Aiwass

Aiwass és el nom donat a la veu que l'ocultiste anglés Aleister Crowley va afirmar haver escoltat el 8, 9 i 10 d'abril de 1904. Crowley va afirmar que esta veu, que considerava haver-se originat en una inteligència desencarnada, li va dictar El llibre de la llei.

El dictat

Segons Crowley, la primera aparició de Aiwass va ser durant els tres dies de l'escritura de Liber Al Vel Legis. La seua primera i única identificació, com està descrit en el capítul I, va anar: "¡Mireu! Que és revelat per Aiwass el ministre de Hoor- parr- kraat" (AL I:7).

Comunament, Hoor-paar-kraat és transliteraació grega d'Harpócrates. Significa "Horus el chiquet", a qui Crowley va considerar la deïtat central dins de la cosmologia thelemica (vore: Aeon de Horus). D'igual forma, Harpócrates també representa el Ser Grandiós, el Sant Ángel Guardià.

Crowley va descriure la trobada a detall en El Equinoccio dels Deus, que dia:

La veu de Aiwass va semblar aplegar-me per damunt del meu muscle esquerre, des del cantó més lluntà del quarto. Semblava fer-se eco a sí mateixa en el meu cor físic d'una manera molt estranya i difícil de descriure. En ocasions, he notat un fenomen similar mentres esperava un mensage en gran esperança o pavor. La veu manava apassionada, com si Aiwass deguera atindre's a un llímit temporal... era greu, musical i expressiva, el to s'anava fent solemne, voluptuoso, tendre o feroç, segons el contingut del mensage. No era un baix – acàs un tenor o baríton. Parlava l'anglés sense accent algun, natiu o estranger, i sense traces pròpies de cap terra o casta, cosa que en un principi em va resultar sorprenent, inclús inquietant. Vaig tindre l'aguda sensació que l'orador es trobava realment en el cantó a on semblava estar, en la forma d'una "matèria fina", transparent com un vés-ho de gasa, o un núvol de fum d'incens. Semblava ser alt, de tez obscura, d'uns trenta anys, fornido, actiu i fort, en cara de rei salvage, i els ulls velats, no fora que la mirada destruïra tot allò en que es posara. La vestimenta no era àrap; sugeria l'estil assiri o persa, pero molt vagament. Vaig prestar poca atenció a estes coses, perque para mi, en aquell moment, Aiwass era un "àngel", com els que hi havia vist a sovint en visions, un ser purament astral.

En el posterior escrit Liber 418, la veu del 8° Aethyr va dir "El meu nom és Aiwass" i "en El llibre de la llei vaig escriure els secrets de la veritat que són semblants a una estrela i a una serp i a una espasa." Crowley va dir que despuix esta manifestació va prendre forma d'una piràmide de llum.

Identitat

Crowley va tindre grans problemes per a argumentar que Aiwass era un ser objectivament separat d'ell, posseïdor de molt més coneiximent que ell o qualsevol un atre humà poguera tindre. Va escriure: "Cap falsificador podria preparar un conjunt d'acertijos numèrics i lliterals tan complicats". Com Crowley va escriure en les seues Confessions: "Vaig ser destinat a admetre que Aiwass em va mostrar un coneiximent de Càbala inmensamement superior a la meua" i "Vàrem ser forçats a concloure que l'autor d'El llibre de la llei és una inteligència tant alienígena com a superior a mi mateixa, encara que familiarizado en les meues més íntims secrets; i, el punt més important de tots, eixa inteligència era desencarnada." Finalment, este extracte (també de Confessions, cap. 49):

L'existència de religió verdadera presupon una inteligència desencarnada, ya siga que ho cridem Deu o qualsevol atra cosa. I és exactament açò lo que la religió no ha pogut provar científicament. I és açò lo que El Llibre de la Llei prova per evidència interna, totalment independent de qualsevol declaració meua. Esta prova és evidentment el pas més important en ciència que es poguera fer: per a això s'obri una nova avinguda al coneiximent. L'immensa superioritat d'esta inteligència particular, Aiwass, a qualsevol atra en la que l'humanitat ha estat en comunicació conscient, està mostrada no solament pel personage del llibre en sí, sino per la perfecta comprensió natural de les proves necessàries per a demostrar el fet de la seua pròpia existència i les condicions de la seua existència. I, ademés, havent proporcionat les proves requerides.

No obstant, Crowley també va parlar de Aiwass en térmens simbòlics. En The Law is for All, ell va a fondo en comparació a atres deïtats i conceptes espirituals, pero especialment en The Fool (El Mec).

Tal volta més important, Crowley despuix va identificar a Aiwass com el seu Sant Ángel Guardià personal i més. De nou, del Equinox of the Gods: "Ara m'incline a creure que Aiwass no és solament el Deu a qui alguna volta se li va tindre com a sagrat en Sumerio, i el meu propi Sant Ángel Guardià, sino també un home com yo, per lo tant, aixina com Ell usa el seu cos humà per a fer La seua conexió màgica en l'humanitat, que Ell ama, i que per lo tant Ell és un Ipsissimo, el cap de Astrum Argentum: A.·. A.·."

Gematría

Com cabalista, Crowley va treballar per a descobrir el número de Aiwass dins del sistema de la gematría. Inicialment ell va creure que era 78: "He decidit que AIVAS = 78, el número de Mezla, l'influència de la més alta unitat, i per lo tant, s'acomoda be com a títul per a un mensager com Ell."

Despuix de rebre una carta d'un estrany, el tipógrafo i editor Samuel A. Jacobs, el nom hebreu del qual era SHMUEL Bar AIWAZ bie YACKOU de SHERABAD, Crowley va preguntar l'ortografia hebraica de AIWAZ; per a sorpresa i satisfacció de Crowley, era OIVZ, que és igual a 93, el mateix número del Thelema, i "també el de la Lost Word de la francmaçoneria, que yo hi havia redescubierto". Crowley es va posar perplex, no obstant, ya que l'ortografia del nom en AL era "Aiwass", no "AIVAS", que no suma 93. No obstant, quan Crowley va decidir usar la càbala grega, va descobrir que...

... ¡el seu valor és 418! I és el número de la Fòrmula Màgica d'Aeon (Thelema). Representa la pràctica del Llibre com el 93 fa la teoria. És evident ara que en ingeni inconcebible AIWAZ va organisar la seua expressió. Ell no està content en donar-nos una ortografia per al seu nom, no obstant potent; nos dona dos noms que, en el seu conjunt, no són més que dos voltes tan significatius com a sols, pero més encara, en un grau que està més allà dels meus alcanç de càlcul.

Referències

• (1982).«The Book of the Law: Liber AL vel Legis».Weiser.
• (1979).«The Confessions of Aleister Crowley».Routledge & Kegan Paul.
• (1974).«Equinox of the Gods».Gordon Press.
• (1996).«The Law is for All».Publicacions New Falcon.

Thelemapedia. (2004). [1] Consultat el 14 d'abril de 2006.