Anar al contingut

Deidad primordial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una deidad primordial és un entitat divina (deidad) que representa a conceptes o forces fonamentals de l'univers en moltes mitologias i religions.[1] Estes deidades solen ser les primeres en existir en les variades cosmogonias de les diferents mitologia o religions; sent les primeres entitats que emergixen del buit o del caos, o del oceà còsmic abans de la creació del cosmos o orde pròpiament tal, o que representen estos conceptes, i per això varen existir des d'abans de la creació del món o dels deus antropomórficos. Aixina, normalment s'indica que precedixen als demés deus (en les mitologia o religions politeistes).

A sovint estan associades en elements com el caos, l'obscuritat, el temps, l'espai, o la naturalea mateixa.

Característiques de les deidades primordials

[editar | editar còdic]

Les deidades primordials són identificades en elements o principis naturals que varen existir en els inicis del món en les cosmogonias i teogonías de les mitologia o religions; representant conceptes abstractes. Per això, a diferència d'atres deus posteriors, no solen tindre forma humana ni personalitat definida, sino que encarnen conceptes o forces fonamentals com el caos, l'obscuritat, l'univers, o el temps, entre uns atres.

Per la seua naturalea abstracta i primitiva, no solen tindre cults organisats o rara volta són el centre d'un cult, encara que sí poden ser mencionades en mits i cosmogonia com a sers primordials que representen forces naturals i còsmiques indomables.

Les deidades primordials solen ser els fonaments sobre els quals es construïxen les històries dels mits dels panteones divins, representant l'estat inicial de l'univers abans de l'orde i la creació.

Una deidad primordial pot ser considerada ademés una deidad creadora, una deidad de la fertilitat, o una deidad celestial, pero no necessàriament deu ser aixina; i igualment poden estar separats o associats estos conceptes entre diferents deidades.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Emerita.69(2)
    197-223.Consultat el 14 d'agost de 2012.


Referències

[editar | editar còdic]