perlíferos d'aigua dolça de les famílies Unionidae i Margaritiferidae.

Pinctada margaritifera i P. maxima s'utilisen per al cultiu de perles de la Mar del Sur i de Tahití. Es cultiven àmplia i principalment en l'Indo-Pacífic central i oriental. Es pot vore una ostra perlera en el revers del billet de 1000 pesos de les Filipines.

L'ostra perla, Pinctada imbricata, té un doble interés econòmic en l'orient de Veneçuela, donat el seu consum i producció de perles. Es va evaluar el creiximent de la closca, múscul i restant de teixits, aixina com la supervivència de jovenils (llongitut de closca de 19,1±2,22 mm) i l'influència dels factors ambientals (temperatura, salinitat, oxigen dissolt, seston, biomassa fitoplanctònica i comunitat incrustante o "fouling"), en organismes confinats en cilindres de PVC, cilindres de malla plàstica, cistelles obertes i cistelles tancades, suspesos en un "long line". Els ensajos es varen realisar en la Baïa de Mochima, estat Sucre, Veneçuela, durant sèt mesos. El creiximent i la supervivència varen ser similars en els diferents elements de confinament, no existint diferències significatives en tots els paràmetros de creiximent estudiats. Els organismes cultivats en les cistelles obertes varen presentar la major pendent en la relació entre la llongitut de la closca i la massa dels teixits. El patró de creiximent va tindre una associació positiva en la disponibilitat d'aliment (concentració de seston i clorofila a), evidenciant l'influència d'este factor en el creiximent de P. imbricata. Al no poder-se detectar diferències significatives en els paràmetros de creiximent entre els elements de cultiu, se sugerix l'utilisació de l'element que produïx menors costs (cilindres de malla plàstica). Els resultats mostren poca factibilitat de l'espècie per a ser cultivada en la Baïa de Mochima en sèt mesos, ya que no es va alcançar la talla mínima de comercialisació (50 mm llongitut de la closca) i la supervivència va ser 40-60%. No obstant, se sugerix prolongar el temps de cultiu fins a alcançar la talla comercial.