Tehom
.jpg)
Tehom (en hebreu: Plantilla:Hebreu), lliteralment el Abisme (en Septuaginta grega: ábyssos), es referix al Gran Abisme de les aigües primordials de la creació en la Bíblia. Tehom és un cognado de la paraula acadia tamtu i l'ugarítico t-hm, que tenen un significat similar. Com a tal, es va equiparar en la paraula sumerio anterior Tiamat. En àrap modern, Tihamah es referix a una planura costera del Mar Rojo.
Generalitats
[editar | editar còdic]Tehom es menciona per primera volta en Génesis 1:2, a on es traduïx com a «abisme»:
I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç del abisme, i l'Esperit de Deu es movia sobre la faç de les aigües.
Va ser des d'ací que les aigües del diluvi de Noé varen tindre el seu orige,[1] el lloc a on Deu va alluntar temporalment la mar Roja quan els israelitas ho varen creuar abans de destruir l'eixèrcit egipcíac que els perseguia,[2] i el lloc que Deu secarà per a que els justs caminen cap al seu redenció al final dels dies (Isaías 11:15).[3]
Els gnósticos varen usar este text per a propondre que el deu creador original, cridat «Pléroma» o «Bythós» (del grec, que significa «Profunt») va preexistir a Elohim, i va donar lloc a tals divinitats i esperits posteriors per mig de emanació, progressivament més distants i eliminats de la forma original.
Tehom també es menciona com la primera de les sèt «habitacions infernals» que corresponen a les dèu Qliphoth (lliteralment «clafolls») de la tradició cabalista judeua, a sovint en lloc del Sheol.
l'asiriólogo Heinrich Zimmern escriu en el seu estudi comparatiu dels mits de la creació babilònica i hebrea:
Segons abdós tradicions abans de la creació, tot era aigua. L'abisme es personifica com un mònstruo terrible, que en la versió babilònica du el nom de ___protected_title_19___, que correspon a el hebreu ___protected_title_20___, utilisat com a expressió tècnica per a l'oceà primitiu. La paraula hebrea s'ampra sense l'artícul, com un nom propi, lo que indica que en la tradició israelita també representava originalment un ser mitològic.[4]
Robert R. Stieglitz va declarar que els texts eblaíticos demostren l'equivalència de la deesa Berouth en la mitologia de Sanjuniatón en el ugarítico ___protected_title_8___ i el acadio ___protected_title_9___, a través del nomene bʾrôt (___protected_title_21___).[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'any siscents de la vida de Noé, en el més segon, als dèsset dies del més, aquell dia varen ser trencades totes les fonts del gran abisme, i les catarates dels cels varen ser obertes» (Génesis 7:11).
- ↑ «¿No eres tu el que va secar la mar, les aigües del gran abisme; el que va transformar en camí les profunditats de la mar per a que passaren els redimidos?» (Isaías 51:10).
- ↑ «Certament tornaran els redimidos de Jehová; tornaran a Sion cantant, i goig perpetu hi haurà sobre els seus caps; tindran goig i alegria, i el dolor i el gemec fugiran» (Isaías 51:11)
- ↑ Zimmern, Heinrich (1901). David Nutt (ed.). The Ancient East, No. III: The Babylonian and Hebrew Genesis, London: Long Acre, pp. 57–59.
- ↑ Stieglitz, Robert R. (1990). «Ebla and the Gods of Canaan», Eblaitica: essays on the Ebla archives and Eblaite language, Eisenbrauns, pp. 79–90. ISBN 978-0-931464-49-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tehom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.