Tavernes de Valldigna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Tavernes de la Valldigna»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Frontera de l'Ajuntament

Tavernes de Valldigna (en castellà Tabernes de Valldigna), és un municipi de l'històrica comarca de la Valldigna, en la comarca de la Safor, Comunitat Valenciana.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la comarca de la Safor, se troba a 54 km del Cap i Casal. La ciutat de Tavernes constituïx el major núcleu urbà de la Valldigna, vall en forma de ferradura tancada per sistemes montanyosos, últimes estrivacions dels sistemes Ibèric i Bètic, i obert a l'est cap a la plana del llitoral del Mediterràneu.

La benignitat del seu clima es deu a la combinació de les brises de la mar i les 2.800 hores anuals de sol, lo qual no impedix que les precipitacions siguen superiors a les de les comarques veïnes.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eduardo Boronad Sala PCE
1983 - 1987 Eduardo Boronad Sala PCE
1987 - 1991 José Escrihuela Vidal PSPV-PSOE
1991 - 1995 Joaquín Altur Grau EUPV
1995 - 1999 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
1999 - 2003 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
2003 - 2007 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
2007 - 2011 Manuel Vidal Almiñana PPCV
2011 - 2015 Jordi Juan Huguet Compromís
2015 - 2019 Jordi Juan Huguet Compromís
2019 - 2023 Jordi Juan Huguet (2019) Incompatibilitat

Sergi González Frasquet (2019-2023)

Compromís
2023 Lara Romero Giner PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 17.443 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
Població 5.771 7.990 9.061 9.563 10.249 11.411 12.168 12.890 13.962 15.597 16.062
2002 2006 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2021 2022 2023
Població 16.803 17.988 18.130 18.138 17.822 17.485 17.158 17.254 17.162 17.222 17.443

Economia[editar | editar còdic]

En un passat eminentment agrícola, passa per ser també un important centre industrial i comercial, que combina en el sector turístic.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa