Anex:Deus del tro
Pobles politeistes de moltes cultures han postulat un deu del tro, la personificació o font de les forces del tro i el raig. Els deus del raig no tenen una representació típica única i varien segons la cultura. En les cultures indoeuropeas, al deu del tro se li coneix en freqüència com el cap o rei dels deus, per eixemple, Indra en l'hinduisme, Zeus en la mitologia grega i Perún en l'antiga religió eslava.
Deus del tro
Mediterràneu
- Teshub (mitologia hurrita)
- Hadad, Bel, Ishkur, Marduk (mitologia babilònica-asiria)
- Baʿal, Hadad (mitologia cananea i fenicia)
- Set (mitologia egipcíaca)
- Aplu (mitologia hurrita)
- Tarḫunna (mitologia hitita)
- Tarḫunz (mitologia luvita)
- Vahagn (mitologia armènia)
- Zibelthiurdos (mitologia tracia)
- Zeus (mitologia grega)
Noroest de Eurasia
- Armazi (mitologia georgiana)
- Afi (mitologia abjasia)
- Ambisagrus, Loucetios (mitologia gala)
- Atämshkai (mitologia Moksha)
- Gebeleizis (mitologia dacia)
- Horagalles (mitologia Sami)
- Júpiter, Summanus (mitologia romana)
- Orko (mitologia vasca)
- Perëndi (mitologia albanesa)
- Perkūnas (mitologia bàltica)
- Perkwunos (mitologia protoindoeuropea)
- Perún (mitologia eslava)
- Ukko o Perkele (mitologia finlandesa)
- Taranis (Pa-Celta)
- Tharapita o Taara (mitologia estonia)
- Thor (mitologia nòrdica)
- Zeus (mitologia grega)
- Fulgora (mitologia romana)
- Astrape i Bronte (mitologia grega)
- Thunor/Thor (anglosaxó)
Este d'Àsia
- Leigong (mitologia chinenca)
- Dianmu (mitologia chinenca)
- Ajisukitakahikone (mitologia japonesa)
- Raijin (mitologia japonesa)
- Tenjin (mitologia japonesa)
- Susanoo (mitologia japonesa)
- Takemikazuchi (mitologia japonesa)
Àsia del Sur
- Indra (mitologia hindú i mitologia budista)
- Paryania (mitologia hindú)
- Raja Indainda (mitologia Batak)
- Vajrapani (mitologia budista)
Filipines
- Kidul (mitologia de Kalinga)[1]
- Ovug (mitologia Ifugao)[2]
- Aninitud angachar (mitologia Ifugao)[3]
- Fill de Kabunian (mitologia Ibaloi)[4]
- Kidu (mitologia Bugkalot)[5]
- Revenador (mitologia ilocano)[6]
- Bathala (mitologia tagalo)[7]
- Kidlat (mitologia tagalo)[8]
- Gugurang (mitologia Bicolano)[9]
- Linti (mitologia bicolano)[10]
- Dalodog (mitologia Bicolano)[11]
- Kaptan (mitologia Bisaya)[12]
- Linting Habughabug (mitologia de Capiznon)[13]
- Ribung Linti (mitologia de Suludnon)[14]
- Upu Kuyaw (mitologia de Pala'wan)[15]
- Deu dels animals (mitologia Surigaonon)[16]
- Diwata Magbabaya / Bathala (mitologia Subanon)[17]
- Anit / Anitan (mitologia manobo)[18]
- Esperit de llampades i trons (mitologia de Teduray)[19]
Amériques
- Pardal del tro (mitologia iroquesa i huron)
- Aktzin (mitologia totonaca)
- Haokah (mitologia Lakota)
- Xólotl i Tláloc (mitologia asteca)
- Cocijo (mitologia zapoteca)
- Chaac (mitologia maya)
- Yopaat (mitologia maya)
- Chibchacum (mitologia muisca)
- Catequil (mitologia quitu)
- Illapa (mitologia Inca)
- Pariacaca (mitologia Inca)
- Huallallo Carhuincho (mitologia Inca)
- Wiracocha (mitologia Inca)
- Tumayricapac i Tumayhanampa (mitologia pre incaica)
- Yana Raman (mitologia pre incaica)
- Pusikaqcha (mitologia Aimara)
- Tunupa (mitologia Aimara)
- Tupã (mitologia guaraní)
Àfrica Subsahariana
- Changó (deu del tro i la llampada, Yoruba Nigèria)
- Oiá (deesa dels huracans, tormentes, mort i renaixença, consorte de Changó en la religió Yoruba)
- Nzazi (deu del tro i el raig ; mestre dels gossos del tro en la mitologia Kongo)
- Azaka-Tonnerre (vudú d'Àfrica occidental / vudú haitiano)
- Mulungu
- Xevioso (alternativament: Xewioso, Heviosso. Deu del tro de la regió de Baix)
- Amadioha (Igbo, Nigèria)
- Àlamei (regió de Baix)
- Kiwanuka (deu del tro i la llampada, Buganda, Uganda)
- Umvelinqangi (deu del tro, terremot, sol i cel en la mitologia zulú)
Oceania
- Haikili (mitologia polinesia)
- Tāwhaki (mitologia polinesia)
- Kaha'i (mitologia polinesia)
- Et Uira (mitologia polinesia)
- Nan Sapwe (mitologia pohnpeyana)
Austràlia
- Mamaragan (mitologia aborigen)
Nova Zelanda
- Whaitiri (mitologia maorí)
- Tāwhirimātea (mitologia maorí)
En la lliteratura
El deu hindú Indra era la deïtat principal i estava en la seua cúlmen durant el periodo védico, a on se li considerava el deu suprem.[20][21] Indra és mencionat per primera volta en el Rigveda, la primera de les escritures religioses que componen els Vedas.[22] Indra va continuar eixercitant un paper destacat a lo llarc de l'evolució del hinduisme i va jugar un paper fonamental en les dos epopeyas sánscritas que componen l'Itijasa, apareixent tant en el Ramayana com en el Mahabharata. Encara que l'importància de Indra ha disminuït des de llavors a favor d'atres deus en el hinduisme contemporàneu, encara és venerat i adorat.
En la mitologia grega, els Campos Elíseos, o les Planures Elíseas, eren el lloc de descans final de les ànimes dels heròics i els virtuosos, i varen evolucionar a partir de la designació d'un lloc o persona alcançada per un raig, enelisión, enelisios.[23] Açò podria ser una referència a Zeus, el deu del raig, per lo que la frase "colpejat per un raig" podria haver significat que la persona havia segut beneïda (colpejada) per Zeus (/raer/fortuna). L'egiptòlec Jan Assmann també ha sugerit que el grec Elysion pot haver-se derivat del terme egipcíac ialu (més antic iaru), que significa "juncs", en referència específica als "camps de juncs" (egipcíac: sekhet iaru / ialu), una terra paradisíaca d'abundància a on els morts esperaven passar l'eternitat.[24]
- H. Munro Chadwick, The Oak and the Thunder-God, Revista de l'Institut Antropològic de Gran Bretanya i Irlanda (1900).
Música
- La cançó principal de Gene Simmons de KISS és "God of Thunder" (deu del Tro), sobre el seu personage de "Demon" en l'escenari.
- Rick Allen de Def Leppard va ser cridat per primera volta "Deu del Tro" per Joe Elliott, el cantant principal, durant el primer concert del Hysteria World Tour .
- En juny de 2019, Eagles Of Death Metal va llançar una electrizante interpretació de "God Of Thunder" de KISS.
Videojocs
- Raiden (Mortal Kombat)
- Orlanth (King of Dragon Pass, Six Ages: Ride Like the Wind i l'escenari fictici de Glorantha en el que es desenrollen estos jocs)
- Raijin (ferir)
- Zapdos (Pokémon)
- Raikou (Pokémon)
- Thundurus (Pokémon)
- Karana (Everquest)
- Phosphora (Kid Icarus: Uprising), encara que no és una deesa sino una guerrera celestial al servici de Viridi.
- Ishtar (Fire Emblem), va rebre el títul de Deesa del Tro degut a que empunyava el tom del tro sagrat Mjölnir
Vore també
- Leishen (雷神) Deu del tro
- Leigong (雷公) Senyor del Tro
- Llampada del catatumbo
- Roure de Thor
- Raig en la religió
- Adoració de la naturalea
- Deidad del cel
- Raer
Referències
- ↑ Zaide, S. M. (1999). The Philippines: A Unique Nation. All-Nations Publishing.
- ↑ Beyer, H. O. (1913). Origin Myths Among the Mountain Peoples of the Philippines. Philippine Journal of Science, 85–117.
- ↑ Bimmolog, H., Sallong, L., Montemayor, L. (2005). The Deities of the Animistic Religion of Mayaoyao, Ifugao.
- ↑ Moss, C. R. (1924). Nabaloi Tals. University of Califòrnia Publications in American Archaeology, 227–353.
- ↑ Wilson, L. L. (1947). Ilongot Life and Legends. Southeast Àsia Institute.
- ↑ Alacacin, C. (1952). The Gods and Goddesses. Historical and Cultural Data of Provinces.
- ↑ Jocano, F. L. (1969). Philippine Mythology. Quezon City: Capitol Publishing House Inc.
- ↑ Romulo, L. (2019). Filipí Children's Favorite Stories. China: Tuttle Publishing, Periplus Editions (HK) Ltd.
- ↑ Vibal, H. (1923). Asuang Steals Fire from Gugurang. Ethnography of The Bikol People, ii.
- ↑ Vibal, H. (1923). Asuang Steals Fire from Gugurang. Ethnography of The Bikol People, ii.
- ↑ Vibal, H. (1923). Asuang Steals Fire from Gugurang. Ethnography of The Bikol People, ii.
- ↑ Hill, P. (1934). Philippine Short Stories. Manila: Oriental Commercial Company.
- ↑ Cruz-Lucero, R., Pototanon, R. M. (2018). Capiznon. With contributions by E. Arsenio Manuel. In Our Islands, Our People: The Histories and Cultures of the Filipí Nation, edited by Cruz-Lucero, R.
- ↑ Jocano, F. L. (1958). The Sulod: A Mountain People In Central Panay, Philippines. Ateneu de Manila University
- ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2018-04-17. Consultat el 2019-03-28.
- ↑ Esteban, R. C., Casanova, A. R., Esteban, I. C. (2011).
- ↑ Esteban, R. C., Casanova, A. R., Esteban, I. C. (2011).
- ↑ Jocano, F. L. (1969).
- ↑ Wood, G. L. (1957).
- ↑ Perry, Edward Delavan(1885).«Indra in the Rig-Veda».Journal of the American Oriental Society.11: 117–208.doi:10.2307/592191.
- ↑ Kaegi, Adolf (1886). The Rigveda: The Oldest Literature of the Indians, https://books.google.com/books?aneu=85WR0ae1WRQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false: Boston: Ginn and Company, pp. 40. ISBN 978-1428626676.
- ↑ Kaegi, Adolf (1886). The Rigveda: The Oldest Literature of the Indians, https://books.google.com/books?aneu=85WR0ae1WRQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false: Boston: Ginn and Company, pp. 41. ISBN 978-1428626676.
- ↑ Walter Burkert, Greek Religion, 1985. p. 198.
- ↑ Assmann, Jan (2001).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Dioses del trueno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.