Anar al contingut

Danu (hinduismo)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El temple hindú (pura) Ulun Danu Bratan junt al llac del cràter Tamblingan en Bali, Indonèsia

En el marc de la mitologia hinduista, Danu és una deesa primordial no molt coneguda. Es menciona en el Rig-veda com a mare dels danavás i del dragó Vritrá.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Relacionat en el terme sánscrito dānu: ‘que dona’, lliberal, valent, conquistador, prosperitat, aire, vent, un decorregut, una gota, rocío; possiblement del verp dona: ‘donar’.[1]

La paraula danu descriu les aigües primordials, que potser esta deesa personificaba.cita requerida Este teónimo prové de l'era proto-indoeuropea, i originalment sembla haver nomenat a una deesa de l'aigua. Queden restants en la deesa Danu del Rig-veda. Com a ‘pluja’ o ‘líquit’, Danu es compara en l'avéstico danu: ‘riu’, que és l'orige de noms de rius com el Don, el Danubio, el Dniéper, el Dniéster, etc. També hi ha un riu Danu en Nepal. En sánscrito, la paraula danu com a ‘líquit’ és generalment neutra, encara que en el Rig-veda 1.54 apareix com a femení.

La Danu rigvédica és mare d'una raça de asuras cridats danavás. Una forma abreviada del nom sembla haver segut Dona. Esta forma sobreviu en el nom grec Damater (Deméter o DeMáter, la mare Dona), originalment també una deesa de l'aigua. El terme protoindoeuropeo *danu possiblement significa ‘aigua fluvial, aigua corrent’.

La paraula irlandesa Danu no és idèntica a la védica Danu sino que descendix d'un proto-celta Danona, que pot contindre el sufix -on, que es troba també en atres teónimos com Matrona, Maqonos o Maponos i Crotona.[2][3]

Llegenda rigvédica i puránica

[editar | editar còdic]

En el Rig-veda (1.32.9) —el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.— Danu és mencionada com la mare de Vritrá (la serp o dragó demoníac assessinat pel deu guerrer Indra).[4]

En el hinduismo tardà (finals del I mileni a. C.), es va convertir en filla del patriarca Daksha i esposa del sabio Kashiapa; segons el Brijat-samjitá (de Varaja Mijira), el Jari-vamsha, el Majábharata (1.2520), el tercer capítul del Ramaiana i el Visnú-purana.[1] En el Shatápatha-bráhmana (1.6.3.9) apareix com Danaiú.[1]


Com a deesa hinduista, Danu té dos temples en Bali (Indonèsia):

  • el temple Pura Ulun Danu (en el llac Bratan) i
  • el temple Ulun Danu Batur (prop de Penelokan).

El mònstruo Danu

[editar | editar còdic]

Segons el tercer capítul del Ramaiana, hi ha un Danu masculí, fill de la deesa Sri. Originalment era molt bell, pero va ofendre a Indra i este ho va convertir en un mònstruo (kabandha). Per això rep el nom de Danu Kabandha, o Dánava.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vore l'entrada dánu que es troba poc abans del final de la segona columna de la pág. 468 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. Gerhard Köbler (2000): Indogermanisches wörterbuch (pág. 181). 3.ª edició.
  3. Julius Pokorny: Indogermanisches etymologisches wörterbuch [1] archivat en Wayback Machine. (entrada 313).
  4. David Kinsley: Hindu goddesses: visions of the divine feminine in the hindu religious tradition (pág. 6). Nova Delhi: Motilal Banarsidass, 1987 (reimpreso en 2005). ISBN 81-208-0394-9.


Referències

[editar | editar còdic]