Anar al contingut

Oceà còsmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Anantavishnu.jpg
Oceà còsmic
Est artícul tracta sobre el motiu mitològic en històries de la creació. Per a el punt de vista científic vore Abiogénesis.
Archiu:The Cosmic Ocean Reveals Brahma, Vishnu, and Shiva.jpg
L'Oceà Còsmic revela a Brahma, Vishnú i Shiva (Aquarela opaca i or sobre paper, 1835, Museu de Sant Diego).

Un oceà còsmic, mar primigènia o riu celestial que conté al cosmos és un motiu mitològic que es troba en la cosmogonia de les mitologia de moltes cultures i civilisacions, que representa el món o el cosmos envolt per les aigües primordials.

En els mits de la creació, les aigües primordials a sovint són representades inicialment omplint tot l'univers, sent uns dels llocs del com varen emergir o varen habitar els deus primordials, i/o sent la primera font del cosmos dels deus que varen emergir en l'acte de creació corresponent a l'establiment d'un espai habitable separat de les aigües envolventes.[1] Com a lloc primigeni, estaria relacionat igualment en els conceptes cosmogónicos del buit i/o del caos abans de la creació del cosmos.

Una de les primeres voltes que apareix és en la mitologia mesopotámica antiga com Nammu en sumerio, més tarde com Apsu i Tiamat babilònics; i com Nun en la mitologia egipcíaca. l'Enuma Elish ho descriu com:[2]

Quan el cel de dalt encara no havia segut nomenat/Ni la terra d'avall es pronunciava per nom,

Apsu, el primer, el seu generador/I la creadora Tiamat, que els va recolzar a tots,

Havien mesclat les seues aigües, pero no havien format pastures ni canyes descobertes.

Quan els deus encara no s'han manifestat/Els noms no s'han pronunciat, ni s'han declarat els destins.

Llavors els deus varen nàixer dins d'ells.

El contacte dels pobles semíticos en el Propenc Orient en els pobles mesopotámicos i egipcíacs va influir en la concepció hebrea de les aigües primitives.[2][3] En la història de la creació en la Bíblia, inicialment solament existix terra i aigua en un estat desorganisat: ___protected_title_5___ (Plantilla:Bíblia). El món també és creat com un espai dins de l'aigua, i per lo tant està rodejat d'esta, ___protected_title_6___ (Plantilla:Bíblia). Este abisme d'aigües és designat per la paraula ___protected_title_4___ en hebreu.[4]

1 En el principi va crear Deu els cels i la terra.

2 I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme, i l'Esperit de Deu es movia sobre la faç de les aigües.


La mitologia grega també va ser influenciada: en algunes versions de teogonías narren als deus que personifican les aigües com els primers en existir, com es referix Homero en la ___protected_title_0___ 14:201: ___protected_title_4___.[5][6] Aristóteles i Platón es varen referir a esta corrent.[7] Platón, no obstant, afirma en ___protected_title_1___ que l'estat pre-còsmic no està format per elements naturals:[8]

Com vàrem dir al principi, totes estes coses estaven en un estat de desorde, quan deu va implantar en elles proporcions tant en relació en ells mateixos com en les seues relacions entre sí, en la mida en que els fora possible estar en harmonia i proporció. En eixe moment, res participava en açò, llevat per accident, ni hi havia res que mereixquera ser cridat pels noms que ara usem, com a fòc i aigua.[9]

Plutarco senyala que els egipcíacs s'atribuïxen l'orige de la doctrina de l'aigua com a element inicial (que es troba en Tals i Homero):[10]

Ells [els egipcíacs] pensen que Homero també, com a Tals, va posar l'aigua com el principi i l'orige de totes les coses, despuix de deprendre dels egipcíacs; Oceà és Osiris i Tetis és Isis, perque ella cuida i nutrix totes les coses.


Posteriorment, Beroso confronta les narrativa grega i babilònica, comparant a Omoroca (una forma del títul de Tiamat com ___protected_title_5___, que significa Mare-Ric del Inframundo,[11] o derivat de ___protected_title_6___, inundació[12]) en Talasa (mar).[13][14]

Ell [Beroso] diu que hi havia un temps en el qual tot era obscuritat i aigua, on varen nàixer estranyes criatures de peculiar forma [...]; sobre totes estes regia una dòna anomenada Omorka (Όμόρκα), la qual en caldeo és cridada Thalath (Θαλάτθ), que en grec significa «la mar» (Θάλασσα), pero en valor numèric és igual a «lluna».

Oannes va dir que va haver un moment en que tot era obscuritat i aigua, i que en esta aigua sers estranys en formes peculiars varen cobrar vida [...] Pero açò, diu [Beroso], és parlar alegóricamente sobre la naturalea, a on tot consistia en humitat i les criatures varen aplegar a existència en ella.[15][16]

En la mitologia iraní, ___protected_title_1___ (persa mig: pl'hwklt___protected_title_2___Vourukaša___protected_title_3___Warkaš en persa mig) és el nom de l'oceà còsmic, tal com s'apareix en ___protected_title_4___.[17] En la mitologia hindú, el concepte apareix com la deesa Danu[18] i els seus fills (Dánava), o com Apas (aigües).[19][20] El indólogo Alain Daniélou senyala que es troba en les tradicions del hinduismo:[20]


El món és un pensament diví, una vibració en el substrat causal; per lo tant, la lluna, la ment còsmica, s'assimila a les aigües causals (ap), de les ones a partir de les quals es desenrollen totes les formes tangibles.

En la mitologia nòrdica segons la Edda poètica, la fusió del gèl primordial genera totes les criatures del cosmos, originant a Ymir (de la suor del qual varen sorgir els jagants) i a Audumbla (que va llepar el carámbano, donant forma a el humà).

Just quan la partix nort estava congelada, el sur estava derretido i lluent, pero el centre de Ginnungagap era tan suau com l'aire en una nit d'estiu. Allí, el càlit alé que provenia del nort de Muspell va trobar el gebre de Niflheim; i varen parlar i varen jugar, i el gèl va començar a derretirse i gotear. La vida es va accelerar en eixes gotes, que varen prendre la forma d'un jagant, cridat Ymir.[21]

La narrativa de Popol Vuh, atribuïda al poble maya quiché, registra un mit de la creació maya que conté referències a les aigües primordials:[22]

La faç de la terra encara no ha aparegut. Solament queda l'extensió de la mar, junt en la matriu de tot el cel [...] Tz'aqol i B'itol, Tepeu i Serpente Quetzal (Gucumatz), Xmucane i Xpiyacoc. Lluents són en l'aigua, envolt en plomall de quetzal i plomes de cotinga. Per això es diuen Serp de Quetzal [...] Deixe que l'aigua es retire, es buide, per a que es creu la placa de terra.

En l'espiritisme, el concepte de «decorregut còsmic universal» o «decorregut universal» s'atribuïx als esperits com la substància fonamental de tota la matèria i l'element únic que sofrix modificacions, generant propietats de l'univers com les forces moleculars, l'electricitat i el magnetisme.[23]

La matèria còsmica primitiva contenia els elements materials, decorreguts i vitals de tots els univers que mostren el seu magnificencia front a l'eternitat. És la mare fructífera de totes les coses, la primera yaya i, sobretot, l'eterna generatriz. Esta substància de la que provenen les esferes siderales no ha desaparegut en absolut; este poder no va morir, ya que encara, sense cessar, dona a llum noves creacions i rep incesantement, reconstituido, els principis dels móns que es borren del llibre etern.[24]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stiessel, Lena (1995). Skapelsemyter från hela världen, Almquist & Wiksell. ISBN 91-21-14467-2.
  2. 2,0 2,1 (2017) BoD – Books on Demand (ed.). Mediterranean Identities: Environment, Society, Culture. ISBN 978-953-51-3585-2.
  3. «COSMOGONY - JewishEncyclopedia.com». www.jewishencyclopedia.com.
  4. (1993) «Water», The Oxford Companion to the Bible, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-974391-9.
  5. (2010) When the Gods Were Born: Greek Cosmogonies and the Near East, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-04946-8.
  6. (1967) Hellenosemitica: An Ethinic and Cultural Study in West Semitic Impact on Mycenaean Greece, Brill Archive.
  7. (2010) Plat and Hesiod, OUP Oxford. ISBN 978-0-19-923634-3.
  8. Miller (2003). The Third Kind in Plat's Timaeus, Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-25244-4.
  9. Platón. Timeo 69a
  10. Plutarco. ___protected_title_3___ 9-10.354D-E. En Wöhrle, George (29 d'octubre de 2014). Thales, Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-3-11-031525-7.
  11. Abusch, Tzvi; Huehnergard, {{{nom2}}} (2018). Lingering over Words: Studies in Ancient Near Eastern Literature in Honor of William L. Moren, BRILL. ISBN 978-90-04-36955-9.
  12. Schironi, Francesca (2009). From Alexandria to Babylon: Near Eastern Languages and Hellenistic Erudition in the Oxyrhynchus Glossary (P.Oxy. 1802 + 4812), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-020693-7.
  13. Gmirkin, Russell (2006). Berossus and Genesis, Manetho and Exodus: Hellenistic Histories and the Dona't of the Pentateuch, Bloomsbury Publishing USA. ISBN 978-0-567-13439-4.
  14. Hetherington, Norriss S. (2014). Encyclopedia of Cosmology (Routledge Revivals): Historical, Philosophical, and Scientific Foundations of Modern Cosmology, Routledge. ISBN 978-1-317-67766-6.
  15. Cita de ___protected_title_0___ de Beroso, conservada per Eusebio de Cesarea.
  16. The World of Berossos. Proceedings of the 4th International Colloquium on "The Ancient Near East between Classical and Ancient Oriental Traditions", Hatfield College, Durham 7th- 9th July 2010.
  17. «FRĀXKARD – Encyclopaedia Iranica». www.iranicaonline.org.
  18. (1998) Hindu Goddesses: Visions of the Divine Feminine in the Hindu Religious Tradition, Motilal Banarsidass Publ.. ISBN 978-81-208-0394-7.
  19. (1942).Journal of the American Oriental Society.62(2)
    85–98.ISSN 0003-0279.doi:10.2307/594460.
  20. 20,0 20,1 (1991) The Myths and Gods of Índia: The Classic Work on Hindu Polytheism from the Princeton Bollingen Séries, Inner Traditions / Bear & Co. ISBN 978-0-89281-354-4.
  21. (1996) The Penguin Book of Norse Myths: Gods of the Vikings, Penguin UK. ISBN 978-0-14-193741-0.
  22. Christenson, Allan J. (2003). Popol Vuh: Sacred Book of the Quiché Maya People, Norman: University of Oklahoma Press.
  23. Kardec, Allan (2017) [1857]. O Livro dos Espíritos. Rio de Janeiro: Federação Espírita Brasileira.
  24. Kardec, Allan (1944) [1868]. A Gênese. Rio de Janeiro: Federação Espírita Brasileira

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]