Rodrigo d'Osona
Rodrigo d'Osona o Roderic d'Osona va ser un pintor espanyol, actiu en Valéncia entre 1440 i 1518. Encara que se li ha supost un primer periodo de formació en Ferrara, Pàdua o Venècia, la seua estància en Itàlia no s'ha comprovat. Entre les seues obres destaquen el Retaule del Calvari de l'iglésia de Sant Nicolás de Valéncia, firmat en 1476 i a través del com se li han pogut atribuir atres obres com la Pietat, conservada en el Museu de Belles arts de Valéncia, i realisada entre 1485 i 1490. Obra característica de la seua capacitat d'aünar influències flamenques i italianizantes, el retaule de Sant Nicolás, contractat en el vicari Juan Albarrací, incorpora també imàgens preses de Bartolomé Bermejo i el mateix recurs a firmar en un plec de paper o pergamí doblat sembla pres del Sant Miguel del cordovés.[1]
En una formació bàsicament hispanoflamenca i relacionat en Bartolomé Bermejo, en Valéncia pels mateixos anys en els que Osona va poder realisar el seu aprenentage i en qui, entorn a 1485, va colaborar en la pintura del tríptic de la Verge de Monserrat de la catedral d'Acqui Terme (Itàlia), està considerat com un dels introductores de les formes renaixentistes en la pintura espanyola, aplegant a un sentit ple del italianisme quattrocentista. No obstant, les influències italianas es veuen matisades pel coneiximent i l'aplicació de fòrmules pròpies de la pintura flamenca, com és l'expressivitat alluntada de l'idealisació. Els aspectes d'amabilitat i dolçor atenen més a raons de tipo devocional que a una visió racionalisada i rigorosa de la realitat. A pesar d'això, els seus quadros mostren una preocupació per l'ambientació natural i arquitectònica de les escenes i un extraordinari domini de la pintura a l'oli.
El fill: Francisco Osona el Jove
[editar | editar còdic]
Ha existit certa confusió entre Rodrigo d'Osona, cridat el Vell, i el seu fill, Francisco d'Osona el Jove. Havent pare i fill treballat en estreta colaboració, les obres eixides del seu taller solen atribuir-se a abdós. Ocorre aixina en les sis taules propietat del Museu del Prat procedents del retaule major de l'iglésia de Santa María d'Alacant, en les que junt als Osona va deure participar algun atre membre del taller, a on es conjuguen expressivitat flamenca, arquitectura renaixentistes i imitacions de gravats alemans de Martin Schongauer.[2] Aixina també en el citat tríptic de la catedral d'Acqui Terme, se citen el dibuix i els amplis paisages de Bermejo en la venera renaixentiste que cobrix el quarto d'esfera de l'àbsit en la Presentació del Chiquet Jesús en el Temple.[3] S'han considerat els aspectes més alvançats propis del fill, no obstant, mentres que l'activitat del pare va aplegar fins a 1518, la del fill, fallit abans, comprén de 1465 a 1514. Al segon es deuria la taula de la Epifanía, conservada en Londres, que està firmada per «Lo fill del mestre Rodrigo», en la que, al contrari, sembla apreciar-se una tendència més tradicional que en les obres considerades del pare. A partir d'ella se li ha atribuït el Crist davant Pilatos conservat en el Museu de Belles arts de Valéncia. L'obra d'abdós pintors, junt en la de Paolo de Sant Leocadio, senten les bases per al breu cicle de classicisme en la pintura espanyola.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Velasco González, Alberto, «La chafada de Bartolomé Bermejo en la Corona d'Aragó», en Bartolomé Bermejo, catalogue de l'exposició celebrada en el Museu del Prat, Madrit, 2018, p. 106.
- ↑ Vore, per eixemple, les fiches del museodelprado. es/coleccion/obra-de-arte/cristo-ante-pilatos/db04e20e-635b-4ed4-b30a-6851fe7bc969 Crist davant Pilatos i de museodelprado. es/coleccion/obra-de-arte/pilatos-lavandose-les-manos/6fbd3088-db98-41a2-af77-751a8e5529f7 Pilatos llavant-se les mans en la Colecció del Museu del Prat.
- ↑ Molina Figueres, Joan (ed.), Bartolomé Bermejo, catàlec de l'exposició, Madrit, Museu Nacional del Prat, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2018, ISBN 978-8484805083, p. 199.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tramoyeres Blasco, Luis, «Els cuatrocentistas valencians, el Mestre Rodrigo d'Osona i el seu fill del mateix nom», Cultura espanyola, n.º 9 (febrer 1908), págs. 139-156, Madrit, 1908.
- Tormo Monzó, I., "Rodrigo d'Osona, pare i fill, i la seua escola (I)", Archiu Espanyol d'Art i Arqueologia, t. 8, n.º23 (maig-agost 1932), págs. 101-147, Madrit, 1932.
- Tormo i Monzó, I., «Rodrigo d'Osona, pare i fill, i la seua escola (II)», Archiu Espanyol d'Art i Arqueologia, t. 9, n.º 27 (setembre-decembre 1933), págs.153-210, Madrit, 1933.
- Post, Chandler R., The Valencian School in the Clapix Middle Ages and Early Renaissance (A History of Spanish Painting, t. I-II), Cambridge (Massachusetts), 1933 (nova edició, Nova York, 1970).
- Angulo Íñiguez, D., Pintura del sigle XVI (Ars Hispaniae, t. XV), Madrit, 1971.
- Camón Aznar, J., La pintura espanyola del sigle XVI, (Summa Artis, i. XXIV), Madrit, 1970.
- Company, Ximo, La pintura dels Osona: una cruïlla d'hispanismes, flamenquismes i italianismes, 2 vols., Lleida, 1991. (en català)
- Pérez Sánchez, A. I., Obres mestres restaurades. Barnaba de Mòdena:Políptico de la Verge de la Llet i de Santa Lucía, catedral de Múrcia. Rodrigo d'Osona: Retaule del calvari, iglésia de Sant Nicolás, Valéncia, Museu del Prat, Madrit, 1993.
- El món dels Osona, ca 1460-ca. 1540 , Valéncia, Museu Sant Pío, Exposició 24 de giner al 3 d'abril, Valéncia, 1994.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rodrigo d'Osona.- biografiasyvidas. com/biografia/o/osona. htm Biografia de Rodrigo d'Osona
- archive. org/web/20100929103508/http://museobellasartesvalencia. gva. es/ficha_obra. html? cnt_id=1645 Osona en el Museu de Belles arts de Valéncia
- museodelprado. es/coleccion/artista/osona-rodrigo-de/c96c8787-ad5c-4a15-a3ef-1d8220fa2cdc? searchMeta=osona Rodrigo d'Osona en la Colecció del Museu del Prat.