Thelema
Thelema és una filosofia de vida basada en les màximes «fes la teua voluntat: serà tota la llei», i «amor és la llei, amor baix voluntat». L'ideal de «fes la teua voluntat» i la seua associació en la paraula thelema té el seu antecedent en François Rabelais (1494-1553), pero va ser més desenrollada[1] i popularisada[2] per Aleister Crowley (1875-1947), qui va fundar una religió[3] cridada thelema, basada en este ideal. La paraula mateixa és la transliteraació a l'anglés del sustantiu en idioma grec koiné θέλημα (/tʰé.liːma/): ‘voluntat’, que prové del verp θέλω (/tʰé.lɔː/): voler, desijar, propòsit. Alguns escrits del cristianisme primitiu usen esta paraula per a referir-se a la voluntat de Yahvé i la voluntat humana.[4][5]
En el sigle XVI, François Rabelais va usar thélème ―la forma francesa de la paraula― com el nom d'una abadia fictícia en el seu famós llibre Gargantúa i Pantagruel.[6][7] L'única regla d'esta abadia era «fay çe que vouldras» (en francés modern: «fais ce que la teua voudras» o ‘fes allò que desiges’). Esta regla va ser revivada i usada en el món real a mitan del sigle XVIII per sir Francis Dashwood, qui la va inscriure en la porta de la seua abadia en Medmenham,[8][9][10][11] a on va servir com a lema del Club del Fòc Infernal.[8]
La mateixa regla va ser usada en 1904 per Aleister Crowley[11][12][13] en El llibre de la llei. Este llibre conté tant la frase «fes la teua voluntat» com la paraula thelema, en grec, la qual Crowley va prendre per al sistema filosòfic, místic i religiós que subsecuentement va desenrollar. Este sistema inclou idees del ocultisme, yoga, i misticisme tant oriental com a occidental (especialment la càbala).[14]
Shri Gurudev Mahendranath, parlant sobre suechachara ―l'equivalent sánscrito de la frase «fes la teua voluntat»,[15][16][17] va escriure que «Rabelais, Dashwood i Crowley deuen compartir el honor de perpetuar lo que ha segut tan elevat ideal en gran part d'Àsia».[11]
Segons afirma Crowley en un dels seus llibres principals, el comportament humà deu regir-se per la següent màxima: «Fes la teua voluntat serà tota la llei» (Liber Al vel Legis, I:40), que a sovint es complementa en una atra afirmació: «Amor és la llei, amor baix la voluntat» (Liber Al Vel Legis, 57). Els seguidors de thelema (que reben el nom de telemitas) utilisen estes frases com a eix central de la seua filosofia vital i la seua pràctica esotèrica.
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]La paraula θέλημα (thelema, /zélema/, en la «z espanyola») apareix en el Nou Testament en referència a la voluntat humana i a la divina. Un eixemple ben conegut és l'oració del Pare nostre: «Venja a nosatres el teu regne, faça's la teua voluntat [___protected_title_4___] en la Terra com en el Cel» (Evangelio de Mateo, 6:10). Atres cites de la Bíblia són:
En el sigle V, sant Agustín de Hipona va escriure «Dilige et quod vis fac» (‘Ama, i fes lo que vullgues’) en la seua sermón sobre el text 1:7-8 del Evangelio de Juan.[18]
En el Renaixença, un personage cridat Thelemia representa la voluntat o el desig en l'obra Hypnerotomachia Poliphili del flare dominico Francesco Colonna. L'obra de Colonna va ser, a la seua volta, una gran influència en el flare franciscano François Rabelais, l'obra de la qual Gargantúa i Pantagruel inclou una fictícia abadia de Thélème.
Thélème de Rabelais
[editar | editar còdic]
François Rabelais era un flare franciscano i més vesprada benedictino del sigle XVI. En algun moment va abandonar el monasteri per a estudiar medicina en Lió en 1532. Va ser ahí a on va escriure Gargantúa i Pantagruel, una série conectada de llibres, que conten el història de dos jagants ―el pare (Gargantúa) i el seu fill (Pantagruel) i les seues aventures― escrit d'un modo extravagant i satíric. És en el primer llibre (capítuls 52-57) a on Rabelais escriu sobre l'abadia de Thélème, construïda pel jagant Gargantúa. Es burla de les institucions monásticas, ya que la seua abadia té una alberca, servici de mucamas i cap rellonge a la vista.[6]
Un dels versos de l'inscripció en l'entrada de Thélème diu:
Pero baix del humor hi havia un concepte molt real d'utopia i societat ideal.[19] Rabelais dona una descripció sobre cóm vivien els telemitas de l'abadia, i quines regles acataven:
Perque els hòmens que són lliures, ben naixcuts, ben educats i rodejats de bones companyies, tenen eixe instint natural i eixa espontaneïtat ―que els compelen a les virtuoses accions i els allunta del vici― que es diu honor. Eixos mateixos hòmens, quan per mer estancament i coacció són oprimits, s'allunten d'eixa disposició noble per la qual es trobaven inclinats a la virtut, per a trencar eixes cadenes de servitut que tan tiránicament els esclavizaban; puix li és propenc a la naturalea del home l'anhelar coses prohibides i el desijar lo que li és negat.[6]
Molts acadèmics pensen que l'autor francés va escriure des d'una perspectiva específicament cristiana[20][21][22][23][24][25][26][27] mentres apuntant cap a desacorts en l'Iglésia.[22][24] Alexander Pocetto, de l'Universitat Allentown de St. Francis de Sals, argumenta que Martín Lutero va influenciar a Rabelais. Ell traça molts paralelismes entre Rabelais i Francis de Sals.[4] M. A. Screech va emfatisar les opinions ortodoxes de l'escritor satíric.[20]
Una atra font té a Rabelais burlant-se de Lutero i de l'Iglésia des d'una perspectiva reformista:
Erich Auerbach en 1946 va rebujar tot açò, escrivint que lo revolucionari sobre la manera de pensar de Rabelais
Francis Dashwood i el Club del Fòc Infernal
[editar | editar còdic]Sir Francis Dashwood va adoptar algunes idees de Rabelais[29] i va invocar la mateixa regla en França quan va fundar un grup cridat Monges de Medmenham (conegut com el Club del Fòc Infernal).[8][10][11] Una abadia va ser establida en Medmenham, descrita en la Enciclopèdia britànica (de 1911) com seguix:
Tenim poca evidència directa de lo que el Club del Fòc Infernal de Dashwood feya o creïa.[30] L'únic testimoni directe prové de John Wilkes, un membre que mai va ser admés en el círcul interior.[31][30] Ell descriu els seus orígens de la següent manera:
El grup va derivar més de Rabelais que l'inscripció sobre la porta, segons l'opinió del tinent coronel Towers, qui va escriure «La meua interpretació de les cavernes permaneix com he dit, que elles eren usades com a temple oracular dionisíaco, basat en l'interpretació de Daswood de capítuls rellevants de Rabelais».[29]
Nathaniel William Wraxall en les seues Memòries històriques (1815) va acusar als monges de portar a terme rituals satànics, pero estes acusacions han segut rebujades com a rumors.[30]
Gerald Gardner i uns atres com Mike Howard[33] diu que els monges adoraven a «la Deesa». Daniel Willens argumenta que el grup provablement practicava maçoneria, pero també sugerix que Dashwood va poder haver sostingut secrets sacraments catòlics. Es pregunta si Wilkes haguera reconegut una missa catòlica genuïna, inclús si la va vore ell mateix i inclús si la versió secreta haguera seguit el model al peu de la lletra.[34] La Gran Logia canadenca de Columbia Britànica i Yukon minimisa la conexió en la francmaçoneria.[30]
Les obres de Aleister Crowley
[editar | editar còdic]Aleister Crowley (1875-1947) era un ocultiste anglés, escritor i provocador social. Rabelais era un dels héroes de Crowley[35] i els seus llibres Gargantúa i Pantagruel varen poder haver donat a Crowley partix de la seua base filosòfica per a la Llei de Thelema,[12][36][11][13][1] en particular la frase «Fes la teua voluntat».[37] En The Antecedents of Thelema, Crowley es va referir a Rabelais com «el nostre mestre»,[38] i Rabelais també va ser inclós entre els Sants de l'Ecclesia Gnostica Catholica junt en Virgilio, Cayo Valerio Catulo, William Blake, Rei Arturo, Carlomagno i Swinburne.[39]
En 1904, Crowley va afirmar haver rebut Liber AL vel Legis, d'una entitat anomenada Aiwass, que anava a servir com la fundació del sistema religiós i filosòfic cridat Thelema.[7][40] Crowley va resumir la seua Llei de Thelema[41] en estos versículs del Llibre:
- «Fer la teua voluntat serà el tot de la llei»[42]
- «Amor és la llei, amor baix voluntat»[43]
- «No hi ha més llei més allà de fer la teua voluntat»[44]
Shri Gurudev Mahendranath i uns atres han escrit que Crowley va reviure la Llei Thelémica de Rabelais.[11][10][13][1] Aleister Crowley va escriure en The Antecedents of Thelema (1926) que Rabelais «va formular en essència la Llei de Thelema, molt semblant a com és entesa pel Master Therion en persona», i inclús que «l'obra mestra de Rabelais conté en singular perfecció un pronòstic exacte del Llibre que seria revelat per Aiwass a Ankh-f-n-khonsu 370 anys despuix».[38] Pero el biógraf de Crowley, Lawrence Sutin discrepa, escrivint que en la seua opinió,
El Llibre de la Llei
[editar | editar còdic]- Artícul principal → El llibre de la llei.
El sistema de Thelema de Crowley comença en El llibre de la llei, el nom oficial de la qual és Liber AL vel Legis. Va ser escrit en El Caire (Egipte) durant la seua lluna de mel en la seua nova esposa Rose Crowley. Este chicotet llibre conté tres capítuls; cada u ho va escriure en una hora, començant al migdia, els dies 8 d'abril, 9 d'abril i 10 d'abril de 1904. Crowley va afirmar que va prendre dictat d'una entitat anomenada Aiwass, a qui més vesprada va identificar com la seua Sant Ángel Guardià.[45]
Crowley va escriure molts comentaris al El llibre de la llei, l'últim ho va escriure en 1925. Esta breu declaració anomenada simplement "El comentari" advertix contra l'estudi del Llibre i la discussió del seu contingut, i afirma que tota “qüestió de la Llei deu decidir-se únicament recorrent als meus escrits" i està firmat per Anj ef Jonsu.[46]
Els únics escrits coneguts de Anj ef Jonsu apareixen en l'Estela de la Revelació.
Voluntat Verdadera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Verdadera Voluntat.
D'acort en Crowley, cada individu té una “Voluntat Verdadera”, que deu distinguir-se dels desijos i caprichos ordinaris del ego. La Voluntat Verdadera és essencialment el “cridat” o “propòsit” en la vida. El concepte de Crowley assumix que açò inclou l'objectiu d'alcançar la realisació plena per esforços propis i en l'ajuda de certes personificacions (avatars) de, les més de les voltes, deus egipcíacs, pero sense l'ajuda del concepte judeocristià de Deu o alguna atra autoritat divina.[47] Crowley creïa que per a descobrir la Verdadera Voluntat, un deu lliberar desijos de la ment subconscient del control de la ment conscient, especialment les restriccions donades a les expressions sexuals, que ell va associar en el poder de la creació divina.[48] Ell va ensenyar que la Verdadera Voluntat de cada individu està identificada en el Sant Ángel Guardià, un daimon únic a cada individu.[49]
Escepticisme
[editar | editar còdic]Crowley va ensenyar a examinar de manera escèptica tots els resultats obtinguts per mig de la meditació o la màgia, a lo manco per l'estudiant.[50] Va unir açò a la necessitat de mantindre un registre màgic que tracta de enlistar totes les condicions de l'event.[51] En Liber ABA (Magick, Book 4) Partix 1 (escrit entre 1912 i 1913), Crowley fa este comentari optimiste mentres delineaba similituts entre varis mestres religiosos:
Cosmologia
[editar | editar còdic]La Thelema de Crowley deriva els seus deus i deeses principals de la mitologia egipcíaca. La més alta deidad en la cosmologia de Thelema és la deesa Nuit. Ella és el cel nocturn estovada sobre la Terra simbolisada en la forma d'una dòna nueta. Ella és concebuda com la Gran Mare, la font última de totes les coses.[53]
La segona deidad principal de Thelema és el deu Hadit, concebut com l'infinitament chicotet complement i consorte de Nuit. Hadit simbolisa ho manifeste, el moviment i el temps.[53]
Ell també és descrit en Liber AL vel Legis com "la flama que ardix en el cor de cada Home, i en el núcleu de cada estrela."[54]
La tercera deidad en la cosmologia de Thelema és Ra-Hoor-Khuit, una manifestació d'Horus. Ell és simbolisat com el home entronisat en el cap de falcó que du una vara. És associat en el Sol i en les energies actives de la màgia thelémica.[53]
Atres deidades dins de la cosmologia de Thelema són:
- Hoor-paar-kraat (o Harpócrates), deu del silenci i la força interior, el germà bessó de Ra-Hoor-Khuit.[53]
- Babalon, la deesa de tot plaure, coneguda com la ramera verge.[53]
- Therion, la béstia sobre la que monta Babalon, qui representa l'animal salvage dins del home, una força de la naturalea.[53]
Màgia
[editar | editar còdic]La “màgia (k)” de Thelema és un sistema de disciplina per a entrenament físic, mental i espiritual.[55] Crowley va definir màgia (k) com “la Ciència i Art de causar canvis en conformidad con la Voluntat”[56] Ell va recomanar la màgia (k) com el mig per a descobrir la Voluntat Verdadera[57] i va escriure sobre lo que la Llei de Thelema diu sobre, per eixemple, treballar en el pla astral.[58] Crowley va descriure el procés general en “Màgia (k), Llibre 4”:
Pràctiques i observances
[editar | editar còdic]La pràctica de màgia (k) en Thelema és un assunt individual. Generalment, les pràctiques es dissenyen per a assistir en trobar i manifestar la Voluntat Verdadera, encara que alguns també inclouen aspectes festius.[59]
Crowley va integrar pràctiques orientals en pràctiques màgiques occidentals de l'Orde Hermètica de l'Alba Dorada[60]
Va recomanar un gran número de pràctiques als seus seguidors, incloent el yoga bàsic (ásana i pranayama);[61] el Ritual menor del pentagrama, per al desterro i l'invocació (Golden Dawn);[59] el Liber Samekh, un ritual per a l'invocació del Sant Ángel Guardià;[59] el Liber Resh, que consistix en quatre adoració diàries al sol;[59] el de mantindre un diari màgic[62] i el de la màgia sexual en vàries formes, incloent pràctiques masturbadoras, heterosexuals i homosexuals.[63]
Ètica
[editar | editar còdic]Thelema és una filosofia individualista i no té conceptes ètics en el sentit usual.[64] Crowley va escriure en "New Comment" to Liber AL vel Legis (II,28) que:
Liber AL vel Legis sí deixa en clar certes normes de conducta. La més important d'elles és “fer la teua voluntat” que és presentada com “el tot” de la Llei, sense cap llei més allà d'ella. Crowley va escriure una gran cantitat de documents adicionals presentant la seua opinió personal sobre la conducta dels individus a la llum de la Llei de Thelema, per eixemple: Liber Oz, Deure, i Liber II.
Liber Oz
[editar | editar còdic]Liber Oz enumera alguns dels drets de l'individu implícits en el dret superior de «fer la teua voluntat».[64] Per a cada persona, estos inclouen el dret a: viure baix la seua pròpia llei, viure del modo que siga la seua voluntat, treballar, jugar i descansar com siga la voluntat de cada qui, morir quàn i cóm siga la seua voluntat; menjar i beure lo que siga la seua voluntat; viure a on siga la seua voluntat; moure's pel món segons la seua voluntat; pensar, dir, escriure, pintar, molejar, construir i vestir segons la seua voluntat; amar quàn, on i en qui siga segons la seua voluntat; i matar a aquells que anularien eixos drets.[66]
Deure
[editar | editar còdic]Deure és descrit com «un apunt en les màximes regles de conducta pràctica a ser observades per aquells que accepten la Llei de Thelema».[67] No és un Liber numerat com estan tots els documents que Crowley va escriure per a l'A.·.A.·., sino que va ser enlistado com un document específicament per a l'Ordo Templi Orientis.[67] Es troba dividit en quatre seccions:[68]
- A. El teu deure en tu mateixa: descriu al yo com a centre de l'univers, en un cridat per a deprendre sobre la naturalea íntima d'un mateixa. Advoca per desenrollar totes les facultats de manera equilibrada, establir l'autonomia de sí mateixos, i dedicar-se al servici de la Voluntat Verdadera.
- B. El teu deure en uns atres: flama a eliminar l'ilusió de separació entre un mateix i tots els demés, a barallar quan siga necessari, a evitar interferir en les Voluntats d'uns atres, a allumenar a uns atres quan siga necessari i adorar la naturalea divina de tots els demés sers.
- C. El teu deure en l'humanitat: flama a que la llei de Thelema siga l'única regla de conducta. Que les lleis de cada lloc deurien tindre l'objectiu d'assegurar la major llibertat per a tots els individus. El crim és descrit com sent una violació de la voluntat verdadera d'un mateixa.
- D. El teu deure en els demés sers i coses: advoca per l'aplicació de la llei de Thelema a tots els problemes i afirma que «és una violació de la llei de Thelema l'abusar de les qualitats naturals de qualsevol animal o objecte en impedir les seues funcions pròpies» i «la llei de Thelema ha de ser aplicada implacablemente per a decidir qualsevol qüestió de conducta».
Liber II
[editar | editar còdic]En Liber II: El mensage del Mestre Therion, la llei de Thelema és resumida de manera sucinta com «Fes segons la teua voluntat: despuix no faces res més».[69] L'autor també descriu l'eixercici de la voluntat com una activitat infatigable sense apego al resultat, escrivint: «La concepció és, per tant, d'etern moviment, infinit i inalterable. És [nirvana] (budisme), solament que dinàmic en lloc d'estàtic; i açò al final resulta sent la mateixa cosa».
L'Abadia de Thelema
[editar | editar còdic]Crowley no es va dedicar de colp i repent a la tasca de construir la nova orde hermètica la creació de la qual li havia segut encomanada, sino que durant algun temps va seguir en les seues activitats investigadores en l'àmbit de la màgia, que a sovint incloïa l'us d'alucinogens, i múltiples aventures sexuals. No va ser fins a 1920 quan va decidir establir en les proximitats de Cefalú (Sicília, Itàlia) l'Abadia de Thelema, en l'intenció expressa de que anara un lloc màgic d'experimentació, principalment en l'àmbit de la màgia sexual. Assumint una identitat falsa, va llogar una casa, la Vila Santa Bàrbara, i les terres confrontants. En els discípuls que reunira en eixe lloc, formaria el núcleu inicial del Nou Eón que li havia segut profetizado setze anys abans.
Durant aquells anys, Crowley mantenia una relació en Leah Hirsig, que era tant el seu amant com la seua colaboradora principal en les arts màgiques. Tenien un fill en comú, Hansi, i aquell mateix any Hirsig va donar a llum al segon, una chiqueta, lo que va retardar la seua arribada a Itàlia. Ademés, Hirsig havia convençut a una jove viuda, Ninette Shumway, per a que anara ajudant i inclús amant de Crowley, encara que ella es reservava el paper de «Dòna Escarlata».[70]
Crowley i les seues acompanyants femenines varen restaurar la sala principal de la casa com a Temple per a les seues pràctiques màgiques, pintant les seues parets, portes i inclús les persianes en grans fresca, segons pareix en imitació del pintor francés Paul Gauguin, a qui Crowley considerava un precursor de Thelema.
Entre les parets decorades del Temple es varen realisar la major part de les experimentació de Crowley durant tres anys, en les que es va entregar a tot tipo d'excessos en Lisa Hirsig i en el seu amant Ninette. Segons pareix, entre les pràctiques que es varen realisar en l'Abadia, ademés de cerimònies i encantamientos, cal incloure numerosos actes de màgia sexual (és dir, us del sexe i del orgasme com a catalisadors d'energies).
Diverses persones varen visitar l'Abadia entre 1920 i 1923, algunes d'elles en l'intenció de quedar-se i ser discípuls de Crowley. La mort d'un d'ells, Frederick Loveday, per beure aigua contaminada d'un toll, va atraure l'atenció de les autoritats italianes que varen expulsar a Crowley de Sicília.
La prensa sensacionalista britànica va realisar un gran escàndal malnomenant a Crowley com «el home més malvat del món».
Thelema com a base filosòfica d'órdens i societats secretes
[editar | editar còdic]En 1912, el Gran Maestre de l'Ordo Templi Orientis, Theodor Reuss, va visitar a Crowley en la seua casa de Londres i li va acusar de haver publicat el secret contingut en el Sobirà Santuari de la Gnosis de la seua organisació secreta. La O.T.O. és una societat amagada fundada en Anglaterra a principis de sigle i que fins a llavors havia passat prou inadvertida. El material que supostament havia segut plagiat per Crowley eren rituals de màgia sexual. Crowley va conseguir convéncer a Reuss de la seua ignorança sobre el secret de la O.T.O., lo que va conduir a Reuss a creure que tot responia a una miraculosa coincidència i, acte seguit, va procedir a iniciar a Crowley en la O.T.O. en el seu grau màxim, lo que equivalia en la pràctica a convertir-li en cap de la sèu anglesa de l'organisació. Crowley va acceptar gustoso i va assumir per la seua banda el nom màgic de Bafomet per al seu treball en l'Orde.
En lo sucesivo, i de forma especialment significativa a partir de la mort de Crowley, la O.T.O. es va convertir en la principal organisació transmisora del pensament thelémico.
Atres organisacions que han assumit la Llei de Thelema en major o menor mida són la Fraternitas Saturni i la Societat de Thelema (abdós en la seua sèu central en Alemània), aixina com la Logia Horus-Maat (de la nortamericana Maggie Nema Ingalls), entre unes atres.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, John S.: «Aleister Crowley as guru» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en anglés en la revista Chaos International, n.º 17.
Crowley és malentender si és vist primàriament com el mestre d'un nou camí de lliberació, la seua yoga sexual i l'abadia com a mig per a impartir açò, en la teoria darrere d'açò reduïda a la crua esquematizaació de camins a l'allumenament, a voltes entesa com una religió. Ell era part d'una tradició més gran, més inteligible. El thelema en sí mateixa és un ideal racional inteligible que data des de Rabelais, a través de sir Frances Dashwood. Crowley va donar a esta distinguida tradició occidental un nou grau de desenroll.John S. Moore
- ↑ 2,0 2,1 Sutin, Lawrence (2002): Do what thou wilt: a life of Aleister Crowley (pág. 126). Nova York: St. Martin's Griffin, 2002. ISBN 978-0-312-28897-6.
- ↑ Greer, John Michael (2003): The new encyclopedia of the occult (pág. 478). Llewellyn Worldwide, 2003. ISBN 1-56718-336-0
- ↑ 4,0 4,1 Pocetto, Alexander T.: «Rabelais, Francis de Sals and the “Abbaye de Thélème”», artícul publicat en el lloc web De Sals. Consultat el 20 de juliol de 2006.
- ↑ «Juan 1:12-13». biblegateway.com. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Rabelais, François: Plantilla:Gutenberg
- ↑ 7,0 7,1 Wilson, Robert Anton (1997): The illuminati papers. Ronin Publishing, 1997. ISBN 1-57951-002-7.
L'orige de «fes la teua voluntat» és l'abadia de Thelema, en el Gragantúa i Pantagruel de Rabelais. El Hell Fire Club estava copiant deliberadament a Rabelais. Crowley, per supost, havia llegit a Rabelais i sense dubte coneixia sobre el Hell Fire Club (la qual, per cert, és més correctament cridada Abadia de Sant Frances), pero ell va argumentar haver rebut la «llei de thelema» [...] des d'una inteligència superior que li va contactar en El Caire en 1904Robert Anton Wilson
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Buckingham», artícul en anglés en la Encyclopedia Britannica (1911).
- ↑ «Thelema and buddhism», artícul en anglés en la revista Journal of Thelemic Studies, vol. 1, n.º 1, págs. 18-32; autumne de 2007
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Adams, Ron (2004): «Ecumenical Thelema», artícul en anglés en la revista Ashé Journal, vol. 3, n.º 4, págs. 71-78; equinoxio de primavera de 2004.
Francis Dashwood, who revived the Rabelais «Abbey of Thelema».
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Mahendranath (1990).
Molts anys despuix, Sir Francis Dashwood reavivió l'abadia i la seua grandiosa llei en els camps de la seua residència de camp no molt llunt de Londres. [...] En el història més recent, sant Aleister Crowley, qui va fer molt per reformar i revivar la tradició ocultista occidental, en reverència a l'obra mestra de Rabelais també va revivar la llei thelémica; i inclús, per un periodo breu, va establir una abadia en una illa italiana. [...] Podria ser novetat a aquells que lligguen este manuscrit, pero una idèntica regla o llei s'ha sostingut en gran respecte en Índia i països veïns per mils d'anys. Ha segut la filosofia amoral dels nathas, els tántricos, els sants siddhas i els sadhus. Va fer possible els parivrayakas (sants vagabunts sense llar), i eventualment va dur al més alt grau de guany espiritual hinduista conegut com avadhuta (l'emancipat). Per lo tant Rabelais, Dashwood, i Crowley deuen compartir el honor de perpetuar lo que ha segut tan elevat ideal en gran part d'Àsia.
- ↑ 12,0 12,1 Skinner, Stephen (ed.): The magical diaries of Aleister Crowley: Tunisia 1923, n.º 12 (pág. 149). Weiser, 1996. ISBN 0-87728-856-9.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Alamantra, Frater (2004): «Looking into the word: some observations» [2] archivat en Wayback Machine., artícul en anglés en la revista Ashé Journal, vol. 3, n.º 4, págs. 39-59; equinoxio de primavera de 2004.
Per lo tant, podem dir que ―per la definició de Rabelais― un telemita és una persona que és lliure, biennacida, bieneducada i capaç d'interactuar en honesta companyia. Un telemita té un sentit inherent del honor un sentit de la proporció i discreció. [...] Gran part de l'obra de Crowley és una interpretació i una extensió d'este senzill resum.
- ↑ Crowley, Aleister: «Liber XIII vel Graduum Montis Abiegni: A Syllabus of the Steps Upon the Path», text en anglés, publicat en el lloc web Hermetic. Consultat el 7 de juliol de 2006. Per a confirmar que l'orde en qüestió va prendre el Llibre de la Llei com un document oficial de l'orde de que «no deu canviar-se ni en l'estil d'una lletra», A syllabus of the official instructions of the A∴A∴, per Aleister Crowley. «Este llibre és la fundació del nou aeón, i per lo tant el tot de la nostra obra»; primera secció, llista de publicacions classe "A". Consultat el 7 de juliol de 2006. I finalment, per la part de cridar «thelema» a la paraula de la llei, consultar: Crowley, Aleister: Liber AL vel Legis, I: 39-40.
- ↑ «Svecchachara [/swecha-chára/] és un terme sánscrito el significat aproximat del qual és ‘la pràctica de seguir la voluntat d'un mateix’ John, Jeffrey (2007): Esalen: America and the religion of no religion (pág. 430). University of Chicago Press, 2007. ISBN 0-226-45369-3
- ↑ Singh, Kapur; Singh, Piar; i Kaur, Madanjit (1989): Pārāśarapraśna: an enquiry into the genesis and unique character of the order of the khalsa with an exposition of the sikh tenets (pág. 16). Amritasar (Índia): Department of Guru Nanak Studies, Guru Nanak Dev University, 1989.
La força guiadora d'esta filosofia religiosa és svecchachara, ‘fes com et plaga’, i la seua justificació sicològica està basada en les profundes meditacions psicoanalíticas hinduistas.
- ↑ Woodroffe, John: Shakti and shakta, capítul 27. ISBN 1-59547-920-1.
Tal és el svechachari, el camí del qual és svechachara, o ‘fes la teua voluntat’.
- ↑ Agustín de Hipona: «Sermón sobre la Primera epístola de Juan (7.8)». Cf. Augustín sobre Galatians 6:1: «I si fes de cridar-li, ama-ho per dins; tu podràs exhortar, persuadir, reprender, enujar-te; ama, i fes lo que vullgues. Un pare despuix de tot, no odia al seu fill; i si és necessari, un pare li dona al seu fill uns assots; li inflige dolor, per a assegurar-se del seu benestar. Aixina que eixe és el significat de “en esperit de bondat”» (Gál. 6:1). Sermon 163B:3:1, The Works of Saint Augustine: A New Translation for the 21st Century (Sermons 148-153), 1992, part 3, vol. 5, p. 182. ISBN 1-56548-007-4
- ↑ Stillman, Peter G.: «Utopia and anti-utopia in Rousseau's thought», artícul en Rubin i Stroup (1999), pág. 60.
- ↑ 20,0 20,1 Benson, Edward (1997): «Resenya del llibre ___protected_title_0___, de Michael Screech» (Baden-Baden: Éditions Valentin Koerner, 1992), publicada en la revista Sixteenth Century Journal, vol. 28, n.º 3, págs. 961-963; autumne de 1997.
En 1959 […] Screech estava escrivint contra l'opinió articulada primer per Abel Lefranc pero encara extensament defesa en eixe moment segons la qual Rabelais era un librepensador de closet… Ned Duval ha mostrat recentment que Rabelais estava dispost a escriure una «antiépica» cristiana.
- ↑ Rigolot, Francois: «Rabelais, misogyny, and Christian charity: biblical intertextuality and the Renaissance crisis of exemplarity», artícul en la revista PMLA, v. 109, págs. 225-237; març de 1994.
- ↑ 22,0 22,1 Williams, Alison (2006): «Sick humour, healthy laughter: the use of medicine in Rabelais's jokes», artícul en anglés en la revista The Modern Language Review, 101, pt. 3, págs. 671-681; 2006.
- ↑ Nash, J. C. (2002): «Fictional evil and the reader's seduction: Rabelais's creations of “l'Esprit Malign”», artícul en anglés en la revista Romanic Review, vol. 93, n.º 4, págs. 369-386; novembre de 2002. Consultar també les fonts citades: Griffin & Screech.
- ↑ 24,0 24,1 Krause, V. (1999): «Aneu-li works in Rabelais' Quart livre: the case of the Gastrolatres», artícul en anglés en la revista The Sixteenth Century Journal, vol. 30, n.º 1, págs. 47-60; primavera de 1999
- ↑ Russell, A. P. (1997): «Epic agon and the strategy of reform in Folengo and Rabelais», artícul en anglés en la revista Comparative Literature Studies, vol. 34, n.º 2, págs. 119-148; 1997
- ↑ Marsh, L. (1997): «Of horns and words: a reading of Rabelais's signs», artícul en anglés en la revista Romanic Review, vol. 88, págs. 53-66; giner 1997. Considera el simbolisme cristià com un event de «paraules congelades» (Reads Christian symbolism into "frozen words" event).
- ↑ 27,0 27,1 Weinberg, F. M. (1995): «Layers of emblematic prose: Rabelais' Andouilles», artícul en anglés en la revista The Sixteenth Century Journal, vol. 26, págs. 367-377; estiu de 1995.
- ↑ Aeurbach, Erich (1946): Mimesis: The Representation of Reality in Western Literature. Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-11336-4.
- ↑ 29,0 29,1 Towers (1987) citat en Coppens (2006)
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Grand Lodge of British Columbia and Yukon: «The Hell-fire Clubs», artícul en anglés, publicat en el lloc web Free Masonry. Consultat el 22 de juliol de 2006.
- ↑ Coppens, Philip (2006). Hell, no damnation [3] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 21 de juliol de 2006.
- ↑ citat en Sainsbury (2006), p.111
- ↑ Howard, Mike: «The Hellfire Club», publicat en el lloc web Easy Web. Consultat el 22 de juliol de 2006.
- ↑ Willens, Daniel. The Hell-Fire Club: Sex, Politics, and Religion in Eighteenth-Century England in Gnosis, estiu 1992. Consultat el 22 de juliol de 2006.
- ↑ Skinner, Stephen (ed). The Magical Diaries of Aleister Crowley: Tunisia 1923, p. 79, n. 8. Weiser, 1996. ISBN 0-87728-856-9
- ↑ Meretrix, Magdalene. The Thelema Tradition [4] archivat en Wayback Machine. en Witchvox, 14 de juliol de 2001
- ↑ Skinner, p.149, n. 12
- ↑ 38,0 38,1 Crowley, Aleister (1926). The Antecedents of Thelema en «Thelema Lodge Calendar for November 1993». Consultat el 4 de juliol de 2006.
- ↑ Crowley, Aleister. Liber XV, The Gnostic Mass.
- ↑ Crowley, Aleister: «De Lege Libellum», en The Equinox, III (1). Detroit: Universal, 1919.
- ↑ Crowley, Aleister. «Liber II: The Message of The Master Therion» en The Equinox III (1). Detroit: Universal, 1919. Consultat el 6 de juliol de 2006.
- ↑ Crowley, Aleister. Liber AL vel Legis, I:40
- ↑ Crowley, Aleister. Liber AL vel Legis, I:57
- ↑ Crowley, Aleister. Liber AL vel Legis, III:60
- ↑ Crowley, Aleister. The Equinox of the Gods. New Falcon Publications, 1991. ISBN 978-1-56184-028-1
- ↑ Crowley, Aleister. ___protected_title_5___
- ↑ Frater U.D. High Magic: Theory & Practice. Llewellyn Worldwide, 2005. ISBN 0-7387-0471-7
- ↑ Sutin, p. 294.
- ↑ Hymenaeus Beta (ed.) in Crowley, Aleister. The Goetia: The Lesser Key of Solomon the King, p. xxi. Ret Wheel, 1995. ISBN 0-87728-847-X
- ↑ Crowley, Aleister. Liber O, I.2-5
- ↑ Liber I vel Exercitiorum, secció I.
- ↑ 52,0 52,1 Crowley, Aleister. Magick, Book 4
- ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 53,5 Orpheus, Rodney. Abrahadabra: Understanding Aleister Crowley's Thelemic Magick, pp. 33-44. Weiser, 2005. ISBN 1-57863-326-5
- ↑ Crowley, Aleister. Liber AL vel Legis, II,6.
- ↑ DuQuette, Lon Milo in Orpheus, Rodney. Abrahadabra, p. 1
- ↑ Crowley, Aleister. Magick, Book 4, Introducció a Part III
- ↑ Gardner, Gerald Brosseau. The Meaning of Witchcraft, p. 86. Ret Wheel, 2004. ISBN 1-57863-309-5
- ↑ "Sobre els viages en el vostre Cos de Llum, o viages Astrales i les segons-cridades Visions, acosta este Saber en el vostre Cor, Oh Fill meu, que en esta Pràctica, siguen les Coses Vistes i Escoltades Veritats i Realitats, o siguen elles Fantasmes de la Ment, mantente fidel a este Valor Màgic Suprem, a saber: Mentres que la Direcció de dits Viages siga conscientment desijada, i determinada per la Raó, i també inconscientment desijada, pel Yo verdader, ya que sense Ell cap Invocació seria possible, tenim ací una Cooperació d'Aliança entre el Yo Intern i Extern, i per lo tant un Guany, siquiera parcial, de la Gran Obra." Crowley, Aleister. DE VIA PER EMPYRAEUM in Liber Aleph Vel CXI: The Book of Wisdom or Folly (cap. 15). Weiser Books. ISBN 978-0-87728-729-2
- ↑ 59,0 59,1 59,2 59,3 DuQuette, Lon Milo. The Magick of Thelema
- ↑ Pearson, Joanne. A Popular Dictionary of Paganism, p. 44. Routledge, 2002. ISBN 0-7007-1591-6
- ↑ Orpheus, pp. 9-16, 45-52
- ↑ Wasserman, James. Aleister Crowley and the Practice of the Magical Diary. Weiser, 2006. ISBN 1-57863-372-9
- ↑ Urban, Hugh. Màgia Sexualis: Sex, Magic, and Liberation in Modern Western Esotericism. University of Califòrnia Press, 2006. ISBN 0-520-24776-0
- ↑ 64,0 64,1 Hessle, Erwin. "The Ethics of Thelema" in The Journal of Thelemic Studies, Vol. 1, No. 1 (Autumn 2007).
- ↑ Crowley, Aleister. The Old and New Commentaries to Liber AL, II,28.
- ↑ Crowley, Aleister. Liber OZ
- ↑ 67,0 67,1 Crowley, Aleister: Magick, Book 4, Appendix I: «Official Instructions of the O.T.O.», pág. 484.
- ↑ Crowley, Aleister. Duty.
- ↑ Crowley, Aleister. Liber II: The Message of the Master Therion
- ↑ Abbazia vaig donar Thelema. donar-thelema/.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thelema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.