Anar al contingut

Deidad del clima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Júpiter, rei dels deus i deu del clima en l'antiga Roma
Mariamman, la deesa hindú de la pluja.

Una deidad ('deu o deesa) del clima, és una deidad mitològica associada en fenomens meteorològics com el tro, el raig, la pluja, el vent, les tormentes, els tornats i huracans. Quan solament estan a càrrec d'una característica meteorològica, se'ls crida per tal atribut, com a deu de la pluja o deu del raer/tro o deu de les tormentes. Este atribut singular podria emfatisar-se més que el terme genèric i sobreabarcante de «deu de les tormentes», si be en el cas dels deus del tro/raer, els dos térmens semblen intercanviables. Apareixen comunament en religions politeistes.

Molt a sovint es pensa en els deus de les tormentes com a portadors de trons i/o rajos (els noms d'alguns deus del raig en realitat signifiquen «tro»,[1][2][3] pero en tant no es pot tindre trons sense rajos, presumiblement blandían abdós). Dels eixemples ací llistats, deïtats de temàtica de tormentes es representen en major freqüència com a hòmens, pero es descriuen deïtats de les tormentes o atres deïtats de les pluges, el vent o el clima tant masculines com a femenines. Una deïtat del clima pot ser considerada ademés una deïtat de la fertilitat, o una deïtat celestial, pero no necessàriament deu ser aixina; i igualment poden estar separats o associats estos conceptes entre diferents deïtats.

Àfrica i el Mig Oriente

Àfrica subsahariana

Mig Oriente afroasiático

Canaanitas

  • Ba'al, deu cananeo de la fertilitat, el clima i la guerra.
  • Hadad, el deu cananeo i cartaginés de les tormentes, la fertilitat i la guerra. Identificat com el verdader nom de Baʿa l'en Ugarit.

Egipcíaques

  • Horus, el deu egipcíac de les tormentes, el clima, el cel i la guerra. Se li associa en el sol, la realea i la retribució. Personificado en el faraó.
  • Set, el deu egipcíac del caos, el mal i la tormenta, senyor del desert.

Mesopotàmiques

  • Adad, el deu del clima mesopotámico.
  • Manzat, deesa de l'arc iris.
  • Shala, esposa de Adad i deesa de la pluja.
  • Wer, un deu del clima adorat en el nort de Mesopotamia i en Síria.

Eurasia occidental

Balto-eslaves

  • Audra, deu lituà de les tormentes.
  • Bangpūtys, deu lituà de les tormentes i el mar.
  • Perkūnas, deu bàltic del tro, les pluges, les montanyes i els roures. Siervo del deu creador Dievas.
  • Perún, deu eslau del tro i el raig i rei dels deus.

Celtes

  • Taranis, deu celta del tro. És freqüentment retratat en una roda aixina com també en un raig.[4]

Nòrdic-germàniques

  • Frey, deu nòrdic de l'agricultura, la medicina, la fertilitat, el sol, l'estiu, l'abundància i les pluges.
  • Thor, deu nòrdic del tro/raer, els roures, la protecció, la força i la santificació. També Thunor i Donar, les seues versions anglosaxona i germànica continental, respectivament. Tots descendixen del germànic comú *Thunraz, el reflex del deu del tro protoindoeuropeo per a esta branca llingüística dels indoeuropeos.[3]

Grecorromanas

  • Eolo (fill de Hípotes), guardià dels vents en la Odissea.
  • Anemoi, nom colectiu dels deus dels vents en la mitologia grega, el seu número varia de quatre a més.
  • Júpiter, el deu romà del temps i del cel i rei dels deus.
  • Tempestas, deesa romana de les tormentes o del canvi de clima repentí. Comunament referida en plural, Tempestates.
  • Zeus, deu grec del climes i deu celestial i rei dels deus.

Àsia occidental

Anatolio-caucásicas

  • Tamar (deesa), deesa verge georgiana que controlava el clima.
  • Tarḫunna, deu hitita de les tormentes; atres idiomes de Anatolia tenien noms similars per als seus deus de la tormenta, com els luvitas.
  • Tarḫunz, deu luvita de les tormentes.
  • Teshub, deu hurrita de les tormentes.
  • Theispas o Teisheba, el deu urartu de les tormentes i la guerra.
  • Vayu, deu del vent hindú/védico.
  • Deu del clima de Nerik, deu hitita del clima adorat en el poble de Nerik.
  • Deu del clima de Zippalanda, deu hitita del clima adorat en la ciutat de Zippalanda.

Hindú-védicas

  • Indra, deu hindú del clima, les tormentes, el cel, els rajos i els trons. També conegut com el Rei dels deus.
  • Mariamman, deesa hindú de la pluja.
  • Rudra, el deu del vent, les tormentes i la caça; aspecte destructiu de Shiva.

Persa-zoroastrianas

  • Vayu-Vata, duo iraní de deus, el primer és el deu del vent, molt semblat a el hindú Vayu.

Urálicas

  • Küdryrchö Jumo, el deu Mari de les tormentes.
  • Ukko, deu finés del tro i la collita i rei dels deus.

Vore també

Referències

  1. ↑ Scheffer, Johannes (1674). The History of Lapland. Oxford
  2. ↑ Eesti Keele Instituut (Eesti Teaduste Akadeemia); Eesti Rahvaluule Arhiiv (1 January 2004). Folklore: electronic journal of folklore. The Institute. Retrieved 19 August 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 Orel (2003:429)
  4. ↑ Paul-Marie Duval. 2002. Els Dieux de la Gaule. Paris, Éditions Payot.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deidad_del_clima&oldid=1435400»