Iglésia de Sant Nicolás de Bari i Sant Pedro Màrtir

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Sant Nicolás de Bari i Sant Pedro Màrtir

La iglésia parroquial-Museu de Sant Nicolás de Bari i de Sant Pedro Màrtir de Valéncia (Espanya) és una iglésia parroquial situada entre la calle Cavallers n.º 35 i la plaça de Sant Nicolás en el centre històric de Valéncia, concretament entre els barris de La Seu, El Carmen i El Mercat. És un dels millors eixemples de convivència d'un edifici d'estructura gòtica d'el XV en una espectacular decoració barroca d'el XVII.

Des de 1981 és be d'interés cultural i monument històric-artístic nacional, i despuix de la seua restauració en l'any 2016 li la coneix popularment com la Capella Sixtina Valenciana. Des d'octubre de 2019 és reconeguda com museu per part de la Generalitat Valenciana i des de novembre de 2022 forma partix del Consell Internacional de Museus (ICOM).

Dispon del seu habitual horari de cult i també d'un horari per a visites turístiques o culturals.

Història

Erro al crear miniatura:

Rompimiento de glòria pintat al fresca en la zona superior del presbiteri del altar major, representant a Sant Pedro Màrtir (esquerra) i a Sant Nicolás de Bari (dreta) rodejats per sis Doctors de l'Iglésia situats en sis pechinas

Orígens

El temple se situa junt a la calle Cavallers, que era l'antic decumano de la Valentia Edetanorum fundada pels romans en l'any 138 a. C., i en les afores de la plaça de Sant Nicolás s'han trobat restants funeraris pertanyents a un antic temple romà.

Després va anar breument un temple paleocristiano visigodo fins a l'arribada dels musulmans en el VIII, quan en el seu lloc es va erigir una mesquita orientada cap a l'est, cap a La Meca, situada a 4300 km.

En la conquista de Valéncia per part del rei Jaime I d'Aragó el 9 d'octubre de 1238 esta antiga mesquita va ser consagrada com parròquia cristiana i donada a l'Orde de Predicadores (Dominicos), els qui varen escomençar a gestionar-la en els seus primers anys i la varen dedicar a Sant Nicolás de Bari, ya que uns anys arrere el fundador de la seua orde (Sant Dumenge de Guzmán) va viure els últims anys de la seua vida i va celebrar els primers Capítuls Generals de l'orde en la iglésia de Sant Nicolò delle Vigne, despuix convertida en la basílica dedicada al fundador dominico en Bolonya.

Anys despuix la mateixa orde va posar un altar al protomártir dels dominicos, Sant Pedro Màrtir o Sant Pedro de Verona. En eixe altar, segons escriu Jaume Roig en el "Llibre de Fàbrica" de l'iglésia, va tindre lloc un milacre que va fer elevar a este màrtir a la cotitularidad de la parròquia junt a Sant Nicolás, per lo que abdós sants són cotitular del temple.

Arquitectura gòtica

Erro al crear miniatura:

Portada de la Capella de la Comunió i portada gòtica d'el XV en el rosetón damunt

Va ser en el XV, el Sigle d'Or valencià, quan el temple va ser reconstruït i ampliat adquirint la seua actual fisionomia del gòtic valencià en una sola nau, àbsit poligonal i sis crujir, en les que hi ha sengles voltes de crucería simple i sis capelles a cada costat situades entre els contraforts dels arcs ogivals de la nau.

Esta ampliació va ser baix el rectorat de Alfonso de Borja, que va ser rector de la parròquia a partir de 1419 i posteriorment Bisbe de Valéncia, Moradura i finalment va ser nomenat Papa Calixto III. L'administrador de la parròquia durant este periodo va ser Jaume Roig, autor del llibre de fàbrica de les obres d'ampliació del temple i que ademés està enterrat als peus del mateix.

Un atre element gòtic que es conserva és la portada exterior als peus del temple, construïda en la segona mitat d'el XV, en arquivoltas en arcs ogivals, en un relleu barroc afegitó posteriorment en el tímpan, i en un "plat de carn" esculpido en la clave aludint be a un milacre de Sant Nicolás de Bari o be a un atre milacre de Sant Pedro Màrtir. Sobre esta portada es troba un gran rosetón neogótico inspirat en l'Estrela de David, que va ser una ampliació del rosetón gòtic original que hi havia en el mateix lloc pero de menors dimensions.

A la dreta d'esta portada es troba l'única capella exterior del temple, tancada en una reixat i cridada del Crist del Fossar, ya que en este lloc (als peus del temple) es trobava l'antic cementeri parroquial abans de la seua ampliació gòtica d'el XV. Esta capella té una menuda volta nervada que va poder haver segut obra de l'arquitecte Pere Compte.

Decoració barroca

Erro al crear miniatura:

Els nervis curzándose en les voltes gòtiques de crucería, cobertes de la decoració barroca com els trampantojos d'uns óculos mirant cap al cel

Erro al crear miniatura:

La nau gòtica coberta de les pintures barroques al fresca, dissenyades per Palomino i eixecutades per Dionís Vidal

El gust per la decoració barroca s'obri pas en l'interior dels temples cristians dins de l'ambient de la Contrarreforma i l'idea de modernisar lo gòtic. Per este motiu a finals d'el XVII, entre 1690 i 1693, l'arquitecte barroc Juan Bautista Pérez Castiel va cobrir l'interior en esgrafiados, estucs i relleus que eren més be escultures, com els putti d'escayola esculpidos sobre cada pilastra. També varen ser obra seua els arcs de mig punt sobre les capelles que oculten els originals arcs apuntats gòtics.

Per a la renovació pictòrica, el canonge Vicente Victoria i l'Arquebisbe Rocabertí varen invitar a Valéncia al mestre Antonio Palomino, pintor de cambra del rei Carlos II. Palomino va treballar en Valéncia realisant els frescas de la cúpula de la Basílica de la Verge dels Desamparats i els de l'Iglésia dels Sants Juanes, i finalment va dissenyar l'elaborat i complex programa iconográfico de l'Iglésia de Sant Nicolás. La pintura al fresca la va eixecutar el seu discípul valencià Dionís Vidal entre 1697 i 1700. Abdós pintors, Palomino i Vidal, es troben retratats en el mur hastial, just a la dreta del gran rosetón.

La complexitat d'estes pintures barroques a la fresca es basa que varen deure adaptar-se a les voltes gòtiques de crucería que hi havia en la nau, i entre les seues nervis s'obrien els sis lunetos sobre cada una de les finestres.

Cada luneto va ser aprofitat per a representar un succés de la vida d'un dels dos sants titulars de la parròquia: en els lunetos del costat del evangelio es representen moments de la vida de Sant Pedro Màrtir i en els lunetos del costat de l'epístola es representen moments de la vida de Sant Nicolás de Bari. Cada escena és escoltada per dos membres de les nou categories del Cor angélico, dos Sants, dos Màrtirés o dos Vérgens, i es representen també figures alegóricas de virtuts morals cristianes atribuïdes als sants i relacionades en l'escena principal del luneto.

És en esta reforma barroca quan les finestres deixen de ser gòtiques i passen a ser totes rectangularés en alabastre, de les quals en l'actualitat solament es conserven les dos més pròximes als peus del temple.

Reforma neogótica

Erro al crear miniatura:

Torre campanar i frontera neogótica de l'iglésia vistes des de la plaça de Sant Nicolás

La reforma neogótica va ser portada a terme per Timoteo Calvo en 1861. La frontera sur, que recau a la peatonal plaça de Sant Nicolás, és tota d'estil neogótico per una remodelació urbanística de la plaça de Sant Nicolás promoguda per l'Ajuntament en el XIX. A l'esquerra de la seua portada es troba un panel ceràmic de 1957 en recort de la premonició que el dominico valencià Sant Vicente Ferrer li va fer a un jove Alfonso de Borja, vaticinant que algun dia el jove seria nomenat Papa, tal com va succeir anys despuix.

Algunes capelles varen ser també redecorades, mentres que les finestres del temple varen ser substituïdes per vidrieres neogóticas en arcs apuntats, per ad açò varen mutilar part del mur que hi havia sobre cada una de les finestres barroques rectangulars. Les úniques finestres que varen permanéixer rectangulars varen ser les dos més pròximes al mur hastial als peus del temple. Precisament sobre este mur es va ampliar el discret rosetón gòtic que hi havia, mutilant novament aixina partix del mur i per tant partix de les pintures de Vidal, resultant l'actual rosetón neogótico inspirat en l'Estrela de David.

També en este periodo es va ocultar una pintura vital per a la completa comprensió del programa pictòric de Palomino, la representació de la Alegoria de l'Iglésia triumfant sobre les Herejías situada sobre la porta del mur hastial. Va ser ocultada darrere de la cancela de fusta que protegix la porta als peus del temple pel rebuig que li produïa a molta gent contemplar una figura femenina portant una tiara papal, per lo que era confosa en una papisa i, per tant, motiu de polèmica. Esta pintura va ser recuperada durant l'última restauració de 2016.

Obres d'art

Tant en les capelles del temple com en l'aula capitular es troben obres d'artistes del nivell dels pintors Rodrigo d'Osona, Vicente Macip, Juan de Juanes, Jacinto d'Espinosa, Fernando Yáñez de la Almedina i les més recents dels germans Carlos i José Manuel Pou, aixina com imàgens d'escultors com Ignacio Vergara, Francisco Salzillo, Francisco Terol, Salvador Tarazona, Enrique Tamarit, Andrés Lajarín, Carmelo Vicent, Vicente López i Ramón Llorca.

Restauració

El 4 de febrer de 2016 va ser inaugurada l'última restauració del temple, finançada gràcies al mecenage de la Fundació Hortensia Herrero, que el 19 de decembre de 2013 va firmar l'acort per a acometre dita intervenció que va tindre una duració de dos anys de treball, entre giner de 2014 i giner de 2016.

Les obres varen tindre un cost de 4,7 millons d'euros i les varen portar a terme l'equip d'arquitectura de Carlos Campos i l'Institut de Restauració del Patrimoni de l'Universitat Politècnica de Valéncia en Pilar Roig al cap. Va ser el restaurador italià Gianluigi Colalucci, responsable de la restauració de la Capella Sixtina original, qui va dir a Pilar Roig que esta iglésia era com tindre una "Capella Sixtina valenciana".

En febrer de 2018 es va inaugurar la restauració de la Capella de la Comunió de la parròquia, també gràcies a la Fundació Hortensia Herrero, que va finançar l'obra en 1 milló d'euros, i en juliol de 2020 es va fer oficial la finançació per a restaurar la sacristia barroca d'el XVIII i el trasaltar de 1664, de nou per una sifra aproximada d'1 milló d'euros.

Els dilluns de Sant Nicolás

Els dilluns són un dia especial en les iglésies dedicades a Sant Nicolás de Bari. Durant tot el matí (de 7:30 h a 13:30 h) i tota la vesprada (de 16:30 h a 20:00 h) el temple està obert exclusivament al cult per a que els fidels acodixquen a demanar els seus desijos, especialment en qüestions de problemes relacionats en l'infància, la família, la salut o les dificultats econòmiques greus.

Diu la tradició que per a que Sant Nicolás et concedixca un desig deus complir en el ritual d'acodir durant tres dilluns consecutius a demanar la intercesión del sant. Ademés esta visita deu realisar-se a peu, per això rep també el nom de "Caminades a Sant Nicolás". Per últim deu guardar-se un respectuós silenci durant tot el trayecte i, una volta en el temple, seguir en silenci i resar el seu oració davant el bust que conté una relíquia de Sant Nicolás.

Sant Judas Tadeo

En esta parròquia ha adquirit gran rellevància la capella de Sant Judas Tadeo, patró de les causes perdudes o impossibles, i per això la gent que acodix els dilluns al temple també passa per la capella dedicada a Sant Judas Tadeo, a on guarden una ordenada fila fins a aplegar front a la capella i demanar la intercesión del sant en les causes particularment difícils. Els fidels acostumen a acodir els dilluns a resar el seu oració davant la seua capella, igual que la tradició a Sant Nicolás, o també porten a terme novenas. Esta devoció popular a Sant Judas Tadeo va ser en aument durant el XX fins a superar notablement en visitants al bust de Sant Nicolás.

Visites

La seua ubicació privilegiada i la seua popularitat l'han convertit en un element turístic indispensable per a qualsevol visitant a la ciutat.

A les visites s'accedix únicament per la porta situada en la calle Cavallers, n.º 35, que dona a un curiós passadiç estret entre edificis pel que s'accedix primer a una menuda recepció i a continuació a l'interior del temple. La parròquia dispon del seu horari habitual dedicat al cult i l'oració, i també d'un atre horari dedicat a les visites culturals i turístiques.

Cult

Durant els horaris de cult no està permés fer visites turístiques i culturals al temple.

Les misses se celebren els dilluns a lo llarc de tot el dia (a les 8:00 h, 9:00 h, 10:00 h, 11:00 h, 12:00 h, 13:00 h, 17:00 h, 18:00 h i 19:00 h), de dimarts a divendres a les 10:00 h (llevat en agost), els dissabtes a les 19:30 h (en juliol, agost i setembre a les 20:00 h) i els dumenges a les 10:00 h i a les 12:00 h (en agost solament a les 10:00 h).

Els horaris poden sofrir modificacions en alguns dies puntuals, tant per festivitats religioses com per diferents events i segons l'época de l'any, per lo que es recomana consultar prèviament l'agenda de la seua pàgina web.

Turístiques

Les visites culturals o turístiques no estan permeses ni els dilluns ni durant l'horari de cult el restant de la semana.

Poden fer-se estes visites de dimarts a divendres de 10:30 h a 19:00 h (en juliol, agost i setembre fins a les 20:30 h), els dissabtes de 10:00 h a 19:00 h (en juliol, agost i setembre fins a les 19:30 h) i els dumenges de 13:00 h a 20:00 h (en juliol, agost i setembre fins a les 20:30 h i en agost d'11:00 h a 20:30 h). Els horaris poden sofrir modificacions per celebracions llitúrgiques puntuals, sobretot els dumenges i en festivitats religioses, per lo que es recomana consultar prèviament l'agenda de la seua pàgina web. Es recomana més de 30 minuts per a vore el temple.

L'entrada inclou sempre poder escoltar una audioguía (tant en format físic com en el propi teléfon del visitant escanejant un còdic QR) en castellà, valencià, anglés, italià o francés que acompanya al visitant per l'iglésia comentant els detalls de les fresca, les capelles i l'història del temple. Existix la possibilitat d'unir-se (sempre prèvia reserva) a una visita guiada de dimarts a dissabte a les 12:00 h i a les 17:00 h i els dumenges a les 13:00 h i a les 17:00 h, aixina com adquirir també una entrada conjunta per a visitar el Museu de la Seda i l'iglésia dels Sants Juanes en audioguía en cada u dels dos espais.

Cóm aplegar

En trobar-se en ple centre històric l'accés al temple es fa sempre per la via semi peatonal que és la Calle Cavallers n.º 35, pero els taxis poden aplegar sense problema a la mateixa porta d'entrada accedint al centre de la ciutat des del carrer del Salvador o pel carrer de Calatrava.

En transport públic les estacions de Metrovalencia més pròximes són les d'Àngel Guimerà, Túria, Xàtiva, Colón i Pont de Fusta, a uns 900-1100 m cada una, uns 14-18 minuts anant.

Respecte a les llínees d'autobusos d'EMT Valéncia les llínees més propenques són totes les que tenen parades en el centre històric o en les seues proximitats, sent algunes de les més propenques les llínees C1, C2, 4, 6, 7, 8, 11, 16, 26, 27, 28, 31, 32, 60, 62, 73, 94 i 95.

Vore també

• Ruta dels Borja
• [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
• [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Nicolás de Bari i Sant Pedro Màrtir.
• Ficha en la Biblioteca de Patrimoni
• Informació i fotos sobre l'iglésia
• Informació de l'Ajuntament de Valéncia
• Ficha de li iglésia en Campaners
• Ferrán Bono, No és la ‘capella sixtina’ pero també enlluerna - La restauració de les fresca de l'iglésia de Sant Nicolás de Valéncia trau a la llum l'esplendor del barroc. Pintats per Dionís Vidal, ocupen el doble que els d'el Vaticà, El País, 4 de febrer de 2016.
• Plantilla:FVMP