Deidad celestial

Júpiter, el pare dels cels de la religió i la mitologia romanes.

Una deidad o deu celestial és un deidad associada al concepte del cel o firmament. El cel sol tindre un important significat religiós; moltes religions, tant politeistes com monoteistes, tenen deidades associades al cel.

Les deidades celestials diürnes solen ser distintes de les nocturnes. El Motif-Index of Folk-Literature de Stith Thompson ho reflectix en separar la categoria de «deu del cel» (A210) de la de «deu de les estreles» (A250). En la mitologia, els deus nocturns solen conéixer-se com deidades nocturnes i els deus de les estreles simplement com a deus estelars. Abdós categories s'inclouen ací, ya que es relacionen en el cel. També s'inclouen les deidades luminarias, ya que el Sol i la Lluna es troben en el cel. Algunes religions també poden tindre una deidad o personificació del dia, distinta del deu del cel allumenat de dia, per a complementar la deidad o una personificació de la nit.

Els deus del dia i els deus de la nit solen ser deidades d'un «mundo celestial» o «mundo inferior» opost a la terra, i a un «ctónicas» o inframundo (els deus del món inferior es denominen a voltes deidades “chthonic”). Dins de la mitologia grega, Urà era el deu celest primordial, al que finalment va succeir Zeus, que governava el regne celestial en el cim del monte Olimp. En contrast en els olímpics celestials estava la deidad ctónica Hades, que governava l'inframundo, i Poseidón, que governava el mar.

A sovint, un deu masculí del cel sol ser també rei dels deus, ocupant la posició de patriarca dins d'un panteón. Tals deus reis són categorizados colectivament com deidades «pare dels cels», en una polaritat entre el cel i la terra que a sovint s'expressa emparellant un deu «pare dels cels» en una deesa «mare terra» (els emparejamientos d'una mare dels cels en un pare terra són menys freqüents, p. eix., en la mitologia egipcíaca). Una deesa celestial principal és a sovint la reina dels deus i pot ser una deesa de l'aire/del cel per dret propi, si be sol tindre també atres funcions sense que el «cel» siga la principal. En l'antiguetat, vàries deeses celestials en l'antic Egipte, Mesopotamia i el Propenc Orient eren cridades Reina del Cel. Els neopaganos solen aplicar el títul impunement a deeses celestials d'atres regions que mai varen ser associades en el terme històricament.

Els deus poden governar el cel en parella (per eixemple, el deu suprem semítico antic El i la deesa de la fertilitat Astarot, en la que provablement estava emparellat). La següent és una llista de deidades del cel en vàries tradicions politeistes, ordenades principalment per família llingüística, que sol ser un millor indicador de parentesc que la geografia.

Deus suprems celests habitants del cel, denominats també urani o uránicos pel deu suprem de la mitologia grega Urà. Els deus urani, són els creadors cosmogónicos per excelència, omniscientes, es manifesten a través de les hierofanías del raig, tro, vent, etc. Generalment es retiren a lo més profunt del firmament celest una volta conclosa la seua obra, perdent interés en els assunts humans i deixant en el seu lloc al seu fill o demiürgue la tasca de completar la creació o intervindre en els assunts de l'humanitat. En el temps són oblidats i reemplaçats en el cult per atres deus atmosfèrics, fertilizadores de la terra en funcions més específiques i terrenals. Estos deus han perdut comunicació en l'humanitat convertint-se en deus ociosos (dei otiosi) i solament se'ls dirigixen pregàries com a últim recurs davant alguna catàstrofe natural o malaltia.

Parlants de llengües indoeuropeas

Zeus, la deidad celestial més coneguda dins dels panteones indo europeus.

Protoindoeuropeas

• Dyeus, el principal pare del cel de la religió protoindoeuropea.
• Hausos, deesa de l'aurora i filla de Dyeus.
• Menot, deu de la Lluna.
• Seul, deesa del Sol.

Albanas

• Perendi, deu de la llum, del cel i dels cels.
• Zojz, deu del cel i del raig.

Bàltiques

• Auštares, deu del vent del noreste.
• Dievs, deu del cel allumenat pel dia i deu principal de la mitologia letona.
• Vejopatis, deu del vent que custodia el regne diví de Dausos.

Celtes

• Latobius, deu del cel i de la montanya equiparat en els deus grecs Zeus i Llaures.
• Nuada, deu del cel, del vent i de la guerra.
• Sulis, deesa de les aigües termals de Bath; provablement siga la deesa del Sol pancelta.
• Ambisagrus, deu cisalpino de la pluja, el cel i el graniç, equiparat al deu romà Júpiter.

Etruscs

• Ani, deu primordial compararado en el grec Urà i el Romà Caelus.
• Tinia, deu del cel.

Eslávicas

• Dazhbog (o Svarog), deu del Sol.
• Khors, deu de la Lluna.
• Stribog, deu dels vents, el cel i l'aire.
• Perún, deu de les tormentes, el raig i el cel.
• Triglav, un deu triple que les seues tres caps representen el cel, la terra i el inframundo.
• Zorya, deesa de l'amanecer.

Angleses

• Nuit, deesa del «espai infinit i les estreles infinites» en el moviment Thelema.

Germàniques

• Dagr, personificació del dia.
• Eostre, deesa de la primavera i la fertilitat; originalment la deesa germànica de l'amanecer.
• Mēnô, la Lluna.
• Nótt, personificació de la nit.
• Sōwilō, el Sol.
• Teiwaz, deu del cel d'orige germànic, també deu de la llei, la justícia i la cosa (assamblea).

Gregues

• Éter, deu primitiu de l'aire superior.
• Astreo, deu del crepúscul.
• Eos, deesa de l'amanecer.
• Heli, personificació del Sol.
• Hemera, deesa primordial del dia.
• Hera, deesa de l'aire, del matrimoni, de la dòna, de la fertilitat femenina, del part, dels hereus, dels reis i dels imperis.
• Iris, deesa de l'arc iris i mensager de Hera.
• Néfele, nimfa dels núvols a semblança de Hera.
• Nix, deesa primordial de la nit.
• Selene, personificació de la Lluna.
• Urà, deu primigeni del cel.
• Zeus, rei dels deus, sobirà de l'Olimp, deu del cel, del clima, de la llei, de l'orde i de la civilisació.

Hindús

• Áditi, mare celestial dels deus.
• Chandra, deu de la Lluna.
• Dyaus Pita, pare del cel.
• Indra, rei dels deus, associat al clima.
• Ratri, deesa de la nit.
• Saranyu, deesa dels núvols.
• Suria, deu del Sol.
• Ushás, deesa de l'amanecer.

Iranias

• Asmān, deu del cel.
• Māh, deu de la Lluna.
• Ohrmazd, pare del cel, el gran deu.
• Tīštar, deu de l'estrela Siri i de la pluja.
• Xwarxšēd, deu del Sol.
• Oša, deesa de l'aurora.

Romanes

• Aurora, deesa de l'amanecer.

• Caelus, personificació del cel, equivalent al Urà grec.
• Juno, deesa del cel, reina dels deus i esposa de Júpiter, equivalent a la Hera grega.
• Júpiter, rei del cel i deu dels cels i el clima, equivalent al Zeus grec.
• Lluna, deesa llunar.
• Nox, versió romana de Nix, deesa de la nit i mare de Discòrdia.
• Sol, deu solar.
• Summanus, deu del tro/raer nocturn.

Tracias i Frigias

• Sabacio, pare celestial.

Parlants de llengües afroasiáticas

Ra, deu del sol egipcíac el seu cult va ser de les primeres religions encaminades a un monoteisme durant el regnat d'Akenatón.

Antic Egipcíac

• Amón, deu de la creació i el vent.
• Onuris, originalment un deu de la guerra estranger que es va associar en el deu de l'aire, Shu.
• Hathor, originalment una deesa del cel.
• Horus, deu del Sol, el cel, els reis i la guerra.
• Jonsu, deu de la Lluna.
• Meheturet, deesa del cel.
• Nut, deesa del cel.
• Ra, deu del Sol.
• Shu, deu de l'aire.
• Thot, originalment un deu de la Lluna, més vesprada es va convertir en un deu de l'escritura/coneiximent i l'escriga dels atres deus.

Bereberes

• Achamán, deu creador i del cel guanche.
• Achuhucanac, deu guanche de la pluja, associat al deu del cel Achamán.

Semitas

• Astarot, deesa del cel i consorte d'El; despuix del sorgiment de Yahvé, pugues haver-se convertit en consorte de Yahvé abans de ser demonizada i de que la religió israelita passara a ser monoteista.
• Baalshamin, «senyor dels cels» (cf. Barsamin armeni).
• El, deu del cel original i pare del cel dels israelitas (i atres tribus semíticas) abans de Yahvé.
• Yahvé o Yahveh, deidad l'orige del qual no està clar, pero que va adquirir importància entre els israelitas, va ser combinat en L'i es va convertir en l'únic deu entre ells; la Bíblia ho associa en gran mida en el cel.

Vore també

• Ahura Mazda
• Allah
• Anu
• Ngai
• Urà
• Els Tres Purs
• Yahveh
• Deidad primordial
• Deidad creadora
• Deidad del clima