Cefalú

Cefalú (en italià Cefalù) és una ciutat i un municipi italiano de la província de Palermo, en Sicília, de 13 777 habitants. Està situat en la costa septentrional de l'illa, a uns 70 km de Palermo, als peus d'un promontori rocós. És un dels majors centres balnearis de tota la província; a pesar de les seues dimensions, cada any atrau a mils de turistes. En l'época estival la població aplega a duplicar-se.

Toponímia

El nom de la ciutat en espanyol és Cefalú. En italià és Cefalù i en siciliano Cifalù. Pronunciat [tʃefaˈlu].

Història

Vista de Cefalú

El nom primitiu de Cefalú era Cefaledio (en grec Κεφαλοίδιον i en llatí Cephaloedium). Tucídides diu que Hímera era l'única colónia grega en esta part de l'illa, de manera que se supon que va ser d'orige fenicio i que, abandonada, va ser convertida en fortalea (phrourion) per la gent de Hímera, i més vesprada poblada per ells quan la seua ciutat va ser destruïda.

Apareix mencionada en 396 a. C. en l'época de l'expedició cartaginesa dirigida per Himilcón quan este general va fer un tractat en Hímera i Cefaledio. Despuix de la derrota cartaginesa Dionisio I de Siracusa es va apoderar d'ella, pero més vesprada va ser independent, i aliada de Cartago. Per això va ser atacada per Agatocles en 307 a. C. En la primera guerra púnica va ser reduïda per la flota romana dirigida per Aulo Atilio Calatino i Publio Cornelio Escipión Nasica en 254 a. C., gràcies a una traïció.

Va prosperar baix els romans i va gojar de privilegis municipals, i en época de Marque Tuli Cicerón era una civitas decumanae que pagava els seus imposts en blat a l'estat romà. Va sofrir els abusos de Verres. Despuix ya no es menciona pero va subsistir com a ciutat.

En 858 va ser ocupada pels àraps que la varen conservar fins al 1063 en que va ser ocupada pel normando Roger I. En el XII, Roger II de Sicília, fill de Roger I, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defendre i en un bon port. La catedral es va iniciar en 1131.

Queden alguns restants de l'antiga ciutat, entre ells un edifici en diversos apartaments, que sembla un palau, pero construït en estil cíclopeo o poligonal.

En 1285 es va firmar en Cefalú el tractat entre Carlos de Salerno i Pedro III d'Aragó, pel qual Carlos, presoner de Pedro en Cefalú, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaime, germà del futur Alfonso II d'Aragó, i a canvi seria lliberat. També es va establir la boda de Jaime en una filla de Carlos, i el de la princesa Violante en un dels fills de Carlos. Encara que Carlos ho va ratificar despuix de ser lliberat, pero encara en territori aragonés, ni França ni el papa varen reconéixer el tractat.

Llocs d'interés

Vista superior de la catedral de Cefalú

Plaja i pot en la localitat

• La catedral de Cefalú va ser erigida baix el patronazgo de Roger II de Sicília, començant a construir-se en 1131. Este estil d'arquitectura normanda es tindria que cridar més correctament Romànic Siciliano. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té tres arcs (reconstruït en el 1400) corresponents a les tres naus. Un àbsit semicircular es troba en la part este del mur posterior. Els contraforts estan construïts com a columnes per a allaugerar el seu aspecte. Els mosaics estan entre els més famosos del món. En juliol de 2015, el conjunt «Palermo àrap-normando i les catedrals de Cefalú i Monreale» va ser inclós en la llista del patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. La catedral de Cefalú és un dels nou bens individuals que comprén la declaració (en el ID 1487-008).
• Palau de Osterio Magne, que va ser la residència preferida de Roger II abans de passar a ser propietat d'els Ventimiglia.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cefalú.
• Pàgina web de la Comune vaig donar Cefalù (italià)