Babalon

Babalon

Babalon (també coneguda com la Dòna Escarlata, Gran Mare o Mare de les Abominació) és una deesa en el sistema ocultiste de Thelema, el qual es va establir en 1904 en la redacció de El Llibre de la Llei de l'autor i ocultiste anglés Aleister Crowley. L'ortografia del nom com "Babalon" li va ser revelada a Crowley en The Vision and the Voice. El seu nom i les seues imàgens ocupen un lloc destacat en "Liber Cheth vel Vallum Abiegni" de Crowley.

En la seua forma més abstracta, Babalon representa l'impuls sexual femení i la dòna lliberada. En el credo de la Missa Gnóstica també li l'identifica en la Mare Terra, en el seu sentit més fèrtil. Junt en la seua condició d'arquetip o deesa, Crowley creïa que Babalon tenia un aspecte terrenal o avatar; una dòna viva que ocupava l'ofici espiritual de "Dòna Escarlata". Este càrrec, identificat per primera volta en El Llibre de la Llei, sol descriure's com una contraparte de la seua pròpia identificació com "Mega Therion" (La Gran Béstia). El paper de la Dòna Escarlata era ajudar a manifestar les energies del Eón de Horus. Crowley va tindre vàries dònes en la seua vida ocupant el càrrec de Dòna Escarlata.

El consorte de Babalon és el Caos, cridat el "Pare de la Vida" en la Missa Gnóstica, sent la forma masculina del principi creatiu. El caos apareix en La visió i la veu i posteriorment en Liber Cheth vel Vallum Abiegni. Babalon sol ser representada montada sobre la Béstia. A sovint li la coneix com la ramera sagrada i el seu símbol principal és el cáliz o grial.

Com va escriure Crowley en el seu El Llibre de Thoth, "ella cavalca a horcajadas sobre la Béstia; en la seua mà esquerra sosté les regnes, representant la passió que els unix. En la seua dreta sosté en alt la copa, el Sant Grial ardint en amor i mort. En esta copa es mesclen els elements del sacrament del Eón".

Orígens

Ramera de Babilonia

Ramera de Babilonia. Pintura de William Blake en 1809.

La Ramera de Babilonia és mencionada en el Llibre del Apocalipsis, un llibre que va poder haver tingut influència en Thelema, ya que Aleister Crowley diu que ho va llegir quan era chiquet i va anar llavors que es va imaginar a sí mateixa com la Béstia. Li la descriu en el Capítul 17:3-6:

Aixina que em va dur en esperit al desert, i vaig vore una dòna assentada sobre una béstia escarlata, ompli de noms de blasfèmia, en sèt caps i dèu banyes. La dòna estava vestida de púrpura i escarlata, adornada en or, pedres precioses i perles, i tenia en la mà una copa d'or ompli de abominació i de l'inmundicia de la seua fornicaació. En el seu front tenia escrit un nom: MISTERIO, BABILONIA LA GRANDE, LA MADRE DE LAS RAMERAS I DE LAS ABOMINACIONES DE LA TIERRA. Vaig vore la dòna èbria de la sanc dels sants i de la sanc dels màrtirs de Jesús, i al vore-la, vaig quedar maravillado.

Aleister Crowley va registrar la seua perspectiva del Llibre del Apocalipsis en The Vision and the Voice (La Visió i la Veu):

Gran mare

Dins de la Missa Gnóstica, Babalon és mencionada en el Credo Gnóstico:

I cree en una sola Terra, Mare de tots nosatres, i en una Pancha en el que tots els hòmens són engendrats, i en el que reposaran, Misteri de Misteri, en El seu nom BABALON.

Ací, Babalon s'identifica en Biná en l'Arbre de la Vida, l'esfera que representa la Gran Mar i a deeses mare com Isis, Bhavani i Maat. Ademés, ella representa a totes les mares físiques. Els bisbes T. Apiryon i Helena escriuen:

BABALON, com la Gran Mare, representa la MATERIA, paraula derivada del llatí per a Mare. Ella és la mare física de cada u de nosatres, qui nos va proporcionar la carn material per a vestir els nostres esperits nuets; Ella és la Mare Arquetípica, el Gran Yoni, la Pancha de tot lo que viu a través del fluir de la Sanc; Ella és la Gran Mar, la Sanc Divina mateixa que envol el Món i que corre per les nostres venes; i Ella és la Mare Terra, la Pancha de tota Vida que coneixem.

Vore també

• Fetilleria (goetia)
• Tantrismo

Referències

Treballs citats

Fonts primàries

• Crowley, Aleister (1973). Magick Without Tears, Falcon Press.
• Crowley, Aleister (1983). Regardie (ed.). The Law is for All: An Estendre Commentary on The Book of the Law, 2nd edició, Phoenix, Arizona: Falcon Press. ISBN 978-0-941404-25-9.
• .
• Crowley, Aleister (1995). «Waratah Blossoms», The Book of Lies, York Beach, Maine: Samuel Weiser.
• Crowley, Aleister (1997). Magick: Liber ABA, Book 4, Parts I-IV, Second revised edició, Boston: Weiser. ISBN 0877289190.
• (1998).The Equinox.Samuel Weiser.York Beach, Maine:IV(2)
• Crowley, Aleister (2012). DuQuette (ed.). The Best of the Equinox, Enochian Magic, Ret Wheel Weiser. ISBN 978-1609258030.
• Crowley, Aleister (2016). Liber XV : Ecclesiae Gnosticae Catholicae Cànon Missae, Gothenburg. ISBN 978-8393928453.
• Dee, John (1659). A true & faithful relation of what passed for many years between Dr. John Dee ... and some spirits, London: Printed by D. Maxwell for T. Garthwait.

Fonts secundàries

• Apiryon, T.; Helena, {{{nom2}}} (2001). Mystery of Mystery: A Primer of Thelemic Ecclesiastical Gnosticism, 2nd edició, Ret Flame. ISBN 0-9712376-1-1.
• Grant, Kenneth (1977). Nightside of Eden, London: Frederick Muller Limited. ISBN 0-584-10206-2.
• Helena. «The Cregau of the Gnostic Catholic Church: An Examination». The Invisible Basilica. Ordo Templi Orientis. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2024. Consultat el 2022-09-12.

Bibliografia

• Anonymous (2011). In Nomine Babalon: 156 Adorations to the Scarlet Goddess, Dark Star Press.
• (2002).The Kaos-Babalon Press.London:14Consultat el 2021-12-24. Entire issue dedicated to the Babalon Working.

• Hedenborg White (2019). The Eloquent Blood: The Goddess Babalon and the Construction of Femininities in Western Esotericism, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-006502-7.
• (2020).LIR.Journal: Western Esotericism and Literature.(12)

53–74.

• (2020) Lange (ed.). 156: A Visual Representation of the Goddess down Through the Ages.
• (2017).Journal of Ritual Studies.31(2)

61–77.

• Parsons. «The Collected Writings of Jack Parsons: The Book of Babalon, The Book of Antichrist, and other writings». Sacred-texts.com. Consultat el 2020-02-18.
• (1989).Starfire.BCM Starfire.London:I(3)Consultat el 2020-02-18.